La falsa llegenda de la Torre dels Encantats és una tradició oral situada al Turó dels Encantats, catalogada com a patrimoni immaterial.1 El catàleg la data entre els segles XIX i XX i hi consigna una protecció inexistent.1
Les tradicions sobre la torre
Segons l'explicació popular, a les nits es veia llum a les finestres de la torre i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles.1 També es explica que per Sant Joan, amb el dia clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça situada davant la posada de Montserrat, a Mataró.1 Una altra tradició parla d'un túnel subterrani entre la torre i la platja.1
La llegenda novel·lada
A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) va crear una llegenda novel·lada, que també recull Coll i Modolell (1999).1 El relat comença el 8 de setembre de 1231, quan la jove Leonor i altres persones celebraven l'aplec de la Verge del Remei.1 Segons la narració, perquè la princesa pogués banyar-se a la piscina, a mitjanit sortien de la torre unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs.1 Al relat, Fàtima adopta el nom de Magdalena.1 Coll i Modolell (1999) conclou que no és una llegenda de tradició popular, sinó una creació literària sustentada en tradicions orals.1