Salta al contingut
Cementiri de Sinera
Foto: Mgclape · CC BY-SA 3.0 · Commons

Inici / Patrimoni / Camí de la Pietat

Obra civil · segle XIX

Cementiri de Sinera

Camí de La Pietat, s/n

✓ Text verificat contra 2 fonts · actualitzat el 6 d'octubre de 2026 · veure fonts

El cementiri d'Arenys de Mar, conegut també com el cementiri de Sinera arran de l'obra de Salvador Espriu, s'alça al capdamunt del Turó de la Pietat.1 Se situa al Camí de La Pietat i consta com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), amb protecció legal.1

Història

La construcció del cementiri nou es va fer entre 1865 i 1867; el va projectar l'agrimensor Domingo Casacuberta i els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.1 Les obres es van finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.1 Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es va destinar als no catòlics i als suïcides; el primer a ser-hi enterrat fou Joan Baptista Cassà, i el 1988 les restes es van traslladar al recinte general.1 El camí d'accés es va urbanitzar l'any 1894, i la reforma del traçat, inaugurada el 1895, va permetre el pas de carruatges.1 Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual, en construir-se el darrer bloc de nínxols.1

Descripció

La part més antiga s'estructura en tres sectors esglaonats enllaçats per escalinates: el replà inferior és per a inhumacions a terra, el segon per a nínxols i el tercer per a panteons.1 A l'entrada es conserva la sala d'autòpsies, ara museïtzada i sense l'ús originari, que actua com un petit espai interpretatiu amb plafons explicatius sobre la història del cementiri.1 Entre els elements més destacats hi ha la capella modernista de 1918, construïda per Enric Sagnier, que és un gran panteó de la família d'Iu Bosch.1 Entre els elements destacats hi ha el sepulcre dels consorts Fontcuberta i Jubany, de Cèsar Martinell (1941), que inclou una imatge de Crist en bronze obra de Frederic Marès.1 L'escultora i ceramista M. Àngels Domingo i Laplana, Madola, va donar al municipi 40 escultures de ceràmica inspirades en el Llibre de Sinera de Salvador Espriu.1

Persones vinculades

Salvador Espriu hi està enterrat en un nínxol senzill, i va fer del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.1 Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.1 Lluís Ferran de Pol, nascut a Arenys de Mar el 1911, fou jurista i escriptor.2 Al cementiri hi ha enterrats industrials, com la família Mollfulleda, i indians, com Andreu Lloveras i Riera.1

Persones

On és

Ruta: Un passeig per Sinera → Ruta: El cementiri de Sinera → Ruta: Obres d'autor →

Encara no tenim fotos antigues d'aquí. En tens alguna? Comparteix-la.

A la premsa d'Arenys

  1. Van ser traslladades de Barcelona al cementiri d'Arenys les despulles de Buenaventura Roig y Renau, amb les d'una germana i un fill seu, i es van celebrar funerals a la capella del Santíssim de l'església parroquial.

    «fueron trasladados desde Barcelona i este Cementerio los restos mortales … del Sr. D. Buenaventura Uoig y Renau, junto con otros de una hermana y un hijo suyo … En la Capilla del Santísimo Sacramento de esta Iglesia Parroquial -^e celebraron u:io-J solemnes funerales»

    Cementiri de SineraEsglésia de Santa Maria d'Arenys de Mar

    Ecos de la costa, 20 d'octubre de 1887 · pàgina 5 · font original ↗

  2. El panteó Vinardell és d'estil bizantí, fet amb pedra de Montjuïc, amb reixa de ferro; segons el text, el projecte és de l'arquitecte Rovira i l'obra del paleta Figueras.

    «EIpanteón, labrado con piedra de Monjuicli, e« d« puro estilo bizantino en todas sus lineas y detalles … tanto el albañil señor Figueras como los escultores interpretaron perfectamente la idea del arquitecto señor Rovira»

    Cementiri de Sinera

    Ecos de la costa, 3 de novembre de 1887 · pàgina 4 · font original ↗

  3. Es va beneir la capella del panteó que la vídua Ignàsia Tarré va dedicar al seu espòs Jaume Vinardell; la Comunitat hi va anar en processó al cementiri i es va cantar un ofici solemne, amb el rector com a celebrant.

    «la bendición de la capilla del magnífico paiit^jon que la señora viuda U.'"'Ignacia Tarré ha querido dedicar á la buena memoria de s u (lifunto esposo I). Jaime Vinardell … L a Reverenda Comunidad procesionalmente con cruz alta dirigióse al Cenjcnterio … cantóse un solemne oíicio en el que fué celebrante el espresad o señor Cura Párroco»

    Cementiri de Sinera

    Ecos de la costa, 3 de novembre de 1887 · pàgina 3 · font original ↗

  4. Fou enterrat al cementiri d'Arenys Zenón Portals, mort a Barcelona, pare de Joan Portals y Presas.

    «fou enterrat en lo cementiri de nostra població, sa vila nadiua, lo cadáver de D. Zenón Portals mort á Rarcelona, pare de nostre company de causa y compatrici en Joan Portals y Presas»

    Cementiri de Sinera

    La Rierada, 1 de desembre de 1902 · pàgina 4 · font original ↗

  5. Al cementiri continuaven amb activitat les obres de la tomba on serien dipositades les despulles d'Ivo Bosch i Puig, que segons el periòdic havia de ser un superb monument d'interès artístic.

    «Continúen amb activitat les obres de la tomba que se construeix en nostre cementiri per a guardar les despulles del malaguanyat arenyenc D. Ivo Bosch i Puig … Será verament un superb monument … detalls artístics que, segons ens diuen, faran d'ell una obra arquitectónica perfeta»

    Cementiri de SineraIvo Bosch i Puig

    Arenys i sa comarca, 9 de juny de 1917 · pàgina 5 · font original ↗

  6. Al cementiri d'Arenys és quasi acabada la construcció d'un panteó de caient gòtic que ha fet aixecar la família Bosch i Puig, i se'n preveu la inauguració solemne.

    «Está quasi acabada la construcció de l'artístic i valiós panteó que en el nostre Cementiri ha fet aixecar la familia Bosch i Puig. … Se tracta d'una obra de caient gòtic que alaben tots els entesos en el ram. … Sabem que dintre poc temps se farà la solemne inauguraciú.»

    Cementiri de Sinera

    Arenys i sa comarca, 14 de juliol de 1917 · pàgina 7 · font original ↗

  7. Josep Vilà i Mateu va morir l'11 d'agost de 1917 als 80 anys; l'endemà, diumenge, a les 6 de la tarda, sortiria de la casa mortuòria l'acompanyament del cadàver cap a l'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar i després al cementiri.

    «Don José Vilá y Mateu ha fallecido hoy, día 11, a ios 80 años de edad … a la casa mortuoria a las 6 de la tarde de mañana, Domingo, para acompañar el cadáver a la Iglesia Parroquial de Santa María de Arenys de Mar y después al Cementerio»

    Cementiri de Sinera

    Arenys i sa comarca, 11 d'agost de 1917 · pàgina 1 · font original ↗

  8. El bisbe va visitar el Cementiri, acompanyat de la Junta, i les capelles dels panteons d'Ignàcia Tarré i d'Ivo Bosch.

    «A les 10 visitaren el Cementiri esperant-lo i acompanyant-lo la Junta en pes … Visità la Capella i Capelles dels panteons de D. Ignacia Tarré i de D. Ivo Bosch.»

    Cementiri de SineraIvo Bosch i Puig

    Arenys i sa comarca, 11 de maig de 1918 · pàgina 3 · font original ↗

  9. Per acord de la junta del Cementiri, a instàncies de l'alcalde, es condonen els drets d'enterrament als naturals d'Arenys asilats a les Germanetes dels Pobres, mentre les seves famílies no tinguin béns.

    «acord adoptat per la junta del Cementiri, a instàncies del Sr. Alcalde … es condonen els drets d'enterrament als naturals d'aquesta vila as'silats en el de les Germauetes dels Pobres, mentres llurs families no poseeixin bens de cap classe»

    Cementiri de Sinera

    Arenys i sa comarca, 22 de juny de 1918 · pàgina 8 · font original ↗

  10. Al cementiri es va veure acabada la reforma de la capella, amb imatges del Crist i de la Dolorosa fetes per l'escultor Marqués de Barcelona, gràcies a Mn. Forn.

    «pogué veurer acabada la reforma de la Capella i les belles imatjes del Crist i de la Dolorosa eizellades per t'esculptor Sr. Marqués, de Barcelona … degut a la manificencia del arenyenc Mn. Forn.»

    Cementiri de Sinera

    Arenys i sa comarca, 6 de novembre de 1919 · pàgina 5 · font original ↗

  11. Entre les belles escultures del cementiri hi ha dues obres de Josep Llimona, i també la Pietà i la Trinitat de Venanci Vallmitjana.

    «Eníre les belles escultures del nostre cemen tiri, cal remarcar duesobres finíssimes d'aquest eminent artista que e s diu En Josep Llimona … la «PietaU i la «Trinitat» d'En Venanci Vallmitjana»

    Cementiri de Sinera

    Arenys i sa comarca, 1 de novembre de 1930 · pàgina 3 · font original ↗

  12. El programa de la Santa Missió incloïa una processó infantil el diumenge 27, un Via Crucis des de la parròquia fins al cementiri i una gran processó pels carrers el 5 de març.

    «la notable procesión infantil del domingo, día 27, así como el S o lemne Via Crucis que, partiendo de la Parroquia se dirigirá al Cementerio … la gran procesión del último día, 5 de Marzo, que recorrerá nuestras calles»

    Cementiri de SineraEsglésia de Santa Maria d'Arenys de Mar

    Vida parroquial, 1 de febrer de 1944 · pàgina 2 · font original ↗

Les 20 notícies, per ordre de data →

Fets llegits a la premsa local digitalitzada per la Diputació de Barcelona (Trencadís). Cada frase és nostra; la cita és literal, amb les errades de l'escaneig.

Fonts

  1. Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — consulta-la
  2. Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — consulta-la

Altres fonts i bibliografia

  • PatrimoniJordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — enllaç
  • WikidataWikidata, «cementiri d'Arenys de Mar» (Q8343391). CC0. — enllaç
  • BibliografiaAGUSTÍ MALAGELADA, Espriu; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). Aproximació històrica al mite de Sinera. Editorial Curial. Barcelona.
  • BibliografiaBADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
  • BibliografiaBADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
  • BibliografiaBADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
  • BibliografiaCENTRE DE DOCUMENTACIÓ i ESTUDI SALVADOR ESPRIU (2000). Un passeig per Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Ajuntament d'Arenys de Mar i Diputació de Barcelona: https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf
  • EnllaçAssociació de cementiris significatius. — enllaç
  • EnllaçGeoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya — enllaç
  • EnllaçVideo — enllaç
  • EnllaçXarxa de municipis indians — enllaç
  • ViquipèdiaViquipèdia, «cementiri d'Arenys de Mar». CC BY-SA 4.0. — enllaç
  • Enllaçe-boock Cementiri a les fosques de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar — enllaç

Com citar aquesta fitxa

Tot Arenys, «Cementiri de Sinera», https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera, CC BY-SA 4.0, consultat el 21 de novembre de 2026.

Text amb fonts (Markdown) · per a investigadors i assistents d'IA

Has vist un error o en saps més? Avisa'ns

També a Camí de la Pietat

Tot el carrer

Més a prop

Mapa