Salobre · número del 1 de juny de 2009
Què explicava Salobre el 1 de juny de 2009
10 fets d'Arenys llegits en aquest número, cadascun amb la cita literal.
-
L'any 1870 l'ajuntament va aprovar la sol·licitud dels veïns del carrer Ample i els va atorgar el terreny que hi havia entre la via del tren i les seves cases, amb permís per fer-hi jardins tancats amb parets i reixes.
«alguns veïns del carrer Ample, farts de suportar el precari estat en què es trobava el terreny que hi havia entre la via del tren i les seves cases … L'any 1870 la comissió encartegada d'inspeccionar la zona indicada i l'ajuntament aprovaren la sol·licitud dels veïns atorgant el dit terreny i el permís per a la construcció de "unos jardines cerrados con paredes i verjas"»
Carrer Josep Anselm ClavéPasseig d'en Xifré
pàgina 5 · font original ↗
-
Arran de la troballa d'un antic mur, es va fer una prospecció arqueològica entre el 4 i el 14 de desembre de 2008; l'informe del 10 de febrer de 2009 va concloure que les restes no semblaven massa antigues ni destacables.
«Arran d'aquella troballa se sol·licità mitjançant instància a l'Ajuntament una prospecció i planimetría arqueològica, efectuada entre els dies 4 i 14 de desembre de 2008 … declarà en l'informe fet el dia 10 de febrer de 2009, que les restes trobades no semblaven massa antigues ni destacables»
pàgina 6 · font original ↗
-
El 19 d'agost l'ajuntament va comunicar que s'aturava l'obra del solar del passeig Xifré núm. 6 i 7, on havien aparegut vestigis d'un mur antic, i ho va posar en coneixement del Departament de Cultura de la Generalitat.
«El dia 8 d'agost de 2008 les excavacions que la promotora Àdhuc feia al passeig Xifré nüm. 6 i 7 va descobrir vestigis d'un mur antic … El dia 19 d'agost l'ajuntament comunicà que s'aturava l'obra del solar i es posava en coneixement del Departament de Cultura de la Generalitat.»
pàgina 6 · font original ↗
-
El 25 de setembre de 1917 es va celebrar a l'església parroquial de Santa Maria la cerimònia religiosa pel trasllat del cos d'Iu Bosch al panteó del cementiri.
«El 25 de setembre de 1917 se celebrà a l'església parroquial de Santa Maria, la cerimònia religiosa amb motiu del trasllat del cos del banquer des del nínxol on descansava temporalment al panteó»
Església de Santa Maria d'Arenys de Mar
pàgina 10 · font original ↗
-
El panteó d'Iu Bosch és un templet neogòtic construït en bona part amb pedra de Montjuïc, amb quasi setze metres d'altura i planta de creu, situat al tercer nivell del cementiri, a prop de la capella de la Pietat.
«El panteó-capella d'Iu Bosch s'ubica en el tercer nivell de la necròpoli arenyenca, ben a prop de la capella de la Pietat … Construït en bona part amb pedra de Montjuïc … pren la forma d'un templet neogòtic, amb quasi setze metres d'altura i amb una planta de creu»
pàgina 10 · font original ↗
-
La Confraria de Sant Elm agrupava els navegants i pescadors d'Arenys; va ser fundada el 15 de setembre de 1585 i aprovada pel bisbe de Girona Jaume Cassador.
«La Confraria de Sant Elm, més endavant Telm', és laque agrupava als navegants i pescadors d'Arenys sota l'advocació d'aquest sant. Va ser fundada el 15 de setembre de 1585 … aprovada el dia 30 del mateix mes i any pel bisbe de Girona Jaume Cassador»
pàgina 15 · font original ↗
-
La Confraria de Sant Joan va ser fundada oficialment el 6 de novembre de 1688, tot i que sembla que ja funcionava des de molt abans, ja que la primera inscripció del llibre de comptes és del 17 de novembre de 1585.
«La Confraria de Sant Joan va ser fundada oficialment el 6 de novembre de 1688 … sembla que la confraria ja funcionava com a tal des de molt abans de la seva fundació oficial … la primera inscripció del qual és del 17 de novembre de 1585»
pàgina 16 · font original ↗
-
Les ordenances de la Confraria de Sant Joan de 1688 establien l'elecció anual d'administradors, una quota de quatre sous anuals i que ningú no podia tenir botiga o taller a la vila sense ser examinat de mestre.
«Aquestes ordenances establien l'elecció anual de dos administradors, un clavari i dos oïdors de comptes … el pagament, per part dels confrares, de quatre sous anuals … ningú no pogués tenir botiga o taller a la vila si primer no era examinat de mestre»
pàgina 16 · font original ↗
-
L'any 1692 es va establir una concòrdia entre la Confraria de Sant Joan i el rector de l'església de Santa Maria per deixar-se mútuament imatges, vestuari i ornaments.
«l'any 1692 s'estableix una Concòrdia entre la Confraria de Sant Joan i el rector de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar, per deixar-se mútuament les imatges, el vestuari i els ornaments respectius»
Església de Santa Maria d'Arenys de Mar
pàgina 18 · font original ↗
-
Una còpia de 1360 d'una donació del 12 de maig de 1327 recull com Bernardí de Cabrera va infeudar a Guillem de Riudeperes la torre «de Malpàs», situada dins el terme del castell de Montpalau i bastida sobre el puig dit «de Castellar».
«una còpia de 1360 d'una donació datada del 12 de maig de 1327, ens parla de com Bemardí de Cabrera infeudà a Guillem de Riudeperes una torre que hom anomenava "de Malpàs" … situada dins del terme del castell de Montpalau i bastida sobre el puig dit "de Castellar'»
pàgina 20 · font original ↗
Font original: Salobre, 1 de juny de 2009, a Trencadís ↗ (Diputació de Barcelona; consulta per a ús privat, docència i recerca). Les frases són nostres; les cites, literals, amb les errades de l'escaneig.