Andreu Guri i Sala va néixer a Arenys de Mar el 1824 i hi va morir el 1908; va ser industrial i benefactor.1 Una de les fonts n'estableix el naixement el 1824 i la defunció el 1908, i el qualifica d'empresari.2
Activitat i l'epidèmia de 1854
Es dedicà a fer taps de suro, activitat amb la qual va reunir una petita fortuna.1 Quan el 1854 es declarà una epidèmia a Arenys, va organitzar els serveis sanitaris en substitució de l'alcalde, que era fora.1 Per aquesta actuació va rebre la Creu d'Isabel la Catòlica.1 Una altra font el descriu com a industrial taper i alcalde accidental durant l'epidèmia de còlera de 1854, i afegeix que va intervenir en diverses obres de beneficència.3
El testament
En el testament va tenir un record pels pobres més desvalguts i desgraciats que fossin naturals i residents a la vila, als quals donà una renda líquida d'unes 5.000 pessetes d'aleshores.1 La renda líquida que va donar als pobres de la vila provenia d'una casa situada al número 160 del carrer de Pau Claris, a Barcelona.1 Va deixar escrit que la seva última voluntat l'havia d'executar una Junta formada pel rector, l'alcalde i el major contribuent.1
Enterrament al cementiri de Sinera
El cementiri de Sinera conserva l'hipogeu de la família d'Andreu Gurí, obra dels germans Ventura, datat el 1908.3 L'hipogeu és de marbre blanc i negre i inclou la figura d'un àngel que emparà dos infants, símbol de la Caritat.3
Memòria a Arenys
El carrer d'Andreu Guri era antigament el carrer d'Amunt.4 Al carrer d'Andreu Guri hi ha cases catalogades, com Can Solà, al número 38, protegida com a BCIL.5 Al número 62 hi ha una casa racionalista protegida com a BCIL.6 Can Rosendo Paleta, al número 74, té una tribuna de fusta i vidre a la segona planta.7 Al final del carrer d'Andreu Guri hi ha el mural «Desig», de Ricard Ferran (Ull Distret), pintat amb motiu de la celebració de l'any Espriu.8