El refugi del geriàtric és un edifici del carrer de Sant Narcís, núm. 29, datat el 1937.1 Es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardeigs.1 Connecta el geriàtric municipal amb l'edifici Xifré.1 Actualment no té cap ús ni protecció.1
Història
L'edifici del geriàtric es va aixecar a la segona meitat del segle XIX per instal·lar-hi una escola pública.1 A finals de segle es va destinar a hospital, regentat per les Germanes de Sant Josep, i des del 1958 és geriàtric municipal.1 Durant la Guerra Civil, les germanes van poder quedar-se al poble i continuar els seus serveis, amb la condició d'anar vestides de seglar.1 Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena, la majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.1
L'estructura
És una galeria excavada al sauló natural, d'1,20 metres d'amplada per 2,25 d'alçada i d'una cinquantena de metres de llargada.1 El passadís fa una corba d'uns 90° i està protegit per parets d'obra i cobert amb una volta catalana de maons.1 El desnivell entre el geriàtric i l'edifici Xifré es resol amb tres trams d'escales.1 L'enllumenat era elèctric, amb bombetes al sostre, i la ventilació es feia pel corrent natural d'aire entre les dues entrades.1
Les inscripcions
Entre les inscripcions trobades a les parets del refugi, la frase més freqüent és «Viva el Refugio», repetida cinc vegades.1 També hi ha dues dates que remeten a bombardeigs que van afectar Arenys: el 25-1-1938 i el 6-1-1939.1 Entre els dibuixos del refugi, hi ha el d'un carro de combat, molt possiblement del tipus T-26 de fabricació russa.1 Les paraules apareixen escrites en castellà, ja que la majoria de gent del Xifré eren refugiats provinents d’altres punts de la península.1
