Església de Santa Maria d'Arenys de Mar

L’any 1985, amb motiu de les obres de reparació i alleugeriment de la teulada de l'església de Santa Maria d'Arenys, es va aixecar part de l'enrajolat i del formigó de calç que segellaven la part superior del sostre i que conformava el sòl de la porxada de sota la teulada.

Durant aquesta actuació es va documentar la presència de terrissa, a l'interior dels carcanyols de la capçalera, a l'estil de nombroses esglésies medievals i modernes de Catalunya. Aquest fet va motivar una intervenció d'urgència.

La intervenció arqueològica va consistir en la recuperació del material que apareixia a l'interior dels carcanyols. Aquest conjunt registrat va aportar noves dades sobre el mètode emprat per farcir les voltes, àmpliament difós des d'època gòtica, i situar un horitzó cronològic pels tipus ceràmics entre els segles XVI a XVIII.

Es varen recollir amforetes, vasos cònics i ovals, bacins, barralines, bugaders, cantimplores, càntirs, cassoles, fogons, gerres, gàrgoles, gibrells, olles, etc. També es va documentar restes de ceràmica blava catalana i reflexos metàl·lics.

L'església de Santa Maria d'Arenys començà a construir-se l'any 1584 i fou acabada el 1628, tot aprofitant i ampliant la capella de Sant Elm. En realitat no se sap del cert si el temple es construí al costat de la capella dedicada a Sant Elm (tal com indicà el bisbe), o si es bastí al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se e n aquella època.

Malgrat que en el contracte es pactà la construcció en l'estil renaixentista, anomenat aleshores a la romana, tant a la coberta de la nau com a les capelles, es seguí encara l'estil gòtic. A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre dòric. Així, és possible observar en aquest temple la diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures, i la gòtica, als claus de volta, arcs i nervadures. L'any 1755, el temple fou allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil barroc. Del 1777 fins al 1789 s'hi feren nous eixamplaments laterals a manera de creuer, es suprimiren les sagristies de les dues bandes del presbiteri i se n'obrà una de nova darrera l'absis. A mitjan segle XIX es construí la capella del Santíssim Sagrament.

La nova església es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a la zona de l'antiga ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, emplaçada en un espai fins el moment imprecís, vora el marge dret de la riera. Conjuntament amb el petit cementiri que s'hi adossava, degué ocupar l'espai enfront l'actual església.