Aquest conjunt aplega una sèrie d'anotacions del Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar.1 Les fitxes es classifiquen com a patrimoni immaterial, de tipologia costumari, i sense protecció.1
Carnestoltes i dijous gras
Segons Amades, per Carnestoltes es feia a Arenys de Mar un ball de cançons en què els cantaires es reunien per carrers.1 Per acabar el ball, les colles anaven a la plaça, es fonien en una de sola i intensificaven els cants com a final de festa.1 El dijous gras, les cases acomodades feien un convit amb una gran coca que amagava una o dues faves seques.1 Qui trobava la fava havia de repetir el convit el dijous següent, i així els convits podien durar tots els dijous de Quaresma.1
Verema i Sant Zenon
Amades recull que per la verema es posen raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, considerada protectora.1
Nadal i fi d'any
La vigília de Nadal, la quitxalla d'Arenys i de Canet anava per la platja fent volar cordes enceses i sonant corns per avisar els Reis que el Jesuset havia nascut.1 La fadrinalla la vigília de Nadal feia bromes, com emportar-se una barca de la platja per posar-la a la bassa del molí de la mina o lligar una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes.1 A Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant es deia a la mainada que, per poder veure l'Home dels Nassos, calia estar net de pecat.1 Els infants havien d'anar vora el mar i dir cridant les malifetes que havien fet, i per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta.1