Plafó del casal parroquial

A la façana del Casal Parroquial, trobem una obra primerenca de l’artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé. El mural mostra personatges de diverses edats, en actituds relacionades amb el centre parroquial (lectura, cant coral, esports). També veiem representada l’amistat i la concòrdia (el colom blanc). De les dues primeres figures de l’esquerra, convenientment separades de la resta, representarien funcions de guia -espiritual- i sacerdoci.

No està datat però podria correspondre a una obra dels anys 60 del segle passat, quan Vila-Grau començava la transició de la figuració cap a l’abstracció. La pesada herència de ser fill d’un artista també famós, el va portar a dir als anys setanta: “Per a poder tenir una mirada nova, cal desfer-se de qualsevol educació prèvia”.

Joan Vila-Grau (1932-2022), fou fill del també pintor Antoni Vila Arrufat i es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre 1950 i 1955, però es va encaminar, cap a la pintura. S'interessà per l'art litúrgic, i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos, i va destacar la seva obra al Temple de la Sagrada Família.

Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.

Vila-Grau i Aguadé són també responsables d’altres obres, algunes de les quals les tenim a peu de carrer, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l’àrea de servei de l’A2 a Lleida.