Can Gallego o Can Nogueras

Casa aïllada, als quatre vents, ubicada al vessant de llevant del Turó de Portinyol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta, s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa no són visibles des de l'exterior; però en el primer pis s'observen tres balcons, amb barana de ferro i persianes de llibret. Amb un recreixement del parament que les emmarca encapçalat per un trencaaigües amb una fulla d'acant central com a motiu ornamental. A la segona planta, hi trobem tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó, amb trencaaigües arquejada. Les obertures de planta baixa i primer pis són de llinda recta.

El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema. Als escaires i a les obertures de planta baixa i primer pis hi trobem un recreixement, com ja s'ha dit, pintat d'un color més fosc que contrasta amb el fons de la façana. A les divisòries de les diferents plantes hi ha una motllura. El coronament és una cornisa motllurada que fa de ràfec i un coronament al damunt, llis i esglaonat al centre i als laterals. La tercera planta s'afegí posteriorment.

Antigament es coneixia com a Can Nogueras, però ja des d'abans de la Guerra Civil espanyola (1936-39), es coneixia com a Can Gallego. Nom del llavors propietari que fou molt popular a Arenys de Mar. El besavi de l'actual propietari la va comprar abans de la guerra. Les seves terres s'estenien per tot el turó, que estava plantat de vinya fins els anys 40 del segle passat. La barraca de vinya d'aquest mateix carrer formava part d'aquesta finca; així com els fortins. Tant els que són visibles com un que hi ha colgat, segons informació oral facilitada per l'actual propietari.

Després de la vinya van plantar-hi pins i el pare de l'actual propietari i va fer el mirador del turó. A la seva època també es va reformar l'interior, de la mà de l'arquitecte Bonet Garí.

Durant la retirada de l'exèrcit republicà serví d'estada a l'Estat Major de la República i després s'hi instal·laren els soldats italians.

Hi ha un safareig construït l'any 1850. Tenia una altra barraca, pous i mines per treure aigua del rial.