Ca l'Espriu

Casa senyorial de tres cossos d'amplada, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, que pel que fa a la composició presenten dues parts: una primera que es mostra com una casa de cos, amb l'estructura pròpia d'una casa residencial i un mòdul annex, format per dos cossos amb vuit grans finestrals distribuïts en dues plantes. Les persianes són de llibret.

El cos pertanyent a la casa té la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, amb arc escarser i emmarcament de pedra. Al costat una finestra reixada. A dalt, damunt el portal, un balcó amb barana de ferro i damunt la finestra reixada, una petita finestra amb ampit sobresortint. Com a separació de la planta baixa i pis, una franja esgrafiada amb motius vegetals. El mòdul annex té la part de la coberta que dóna al carrer d'un aiguavés, mentre que la part posterior és de terrat pla o a la catalana. La part de la finca que dóna al carrer del Turó és un pati.

El parament és amb arrebossat encoixinat buixardat. Una línia de cornisa fa de separació entre les plantes. La façana està coronada amb una petita cornisa.

Aquesta casa la va fer construir el bisbe Jaume Català (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i oncle-besavi de l'escriptor Salvador Espriu. Hi va acollir el Papa Benet XV, quan aquest encara era cardenal.

Fou heretada per la família Espriu que la utilitzava com a segona residència per les seves estades a la vila d'Arenys. Està molt vinculada sentimentalment a Salvador Espriu i fou inspiració per a la seva obra. Per a Espriu, esdevé "la casa dels morts que només jo recordo" i també és el símbol del seu esfondrament interior.

El pati, situat al darrera de la casa, amb cinc arbres i un safareig fou mitificat com el jardí dels cinc arbres, un racó de refugi del poeta, de meditació i pau. En la ficció espriuana s'hi representa l'obra per a titelles Primera història d'Esther.

Fou saquejada durant la Guerra Civil espanyola.