Escut de l'Ajuntament

Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.

Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple (Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)

El topònim Arenys, segons uns, ve d' aranyoner ( Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos ». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar».

Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...»