El Centre Cultural Calisay és un edifici de la riera del Pare Fita, número 31, protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i dedicat avui a usos lúdics i culturals.1 El conjunt correspon a l'antiga fàbrica del Calisay, coneguda antigament com a destil·leries Mollfulleda.1
Història
El Calisay va néixer a Malgrat de Mar, on el 1895 tres socis van constituir una societat per elaborar i vendre licors.1 El 24 d'abril de 1897 es produí una compravenda per la qual la societat passà a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar.1 La fabricació va començar el 1910 a l'antic molí de dalt, que Mollfulleda havia comprat dos anys abans.1 Després de la mort de Magí Mollfulleda, el 1913, la seva esposa Maria de Congost i els fills Joan i Santiago van administrar la destil·leria des del gener de 1914.1 Joan Mollfulleda va ser alcalde d'Arenys entre 1924 i 1930.1 La factoria d'Arenys es va tancar el 30 de gener de 1995, després d'una greu crisi iniciada el 1966.1 L'Ajuntament va permutar la fàbrica amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i el 1998 es van aprovar els nous usos de l'equipament, amb remodelació de Massimo Cova i Jordi Gras.1
L'edifici
El conjunt s'aixeca al vessant dret de la riera, sobre l'espai on hi havia hagut un molí fariner.1 Inclou l'edifici sobre l'antic molí de dalt, naus adossades, la xemeneia, unes naus bessones d'embotellament i un edifici cantoner reformat per Cèsar Martinell.1 La planta baixa de l'antic molí es cobreix amb sis voltes de quatre punts; avui és una sala d'exposicions.1 Als pisos superiors hi ha la sala noble, la regidoria de cultura i Ràdio Arenys.1 La xemeneia, de fust troncocònic de maó vist, es pot llegir «LICOR CALISAY» de dalt a baix del fust amb grans lletres.1 Entre 1925 i 1930 es va fer una reforma historicista que sembla dirigida per Joan Rubió i Bellver, i el 1933 Joan Dotras Manyà va dirigir les obres a l'antiga bassa.1 L'edifici del molí té una torre mirador oberta als quatre vents per arcades conopials rebaixades, i les façanes són d'estil neogòtic.1 A partir dels anys 40 del segle XX, Cèsar Martinell va projectar l'ampliació de la fàbrica cap al nord.1
