Les puntes de coixí són un teixit que s'obté encreuant fils enrotllats en boixets segons el dibuix d'un patró.1 Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català, també anomenat punta d'Arenys.1 El ret fi es distingeix de la blonda pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, fet amb fil de cotó blanc molt fi.1
Història
La primera documentació on apareixen puntaires d'Arenys és el llibre de comptes del rander Joan Clavell, de 1698.1 La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és el llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698, on s'especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra «les dues roses» a la puntaire Maria Horta.1 Els randers donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu.1 La família Castells, un dels randers més importants, va començar el negoci el 1862.1 El 1906 es va fer una exposició de puntes a Arenys de Munt, inaugurada l'1 de juliol.1
La puntaire a la literatura i l'art
A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l'art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora.1 El 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar a Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire.1 En l'escultura destaca La Puntaire, realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa; l'any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire la va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.1 Cèsar Cabanes era escultor i va néixer a Arenys de Mar.2