Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), correspon a l'any 1937 i actualment no té cap ús.1
Ubicació i context
A la zona del Cavaió se'n conserven tres, i aquest va ser numerat amb el número I seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys de 2009.1 Se situa a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi.1 Per sobre, a la zona del Portinyol, hi ha dos búnquers més, que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port.1 Un quart búnquer era a l'espigó anomenat la Punta, del qual només es conserva una imatge publicada.1 Aquest indret s'explica per ser la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic, i també per la presència del túnel del ferrocarril, una infraestructura fràgil davant els bombardejos.1 La platja del Cavaió es feia servir com a port natural des del segle XV, segons els llibres d'ancoratge del port de Barcelona.1
L'edifici
Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu el fortí com una estructura adossada a un aflorament de roca granítica, del qual aprofita un pany de paret natural.1 La part davantera, que dóna a la platja, és arrodonida, mentre que la posterior és allargada i hi ha l'entrada.1 Per fora està recobert de pedres granítiques per camuflar-lo.1 La part arrodonida té dues grans obertures que permetien controlar gran part de la platja del Cavaió i el Portinyol, i la part allargada té cinc espitlleres.1 A l'interior hi ha un llarg passadís que porta al nucli central, amb parets de pedra arrebossades i sostre de formigó armat.1
La Guerra Civil al Cavaió
El fet més rellevant esdevingut a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l'embarrancament d'un vaixell carregat de subministraments i explosius.1 Els diversos testimonis consultats coincideixen en la por que una possible explosió del contingut del vaixell afectés el nucli urbà i en el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fos obligada a treure'n els explosius.1