Inici / Premsa / Quaderns d'estudis arenyencs
Quaderns d'estudis arenyencs · número del 1 de gener de 2004
Què explicava Quaderns d'estudis arenyencs el 1 de gener de 2004
18 fets d'Arenys llegits en aquest número, cadascun amb la cita literal.
-
El 1889 Joaquim Ruyra es va casar amb Teresa de Llinàs a Montserrat, i el mateix any Teresa va heretar la casa del rial de Sa Clavella, 71, d'Arenys de Mar.
«1889 Es casa amb Teresa de Llinàs a Montserrat. … El mateix any Teresa hereta la casa del rial de Sa Clavella, 71, d'Arenys de Mar.»
Rial de Sa ClavellaRial de Sa Clavella
pàgina 6 · font original ↗
-
Segons la cronologia, el 9 de juliol de 1936, pocs dies abans d'esclatar la guerra civil, Joaquim Ruyra va presidir l'acte d'Homenatge a la Llengua Catalana a l'envelat de l'Ateneu Arenyenc.
«1936 El 9 de juliol, pocs dies abans d'esclatar la guerra civil, presideix l'acte d'Homenatge a la Llengua Catalana a l'envelat de l'Ateneu Arenyenc.»
pàgina 8 · font original ↗
-
La cronologia situa el 1934 un discurs presidencial als Jocs Florals d'Arenys de Mar, amb motiu del cinquantenari de l'Ateneu Arenyenc.
«1934 Discurs presidencial als Jocs Florals d'Arenys de Mar amb motiu de celebrar-se el cinquantenari de l'Ateneu Arenyenc.»
pàgina 8 · font original ↗
-
A la plaça de l'Església hi havia la botiga de can Nogueras, on Ruyra se sentava sovint.
«En Ruyra, assegut sovint a la botiga sense parió de can Nogueras, situada a la plaça de l'Església.»
pàgina 10 · font original ↗
-
Segons Jordi Palomer, Ruyra feia cap al carrer de la Perera per prendre part a les tertúlies que organitzava assíduament el seu oncle patern, mossèn Josep.
«segons ens explicava l'amic Jordi Palomer als nois de la Federació, feia cap al carrer de la Perera per tal de prendre part a les tertúlies que assíduament organitzava el seu oncle patern, mossèn Josep.»
pàgina 10 · font original ↗
-
A l'església conventual dels frares d'Arenys de Mar es conserva el banc que Joaquim Ruyra tenia per a ús familiar, amb un escut heràldic i la inscripció Fortitudine vincit.
«a l'església conventual dels frares d'Arenys de Mar es conserva encara -en un estat impecable- el banc que Joaquim Ruyra tenia per a ús familiar, amb un escut heràldic … inscripció que diu Fortitudine vincit»
pàgina 12 · font original ↗
-
Mossèn Josep Palomer va ser nomenat vicari interí de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar el 8 de juliol de 1915.
«Mossèn Palomer serà nomenat vicari interí de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar el 8 de juliol de 1915.»
pàgina 24 · font original ↗
-
A les eleccions municipals de 1915, amb presa de possessió el primer de gener de 1916, Bonaventura Pons i Arxer, de la Lliga Regionalista, va ser escollit regidor segon.
«A les eleccions municipals de 1915, amb presa de possessió el primer de gener de 1916, surt escollit regidor segon en Bonaventura Pons i Arxer, carií i de la Lliga Regionalista»
pàgina 30 · font original ↗
-
El 20 de setembre de 1928 Teresa de Llinàs va sol·licitar permís d'obres per reformar la casa del rial de Sa Clavella, 71; el permís es va concedir cinc dies després.
«El 20 de setembre de 1928 Teresa de Llinàs sol·licita permís municipal d'obres per a poder reformar l'immoble. Cinc dies més tard es concedeix el permís»
Rial de Sa ClavellaRial de Sa Clavella
pàgina 33 · font original ↗
-
Joan Draper, Joaquim Castells, Josep Tatjé, Joaquim Coderch i Mn. Palomer van fundar el periòdic literari i de notícies Arenys, que va ser bilingüe, en català i castellà, des del primer número, de 25 de juliol de 1915.
«Junt amb en Joan Draper, en Joaquim Castells, en Josep Tatjé, en Joaquim Coderch i Mn. Palomer funden Arenys, periòdic literari i de notícies. … el periòdic és bilingüe, català i castellà, des del seu primer número, de 25 de juliol de 1915»
pàgina 33 · font original ↗
-
L'any 1934 l'Ateneu Arenyenc va organitzar uns Jocs Florals presidits per Ruyra, amb un jurat de vocals Carles Riba, Lluís Bertran i Pijoan i mossèn Josep Palomer, i Josep M. Miquel i Vergés de secretari.
«L'any 1934, es van celebrar uns Jocs Florals, organitzats per l'Ateneu Arenyenc, dels quals Joaquim Ruyra fou president, amb un jurat que tenia com a vocals Carles Riba, Lluís Bertran i Pijoan i mossèn Josep Palomer, i de secretari, Josep M. Miquel i Vergés.»
pàgina 38 · font original ↗
-
Segons l'autor, a la primavera de 1933 Ruyra va fer una activitat al local que Joventut Seràfica tenia a la Riera, al costat del Molí de Dalt, on va llegir alguns fragments de Les coses benignes.
«recordar que a la primavera de l'any 1933, féu que el Mestre donés una conferència al local que Joventut Seráfica posseïa a la Riera, al costat del Molí de Dalt, 1 en la qual llegí alguns fragments de Les coses benignes.»
pàgina 38 · font original ↗
-
El dia 9 de juliol de 1936, festivitat de Sant Zenon, els actes de la Diada van començar donant els noms de Josep M. Arnau i Pasqual i Francesc Flos i Calcat a la placeta del carrer de la Perera i a la plaça del carrer d'Avall, respectivament.
«El dia 9 de juliol de 1936, festivitat de Sant Zenon, … començaren els actes de la Diada donant els noms de dos grans arenyencs conreadors de les lletres catalanes, Josep M. Arnau i Pasqual i Francesc Flos i Calcat, a la placeta del carrer de la Perera i a la plaça del carrer d'Avall, respectivament.»
Carrer Bisbe CatalàCarrer d'Avall
pàgina 39 · font original ↗
-
Arenys, tot i ser un poble que no passava dels 5.000 habitants, tenia nou convents i cases religioses; no s'havia secularitzat el cementiri i l'Ajuntament seguia presidint els actes solemnes de l'església i les processons.
«tot i ser un poble que no passava dels 5.000 habitants, tenia nou convents i cases religioses. … no s'havia secularitzat el cementiri i l'Ajuntament seguia presidint els actes solemnes de l'església i fins i tot les processons.»
pàgina 41 · font original ↗
-
A l'estanc de la Riera, l'estanquer posava al seu abast la capsa dels caliquenyos i deixava Ruyra escollir els que més goig li fessin.
«Alguna vegada l'havia trobat a l'estanc de la Riera, on l'estanquer li tenia la condescendència de posar al seu abast la capsa dels caliquenyos … li deixava escollir els que més goig li fessin»
pàgina 42 · font original ↗
-
A la façana de la que fou la casa de Ruyra al Rial hi ha un plafó ceràmic recarregat amb una còpia discutible, segons l'autor, de la caricatura de Junceda.
«posant, a la façana de la que fou la seva casa del Rial, un recarregat plafó ceràmic que llueix una discutible còpia de la caricatura d'en Junceda»
Rial de Sa ClavellaRial de Sa Clavella
pàgina 43 · font original ↗
-
La festa dels X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc es va celebrar a l'envelat de la Riera, a l'alçada del Calisay, el capvespre del 8 de juliol de 1934.
«La festa es va celebrar a l'envelat aixecat al bell mig de la Riera, a l'alçada del Calisay, el capvespre del dia 8 de juliol de 1934, vigília de Sant Zenon.»
pàgina 54 · font original ↗
-
El plafó ceràmic de la façana de la casa de Ruyra, al rial de Sa Clavella, 71, va ser costejat per admiradors i inaugurat per Sant Jordi de 1986; és un disseny de Pere Nogueras executat per Martí Doy.
«al rial de Sa Clavella, 71. Fou costejat per un grup d'admiradors de l'escriptor i s'inaugurà per la diada de Sant Jordi de 1986. … és un disseny de Pere Nogueras executat pel ceramista Martí Doy.»
Rial de Sa ClavellaRial de Sa Clavella
pàgina 65 · font original ↗
Font original: Quaderns d'estudis arenyencs, 1 de gener de 2004, a Trencadís ↗ (Diputació de Barcelona; consulta per a ús privat, docència i recerca). Les frases són nostres; les cites, literals, amb les errades de l'escaneig.