El carrer de la Torre pren el nom d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap a l'any 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.1 Les primeres cases que s'hi van aixecar, a finals del segle XVI, eren conegudes com les cases d'en Xiot.1 Els veïns presumeixen que és el carrer més recte d'Arenys, perquè es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, dedicats a amidar carrers.1
Del número 1 al 13
El carrer comença a la cruïlla amb el carrer del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució.1 La casa del número 1 fa cantonada amb el carrer del Bisbe Pasqual i té un balcó corregut a la planta pis, que s'obre a la cantonada, amb una capelleta buida just a l'aresta de les dues façanes.2 Damunt la finestra de la planta baixa del número 1 hi ha un plafó ceràmic que recorda que el carrer era conegut com a carrer de la torre del pobre home i que és el més recte dels antics carrers d'Arenys.2 Els veïns van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i li fan una festa el dia del seu natalici.1 Les capelletes es van destruir durant la Guerra Civil i es van refer després de la guerra; més tard se'n va aixecar una altra, dedicada a la Mare de Déu del Carme, al número 22.1 A la casa del número 11, entre el balcó i la finestra del primer pis, hi ha una capelleta de punt rodó amb una imatge de Sant Jaume a cavall.3 La casa del número 13 té planta baixa, pis i golfes, i un balcó corregut al primer pis.4
Del número 2 al 33
Can Xico de l'Òpera, al número 2, és una casa amb pati davanter, de planta baixa i dos pisos, feta l'any 1915 pel propietari i arquitecte Joan Bruguera i Roget.5 Té BCIL i el nom li ve del propietari, en Xicu, que era el cap de la claqué del Liceu.5 La façana està pintada d'un color siena ataronjat amb sanefes florals, i la casa té un cert aire de Sezession vienesa.5 Al número 8 hi ha una casa amb un capcer que mostra l'any 1936.6 Can Subiracs, al número 14, fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i data del 1921.7 Al primer pis de Can Subiracs hi ha una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, amb un medalló amb un anagrama amb les sigles «LG».7 Els mosaics dels arrambadors de Can Subiracs són de la fàbrica Pujol i Bausis.7 La casa del número 17 té planta baixa i dos pisos, amb un balcó corregut a cada pis.8 Els números 24 i 26 formen un grup de dues cases de cos entre mitgeres, i el número 24 és el que ha mantingut l'estructura originària, amb un gran portal d'arc escarser.9 La casa del número 26 ha rebut una remunta.9 La casa del número 27 té la façana imitant carreus buixardats i una franja d'esgrafiats florals sota la cornisa.10 Can Roncal, al número 31, va ser construïda l'any 1921 només amb planta baixa, i la façana té un frontó curvilini amb un medalló amb aquest any.11 La casa del número 33 té una façana amb sanefes esgrafiades i un capcer curvilini on possiblement es llegeix l'any 1918.12
Les cases del segle XVIII
Ca l'Altès, al número 37, conserva elements del segle XVIII, com una porta de doble batent amb un escut de pany austriacista d'aquell segle.1 La porta de Ca l'Altès té un marc de pedra dentada i d'arc escarser, amb una "S" recargolada d'origen barroc a la pedra base de cada brancal.1 Ca l'Altès és un Bé Cultural d'Interès Local.1 Els números 39 a 63 formen un carrer de cases de cos entre mitgeres, format en plena expansió urbanística del segle XVIII a Arenys.13 Algunes llindes porten l'any de construcció: 1784 al número 39 i 1788 al número 49.13 Algunes cases del conjunt s'han reformat, com les dels números 45 i 55, que tenen un pis afegit.13 Al número 50, encastada a la paret d'una casa, hi ha una clau de volta gòtica del segle XVI amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners.14 Segurament pertanyia a l'antiga capella de Sant Elm, a la zona de l'actual església de Santa Maria.14
Personatges i història del carrer
A la casa del número 51 va néixer Joaquin Forn i Roget, com indica una placa de marbre; va morir a Roma el 5 d'octubre de 1870.13 Antigament el carrer només arribava fins al carrer de J. Baralt, i després hi havia la finca Huerta Jesús, amb el camp d'esports del Popular.1 Bastant després d'acabada la guerra, ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles.1