Els goigs de la Mare de Déu de l'ermita de la Pietat són un goig en lloança de la Verge, vinculat a l'ermita situada al clos del cementiri d'Arenys de Mar.1 Es classifiquen com a patrimoni immaterial, dins la tipologia de música i dansa, i corresponen als segles XIX-XX.1
El goig estampat
L'exemplar és una peça de tela brodada amb el goig estampat.1 La peça mostra una imatge central emmarcada a l'interior d'una fornícula, amb la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist als braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu.1 A banda i banda destaca una corona de flors, amb tres claus a mà esquerra i un martell i unes tenalles a mà dreta.1 La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.1 El text es disposa en tres columnes i s'obre amb els versos sobre una ermita a la Costa de Llevant.1 Existeix una segona edició en paper, sense datar, amb el goig a mà esquerra, idèntic al que es veu estampat sobre tela, i una explicació amb la partitura a mà dreta.1 L'explicació no indica l'autor i diu que la festa de la Verge de la Pietat se celebra el divendres sant.1
L'ermita i el cementiri
Segons aquest text, al turó del cementiri hi havia antigament una torre de guaita, i al seu costat es va construir una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat.1 L'any 1816 començaren les obres del cementiri i s'enderrocaren la torre i l'ermita.1 El 1894 s'amplià el cementiri i es construí l'actual capella.1 L'explicació que acompanya el goig en la segona edició diu que Arenys de Mar té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari i a ponent la de la Verge de la Pietat.1 Hi afirma que la Verge de la Pietat vetlla els morts enterrats al cementiri d'Arenys de Mar.1
Els goigs
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist, que tradicionalment es canten en les festivitats religioses.1 La paraula goigs es documenta per primera vegada a la Crònica de Ramon Muntaner.1