# Cementiri de Sinera

> Obra civil, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme)

URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera  
Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera»

- **Adreça:** Camí de La Pietat, s/n
- **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat)
- **Tipologia:** Obra civil
- **Estil / època:** Contemporani
- **Any:** 1865-67
- **Autoria:** Domènech Casacuberta i Elies Rogent
- **Protecció:** BCIN
- **Coordenades:** 41.577588, 2.546366
- **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8343391

El cementiri d'Arenys de Mar, conegut també com el cementiri de Sinera arran de l'obra de Salvador Espriu, s'alça al capdamunt del Turó de la Pietat.[^1] Se situa al Camí de La Pietat i consta com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), amb protecció legal.[^1]

## Història

La construcció del cementiri nou es va fer entre 1865 i 1867; el va projectar l'agrimensor Domingo Casacuberta i els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Les obres es van finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.[^1] Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es va destinar als no catòlics i als suïcides; el primer a ser-hi enterrat fou Joan Baptista Cassà, i el 1988 les restes es van traslladar al recinte general.[^1] El camí d'accés es va urbanitzar l'any 1894, i la reforma del traçat, inaugurada el 1895, va permetre el pas de carruatges.[^1] Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual, en construir-se el darrer bloc de nínxols.[^1]

## Descripció

La part més antiga s'estructura en tres sectors esglaonats enllaçats per escalinates: el replà inferior és per a inhumacions a terra, el segon per a nínxols i el tercer per a panteons.[^1] A l'entrada es conserva la sala d'autòpsies, ara museïtzada i sense l'ús originari, que actua com un petit espai interpretatiu amb plafons explicatius sobre la història del cementiri.[^1] Entre els elements més destacats hi ha la capella modernista de 1918, construïda per Enric Sagnier, que és un gran panteó de la família d'Iu Bosch.[^1] Entre els elements destacats hi ha el sepulcre dels consorts Fontcuberta i Jubany, de Cèsar Martinell (1941), que inclou una imatge de Crist en bronze obra de Frederic Marès.[^1] L'escultora i ceramista M. Àngels Domingo i Laplana, Madola, va donar al municipi 40 escultures de ceràmica inspirades en el Llibre de Sinera de Salvador Espriu.[^1]

## Persones vinculades

Salvador Espriu hi està enterrat en un nínxol senzill, i va fer del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.[^1] Lluís Ferran de Pol, nascut a Arenys de Mar el 1911, fou jurista i escriptor.[^2] Al cementiri hi ha enterrats industrials, com la família Mollfulleda, i indians, com Andreu Lloveras i Riera.[^1]

## Fonts

[^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera
[^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331