Riera del Pare Fita, núm. 44-48
Aquesta fitxa encara no té text propi. Mentrestant, això és el que en diu la fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (CC BY 4.0), redactada per Jordi Montlló Bolart:
Grup de tres cases amb un mateix programa arquitectònic, situades a la Riera, vessant esquerre, en el tram que pren el nom del Pare Fidel Fita i, per tant, orientades a ponent. Una d'elles (núm. 48) fa cantonada amb el carrer del Pare Pruna i la del núm. 44 fa mitgera amb la continuació del carrer. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana, amb un petit cós enretirat que dona accés al terrat.
Compositivament, la façana de cada habitatge s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, amb la porta d'accés i una finestra lateral a la planta baixa; un balcó corregut, amb dues obertures, a la planta primera; i dos balcons a la segona planta. Tots els balcons són de ferro forjat. Les persianes són de llibret de fusta. Les obertures tenen un recreixement emmarcant-les i a les de la planta baixa es remarca l'espai de la dovella central amb una forma trapezoidal sortint que s'uneix amb la mènsula de suport a la llosana dels balcons.
El parament disposa d'un sòcol a la planta baixa i un esgrafiat imitant carreus. A la resta de la façana és arrebossat llis. Entre les dues plantes superiors, hi ha una motllura de separació i tot coronat per una cornisa i unes baranes ondulades. En la divisòria vertical dels habitatges, hi ha una franja d'esgrafiat imitant una filada de carreus.
L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.
On és
Fonts
- PatrimoniJordi Montlló Bolart. «Cases Julià». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — enllaç
- WikidataWikidata, «Cases Julià» (Q20875057). CC0. — enllaç
- BibliografiaBADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
- BibliografiaBADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
- BibliografiaBADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
- BibliografiaPONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
- ViquipèdiaViquipèdia, «Cases Julià». CC BY-SA 4.0. — enllaç
- EnllaçGeoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya — enllaç
Com citar aquesta fitxa
Tot Arenys, «Cases Julià», https://totarenys.cat/lloc/cases-julia, CC BY-SA 4.0, consultat el 7 d'octubre de 2026.
