Pavelló Sert

Edifici als quatre vents aixecat sobre un podi de pedra, de línies simples, rectes i funcionals. Consta de dos mòduls, separats per un corredor d'accés, amb distribuïdor i serveis. Està compost per cinc crugies, cadascuna coberta per una volta catalana que no se subjecta a les parets, sinó sobre jàsseres, i que augmenten l'amplitud de l'espai. Les aules donen a una terrassa orientada al sud que servia per donar classes a l'aire lliure i està protegida per una llosa de formigó, com l'ala d'un avió, pròpia del primer racionalisme. El parament és totalment llis i blanc, que contrasta amb el gris del podi i, sobretot, quan el cel és ben blau.

Aquesta escola ha patit diversos canvis en tant que la seva funcionalitat al llarg del temps, així com part del seu aspecte original, amb modificacions interiors i exteriors que oculten la forma inicial.

Edifici projectat, l'any 1935, com a pavelló per a ús docent per encàrrec del Segell Proinfancia, una organització creada el 1933 durant la Segona República, que tenia com a objectiu recaptar diners per a la construcció i manteniment d'edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi. Es finançava amb els diners que es recollien de la venda de segells de Nadal.

Fou construït com a annex de l'antic hospital per a nens amb tuberculosi Can Xifré, amb la finalitat que els nens ingressats poguessin continuar estudiant. Tenia capacitat per a una vuitantena d'estudiants, però mai va funcionar com a tal perquè va esclatar la Guerra Civil.

Durant la dictadura es va utilitzar com a centre social de la Falange, i posteriorment com a habitatge del director del centre.

Forma part de la primera fase d'un dels arquitectes catalans amb més projecció internacional en la conjuntura de l'avantguarda arquitectònica del grup GATPAC, Josep Lluís Sert.

Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis de Salvador Espriu, i està ocupat pels Serveis Socials de Base, de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.