Salta al contingut

Inici / Patrimoni

Zona d'interès

Rial Llarg

Arenys de Mar

✓ Text verificat contra 1 font · actualitzat el 7 d'octubre de 2026 · veure fonts

El rial Llarg és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.1 Està catalogat als Mapes de Patrimoni Cultural com a zona d'interès de l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo.1

El recorregut

El rial Llarg neix al municipi veí d'Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que porta a Can Gibert i a l'ermita del Remei.1 Fins a l'alçada de la C32 la llera és de terra, mentre que a partir de l'autopista del Maresme està cimentada i els marges són protegits amb murs de pedra.1 Al nord del turó de les Orenetes s'hi incorpora el rial d'en Navarra, i més endavant, per l'esquerra, el rial de Vall de Gata i el seu afluent, el rial de Cerinyana.1 Finalment queda soterrat fins a la desembocadura, i creua la carretera Nacional II i la via del tren al sud de la platja de les Roques d'en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell.1

Vegetació i fauna

Als marges de la llera hi creix vegetació arbustiva i arbòria, del llorer al magraner, l'aloc, l'alzina i el lledoner.1 Hi ha presència de senglar i d'altres mamífers com la fagina, i també d'ocells, que indiquen un bon estat de conservació.1 En el tram de canyissar, els pagesos el mantenen controlat i n'obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres.1 Al llarg del recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d'aigua.1 La vegetació fixa els marges i evita l'erosió, i la xarxa de rials funciona com a connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.1

Context geològic

Als llits de les rieres s'hi troba el material sorrenc fruit de l'erosió del granit, i allí on el feldspat s'ha desfet s'hi localitzen argiles.1

On és

Ruta: Arenys natural →

Encara no tenim fotos antigues d'aquí. En tens alguna? Comparteix-la.

Fonts

  1. Jordi Montlló Bolart. «Rial Llarg». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — consulta-la

Altres fonts i bibliografia

  • PatrimoniJordi Montlló Bolart. «Rial Llarg». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — enllaç
  • BibliografiaALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar (díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.
  • BibliografiaCASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.
  • BibliografiaFOLCH, Ramon. (1981). La vegetació dels països catalans. Barcelona. Editorial Ketres.
  • BibliografiaFOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.
  • BibliografiaFONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins l’Atzavara, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747 [Consulta: Consulta: 24-05-2023].
  • BibliografiaFONT QUER, Pius. (1980). Plantas medicinales. El dioscórides renovado. Barcelona. Editorial Labor. SA.
  • BibliografiaFORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.
  • BibliografiaFORN SALVÀ, Francesc (2018). La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.
  • BibliografiaGUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.
  • BibliografiaMASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.
  • BibliografiaPELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial.
  • BibliografiaRIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.
  • EnllaçBlog de Rafel Muñoz. — enllaç
  • EnllaçItinerari dels Rials (Ajuntament) — enllaç

Com citar aquesta fitxa

Tot Arenys, «Rial Llarg», https://totarenys.cat/lloc/rial-llarg, CC BY-SA 4.0, consultat el 21 de novembre de 2026.

Text amb fonts (Markdown) · per a investigadors i assistents d'IA

Has vist un error o en saps més? Avisa'ns

A prop

Mapa