El cementiri d'Arenys de Mar, conegut també com el cementiri de Sinera arran de l'obra de Salvador Espriu, s'alça al capdamunt del Turó de la Pietat.1 Se situa al Camí de La Pietat i consta com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), amb protecció legal.1
Història
La construcció del cementiri nou es va fer entre 1865 i 1867; el va projectar l'agrimensor Domingo Casacuberta i els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.1 Les obres es van finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.1 Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es va destinar als no catòlics i als suïcides; el primer a ser-hi enterrat fou Joan Baptista Cassà, i el 1988 les restes es van traslladar al recinte general.1 El camí d'accés es va urbanitzar l'any 1894, i la reforma del traçat, inaugurada el 1895, va permetre el pas de carruatges.1 Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual, en construir-se el darrer bloc de nínxols.1
Descripció
La part més antiga s'estructura en tres sectors esglaonats enllaçats per escalinates: el replà inferior és per a inhumacions a terra, el segon per a nínxols i el tercer per a panteons.1 A l'entrada es conserva la sala d'autòpsies, ara museïtzada i sense l'ús originari, que actua com un petit espai interpretatiu amb plafons explicatius sobre la història del cementiri.1 Entre els elements més destacats hi ha la capella modernista de 1918, construïda per Enric Sagnier, que és un gran panteó de la família d'Iu Bosch.1 Entre els elements destacats hi ha el sepulcre dels consorts Fontcuberta i Jubany, de Cèsar Martinell (1941), que inclou una imatge de Crist en bronze obra de Frederic Marès.1 L'escultora i ceramista M. Àngels Domingo i Laplana, Madola, va donar al municipi 40 escultures de ceràmica inspirades en el Llibre de Sinera de Salvador Espriu.1
Persones vinculades
Salvador Espriu hi està enterrat en un nínxol senzill, i va fer del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.1 Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.1 Lluís Ferran de Pol, nascut a Arenys de Mar el 1911, fou jurista i escriptor.2 Al cementiri hi ha enterrats industrials, com la família Mollfulleda, i indians, com Andreu Lloveras i Riera.1
