Els goigs dedicats a Santa Amància són un element de patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, dins l'àmbit de la música i la dansa, associat al Carrer d'Avall.1 Els goigs són cançons populars o poesies religioses adreçades als sants, a les santes, a la Mare de Déu o a Crist.1
Les edicions
Aquesta versió dels goigs no porta data, però és en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764.1 Es tracta d'una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual.1 El 1885 la Tipografia Catòlica de Barcelona va tornar a imprimir els goigs amb la mateixa cobla.1 El 1892 la impremta Anglada, també de Vic, en va fer una altra edició, que consta com a còpia literal de la del segle XVIII.1 El 1926 la Tipografia Franciscana de Vic va editar uns goigs, dels quals hi ha molt pocs exemplars, que fan referència al darrer emplaçament del cos sant.1
La imatge i el text
La imatge, emmarcada per un requadre, mostra la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel, amb un vaixell al fons.1 El text s'organitza en tres columnes separades per una sanefa, i la caixa està emmarcada per una orla tipogràfica de motius geomètrics.1
Antoni Pasqual i les relíquies
Antoni Pasqual i Lleu va néixer a Arenys de Mar el 1643 i va morir a Vic el 1704; vivia al casal familiar del carrer d'Avall.1 Des de Roma, Antoni Pasqual va fer arribar les relíquies de santa Amància al casal familiar del carrer d'Avall, on es van dipositar a l'oratori privat i van restar més d'un segle.1 El 1810 Miquel de Fontcuberta va traslladar les restes a Vic, potser per por de la guerra del Francès.1 Actualment es conserven les restes momificades d'una nena, suposadament santa Amància, a la capella privada del casal de Sala-d'Heures, a Santa Eugènia de Berga.1
