Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria

L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.

Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.

Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.

Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.