La finca El Paraiso és un conjunt d'ús residencial i productiu, situat a la Plana del Paradís, número 18.1 Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).1
Història
Salvador Castelló i Sala, que havia estat propietari d'un ingenio de sucre a Matanzas, va adquirir el 1858 un antic convent de frares caputxins.1 El seu propòsit era aclimatar i produir plantes i fruites d'origen americà i bastir-hi la residència familiar.1 Castelló i Sala va donar al conjunt el nom de Paraiso, i la seva tasca amb les espècies vegetals americanes va ser reconeguda a l'Exposició Universal de París de 1867.1 El seu fill, Salvador Castelló i Carreras, va estudiar enginyeria agronòmica a Gembloux, a Bèlgica, i es va especialitzar en zootècnia.1 El 1894 va convertir el Paraiso en granja, i dos anys després en el primer centre de l'Estat destinat a granja-escola per formar professionals en l'explotació de les aus domèstiques.1
L'edifici
La finca s'alça sobre un promontori que domina la població, al final d'un carrer de forta pujada.1 L'edifici consta de diversos volums d'alçades diferents; el cos principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, i al centre hi té una torreta octogonal.1 La façana principal és simètrica, amb cinc eixos de verticalitat, i té faixes florals ornamentals de terracota i un medalló amb bustos, també de terracota.1 La finca té una tanca d'obra amb reixa de ferro i pilars amb pinacles; a la reixa d'entrada hi consta l'any 1864.1 A l'interior de la finca es conserva un hivernacle d'estil isabelí, i l'antiga capella de la finca, de 1871, ha estat convertida parcialment en garatge.1