Lluís Ferran de Pol va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 19 d'octubre de 1995.1 Va ser escriptor i advocat.1
Qui era
Era fill de Josep Ferran i Condominas, fabricant téxtil, i de Maria de Pol i Vilà.1 Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1933.1 El 1937 va guanyar el premi Narcís Oller.1 Abans, el 1934, havia guanyat el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l'Ateneu Arenyenc.2 Va compartir afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar.2 A partir de la dècada dels 30 del segle XX va iniciar un seguit de col·laboracions en publicacions locals com Oreig i Salobre.2
Exili i retorn a Arenys
En acabar la guerra civil es va exiliar a França, on va ser internat als camps de Sant Cebrià i Barcarès, i després va marxar a Mèxic.2 A Mèxic va conèixer Esyllt T. Lawrence, amb qui es va casar.2 Amb Joan Sales va fundar la revista Quaderns de l'Exili.3 El 1948 va tornar a Catalunya i es va establir a Arenys de Mar, on va exercir d'advocat.1 Va viure a Arenys de Munt, a Can Graupera, fins al 1973, quan es va traslladar a un pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar.2 El juliol de 1948 Esyllt Lawrence es va instal·lar a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya.4
La casa natal
La casa del carrer d'Anselm Clavé, número 24, antic carrer Ample, és la casa on va néixer Lluís Ferran de Pol.2 Originàriament la casa es perllongava amb un jardí fins al Passeig Xifré.2 L'edifici, de 1904, és obra de Miquel Madurell i té protecció legal com a BCIL.2
L'obra
Va publicar Abans de l'alba el 1954, una evocació de la mitologia maia.2 La ciutat i el tròpic (1956) va rebre el premi Víctor Català 1955.2 Els seus relats reflecteixen la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena.2 A Miralls tèrbols, l'escenari dels fets és el poble de Marenys, que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.5 Va col·laborar a la revista arenyenca Vida Parroquial, amb una secció per als infants.3 El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.1
Memòria a Arenys
La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita, al carrer de Bonaire, núm. 2, preserva el Fons Ferran de Pol.3 Aquest fons inclou escrits originals, articles periodístics, fotografies personals i correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus, com Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú.3 El fons de la seva esposa, Esyllt T. Lawrence, s'integra dins el fons Lluís Ferran de Pol.4 El Fons Enric Maass conté nou dibuixos per il·lustrar el conte El gegant i el rabadà, de Ferran de Pol, i deu esbossos del seu rostre.6
Mort i enterrament
Està enterrat al Cementiri d'Arenys de Mar.1 Lluís Ferran de Pol està enterrat al cementiri de Sinera, en un sepulcre en pedra obra de Salvador Puiggròs.5 El sepulcre representa una creu de terme amb quatre tombes a la base.5 Al mateix cementiri hi reposa també l'escriptor Fèlix Cucurull.7