# Tot Arenys > L'enciclopèdia d'Arenys de Mar (Maresme, Barcelona): història, carrers, cases, patrimoni i persones. Cada frase dels textos està ancorada a una cita literal d'una font pública (Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Wikidata, Viquipèdia, bibliografia) i en porta la referència. Projecte independent, en català. Textos propis sota llicència CC BY-SA 4.0: es poden citar i reutilitzar indicant «Tot Arenys» i l'enllaç a la fitxa. Els textos els redacta un sistema d'IA només a partir de fonts guardades; un verificador automàtic comprova cada frase contra la font i elimina la que no s'hi pot ancorar. Les pàgines sense text verificat mostren la fitxa de la font original i no s'indexen. Per citar una dada, enllaceu la URL canònica (sense `.md`). Cada fitxa amb text verificat té una versió Markdown amb notes a peu de pàgina: afegiu `.md` a la URL. --- # Ajuntament, Casa Consistorial > Edifici, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ajuntament-casa-consistorial Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ajuntament-casa-consistorial» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 8 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579444, 2.551669 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20874985 La Casa Consistorial d'Arenys de Mar és a la Riera del Bisbe Pol, número 8, i és la seu de l'Ajuntament.[^1] L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i actualment s'hi fan tasques administratives.[^1] ## Història L'edifici havia estat un hostal del segle XVII.[^1] L'any 1773 es va transformar en Consistori, funció que encara conserva.[^1] Entre els dos edificis principals del conjunt, n'hi ha un altre que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.[^1] L'edifici on hi ha l'OAC havia estat la seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita.[^1] Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC.[^1] ## L'edifici La casa consistorial és un conjunt de cossos amb planta en forma de «L», amb dues façanes principals en angle recte que donen a un pati obert a l'espai públic.[^1] Té planta baixa i dos pisos.[^1] El cos de llevant té a la planta baixa un porxo de tres arcs rebaixats de mida desigual.[^1] En aquest cos hi ha tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament de llindes i brancals de pedra.[^1] El parament és arrebossat i pintat de blanc, i la teulada és a quatre vessants.[^1] L'edifici del costat, amb més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita, forma conjunt amb la casa consistorial.[^1] L'edifici del costat té l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, una finestra de llinda recta al damunt i un escut més amunt.[^1] A l'esquerra de la façana hi ha una font.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ajuntament, Casa Consistorial». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial --- # Alambí de la destil·leria Calisay > Objecte, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/alambi-de-la-destilleria-calisay Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/alambi-de-la-destilleria-calisay» - **Adreça:** Rotonda de la Riera del Pare Fita - **Carrer:** [Carrer Hospital](https://totarenys.cat/carrer/carrer-hospital) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583399, 2.547628 L'alambí de la destil·leria Calisay és un objecte de coure, amb el seu suport de ferro, que procedeix de l'antiga destil·leria i es troba a la rotonda de la Riera del Pare Fita.[^1] Actualment té un ús ornamental i figura com a patrimoni moble del segle XX, sense protecció.[^1] ## L'alambí Un alambí serveix per destil·lar líquids mitjançant l'evaporació per escalfament i la condensació posterior per refredament.[^1] Els alambins que serveixen per destil·lar begudes alcohòliques es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no dona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.[^1] ## La destil·leria Calisay La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, on l'any 1895 es constitueix una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors.[^1] El 24 d'abril de 1897 es va produir la compravenda per la qual la societat va passar a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar.[^1] La visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, va convertir l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.[^1] L'any 1910 va començar la fabricació a l'antic molí de dalt, que s'havia comprat dos anys abans.[^1] La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914.[^1] L'any 1933 es va constituir la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda.[^1] La factoria d'Arenys es va tancar el 30 de gener de 1995.[^1] L'Ajuntament va fer una permuta de la fàbrica amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i va comprar els alambins en subhasta pública.[^1] ## Persones relacionades Joan Mollfulleda va ser alcalde d'Arenys entre els anys 1924 i 1930.[^1] Joaquim Mollfulleda Borrell és conegut per les seves dues grans aficions, la fotografia i la mineralogia, i el municipi en conserva el llegat en forma de col·lecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Alambí de la destil·leria Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay --- # Alzina de la plaça de la Mina > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/alzina-de-la-placa-de-la-mina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/alzina-de-la-placa-de-la-mina» - **Adreça:** Plaça de La Mina - **Carrer:** [Travessera de la Mina](https://totarenys.cat/carrer/travessera-de-la-mina) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582569, 2.547384 L'alzina de la plaça de la Mina és un espècimen botànic de la espècie Quercus ilex, que forma part del patrimoni natural d'Arenys de Mar.[^1] És l'element principal d'aquest racó del nucli antic.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Descripció L'arbre té la capçada espessa i l'escorça fosca i clivellada.[^1] És un arbre perennifoli, de fulles coriàcies molt variables.[^1] A les fulles, l'anvers és verd fosc i el revers és blanc i pelut, sobretot en les més velles.[^1] El fruit és la gla, i l'alzina floreix a l'abril i el maig, mentre que les glans maduren al començament de la tardor.[^1] ## Usos de l'espècie La fusta de l'alzina és dura i compacta, i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria.[^1] Les branques s'han fet servir des de temps immemorial per obtenir llenya i carbó vegetal.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Alzina de la plaça de la Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-de-la-mina --- # Alzina surera del Calisay > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/alzina-surera-del-calisay Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/alzina-surera-del-calisay» - **Adreça:** Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582656, 2.547849 L'alzina surera del Calisay és un espècimen botànic que es troba a la Riera del Pare Fidel Fita, número 67.[^1] Pertany a l'àmbit del patrimoni natural i no té cap protecció.[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## Descripció L'arbre és a la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, on fa d'ornament.[^1] És un exemplar singular d'alzina (Quercus ilex), amb la capçada alta i més o menys arrodonida.[^1] Per sobre de la creu, l'arbre es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant.[^1] L'escorça és grisenca, gruixuda i rugosa, i encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre.[^1] Les fulles, perennes, fan entre quatre i set centímetres de llargada; les més tendres són dentades i les més velles, lobulades.[^1] El fruit és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Alzina surera del Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay --- # Alzines del Rial de La Serp > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/alzines-del-rial-de-la-serp Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/alzines-del-rial-de-la-serp» - **Adreça:** Rial de La Serp - **Carrer:** [Rial de la Serp](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-serp) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583293, 2.563574 Les Alzines del Rial de la Serp són dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, que pertanyen a l'àmbit del patrimoni natural i són un espècimen botànic.[^1] ## Ubicació Els arbres se situen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre de la riera.[^1] Són a l'alçada de la urbanització de Portimar II.[^1] ## Descripció Tenen la capçada densa i un tronc gruixut, clivellat i fosc.[^1] Les fulles són perennes i de color verd fosc, i el revers està cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental.[^1] A la primavera floreixen en ramells de color groc-ocre, i el fruit és el gla o aglà.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo, però no tenen cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Alzines del Rial de La Serp». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp --- # Antiga impremta Tatjé > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/antiga-impremta-tatje Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/antiga-impremta-tatje» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núms. 37-39 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578470, 2.549470 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488889 L'antiga impremta Tatjé és un conjunt arquitectònic d'Arenys de Mar.[^1] Els edificis es van construir al segle XIX i actualment tenen ús residencial.[^2] En un dels registres consta que el conjunt data de l'any 1801.[^1] Hi havia hagut l'antiga impremta Tatjé.[^2] ## L'edifici Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^2] Les façanes comparteixen la mateixa composició, amb dos eixos de verticalitat definits per les seves obertures.[^2] A la planta baixa original hi havia la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^2] El primer pis té un balcó a l'eix del portal i una finestra al costat, i la segona planta té dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^2] Tots els arcs de les obertures són escarsers, i els ampits sobresurten de la façana amb una motllura suportada per dues mènsules.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Antiga impremta Tatjé» (Q128488889). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q128488889 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Antiga impremta Tatjé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-impremta-tatje --- # Aplec de la sardana > Manifestació festiva, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/aplec-de-la-sardana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/aplec-de-la-sardana» - **Adreça:** Parc de Lurdes - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584690, 2.543807 L'Aplec de la sardana és una manifestació festiva d'Arenys de Mar que se celebra a principis d'abril i que té lloc al Parc de Lurdes.[^1] Durant tot el dia s'hi poden escoltar i ballar sardanes, amb una cobla al matí i una altra a la tarda.[^1] ## Història Als anys seixanta i setanta del segle XX, el «Centro de Iniciativas y Turismo» organitzava a l'estiu audicions de sardanes, que es ballaven al centre de la Riera i al port.[^1] L'any 1981 Jordi Miquel, mataroní resident a Arenys, membre i entrenador de la colla sardanista «Mar Blava», va proposar d'organitzar un aplec.[^1] Es va fer el 23 de maig de 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles.[^1] En aquella primera edició es va estrenar la sardana «Arenys de Mar», del compositor Francesc Mas Ros.[^1] La colla «Mar Blava» va organitzar els aplecs fins al 1990.[^1] L'any següent se'n va fer càrrec l'Ateneu, de la mà de Pere Riera i Josep Collet, que van crear la secció sardanista «Blau Mar».[^1] El 2006 se'n va celebrar el 25è aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs i l'edició d'un CD amb les seves peces i les estrenades durant aquests 25 anys.[^1] Des del 2012 la secció la porten Agustí Ruzafa i Ramon Capell.[^1] El 2013 es va celebrar el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt, format que es va mantenir, tret dels anys de pandèmia, fins que es va tornar a fer en solitari al parc.[^1] ## Organització i programa L'aplec l'organitzen la secció sardanista de l'Ateneu i l'Ajuntament.[^1] El 2023 hi van actuar la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners, i cadascuna va interpretar nou sardanes.[^1] Sempre hi ha alguna sardana que fa referència a la població; aquell any fou «Arenys de Mar», de F. Mas Ros.[^1] La secció sardanista de l'Ateneu també organitza ballades i cursets per aprendre a ballar sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Aplec de la sardana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 --- # Aplec del Remei > Manifestació festiva, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/aplec-del-remei Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/aplec-del-remei» - **Adreça:** Ermita del Remei (Arenys de Munt) - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579393, 2.551524 L'Aplec del Remei era una manifestació festiva que se celebrava a l'ermita del Remei, situada al municipi d'Arenys de Munt.[^1] Hi acudia gent de pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar.[^1] Quan es va elaborar el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, el 2005, l'aplec era vigent, però ara ja no se celebra.[^1] ## Com se celebrava L'aplec tenia lloc el segon diumenge d'octubre, i un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar.[^1] A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia davant la capella, amb cantada de goigs final, i finalment es feia una audició de sardanes.[^1] L'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei.[^1] El ball, considerat una activitat pagana, es feia fora del recinte de l'ermita, a l'esplanada del davant.[^1] ## Història Hi ha notícies de l'aplec des de la segona meitat del segle XIX.[^1] Antigament se celebrava el primer diumenge d'octubre, amb gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.[^1] El de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.[^1] Al segle XX se'n va fer algun de caràcter polític, l'11 de setembre de 1920 i el 1923, pels Pomells de Joventut.[^1] Del 1932 al 1935, al setembre, en van organitzar la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc.[^1] El 1959 es va estrenar la sardana «La festa del Remei», de Xavier Maimí.[^1] El 1980 va ser l'última vegada que es va fer l'aplec abans de recuperar-lo el 2002, després de 22 anys sense celebrar-se.[^1] ## Persones vinculades La recuperació va ser possible gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Aplec del Remei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-3 --- # Arenys de Mar i les bruixes > Tradició oral, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/arenys-de-mar-i-les-bruixes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/arenys-de-mar-i-les-bruixes» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579482, 2.551746 Arenys de Mar i les bruixes és una tradició oral del patrimoni immaterial, datada al segle XVII.[^1] Aquest element no té cap protecció.[^1] ## Context històric Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac, deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620.[^1] Els casos coneguts al Maresme, però, són minoritaris.[^1] ## El cas de 1619 Josep M. Pons i Guri, el 1944, explica un cas que va afectar els dos Arenys, Sant Martí i Santa Maria.[^1] El 3 de febrer de 1619 els prohoms de les dues universitats es van reunir a Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal entre les dues viles.[^1] La trobada servia per decidir afers tributaris i econòmics, però al final s'hi va afegir un darrer punt sobre els bruixots i les bruixes.[^1] Hi van ser comissionats sis veïns perquè demanessin justícia contra els bruixots i les bruixes.[^1] L'acord no va ser unànime, perquè cinc dels vint-i-vuit reunits s'hi van oposar, i el tema no va tirar endavant.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Arenys de Mar i les bruixes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes --- # Art de navegar amb vela llatina > Tècnica artesanal, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/art-de-navegar-amb-vela-llatina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/art-de-navegar-amb-vela-llatina» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579218, 2.555453 L'art de navegar amb vela llatina és un element del patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, catalogat com a tècnica artesanal.[^1] Aquest patrimoni s'estén en el temps entre els segles XVI i XXI.[^1] Actualment no té cap tipus de protecció.[^1] ## Història La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular.[^1] Els portaven tant les barques de pesca com les de navegació de cabotatge.[^1] Fins a inicis del segle XX, la vela llatina i després la cangrea van ser els sistemes emprats a les barques de pesca i als grans velers que sortien de la platja d'Arenys.[^1] L'Estudi de Pilots d'Arenys va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX.[^1] ## Situació actual Actualment, l'art de navegar amb vela llatina és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.[^1] L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació sobre la navegació clàssica i tradicional.[^1] Ho fa amb les associacions A tot Drap i Bricbarca i amb els armadors dels vaixells adherits al Moll, amb la voluntat d'incorporar nous membres a les tripulacions arenyenques.[^1] El Moll també organitza xerrades i cursos sobre la navegació i el patrimoni nàutic i marítim.[^1] El Moll d'Arenys impulsa la presència al Port d'Arenys d'una flota estable de vaixells clàssics, construïts abans de 1980, i en aquests moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.[^1] ## Candidatura a la UNESCO S'ha presentat la candidatura de l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo per incloure'l a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.[^1] Els promotors de la candidatura pretenen reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial de la navegació amb vela llatina i vela al terç, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Art de navegar amb vela llatina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-amb-vela-llatina --- # Arxiu Històric Fidel Fita > Edifici, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/arxiu-historic-fidel-fita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/arxiu-historic-fidel-fita» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579477, 2.551406 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11906813 L'Arxiu Històric Fidel Fita és l'arxiu històric municipal d'Arenys de Mar i té la seu a la Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10.[^1] L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## L'edifici Forma part del conjunt de la casa consistorial, però té un accés propi i independent, ja que el seu ús principal és acollir l'arxiu.[^1] És un edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de la riera.[^1] A la planta baixa hi ha dues finestres, al primer pis tres balcons amb barana de ferro i a la segona planta tres obertures geminades d'arc de mig punt.[^1] El parament està arrebossat i pintat de blanc.[^1] ## Història de l'edifici Al segle XVII l'edifici era un hostal.[^1] Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773.[^1] Fins als anys 80 del segle passat hi hagué els jutjats.[^1] ## L'arxiu L'Ajuntament va crear l'arxiu com a servei públic per un acord del 5 de maig de 1934, a partir d'una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri.[^1] Va obrir les portes l'11 de juliol de 1935, dins els actes de la Festa Major.[^1] Es va crear amb el nom d'Arxiu Històric Municipal i Notarial d'Arenys de Mar i el 1957 va prendre el nom actual, en homenatge al jesuïta Fidel Fita, fill d'Arenys de Mar.[^1] Un patronat rector, amb estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l'arxiu dels vaivens de la política; el Ple de l'Ajuntament en va acordar l'extinció el 27 de desembre de 2007.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Arxiu Històric Fidel Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 --- # Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys > Fons documental, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/arxiu-parroquial-de-santa-maria-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/arxiu-parroquial-de-santa-maria-d-arenys» - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580579, 2.549367 L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar és un fons documental de patrimoni documental, ara en procés de reorganització.[^1] Actualment s'utilitza amb finalitats científiques i culturals.[^1] ## Fons Conserva els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI.[^1] Aquests llibres es van mantenir a la localitat perquè, durant la Guerra civil espanyola, els va custodiar la municipalitat; l'Arxiu Diocesà en té còpies.[^1] L'arxiu guarda també llibres de confraries i comptes o claveria.[^1] Part dels documents, sobretot els de la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.[^1] ## La parròquia Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada d'Arenys de Munt el 1555, de la qual fou sufragània fins al 1779.[^1] El temple es va bastir entre 1575 i 1628 i es va allargar el 1755 per la banda de la façana principal.[^1] Té un retaule major barroc de Pau Costa, del 1706.[^1] ## Relació amb l'Arxiu Diocesà Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona preveuen, des de fa anys, la conservació de la documentació dels arxius parroquials a l'Arxiu diocesà.[^1] Els llibres sacramentals, d'interès per a la recerca genealògica, van ser fotografiats i es poden consultar al web de l'Arxiu diocesà amb dades de més de 100 anys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys --- # Asil Torrent > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/asil-torrent Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/asil-torrent» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 67-75 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1892-97 - **Autoria:** Antoni Rovira i Rabassa - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.585069, 2.545588 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20874989 L'Asil Torrent és un edifici d'Arenys de Mar situat a la Riera del Pare Fita, entre els números 67 i 75.[^1] ## Història L'indià arenyenc Antoni Torrent i Carbonell (1833-1899) va fer construir l'any 1897 un asil per als ancians de la seva vila natal.[^1] Torrent també va crear un patronat de socors a malalts i famílies pobres.[^1] Les dades patrimonials situen la construcció entre els anys 1892 i 1897 i n'atribueixen l'autoria a Antoni Rovira i Rabassa.[^1] ## L'edifici És un gran edifici d'ús assistencial, amb un cos principal rectangular que té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos.[^1] Del cos principal sobresurten tres cossos simètrics: el central, que acull l'església, i els dos extrems.[^1] La capella ocupa el centre de la composició i té un porxo a la part central de la planta baixa.[^1] Les galeries tenen vidrieres i baranes amb elements de ferro colat, i el conjunt està envoltat de jardí.[^1] Un monument recorda Antoni Torrent a l'entrada del recinte.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Asil Torrent». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/asil-torrent --- # Ateneu Arenyenc > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ateneu-arenyenc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ateneu-arenyenc» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579460, 2.552420 L'Ateneu Arenyenc té la seu en un edifici del carrer d'Anselm Clavé, número 22, que antigament es deia carrer Ample.[^1] L'Ateneu és una entitat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012.[^1] ## Història L'Ateneu va néixer a mitjans de setembre de 1884, quan un grup d'amics que es trobaven al Cafè d'en Flos va decidir fundar-lo.[^1] El 1885 va celebrar el primer certamen literari.[^1] El 1886 la seu es va traslladar a una casa de lloguer del carrer d'Avall, amb la biblioteca a la planta baixa i formació per a obrers.[^1] A la dècada del 1940, l'arquitecte Cèsar Martinell va fer algunes intervencions a la sala de l'edifici, que no s'han conservat.[^1] ## L'edifici És un gran edifici amb façana al carrer d'Anselm Clavé i al passeig d'en Xifré.[^1] A la façana del carrer d'Anselm Clavé hi destaca un escut o medalló de pedra amb dues A majúscules envoltades d'una garlanda en forma de corona de llorer.[^1] El parament és arrebossat i llis, amb petits detalls esgrafiats de motius florals i geomètrics.[^1] ## Relació amb Arenys El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera, un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI.[^1] L'edifici forma part de l'itinerari de l'escriptor Ferran de Pol, perquè l'entitat va ser clau en la seva joventut.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ateneu Arenyenc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-arenyenc --- # Banyera del balneari Lloveras > Objecte, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/banyera-del-balneari-lloveras Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/banyera-del-balneari-lloveras» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 31 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1900 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582380, 2.547625 La banyera del balneari Lloveras és un objecte de patrimoni moble que es documenta a la Riera del Pare Fita, núm. 31.[^1] És una banyera de marbre que servia per fer banys d'aigua de mar al balneari Lloveras, ara desaparegut.[^1] ## El balneari Lloveras El balneari, conegut popularment com El Sardinero, era un establiment de banys d'aigua de mar fundat l'any 1900.[^1] En els anys que va estar actiu, el balneari Lloveras va ser un dels centres socials de la colònia d'estiuejants d'Arenys de Mar.[^1] Als anys 50 del segle XX va deixar l'activitat, va tenir diversos usos i va ser enderrocat el 1982.[^1] ## Estat actual La banyera es considera de segle XX, en bon estat de conservació, sense ús actual i sense protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Autor desconegut. «Banyera del balneari Lloveras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/banyera-del-balneari-lloveras --- # Barraca de Can Xacó > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-can-xaco Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-can-xaco» - **Adreça:** Rial de Valldegata, s/n - **Carrer:** [Carrer d'en Draper](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581233, 2.537481 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131808625 La barraca de Can Xacó és una barraca de vinya d'Arenys de Mar.[^1] Està situada al Rial de Valldegata, sense número.[^2] ## Descripció És una barraca de vinya del tipus tartana, anomenada així per la coberta en forma de vela de tartana.[^2] És una barraca de vinya del tipus de tartana, de planta rectangular.[^2] L'edifici es data entre els segles XIX i XX i és d'estil contemporani.[^2] ## Ús Servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya i d'aixopluc per als pagesos.[^2] Sovint tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o «brou bordelès».[^2] Aquest brou es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.[^2] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo, però no té cap protecció.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «barraca de Can Xacó» (Q131808625). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131808625 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Barraca de Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco --- # Barraca de vinya > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-vinya Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-vinya» - **Adreça:** Camí vell del mal temps, parc. 25 - **Carrer:** [Camí vell del Maltemps](https://totarenys.cat/carrer/cami-vell-del-maltemps) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.584688, 2.561440 La barraca de vinya del Camí vell del mal temps, situada a la parcel·la 25, és una construcció del segle XIX, de planta rectangular i coberta de volta.[^1] Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici La barraca té planta rectangular i la coberta és de volta.[^1] La façana mira a migdia i hi ha una petita porta d'entrada, amb un respirall en forma de creu al damunt.[^1] A l'angle sud-est es veu el fumeral d'una xemeneia.[^1] L'edifici està totalment arrebossat i pintat de blanc.[^1] ## Història i context És un dels pocs testimonis conservats a Arenys de Mar de l'època en què la vinya dominava el conreu de la comarca.[^1] Amb l'arribada de la fil·loxera, aquest conreu va anar desapareixent a poc a poc i només s'ha recuperat en algunes zones.[^1] La barraca era dins la finca de Can Noguera, situada més avall del mateix carrer.[^1] Es troba al costat del mur que separa la finca del vial de la urbanització.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Barraca de vinya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-232 --- # Barraca de vinya del rial del Draper > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper» - **Adreça:** Polígon Industrial Valldegata-Draper - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577223, 2.543004 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785867 La barraca de vinya del rial del Draper és una barraca de vinya d'Arenys de Mar.[^1] Se situa al Polígon Industrial Valldegata-Draper i figura al catàleg de patrimoni immoble com a edifici dels segles XIX-XX.[^2] ## Tipologia i història És una barraca de pagès o de vinya de tartana, anomenada així perquè la forma de la coberta recorda la vela d'una tartana.[^2] Aquest tipus de barraca era molt freqüent al Maresme i es va construir quan la majoria de muntanyes i camps de la comarca eren plens de vinya.[^2] Sovint aquestes barraques tenien conductes que recollien l'aigua de pluja i la portaven a un dipòsit proper, i l'aigua s'usava per preparar el "caldo bordelès" per sulfatar la vinya.[^2] ## L'edifici La barraca és de planta rectangular i té la coberta de volta de maó pla, amb els costats plans.[^2] Les parets són de paredat antic, amb pedres de mides diverses i maó, i els exteriors estan arrebossats.[^2] Estava orientada a migdia, però no se'n conserva la porta d'entrada; a la façana de ponent hi ha una petita obertura semblant a una espitllera.[^2] ## Estat actual La barraca està en mal estat de conservació, sense ús i sense cap protecció.[^2] A Arenys de Mar se n'han identificat dues més, en millor estat de conservació.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «barraca de vinya del rial del Draper» (Q131785867). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785867 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Barraca de vinya del rial del Draper». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper --- # Bassa de molí de Can Guri > Element arquitectònic, segle XVI-XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bassa-de-moli-de-can-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bassa-de-moli-de-can-guri» - **Adreça:** Carretera Nacional- II, 48 - **Carrer:** [Carretera Nacional- II](https://totarenys.cat/carrer/carretera-nacional-ii) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581757, 2.565055 La bassa de molí de Can Guri és un element arquitectònic situat a la Carretera Nacional-II, 48.[^1] Es troba al marge que forma la penya del Portinyol.[^1] ## L'estructura La bassa està excavada en el sauló i té forma trapezoïdal.[^1] Salva un gran desnivell.[^1] De l'antic molí no es conserven restes visibles, però la bassa continua plena d'aigua.[^1] ## Dades patrimonials L'element s'adscriu als segles XVI-XVIII, té un estat de conservació bo i un ús actual productiu.[^1] No té cap tipus de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Bassa de molí de Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri --- # Bassa del molí de mar > Element arquitectònic, segle XVII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bassa-del-moli-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bassa-del-moli-de-mar» - **Adreça:** Plaça del Molí de Mar, s/n. - **Carrer:** [Plaça del Molí del Mar](https://totarenys.cat/carrer/placa-del-moli-del-mar) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577477, 2.547522 La bassa del molí de mar és el que resta de l'antic molí fariner conegut com el Molí de Mar.[^1] Es troba a la plaça del Molí de Mar, sense número.[^1] ## Descripció Les restes de la bassa de l'antic molí fariner són visibles des del carrer per la magnitud de la paret de llevant i els contraforts de suport.[^1] A la part més meridional hi ha el pou.[^1] L'aigua que alimentava la bassa venia d'un molí situat a l'actual Calisay.[^1] ## Estat i protecció L'element es data entre els segles XVII i XX, té un estat de conservació regular i actualment no té cap ús.[^1] No té cap protecció.[^1] A la mateixa zona hi ha també un refugi antiaeri de la guerra civil (1936-39).[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Bassa del molí de mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-mar --- # Blaudemar > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/blaudemar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/blaudemar» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 15 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1575 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581170, 2.548760 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875042 Blaudemar és una casa del carrer de l'Església, al número 15, que actualment té un ús residencial.[^1] La data de construcció és el 1575, que correspon al segle XVI.[^1] Wikidata també l'enregistra com a casa Blaudemar, amb l'inici fixat l'any 1575.[^2] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza al voltant d'un sol eix vertical, format per un portal a la planta baixa i una finestra al pis.[^1] El portal és dovellat, d'arc de mig punt, i més tard es va escairar per la part inferior.[^1] Les dovelles combinen dues pedres: granítica als muntants i sorrenca a les radials.[^1] Sobre la dovella central hi ha una rajola que indica l'any de construcció, 1575.[^1] La finestra del pis té ampit, brancals i llinda de pedra motllurada, i un petit ràfec de teula àrab amb dents de serra la corona.[^1] ## L'interior A l'interior es conserva l'embigat original.[^1] A la planta baixa s'ha respectat l'estructura de la cuina, amb elements originals com la pica de pedra i la llar de foc.[^1] També es conserven l'escala cap al primer pis i part de la distribució original d'aquesta planta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Blaudemar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaudemar [^2]: Wikidata, «casa Blaudemar» (Q20875042). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875042 --- # Búnquer de La Musclera 1 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-musclera-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-musclera-1» - **Adreça:** Platja de La Musclera - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.572683, 2.538153 El Búnquer de La Musclera 1 és un edifici de la platja de la Musclera, datat el 1937 i d'estil contemporani.[^1] Està protegit legalment com a BCIL i actualment no té cap ús.[^1] ## L'edifici L'estructura queda integrada a la roca granítica i es confon amb un aflorament granític més de la costa.[^1] Entre les pedres hi ha petits fragments de teula o ceràmica que servien per falcar-les.[^1] A la part oest hi ha dues espitlleres per observar i defensar el costat més vulnerable i amb menys visibilitat.[^1] Les parets són de pedres arrebossades amb sorra de platja, el terra és de ciment i el sostre és d'encofrat de ciment armat.[^1] L'accés és per un petit passadís en forma de ela amb sis esglaons, que salven el desnivell respecte al nucli principal.[^1] El passadís acaba en una cambra semicircular amb una gran obertura.[^1] El recorregut en ziga-zaga dificultava l'entrada, perquè només hi cabia una persona alhora, i evitava les ones expansives de les explosions.[^1] A la cambra hi ha vuit orificis que probablement sostenien una tarima per a una metralladora de gran calibre.[^1] ## Història i context Les pedres amb què es va construir provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on hi ha les restes d'un poblat ibèric.[^1] Segons el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, recollit per Montlló i Alay, es comenta que a la construcció de búnquers hi destinaven soldats, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT.[^1] Un grup d'Arenys en va publicar una descripció el 2009.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Musclera 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-1 --- # Búnquer de La Musclera 2 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-musclera-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-musclera-2» - **Adreça:** Platja de La Musclera - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.572666, 2.538258 El búnquer de La Musclera 2 és un dels dos búnquers o fortins que hi ha a la platja de La Musclera, integrat a la roca granítica.[^1] És un dels dos búnquers de la zona, integrat en la roca granítica de la mateixa platja.[^1] Està protegit legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## Ubicació i context A la platja de La Musclera hi ha un grup de dos búnquers, numerats com a 1 i 2, que protegeixen el túnel sud del ferrocarril.[^1] Un altre grup de búnquers es troba a la zona del Cavaió, on hi ha el segon túnel del ferrocarril.[^1] Les pedres amb què es van construir provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on hi ha les restes d'un poblat ibèric.[^1] ## Descripció És més petit que el búnquer Musclera 1, però en comparteix les característiques tipològiques, el material i la finalitat.[^1] Té una porta a la part est, una gran obertura a la zona oest i dues petites finestres a la part sud-est.[^1] La construcció busca una simbiosi amb l'aflorament de granit per passar desapercebuda als possibles atacants.[^1] A la part davantera, un mur s'adossa a un entrant de la roca.[^1] L'interior és similar al del búnquer anterior, però és mig colgat de terra i no permet conèixer-ne totes les dades.[^1] Actualment es troba en estat de conservació regular i sense ús.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Musclera 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-2 --- # Búnquer de La Torre dels Encantats 1 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1» - **Adreça:** Torre dels Encantats - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.571367, 2.530448 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785878 El búnquer de la Torre dels Encantats 1 és un edifici del segle XX, datat l'any 1937.[^1] Està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i actualment no té cap ús.[^1] És el número 1 dels quatre búnquers que hi ha a la zona, situat a la part sud del turó, sota l'era de davant de la torre medieval.[^1] ## Història El turó de la Torre dels Encantats, de 68 metres, és a l'oest del terme d'Arenys de Mar, tocant a Caldes d'Estrac.[^1] Durant la Guerra Civil s'hi va instal·lar un cos d'artilleria de soldats de lleva, que depenia del de Mataró.[^1] El cos de guàrdia on estava destinat Josep Arbiell i Ribera era la Torre dels Encantats, i el quarter l'Hotel Titus.[^1] Joaquim Font va estar destinat a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats.[^1] Acabada la guerra, un petit grup de soldats de lleva va continuar a la zona durant els anys quaranta, i després les estructures es van aprofitar com a fresqueres o per a tasques agrícoles.[^1] ## L'estructura El perímetre exterior és un mur baix semicircular de pedra, de 75 cm d'alçada, que evitava que el canó baixés turó avall després del retrocés del tir.[^1] Dos pilars de maó massís suporten una biga d'acer que forma un pòrtic i sosté un forjat unidireccional.[^1] El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona per camuflar el canó.[^1] Una porta amb arc de mig punt permet accedir a l'interior, i al costat de la porta hi ha una fornícula de forma quadrada.[^1] L'interior va ser utilitzat com a fresquera i per guardar bestiar durant els anys cinquanta, i posteriorment va servir per guardar eines agrícoles.[^1] La descripció del búnquer es va fer a partir de l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011), ja que no s'ha tingut accés a la finca.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Torre dels Encantats 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1 --- # Búnquer de La Torre dels Encantats 2 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-2» - **Adreça:** Torre dels Encantats - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.571217, 2.530192 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785879 El búnquer de la Torre dels Encantats 2 és un edifici contemporani del segle XX, datat l'any 1937, que actualment no té cap ús.[^1] Té protecció legal com a bé cultural d'interès local (BCIL) i el seu estat de conservació és regular.[^1] ## On és El búnquer és al turó de la Torre dels Encantats, a l'oest del terme municipal d'Arenys de Mar, tocant a Caldes d'Estrac.[^1] És el número 2 dels quatre búnquers de la zona i es troba a 20 metres del número 1.[^1] ## Història Durant la Guerra Civil (1936-1939), a la Torre dels Encantats s'hi va instal·lar un cos d'artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró.[^1] L'Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s'impartia la instrucció dels militars.[^1] Es comenta que a la construcció de búnquers hi destinaven soldats, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT.[^1] Alguns testimonis expliquen que algun dels búnquers es va utilitzar com a refugi antiaeri.[^1] ## L'estructura L'exterior és un mur baix semicircular de pedra irregular, que s'adossa a dos pilars de maó massís i delimita l'estructura coberta.[^1] El mur servia perquè el canó no anés turó avall en recuperar la posició després del retrocés del tir.[^1] La porta dona accés a un passadís corbat excavat al sauló, d'11,95 metres de llarg.[^1] Dins el passadís hi ha dues petites habitacions i tres fornícules, i es pensa que les estances servirien per guardar municions i queviures.[^1] Al terra de la zona porticada hi ha restes de murs del poblat ibèric.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Torre dels Encantats 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-2 --- # Búnquer de La Torre dels Encantats 3 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-3» - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.571105, 2.530261 El búnquer de La Torre dels Encantats 3 és una edificació del segle XX, datada el 1937, que està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i que actualment no té ús.[^1] És el tercer dels quatre búnquers que hi ha a la zona i se situa uns 20 metres per sota del número 2.[^1] ## Ubicació El turó de la Torre dels Encantats, de 68 metres, és a l'oest del terme municipal d'Arenys de Mar, tocant a Caldes d'Estrac.[^1] Des de l'era de davant de la torre surten unes escales que porten a un camí que envolta el turó, i l'estructura és al costat d'aquesta via, a uns 50 metres en direcció a Arenys.[^1] ## L'estructura Pel que fa al mur perimetral, a l'accés i a la zona porticada, és idèntic als búnquers 1 i 2.[^1] El mur perimetral fa 5 metres de diàmetre i 0,80 metres d'alçada, mides que es repeteixen a totes les estructures.[^1] L'interior és similar al del búnquer 2, però amb un passadís una mica més llarg, de 13,50 metres de llarg.[^1] Més endavant es van arrebossar els habitacles, es va intentar portar-hi electricitat i es va tancar la part porticada amb un mur de pilar a pilar amb una gran finestra.[^1] ## Context històric Durant la Guerra Civil, al turó es va instal·lar un cos d'artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró.[^1] L'Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s'instruïa els militars.[^1] Joaquim Font va explicar que va estar destinat a la 6a bateria de Caldetes, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats.[^1] Hi ha testimonis que expliquen que algun dels búnquers es va fer servir com a refugi antiaeri.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Torre dels Encantats 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-3 --- # Búnquer de La Torre dels Encantats 4 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-4 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-4» - **Adreça:** Torre dels Encantats - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.570934, 2.530039 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785881 El búnquer de la Torre dels Encantats 4 és un edifici contemporani del segle XX, datat el 1937, que té la protecció legal de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Actualment està en estat de conservació regular i no té cap ús.[^1] ## Ubicació És el quart dels quatre búnquers que hi ha a la zona i es troba a prop del número 2.[^1] El turó de la Torre dels Encantats, de 68 metres, és a l'oest del terme municipal d'Arenys de Mar, tocant a Caldes d'Estrac.[^1] ## Història Durant la Guerra Civil, al turó s'hi va instal·lar un cos d'artilleria de soldats de lleva que depenia del de Mataró.[^1] L'Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s'instruïen els militars.[^1] Segons la informació oral facilitada per Joaquim Font, publicada a l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011), abans de marxar cap a primera línia del front va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats.[^1] Alguns testimonis recorden que algun dels búnquers es va fer servir com a refugi antiaeri.[^1] ## Descripció El perímetre exterior és un mur baix semicircular de pedra irregular, els extrems del qual s'adossen a dos pilars de maó massís.[^1] Aquest mur serviria perquè el canó no baixés turó avall en recuperar la posició després del retrocés del tir.[^1] Els pilars sostenen una biga d'acer que forma un pòrtic i aguanta un forjat unidireccional amb biguetes autoportants i encadellat ceràmic.[^1] El cèrcol de la plataforma de formigó té nou ganxos, que servirien per subjectar una lona de camuflatge del canó.[^1] Al terra de la part porticada es veuen murs del poblat ibèric.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer de La Torre dels Encantats 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-4 --- # Búnquer del Cavaió 1 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-1» - **Adreça:** Platja del Cavaió - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580700, 2.564575 Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), correspon a l'any 1937 i actualment no té cap ús.[^1] ## Ubicació i context A la zona del Cavaió se'n conserven tres, i aquest va ser numerat amb el número I seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys de 2009.[^1] Se situa a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi.[^1] Per sobre, a la zona del Portinyol, hi ha dos búnquers més, que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port.[^1] Un quart búnquer era a l'espigó anomenat la Punta, del qual només es conserva una imatge publicada.[^1] Aquest indret s'explica per ser la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic, i també per la presència del túnel del ferrocarril, una infraestructura fràgil davant els bombardejos.[^1] La platja del Cavaió es feia servir com a port natural des del segle XV, segons els llibres d'ancoratge del port de Barcelona.[^1] ## L'edifici Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu el fortí com una estructura adossada a un aflorament de roca granítica, del qual aprofita un pany de paret natural.[^1] La part davantera, que dóna a la platja, és arrodonida, mentre que la posterior és allargada i hi ha l'entrada.[^1] Per fora està recobert de pedres granítiques per camuflar-lo.[^1] La part arrodonida té dues grans obertures que permetien controlar gran part de la platja del Cavaió i el Portinyol, i la part allargada té cinc espitlleres.[^1] A l'interior hi ha un llarg passadís que porta al nucli central, amb parets de pedra arrebossades i sostre de formigó armat.[^1] ## La Guerra Civil al Cavaió El fet més rellevant esdevingut a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l'embarrancament d'un vaixell carregat de subministraments i explosius.[^1] Els diversos testimonis consultats coincideixen en la por que una possible explosió del contingut del vaixell afectés el nucli urbà i en el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fos obligada a treure'n els explosius.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer del Cavaió 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-1 --- # Búnquer del Cavaió 2 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-2» - **Adreça:** Carrer del Portinyol, s/n - **Carrer:** [Carrer del Serrat del Portinyol](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-serrat-del-portinyol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580812, 2.563006 El Búnquer del Cavaió 2 és un edifici contemporani del segle XX, datat el 1937, situat al carrer del Portinyol, sense número.[^1] Té protecció legal com a BCIL i actualment no té cap ús.[^1] És un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona, però només se'n conserven tres.[^1] ## Ubicació El búnquer es troba damunt un penya-segat, a la zona del Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres sobre el nivell del mar.[^1] Està situat a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi.[^1] A la zona del Cavaió se'n conserven tres, i aquest va rebre el número II segons la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009).[^1] Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port.[^1] ## Història S'explica la ubicació d'aquestes construccions en aquest indret pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic.[^1] Per explicar-ne la ubicació, també cal pensar en el túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.[^1] Els fonaments van quedar visibles arran de la construcció de la carretera N-II als anys cinquanta.[^1] Durant la Guerra Civil, a la platja del Cavaió va embarrancar un vaixell ple de subministraments i explosius, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament.[^1] ## L'estructura Segons l'estudi del Grup de búnquers (2009), és una estructura allargada de formigó armat.[^1] A la part davantera té deu espitlleres, i als laterals dues grans obertures.[^1] L'accés es feia des d'un passadís amb escales, que ha estat tapiat pel perill que fos ocupat com a habitatge.[^1] En un dels laterals, sota les dues grans finestres, s'ha fet una plataforma al nivell de l'obertura per ficar-hi una peça d'artilleria.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer del Cavaió 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-2 --- # Búnquer del Cavaió 3 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-3» - **Adreça:** Carrer Portinyol, s/n - **Carrer:** [Carrer del Serrat del Portinyol](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-serrat-del-portinyol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581127, 2.564283 El Búnquer del Cavaió 3 se situa al carrer Portinyol, sense número, està protegit com a BCIL i data de l'any 1937.[^1] És un dels quatre búnquers documentats en aquesta zona, però només se'n conserven tres.[^1] Està situat damunt un penya-segat, a la zona del Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres sobre el nivell del mar.[^1] ## L'estructura Segons un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009), és una estructura de formigó armat de planta trapezoïdal.[^1] Al davant té tres espitlleres de 0,20 x 0,60 m i als laterals dues grans obertures d'1,50 x 1,00 m.[^1] S'hi entra des d'un lateral, baixant unes escales.[^1] Entre les espitlleres hi ha banquetes de formigó, i a les obertures laterals es van col·locar finestres quan l'estructura va servir d'habitatge.[^1] ## Context i història Aquest búnquer es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi i porta el número III segons la proposta del Grup de búnquers d'Arenys.[^1] La ubicació s'explica perquè era la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic, i també per la fragilitat del túnel del ferrocarril davant dels bombardejos.[^1] El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer del Cavaió 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-3 --- # Ca l'Abadal > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-l-abadal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-l-abadal» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 9 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578791, 2.550728 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875038 Ca l'Abadal és una casa del número 9 del carrer d'Avall, d'ús residencial actual.[^1] L'edifici data del segle XVI i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Wikidata la registra com a casa, amb inici l'1 de gener de 1501.[^2] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que mira al nord.[^1] La façana es disposa a partir de dos eixos de verticalitat; en l'eix de l'esquerra o de llevant hi ha l'accés principal, amb un portal rodó dovellat, en planta baixa, i finestres en els pisos superiors.[^1] Totes les finestres tenen l'ampit, la llinda i els bancals de pedra treballada, i la façana està coronada per una cornisa de desguàs de les aigües pluvials, feta de ceràmica.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^1] ## Al carrer El carrer d'Avall, paral·lel a la costa, és un dels més antics de la població.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Abadal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-0 [^2]: Wikidata, «casa Abadal» (Q20875038). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875038 --- # Ca l'Altès > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-l-altes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-l-altes» - **Adreça:** Carrer de la Torre, núm. 37 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581261, 2.547529 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003327 Ca l'Altès és un edifici residencial del carrer de la Torre, al número 37, d'estil modern i del segle XVIII.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos i mig d'amplada que fa cantonada, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] Conserva força elements de l'arquitectura originària del segle XVIII, i a la façana hi ha una entrada de garatge a la planta baixa i alguna finestreta a la planta pis.[^1] A la planta baixa destaca la porta d'accés, d'arc escarser i emmarcada amb pedra col·locada de manera dentada.[^1] Com a ornament, a la pedra base de cada brancal hi ha un dibuix en forma de «S» recargolada, d'origen barroc, tant per fora com per dins.[^1] La porta és de fusta, de doble batent, i porta un escut de pany austriacista del segle XVIII.[^1] A la planta pis destaquen els dos balcons, amb baranes de ferro, amb les obertures de llinda recta i també emmarcades en pedra col·locada de forma dentada.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^1] ## Al carrer de la Torre El nom del carrer ve d'una torre construïda cap a l'any 1560, coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom, que era una torre de defensa de planta rodona.[^1] En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l'altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9.[^1] Al carrer hi va néixer Josep Xifré, i també, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Altès». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltes --- # Ca l'Arquer > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-l-arquer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-l-arquer» - **Adreça:** Despoblat afores llevant, 64 - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.593106, 2.557487 Ca l'Arquer és una masia d'Arenys de Mar situada al carrer Despoblat afores llevant, número 64.[^1] Es troba molt a prop del límit amb Arenys de Munt, just per sobre de la C32.[^1] ## L'edifici La masia consta de dos cossos disposats en angle recte.[^1] El cos principal té planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia.[^1] L'element més destacat és una garita o torricó amb espitlleres en un dels angles de la casa.[^1] ## Estat i protecció L'edifici és d'estil modern i correspon als segles XVIII-XX.[^1] El seu estat de conservació és dolent, no té cap protecció i actualment està sense ús.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Arquer». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer --- # Ca l'Espriu > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-l-espriu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-l-espriu» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 27 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580210, 2.552240 Ca l'Espriu és una casa senyorial situada al número 27 del carrer del Bisbe Català, d'ús residencial.[^1] És un edifici del segle XIX, en bon estat de conservació.[^1] ## Història La casa la va fer construir el bisbe Jaume Català, que va ser bisbe de Cadis i oncle-besavi de l'escriptor Salvador Espriu.[^1] Segons la font, hi va acollir el Papa Benet XV quan encara era cardenal.[^1] La família Espriu la va heretar i la feia servir com a segona residència durant les estades a Arenys.[^1] Durant la Guerra Civil espanyola va ser saquejada.[^1] ## L'edifici Té planta baixa i dos pisos, amb una part que correspon a la casa pròpiament dita i un mòdul annex amb vuit grans finestrals repartits en dues plantes.[^1] A la planta baixa de la casa hi ha la porta d'accés, amb arc escarser i emmarcament de pedra, i com a separació de la planta baixa i el pis hi ha una franja esgrafiada amb motius vegetals.[^1] La part de la finca que dona al carrer del Turó és un pati.[^1] ## Relació amb Salvador Espriu La casa està molt lligada sentimentalment a Salvador Espriu i va inspirar la seva obra; per al poeta és «la casa dels morts que només jo recordo».[^1] El pati del darrere, amb cinc arbres i un safareig, es va mitificar com el jardí dels cinc arbres, un racó de refugi i meditació del poeta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu --- # Ca l'Estudiant > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-l-estudiant Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-l-estudiant» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 88 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1913 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581323, 2.549972 Ca l'Estudiant és un edifici situat al número 88 de la Riera del Bisbe Pol, al costat del mercat municipal.[^1] Data de 1913, pertany a l'estil contemporani i té protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Actualment té ús residencial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha un local d'ús comercial, amb una gran obertura rectangular central i una porta rectangular al costat.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés i barana de ferro, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades.[^1] El segon pis té dos balcons, cadascun amb la llosana sostinguda per dues mènsules decorades i barana de ferro.[^1] Totes les obertures són de llinda recta i les persianes són de llibret.[^1] ## La façana La façana s'organitza a partir d'un doble eix de verticalitat definit per les obertures de cada planta.[^1] Remata la façana una cornisa amb balustrada i un escut central curvilini.[^1] La planta baixa és arrebossada i pintada, mentre que els pisos superiors tenen un estucat que imita filades de carreus regulars; una línia d'imposta separa el primer pis del segon.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Estudiant». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestudiant --- # Ca la Martinassa > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ca-la-martinassa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ca-la-martinassa» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 13 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582220, 2.548410 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83372608 Ca la Martinassa és una casa situada al número 13 de la riera del Pare Fita, catalogada com a edifici de patrimoni immoble.[^1] Actualment s'hi destina a ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] No té cap tipus de protecció.[^1] A Wikidata consta com a «Casa a la riera del Pare Fita, 13», amb el codi IPAC 8205.[^2] ## Història Probablement és una construcció de finals del segle XIX, reformada durant el primer terç del segle XX.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres d'un sol cos d'amplada, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra, al primer pis dos balcons independents i al segon un balcó corregut.[^1] Totes les obertures són de llinda recta, amb una motllura llisa i esgrafiats florals a la part superior.[^1] La llinda de la porta destaca perquè té als angles dues mènsules decorades amb motius florals, que simulen sostenir-la.[^1] El parament és arrebossat i llis, amb esgrafiats de garlandes, rocalles i florons, i la façana es corona amb una petita cornisa amb teules i un ràfec d'obra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca la Martinassa». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martinassa [^2]: Wikidata, «Casa a la riera del Pare Fita, 13» (Q83372608). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83372608 --- # Cal Nei > Jaciment arqueològic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cal-nei Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cal-nei» - **Adreça:** Camí Ral, núm. 61 - **Carrer:** [Camí Ral](https://totarenys.cat/carrer/cami-ral) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.570356, 2.530026 Cal Nei és un jaciment arqueològic d'estil modern, datat entre els segles XVIII i XX, situat al carrer del Camí Ral, núm. 61.[^1] Es troba en una zona propera al límit entre Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, al vessant sud del Turó dels Encantats.[^1] ## La intervenció arqueològica El jaciment es va documentar arran d'una intervenció arqueològica d'urgència del 2005, motivada pel projecte de construir-hi un edifici d'habitatges.[^1] Francesc Vila, de Caldes d'Estrac, va esmentar la notícia o llegenda històrica entorn de la Torre dels Encantats, en la qual es recollia la possibilitat que existís alguna cavitat que permetés accedir des del mar al cim del turó.[^1] Els treballs van deixar al descobert una cavitat situada entre dos murs.[^1] Els murs eren de pedres i totxos lligats amb morter de calç.[^1] Es van localitzar dos graons de pedra i calç recolzats a les sorres del marge, que permetien l'accés des de la part inferior als marges superiors.[^1] ## Els materials i l'estat actual La intervenció va identificar un sortint de la roca mare del penya-segat del Turó dels Encantats, amb una obertura en forma d'arc formada per l'erosió marina.[^1] Els materials ceràmics recuperats eren de ceràmica vidrada, majoritàriament marró, i es daten de finals del segle XVIII i inicis del XIX.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cal Nei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nei --- # Camí del Cementiri > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cami-del-cementiri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cami-del-cementiri» - **Adreça:** Camí de la Pietat - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.577469, 2.547061 El Camí del Cementiri, a l'adreça Camí de la Pietat, és el camí d'accés al cementiri des de la població.[^1] Està catalogat com a conjunt arquitectònic dins del patrimoni immoble, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] ## El camí El camí voreja el turó i queda delimitat per dues rengleres de xiprers i una barana d'obra.[^1] El camí voreja el turó i té àmplies vistes sobre la població i el mar.[^1] ## Protecció El conjunt té protecció legal de tipus BCIL, el seu estat de conservació és bo i el seu ús actual és social.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Camí del Cementiri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-2 --- # Camí del Remei > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cami-del-remei Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cami-del-remei» - **Adreça:** Camí del Remei - **Carrer:** [Camí del Remei](https://totarenys.cat/carrer/cami-del-remei) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.576781, 2.528641 El Camí del Remei és un camí que uneix el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei, situada a Arenys de Munt.[^1] Als Mapes de Patrimoni Cultural figura com a zona d'interès de l'àmbit del patrimoni natural.[^1] ## El recorregut El camí transcorre d'est a oest, per sota de l'autopista del Maresme.[^1] S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra.[^1] És un camí enquitranat, costerut i estret, amb marges de terra i sauló.[^1] ## Vegetació El camí té marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta.[^1] La vegetació arbòria del camí és composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.[^1] S'hi ha detectat la presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus, Cylindropuntia tunicata.[^1] ## L'aplec Fins fa pocs anys, a la capella del Remei s'hi feia un aplec que reunia veïns d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Camí del Remei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei --- # Can Baralt > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-baralt Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-baralt» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 39 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581635, 2.548305 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369681 Can Baralt és un edifici del carrer de l'Església, número 39, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Actualment l'edifici té un ús cultural.[^1] ## Història La casa va pertànyer primer a Josep Baralt i Torras, que hi va fundar l'any 1779 l'escola coneguda popularment com a escola de pilots o Reial Escola Nàutica d'Arenys.[^1] Les dades estructurades atribueixen l'edifici al segle XVIII.[^1] ## L'edifici Es tracta d'una casa formada per dos cossos, situada a la cantonada dels carrers de l'Església i de Frederic Marès.[^1] Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i una coberta de teula àrab a dues aigües.[^1] La façana principal, asimètrica, s'organitza en tres eixos verticals, i totes les finestres i portes tenen un emmarcament de pedra treballada.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^1] A la part posterior hi ha un pati o eixida que dona al carrer de Sant Josep.[^1] ## Ús actual L'edifici acull la col·lecció de mineralogia donada al municipi per Joaquim Mollfulleda i Borrell.[^1] Un dels plafons de la façana n'indica la funció com a Museu Mollfulleda de Minerologia.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baralt --- # Can Blanc > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-blanc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-blanc» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 77 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1918 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581390, 2.549210 Can Blanc és un edifici residencial situat al número 77 de la Riera del Bisbe Pol.[^1] Es va construir l'any 1918 i s'inclou en l'estil contemporani, dins del segle XX.[^1] Actualment es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres d'un sol cos d'amplada, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures de cada planta.[^1] A la planta baixa hi ha una porta de doble batent amb arc escarser i, al lateral, una finestra reixada també d'arc escarser.[^1] El primer pis té un balcó corregut de doble accés amb barana de ferro.[^1] ## La decoració El parament és esgrafiat, amb franges horitzontals que imiten carreus buixardats.[^1] Les obertures del primer pis duen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics al centre i esgrafiats florals als costats.[^1] La façana es corona amb una cornisa i un capcer curvilini on figura l'any de construcció, 1918.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Blanc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 --- # Can Bombí > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-bombi Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-bombi» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 68 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580830, 2.550320 Can Bombí és una casa senyorial situada al número 68 de la Riera del Bisbe Pol, entre mitgeres.[^1] És un edifici del segle XX, d'ús residencial, que no té cap protecció.[^1] ## L'edifici La casa és de planta rectangular i té planta baixa i dos pisos.[^1] Els dos pisos tenen forma de tribuna abombada, amb un ràfec que segueix el mateix abombament de la façana.[^1] La teulada és pronunciada i de teules vidrades.[^1] L'estil és d'influència noucentista, anomenat de l'estraperlo, i es caracteritza per l'ús del vidre a l'interior i a l'exterior, que crea espais diàfans.[^1] A la façana destaquen les columnes del segon pis i el gran finestral de la planta baixa.[^1] El parament de la planta baixa i els laterals de les tribunes tenen faixes horitzontals que imiten carreus.[^1] L'interior de la planta baixa conserva la decoració original de motllures de guix al sostre i a les parets.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Bombí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 --- # Can Botet > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-botet Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-botet» - **Adreça:** Despoblat afores Llevant, 36 - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592458, 2.551988 Can Botet és una casa de camp situada al Despoblat afores Llevant, 36, a Arenys de Mar.[^1] Es classifica com a patrimoni immoble, de tipologia edifici i d'estil modern, amb una cronologia que va del segle XVIII al XX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Situació La casa és al sector agrícola de llevant del municipi, molt a prop del límit amb Arenys de Munt i just per sobre de la C32.[^1] ## L'edifici L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia.[^1] De la façana principal destaca únicament un arc de maons posats en llibret a la porta d'accés.[^1] Quan es va fer la visita per al catàleg, la casa estava en plena reforma i tenia bastides a les façanes.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Botet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet --- # Can Buixalleu > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-buixalleu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-buixalleu» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 44 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1783 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578710, 2.548680 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875043 Can Buixalleu és un edifici situat al número 44 del carrer d'Avall, d'ús residencial.[^1] Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] Wikidata la recull amb el nom de casa Buxalleu i la descriu com una casa d'Arenys de Mar.[^2] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada a migdia.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada; al primer pis, un balcó corregut amb doble accés; i a la segona planta, dues finestres.[^1] El portal d'entrada té un emmarcament de pedra treballada amb motllures ornamentals i una llinda lleugerament arquejada.[^1] A la dovella central hi ha esculpits el que semblen unes inicials i l'any 1783, mentre que a la porta de fusta consta la data de 1789.[^1] Les baranes de la finestra de la planta baixa i del balcó corregut són de ferro, i les persianes dels pisos superiors són de llibret de fusta.[^1] Les obertures del primer pis tenen un guardapols de rajoles policromes de motius geomètrics, i la façana acaba amb un gran ràfec de fusta.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, amb franges decoratives de rajoles en forma de sanefes.[^1] Entre les dues finestres de la segona planta hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Buixalleu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixalleu [^2]: Wikidata, «casa Buxalleu» (Q20875043). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875043 --- # Can Busquets > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-busquets Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-busquets» - **Adreça:** Carrer de Sant Antoni, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer Sant Antoni](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-antoni) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580220, 2.553320 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875004 Can Busquets és una casa d'Arenys de Mar.[^1] És un edifici d'ús residencial que data del segle XIX i que té protecció legal com a BCIL.[^2] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de cos i mig d'amplada i planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^2] La coberta és de terrat pla, a la catalana, amb un cos endarrerit de remunta cobert a dues aigües.[^2] La façana, orientada a llevant, s'organitza en dos eixos verticals.[^2] A la planta baixa hi ha la porta d'accés i un gran finestral reixat, el qual destaca per la reixa.[^2] El primer pis té un balcó corregut i el segon, dos balcons, tots amb baranes de ferro i llosana sostinguda per mènsules.[^2] Entre les dues obertures de la primera planta hi ha una fornícula amb una capella.[^2] El parament és llis i arrebossat, amb sòcol, i la façana acaba amb una cornisa i una barana que alterna ferro i pilars d'obra.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Can Busquets» (Q20875004). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875004 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Busquets». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-1 --- # Can Caballé > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-caballe Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-caballe» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Gurí, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579210, 2.549030 Can Caballé és un edifici del carrer d'Andreu Gurí, número 43, d'estil contemporani i del segle XX.[^1] Actualment s'hi destina a ús residencial, es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i el pis superior és una remunta moderna.[^1] La coberta és de teula àrab a un sol vessant, perquè la part posterior és una terrassa.[^1] ## La façana Al primer pis de la façana hi ha una tribuna d'obra amb quatre finestres: dues de grans al davant i dues de petites als laterals.[^1] A cada costat de la tribuna hi ha un balcó.[^1] De la planta baixa, en destaca el portal d'entrada, de punt rodó, amb un emmarcament motllurat al seu voltant.[^1] Les motllures de les obertures contrasten amb el parament arrebossat que imita carreus buixardats.[^1] Com a decoració, la tribuna porta motius florals esgrafiats.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Caballé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe --- # Can Capdevila > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-capdevila Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-capdevila» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 66 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.584090, 2.547580 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875012 Can Capdevila és un edifici residencial situat a la Riera del Pare Fita, número 66, i es data al segle XIX.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] També és coneguda com a Can Joan Maresme.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que té planta baixa, pis i golfes.[^1] La coberta és de terrat pla, també anomenat a la catalana.[^1] La façana és simètrica i s'organitza a partir de tres eixos verticals.[^1] A la planta baixa, la porta d'accés ocupa l'eix central i dues finestres amb reixes de ferro forjat, els laterals.[^1] Al pis, cada eix s'obre a un balcó corregut de banda a banda, amb barana de ferro forjat i llosana sostinguda per dues mènsules.[^1] A les golfes, que actuen de càmera d'aire, damunt de cada obertura hi ha un respirador rectangular amb ornamentació trepada en forma floral, i entre els respiradors hi ha motius ornamentals pintats.[^1] El parament en planta baixa és amb faixes esgrafiades que imiten carreus, mentre que a la planta pis és amb rajoles vidrades de color verd fosc.[^1] La façana es corona amb baranes ondulades de ferro forjat, en tres trams entre quatre pilars d'obra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Capdevila». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capdevila --- # Can Casas > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-casas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-casas» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 16 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578810, 2.549930 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488875 És un edifici del segle XVIII, d'estil modern, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Actualment està sense ús i el seu estat de conservació és dolent.[^1] ## L'edifici Es tracta d'una casa cantonera entre els carrers d'Avall i d'en Riera, amb la façana principal al carrer d'Avall.[^1] Té planta baixa i un nivell més a la part central, amb coberta de teules àrabs.[^1] El parament, de maó i carreus, està arrebossat, i a la part inferior destaca un ampli sòcol que recorre tot el perímetre de la casa.[^1] A la façana principal hi ha una porta de fusta de dos batents flanquejada per quatre finestres.[^1] Les obertures són d'arc pla i compten amb decoracions a la part superior, amb un frontó triangular esculpit en pedra elaborat a partir de fulles d'acant; l'ampit és de ceràmica blava.[^1] A la part posterior de la finca hi ha una eixida que l'ocupa tota.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Casas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-5 --- # Can Catarineu > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-catarineu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-catarineu» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 64 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579884, 2.554594 Can Catarineu és una torre d'estiueig situada al número 64 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample.[^1] És un edifici del segle XIX, d'estil contemporani, que actualment té ús residencial i un estat de conservació bo.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular i un jardí al davant, delimitat per una tanca de ferro amb pilars rematats per florons.[^1] Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana o terrat a la catalana.[^1] A l'angle sud-oest sobresurt una torratxa de secció quadrada amb coberta piramidal.[^1] Destaca una galeria en tribuna, amb arcades suportades per columnes dòriques i coronada per una balustrada; s'hi accedeix per una escalinata doble.[^1] ## Al carrer El carrer Ample, també anomenat carrer d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configuraren la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample fou el primer que es parcel·là a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] Segons David Castañeda (2023), la segona etapa constructiva del carrer, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta fins al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Catarineu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catarineu --- # Can Clavell > Edifici, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-clavell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-clavell» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 3 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578784, 2.551290 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875019 Can Clavell és una casa situada al número 3 de la Riera del Bisbe Pol, catalogada com a edifici de patrimoni immoble.[^1] També és coneguda com el Través o Can València.[^1] Wikidata recull Can València com una masia d'Arenys de Mar.[^2] ## Història i protecció Les dades del patrimoni la sitúen al segle XVII i li atribueixen protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Wikidata indica que el seu inici és l'1 de gener de 1601.[^2] En origen era un edifici exempt, a quatre vents, però actualment té adossades altres construccions posteriors.[^1] ## L'edifici Es troba a la confluència de la Riera amb el carrer d'Avall.[^1] Té planta rectangular, amb planta baixa i pis, i una coberta de teules àrabs a dues aigües.[^1] La façana principal, orientada a llevant, cap a la Riera, és simètrica i s'organitza en tres eixos verticals.[^1] L'eix central té un portal rodó dovellat a la planta baixa i una finestra al pis.[^1] Les finestres tenen llinda, ampit i brancals de pedra treballada.[^1] A la façana sud s'hi va afegir una construcció de planta baixa, la coberta de la qual, de terrat pla, actua com a terrassa de la planta pis; en destaca les dues arcades fetes de maó pla i una dovella decorada amb una roseta esculpida.[^1] ## Itinerari L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Clavell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-2 [^2]: Wikidata, «Can València» (Q20875019). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875019 --- # Can Còrdova > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-cordova Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-cordova» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 1 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578677, 2.551335 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875006 Can Còrdova és una casa situada a la Riera del Bisbe Pol, núm. 1.[^1] Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Té un ús residencial actual i un bon estat de conservació.[^1] ## Història La família Còrdova, propietaris d'ingeni i residència a l'Havana, es va fer construir la casa al capdavall de la riera, cantonada amb la N-II.[^1] L'edifici data dels segles XIX-XX i és d'estil contemporani.[^1] ## L'edifici La casa és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i té un pati al costat.[^1] La coberta és de terrat pla, també anomenat a la catalana.[^1] La façana principal, orientada a la Riera i a llevant, s'organitza de manera simètrica en quatre eixos verticals.[^1] Les obertures del primer pis, un balcó i tres balconades, estan emmarcades amb rajoles vidriades de colors i guardapols.[^1] El parament és encoixinat, amb motllures i esgrafiats ornamentals, i una barana balustrada corona la façana.[^1] ## El jardí Davant la façana principal hi ha un jardí petit, tancat amb una reixa de ferro i pilars d'obra amb rajoles de colors.[^1] Durant molts anys, al mig del jardí hi va haver una gran palmera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Còrdova». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordova --- # Can Deri > Jaciment arqueològic, segle VI - I aC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-deri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-deri» - **Adreça:** Entre el Rial de Sa Clavella, al límit del terme d'Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau, pel sud. - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Ibèric - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.587254, 2.535809 Can Deri és un jaciment arqueològic d'època ibèrica, datat entre els segles VI i I aC.[^1] Se situa entre el rial de Sa Clavella, al límit amb Arenys de Munt pel nord, i la nàutica Dalmau pel sud.[^1] ## Història de les troballes El jaciment es va identificar el 1989, durant els treballs de la Carta arqueològica, quan es van localitzar de manera dispersa abundants fragments rodats de ceràmica ibèrica en uns camps d'arbres conreats.[^1] En la prospecció del 2008, feta amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es va confirmar la presència en superfície de ceràmiques comunes ibèriques molt rodades prop del rial de Sa Clavella.[^1] En la part més alta de la zona del jaciment, però, no es van documentar ni materials ni restes d'estructures.[^1] ## Com s'hi arriba La zona del jaciment és un camp de conreu de la finca Deri.[^1] S'hi accedeix des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511: al PK 1,450, un cop creuada l'autopista C-32, cal girar a l'esquerra pel nus viari i agafar un camí cap a l'oest que porta a la nàutica Dalmau.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Deri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri-0 --- # Can Durall > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-durall Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-durall» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 43-49 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580526, 2.553283 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875007 Can Durall és un edifici residencial d'Arenys de Mar situat al carrer del Bisbe Català, entre els números 43 i 49.[^1] Està catalogat com a bé cultural d'interès local (BCIL) i és del segle XVIII.[^1] ## Ubicació i volum L'edifici és de planta quadrangular i ocupa la cantonada del carrer del Bisbe Català amb la pujada del carrer Bareu.[^1] El carrer del Bisbe Català s'havia anomenat antigament carrer de la Perera.[^1] Té planta baixa i dos pisos, i la coberta és plana, un terrat a la catalana.[^1] ## La façana La façana principal dona al carrer del Bisbe Català i s'organitza en dos eixos verticals d'obertures.[^1] L'element més característic és el balcó cantoner corregut de la primera planta, amb barana de ferro i llosana sostinguda per cinc mènsules.[^1] El portal d'accés, d'arc escarser, és gairebé a la cantonada, sota el balcó corregut, i està totalment emmarcat amb pedra.[^1] Tot el parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. A l'aresta hi ha una filada de pedra, amb rebaix convex ornamental, i hi ha també una franja esgrafiada imitant carreus a la divisòria dels dos cossos de la façana.[^1] A l'interior hi ha arrambadors de rajoles catalanes i portes característiques de l'època.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Durall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-durall --- # Can Fasina > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-fasina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-fasina» - **Adreça:** Despoblat afores llevant, núm. 71 - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.593116, 2.563025 Can Fasina és una casa de pagès situada al sector agrícola de llevant d'Arenys de Mar, en el Despoblat afores llevant, número 71.[^1] Se situa just per sota de la C32, a prop del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i del pont que travessa aquesta via.[^1] ## L'edifici La casa té planta quadrangular i s'organitza en planta baixa, pis i golfes.[^1] Ha tingut ampliacions i transformacions que han ocultat traces antigues de la construcció.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia.[^1] A l'angle sud-oriental hi ha adossada una torre de planta quadrada.[^1] Les dades patrimonials l'adscriuen als segles XVIII-XX, en estil contemporani i amb un bon estat de conservació, i li assignen un ús residencial i productiu.[^1] No té cap protecció.[^1] ## El jaciment arqueològic A les terrasses de l'entorn de la casa s'ha documentat un jaciment d'època ibèrica i romana, identificat l'any 1912.[^1] Durant unes obres es van documentar sitges d'aquestes èpoques, que van ser destruïdes el 1920.[^1] Se'n va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera.[^1] Segons el propietari de la finca, a la zona on sortiren les sitges, davant de la casa i cap al sud, no hi queda res, ja que el terreny fou rebaixat fins a nivell geològic.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Fasina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fasina --- # Can Ferran > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-ferran Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-ferran» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 24, antic Carrer Ample - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1904 - **Autoria:** Miquel Madurell - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579688, 2.552835 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875009 Can Ferran és un edifici situat al carrer d'Anselm Clavé, número 24, antic carrer Ample.[^1] Actualment té ús residencial.[^1] ## El carrer Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es va parcel·lar en aquest sector, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La façana és simètrica, estructurada en dos eixos de verticalitat.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés, amb barana de ferro forjat i llosana sostinguda per dues grans mènsules.[^1] El parament té un esgrafiat que imita carreus encoixinats.[^1] Entre les dues obertures hi ha un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu.[^1] La cornisa de coronament és ondulada i recull la data de construcció.[^1] ## Lluís Ferran de Pol Can Ferran és la casa on va néixer Lluís Ferran de Pol.[^1] Ferran de Pol, jurista i escriptor, va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 19 d'octubre de 1995.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ferran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-2 [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Can Fontcoberta > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-fontcoberta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-fontcoberta» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 50 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1879 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580283, 2.552929 Can Fontcoberta és un edifici del carrer del Bisbe Català, número 50, d'ús residencial actual i amb protecció BCIL.[^1] Data del segle XIX, concretament de l'any 1879, i el seu estil es classifica com a contemporani.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta plana de terrat a la catalana.[^1] La façana principal és simètrica i s'organitza en tres eixos de verticalitat.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, en l'eix central, i dues finestres reixades de ferro forjat, en els eixos laterals, amb reixes d'ornamentació floral.[^1] A la primera planta hi ha un balcó corregut de banda a banda, amb tres accessos.[^1] La porta d'accés és de fusta i de dues fulles, i a la part superior de l'interior hi ha una tarja a cadascuna de les fulles, amb un medalló circular que conté les inscripcions «AÑO» i «1879».[^1] El parament de la planta baixa de la façana és fet amb grans blocs de pedra rectangulars i molt ben escairats disposats en fileres horitzontals, mentre que els altres pisos tenen un acabat llis i estucat.[^1] Una faixa d'esgrafiats que representen motius florals es troba sota les línies d'imposta que separen visualment el primer del segon pis, i una cornisa motllurada amb petits permòdols de secció rectangular corona la façana.[^1] A l'interior es conserven mosaics de l'empresa Àngel Anchisi.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Fontcoberta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontcoberta-0 --- # Can Gallego o Can Nogueras > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-gallego-o-can-nogueras Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-gallego-o-can-nogueras» - **Adreça:** Carrer Portimar, núm. 51 - **Carrer:** [Carrer del Portimar](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-portimar) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582706, 2.563199 Can Gallego, antigament anomenada Can Nogueras, és una casa del carrer Portimar, núm. 51, d'ús residencial.[^1] L'edifici data dels segles XIX-XX, està en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa aïllada, situada al vessant de llevant del Turó de Portinyol.[^1] Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i una coberta de teula àrab a dues aigües.[^1] La façana principal, orientada a llevant, s'organitza en tres eixos de verticalitat definits per les obertures; al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro i persianes de llibret.[^1] A la segona planta hi ha tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó.[^1] El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema, i el remata una cornisa motllurada.[^1] La tercera planta es va afegir més endavant.[^1] ## Història El nom de Can Gallego ve del propietari d'aleshores, que fou molt popular a Arenys de Mar.[^1] El besavi de l'actual propietari la va comprar abans de la guerra.[^1] Les terres de la finca s'estenien per tot el turó, plantat de vinya fins als anys quaranta del segle passat.[^1] Després de la vinya s'hi van plantar pins, i el pare de l'actual propietari hi va fer el mirador del turó.[^1] També es va reformar l'interior de la casa, de la mà de l'arquitecte Bonet Garí.[^1] Durant la retirada de l'exèrcit republicà, la casa va servir d'estada a l'Estat Major de la República i després hi van estar els soldats italians.[^1] ## La finca La barraca de vinya del mateix carrer i els fortins formaven part de la finca, segons informació oral de l'actual propietari.[^1] Hi ha un safareig construït el 1850.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Gallego o Can Nogueras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallego-o-can-nogueras --- # Can Goula > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-goula Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-goula» - **Adreça:** Carrer de Sant Antoni, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer Sant Antoni](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-antoni) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580437, 2.553365 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875011 Can Goula és una casa situada al número 1 del carrer de Sant Antoni d'Arenys de Mar.[^1] L'edifici té protecció legal com a BCIL i es数据 classifica dins del patrimoni immoble.[^1] ## L'edifici És una casa de cos i mig que fa cantonada entre el carrer de Sant Antoni i el carrer del Bisbe Català.[^1] La parcel·la s'estén des del carrer de Sant Antoni fins a l'avinguda de Pau Costa, que és paral·lela al primer.[^1] Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i s'organitza en un cos principal, un pati i un pavelló posterior.[^1] La façana principal és simètrica i s'estructura en tres eixos verticals.[^1] A la primera planta hi ha un balcó corregut de banda a banda, amb tres obertures, barana de ferro i una llosana que se sosté per quatre cartel·les florals.[^1] A la segona planta hi ha una galeria de sis arcades de mig punt.[^1] Un gran ràfec de fusta corona la façana, i a l'alçada de la galeria d'arcades, a la banda esquerra, hi ha un plafó ceràmic que representa Sant Jordi.[^1] El pavelló posterior té façana a l'avinguda de Pau Costa, amb planta baixa i pis i coberta de terrat pla.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Goula». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-goula-0 --- # Can Guri > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-guri» - **Adreça:** Carretera Nacional - II, 48 - **Carrer:** [Carretera Nacional- II](https://totarenys.cat/carrer/carretera-nacional-ii) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581757, 2.565241 Es troba entre la carretera N-II i la via del tren.[^1] El catàleg de patrimoni el data entre els segles XIX i XX, el classifica com a edifici d'estil contemporani i en indica un bon estat de conservació, sense cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa als quatre vents, de planta rectangular, que consta de tres nivells.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia.[^1] L'entrada és a la façana de ponent.[^1] A la planta pis destaca una galeria tancada de quatre arcades, i a la façana de llevant hi ha una terrassa a nivell de la primera planta.[^1] ## Relació amb l'antic molí La casa es relaciona amb l'antic molí, però es va construir de nou com a residència.[^1] L'edifici del molí ha estat reformat, però se'n conserva la bassa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-0 --- # Can Guri > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-guri-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-guri-2» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 16 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581000, 2.549160 Can Guri és un edifici del carrer de l'Església, número 16, d'ús residencial.[^1] Les dades patrimonials la situen al segle XVIII i indiquen que es troba en bon estat de conservació.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrabe a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, amb arc escarser, i al costat una finestra amb reixa de ferro.[^1] A la primera i la segona planta hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra de llinda recta.[^1] Al portal d'entrada destaca un escut de pany austriacista.[^1] El parament de la façana és llis, arrebossat i pintat de groc clar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri --- # Can Julià > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-julia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-julia» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 84 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584610, 2.547120 Can Julià és un edifici situat al número 84 de la Riera del Pare Fita, d'ús residencial.[^1] És un edifici d'estil contemporani del segle XX, en bon estat de conservació i sense cap protecció.[^1] ## L'edifici Es tracta d'una casa entre mitgeres que dona a la principal via de la població, la riera, que en aquest tram rep el nom de Pare Fita.[^1] Té planta baixa i dos pisos, i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana no segueix els cànons classicistes de simetria.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, de doble batent, i una finestra reixada al costat.[^1] Destaca la tribuna central de fusta de la primera planta, coberta per una teulada de ceràmica vidrada.[^1] A la planta superior s'obren dues finestres de llinda recta amb esgrafiats florals.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb recreixements al voltant de les obertures.[^1] La façana l'acaba un capcer de línies sinuoses barroquitzants, decorat amb esgrafiats de motius florals, que recorda el coronament d'esglésies i masies.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Julià». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 --- # Can Juncosa > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-juncosa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-juncosa» - **Adreça:** Carrer de Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580148, 2.549084 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003510 També és coneguda com a Can Solà, amb l'àlies «El moro».[^1] ## Història Fou la casa d'estiueig de la família Juncosa, fabricants de xocolata.[^1] Més tard hi hagué un hotel i una galeria d'exposicions d'art, anomenada Can Covarsí.[^1] Després passà a l'Ajuntament, que hi establí una escola de música i, el 1996, la biblioteca municipal.[^1] Actualment hi ha la Biblioteca Municipal Pare Fidel Fita.[^1] ## L'edifici La casa fa cantonada amb el Rial de Sa Clavella, de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La façana principal s'organitza simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat.[^1] La cantonada arrodonida, amb totes les obertures corbes, queda coronada per una petita torreta i una cupuleta amb rajoles vidriades.[^1] El coronament de la façana és una balustrada, i enretirada de la línia de façana hi ha una torre mirador.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Juncosa». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juncosa --- # Can Lloberas > Jaciment arqueològic, segle II aC. - V dC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-lloberas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-lloberas» - **Adreça:** Entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota la C-32 - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577800, 2.532075 Can Lloberas és un jaciment arqueològic d'època romana situat a Arenys de Mar, entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota de la C-32.[^1] Se'l data entre el segle II aC i el segle V dC, i consta amb un estat de conservació regular i sense cap protecció.[^1] ## Història El jaciment es va documentar durant el primer quart del segle XX, quan a la zona es van trobar fragments de tègula, ceràmica romana indeterminada i plom treballat.[^1] J.M. Pons Guri en va publicar la notícia el 1938, i segons ell es podrien interpretar aquelles troballes com a restes de sepultures romanes.[^1] Com que el material és poc divers, no es pot precisar el tipus de jaciment ni acotar-ne més la cronologia.[^1] El 1987, quan es va fer la carta arqueològica del Maresme, no es van identificar materials arqueològics en superfície.[^1] ## L'entorn Tota la zona està ocupada per hivernacles, i s'hi han fet moviments de terres per adequar els camps als conreus.[^1] El lloc correspon a una explotació agropecuària a la finca de can Lloberes, entre el rial Llarg i el rial d'en Navarra.[^1] Per arribar-hi cal agafar el rial Llarg i seguir aquest camí uns 900 metres, just abans de travessar l'autopista C-32.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Lloberas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-0 --- # Can Manel Recader > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-manel-recader Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-manel-recader» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm.7 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578853, 2.550868 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q26880589 Can Manel Recader és una casa situada al número 7 del carrer d'Avall, d'ús residencial actual.[^1] L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i es data al segle XVI.[^1] ## Història El nom de Can Manel Recader correspon a l'últim període de la casa, entre 1895 i 2001.[^1] La darrera reforma és de l'any 2001, com anuncia un plafó de rajoles on posa el nom que va tenir la casa en el seu darrer període: Can Manel Recader.[^1] El carrer d'Avall, paral·lel a la costa, és un dels més antics de la població.[^1] Des d'època de Carles III fins al 1960 va servir de Camí Reial, i s'hi van construir cases acomodades de la vila.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, formada per diversos cossos, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord.[^1] La façana es distribueix simètricament en tres eixos, i l'eix central té un portal rodó dovellat a la planta baixa.[^1] A la planta baixa, una finestra de l'eix de ponent s'ha ampliat per convertir-la en porta.[^1] Les obertures tenen ampits, llindes i brancals de pedra treballada, i la façana acaba amb una cornisa.[^1] El parament és arrebossat i pintat de color cru.[^1] La casa tenia un portal dovellat com el de la casa contigua (núm. 9), però el van enderrocar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Manel Recader». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manel-recader --- # Can Milans, Can Ramis > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-milans-can-ramis Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-milans-can-ramis» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 5 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1722 - **Autoria:** Joan Ballescar - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579145, 2.551095 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003557 Can Milans és un palauet situat a la part baixa de la Riera, a la Riera del Bisbe Pol, número 5.[^1] L'edifici és un bé cultural d'interès local (BCIL) i pertany al segle XVIII.[^1] ## Història Va ser promogut l'any 1722 per Josep Milans, un comerciant de l'època.[^1] Josep Milans, comerciant de l'època, s'abocà a la causa borbònica, proveint les seves tropes.[^1] El 1802, en temps de Jaume Milans i Ramis, la família de Carles IV s'hi va hostatjar durant la visita que va fer a Girona.[^1] Per aquest motiu, segons un antic privilegi i costum, es va fer posar un cadenat damunt la porta d'entrada, perquè tothom sabés que havia estat allotjament reial.[^1] ## L'edifici Està situat a la part baixa de la Riera, a la confluència del carrer d'Avall, i la façana principal dona a la Riera.[^1] Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs a tres aigües.[^1] La façana principal és simètrica, organitzada en vuit eixos verticals, amb balcons de barana de ferro a la primera planta.[^1] Les obertures són de llinda recta, amb brancals, ampits i llindes de pedra treballada.[^1] El parament és arrebossat i esgrafiat imitant carreus, i les cantonades són de pedra.[^1] Una de les seves tres façanes dona a un jardí interior, que també té accés pel carrer lateral.[^1] ## Actualitat Actualment, a la planta baixa s'hi han obert diversos negocis i botigues.[^1] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest edifici.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Milans, Can Ramis». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-can-ramis --- # Can Mils > Jaciment arqueològic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-mils Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-mils» - **Adreça:** Can Mils - **Carrer:** [Rial Llarg](https://totarenys.cat/carrer/rial-llarg) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.575429, 2.539725 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785864 La masia es troba als afores del nucli urbà, a l'oest del municipi, al costat de la carretera N-II.[^1] ## El jaciment El 2001, durant el seguiment dels rebaixos de terres, es van documentar restes òssies d'inhumacions; l'excavació en va identificar 14 individus repartits en 5 fosses.[^1] Els cossos tenien orientació est-oest, amb alguns individus col·locats amb el cap a l'est i d'altres amb el cap a l'oest.[^1] Els materials recuperats, bàsicament ceràmica vidrada, apunten a una cronologia entre el segle XVIII i inicis del XIX.[^1] Segons el jaciment, el fet que els enterraments no es localitzin a la zona del cementiri ni prop d'una església, i que s'hagués tingut molt poca cura en col·locar els individus, indicaria que podria tractar-se de morts per un conflicte bèl·lic, un accident o una epidèmia.[^1] L'any 2015 una anàlisi forense i de carboni 14 va concloure que els individus havien mort probablement en un conflicte bèl·lic, i la Guerra del Francès (1808-1814) és el període amb una probabilitat més alta.[^1] Francesc Forn afirma que són membres del somatent arenyenc ajusticiats per les tropes borbòniques.[^1] ## Situació actual La zona de les inhumacions s'ha convertit en el pàrquing del supermercat Lidl, i en queda una àrea erma tancada, probablement com a reserva arqueològica.[^1] El jaciment consta amb estat de conservació dolent i sense protecció.[^1] ## Els rellotges de sol Wikidata registra el rellotge de sol de tarda de Can Mils, a Arenys de Mar, amb data d'inici l'any 1901.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Mils». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mils [^2]: Wikidata, «Rellotge de sol de tarda de Can Mils» (Q131785864). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785864 --- # Can Mollfulleda > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-mollfulleda Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-mollfulleda» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 2 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Bernadí Martorell Puig - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.582450, 2.548890 Can Mollfulleda és un edifici del segle XX situat a la Riera del Pare Fita, número 2, d'ús residencial i d'estil contemporani.[^1] L'obra és de Bernadí Martorell Puig i l'edifici té protecció legal com a BCIL.[^1] Fa cantonada entre la Riera del Bisbe Pol i el carrer de la Font, i en aquest punt la riera canvia el seu nom per Riera del Pare Fita.[^1] ## L'edifici Té planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i la torre de la cantonada s'eleva una planta més.[^1] La façana principal, que dóna a la riera, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat simètrics, i aquesta simetria només es trenca en el cos de la torre, en la part més alta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta central amb una finestra reixada a cada costat, i al primer i segon pis hi ha tres balcons per planta.[^1] El parament, a base de carreus regulars, està arrebossat i pintat d'un to beix, mentre que els emmarcaments de les obertures, les línies d'imposta i les cadenes cantoneres mostren els carreus a la vista.[^1] L'edifici es corona amb un ampli entaulament motllurat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Mollfulleda». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mollfulleda --- # Can Montal > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-montal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-montal» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 1 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581940, 2.548680 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875014 Can Montal és una casa situada al número 1 de la Riera del Pare Fita, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i d'ús residencial.[^1] Hi va néixer l'historiador i filòleg Fidel Fita Colomer.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de dos cossos d'amplada, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona a la riera.[^1] La porta d'entrada delimita un eix central, amb dues finestres reixades als costats.[^1] Dues obertures estan unides per un balcó corregut, amb barana de ferro, sostingut per tres mènsules.[^1] Al segon pis hi ha una sèrie d'obertures amb arc de mig punt, i hi ha sis ulls de bou alineats amb aquestes finestres.[^1] El parament és de pedra a la planta baixa, esgrafiat al primer pis i arrebossat i pintat al segon, i la façana acaba en un gran ràfec sostingut per permòdols de fusta.[^1] ## Reforma noucentista Es presumeix que la casa va ser reformada durant els anys vint del segle XX amb elements noucentistes, sense que es conegui’n l'autor.[^1] La intervenció va afegir un pis en forma de galeria amb obertures de mig punt, i es van fer o reinterpretar els esgrafiats de la façana.[^1] ## Fidel Fita Hi ha un memorial al Pare Fidel Fita, en forma de templet neoclàssic amb un medalló central de bronze amb el bust del Pare Fita i una inscripció a sota.[^1] La inscripció recorda que va néixer en aquesta casa i que la vila d'Arenys de Mar el va dedicar com a fill il·lustre.[^1] Segons Wikidata, Fidel Fita, jesuïta i epigrafista, va néixer a Arenys de Mar el 31 de desembre de 1835 i va morir a Madrid el 13 de gener de 1918.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Montal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal [^2]: Wikidata, «Fidel Fita i Colomer» (Q8961578). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8961578 --- # Can Montal de l'esquerra > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-montal-de-l-esquerra Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-montal-de-l-esquerra» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 122 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1921 - **Autoria:** Bernardí Martorell - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.582086, 2.549329 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875013 Can Montal de l'esquerra és una casa situada al número 122 de la Riera del Bisbe Pol, a Arenys de Mar.[^1] És un edifici residencial de l'any 1921, protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Història Els Montal van ser una nissaga d'industrials cotoners amb arrels a Arenys de Mar.[^1] La casa es va projectar el 1921 per a un dels hereus de la família.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, situada al vessant esquerre de la Riera, en un punt on la línia de façanes està endarrerida.[^1] Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una coberta mixta: terrat pla a la part davantera i dues aigües a la posterior.[^1] La façana s'estructura simètricament: en planta baixa hi ha la porta d'accés a l'eix central i dues finestres geminades als laterals, i en el primer pis una tribuna acabada als extrems amb balcons de barana ondulada de ferro forjat.[^1] La cara inferior de la llosana de la tribuna està decorada amb ceràmica vidriada i sostinguda per mènsules fetes de ferro forjat.[^1] El parament és llis arrebossat, però les obertures de la planta baixa s'emmarquen amb pedra, i a la part baixa hi ha un sòcol de pedra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Montal de l'esquerra». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal-de-lesquerra --- # Can Palomer > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-palomer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-palomer» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 14 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579910, 2.551750 Can Palomer és un edifici del número 14 del carrer del Bisbe Català, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment té ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada, i la porta té la llinda recta i els brancals de pedra.[^1] Al primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro, i la finestra té brancals i llinda de pedra.[^1] A la segona planta hi ha una finestra balconera emmarcada en pedra, amb dibuixos geomètrics fets amb el tractament de l'arrebossat.[^1] El parament és sobretot arrebossat i llis, però una àmplia franja que cobreix la primera planta i bona part de la segona deixa el paredat vist.[^1] Ha estat reformada modernament.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Palomer». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomer --- # Can Peric > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-peric Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-peric» - **Adreça:** Despoblat afores, núm. 61 - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588065, 2.559584 Can Peric és una casa de pagès situada a Despoblat afores, al número 61, en el vessant dret del Rial de la Serp.[^1] Es tracta d'un edifici d'estil contemporani, que correspon als segles XIX i XX.[^1] El seu ús actual és residencial i productiu, i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Situació La casa és al vessant dret del Rial de la Serp, gairebé on conflueixen el Rial d'en Botifarra i el Rial de La Planeta.[^1] S'aixeca sobre una terrassa lleugerament elevada respecte al rial.[^1] ## L'edifici Consta d'un cos principal amb cossos annexos adossats a la façana de migdia.[^1] El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a llevant.[^1] La façana s'organitza en tres eixos verticals: a la planta baixa hi ha la porta al centre i dues finestres reixades als costats, i al pis un balcó central amb una finestra a cada banda.[^1] Totes les obertures són de llinda recta i sense ornaments; només destaquen dues garites o torricons amb espitlleres als angles.[^1] La façana acaba amb un capcer ondulat al centre, sense ornamentació, i una cornisa volada que uneix les dues garites.[^1] Les garites i la cornisa són pintades de roig fosc, que contrasta amb el color crema de la façana.[^1] A la façana nord hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa a nivell del primer pis.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Peric». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peric --- # Can Pica > Edifici, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-pica Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-pica» - **Adreça:** Rial de Cortsaví, núm. 18 - **Carrer:** [Rial de Cortsaví](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-cortsavi) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.589463, 2.541307 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q99098035 Can Pica és una masia situada al Rial de Cortsaví, número 18.[^1] Se situa a la part nord del terme municipal, tocant al límit amb Arenys de Munt, municipi al qual havia pertangut antigament.[^1] Avui es troba al costat d'un vial de sortida de la C32 i d'accés nord a la vila.[^1] ## Història La documentació sobre la masia arrenca de finals del segle XV, tot i que el seu aspecte constructiu correspon al segle XVII, segons algunes dates de la façana.[^1] L'arxiu parroquial d'Arenys de Munt conserva un document de l'any 1492 que esmenta can Pica.[^1] Des d'aleshores, com a mínim, la propietat ha estat de la mateixa branca familiar.[^1] Es va conservar molta documentació, però es va cremar en un incident.[^1] ## L'edifici L'estructura original era una masia de planta quadrangular amb planta baixa i pis, coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana de migdia.[^1] Reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant i hi van fer l'accés principal.[^1] Del segle XVII es conserven dues finestres de la planta pis; damunt de cada llinda hi ha la inscripció de 1679 en una i 1682 en l'altra.[^1] A la part posterior hi ha la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular, i davant la façana una altra de circular, molt més moderna.[^1] També es conserva una construcció pensada en origen com a cort de porcs.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Pica». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica --- # Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer > Edifici, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-pol-can-marc-antoni-ferrer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-pol-can-marc-antoni-ferrer» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 25 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578639, 2.550041 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003716 Can Pol, també coneguda com a Can Marc Antoni Ferrer, és un edifici del carrer d'Avall, número 25, que fa cantonada amb el carrer d'en Riera.[^1] Té protecció legal com a BCIL i actualment s'hi combinen usos residencials i productius.[^1] ## Història Una placa de marbre col·locada a la façana diu que a mitjans del segle XVII el noble Marc Antoni Ferrer va fer construir en aquest lloc una gran casa fortificada.[^1] A l'última dècada del segle XIX la va comprar la família Pol Baralt, que la conservà fins que el vell edifici s'hagué d'enderrocar.[^1] L'edifici actual reconstrueix els principals elements de l'anterior i fou inaugurat el 9 d'abril del 2000.[^1] Ha estat coneguda successivament com a casa Pujol, casa Pastor i, actualment, casa de Pol.[^1] ## L'edifici És un edifici de planta gairebé quadrada, amb planta baixa i dos pisos, i una coberta de teula àrab a tres aigües.[^1] Destaca una garita defensiva a la cantonada de la segona planta i, just a sota, un balcó corregut que fa cantonada.[^1] Les façanes s'ordenen simètricament en quatre eixos verticals, i a la planta baixa hi ha un accés als habitatges pel carrer d'Avall i un altre al local comercial pel carrer d'en Riera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-can-marc-antoni-ferrer --- # Can Quintana > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-quintana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-quintana» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 46 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580393, 2.548745 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003786 Can Quintana és una casa situada al número 46 del Rial de Sa Clavella.[^1] Era l'habitatge que la família Quintana tenia a la vila.[^1] L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local i actualment es destina a ús residencial.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, que fa cantonada amb dues façanes principals bessones.[^1] La casa fa cantonada perquè la línia de façana del carrer recula en aquest tram del rial, que s'eixample.[^1] Les dues façanes són idèntiques i s'organitzen en un sol eix vertical: portal a la planta baixa, balcó al primer pis i finestra al segon.[^1] Els portals tenen una gran llinda arquejada de tres peces i dovelles dentades als brancals.[^1] Els balcons tenen barana de ferro forjat, que alterna barrots llisos i d'espiral, i la base decorada amb rajoles blanques i verdes.[^1] Totes les obertures són de carreus de pedra, resseguits a l'aresta per un bordó.[^1] ## Al carrer Davant la casa la vorera del rial s'eixampla perquè l'alineació de façanes està retirada, cosa que dona una àmplia perspectiva a les obertures de la façana est.[^1] ## Fonts [^1]: Autor desconegut. «Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana-1 --- # Can Ramis > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-ramis Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-ramis» - **Adreça:** Rial Llarg, 50 - **Carrer:** [Rial Llarg](https://totarenys.cat/carrer/rial-llarg) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582631, 2.529810 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785886 Can Ramis és una masia d'Arenys de Mar situada al Rial Llarg, número 50.[^1] Es troba a la part alta del Rial Llarg, després de l'autopista C-32.[^1] ## L'edifici L'edifici té planta quadrangular i consta de planta baixa i pis.[^1] La coberta, molt enfonsada, era a quatre aigües o piramidal i estava feta de teules àrabs.[^1] A la finca hi havia una mina d'aigua i una bassa que ja no mantenen el seu ús originari.[^1] ## Estat actual La masia fa temps que està deshabitada.[^1] Només s'aprofiten els annexos, com a dependències complementàries o de magatzematge per a les activitats hortícoles de la finca.[^1] El seu estat de conservació es considera dolent i no té cap protecció, però figura al catàleg de masies en sòl no urbanitzable amb el codi E-02.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ramis». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramis --- # Can Robert > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-robert Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-robert» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 5 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1860 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578886, 2.551046 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003560 Can Robert és una casa situada al carrer d'Avall, número 5, d'Arenys de Mar.[^1] L'edifici data de l'any 1860, dins del segle XIX.[^1] Està protegit legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL) i actualment s'hi fa ús residencial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana és simètrica i s'organitza en tres eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés a l'eix central i dues finestres reixades als laterals.[^1] El primer pis té un balcó corregut i el segon, tres balcons.[^1] Les baranes dels balcons són de ferro forjat i les llosanes estan sostingudes per mènsules amb decoració floral.[^1] A la planta baixa el parament és de faixes horitzontals amb plaques de pedra, mentre que als pisos superiors és llis i arrebossat.[^1] La façana es corona amb una cornisa motllurada i una barana de balustres.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Robert». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert-1 --- # Can Roncal > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-roncal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-roncal» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 31 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1921 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581160, 2.547690 Can Roncal és un edifici residencial del número 31 del carrer de la Torre, d'estil contemporani i construït al segle XX.[^1] Actualment no té cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, que el 1921 tenia només planta baixa.[^1] Més endavant s'hi va afegir una remunta amb la façana enretirada respecte al carrer, de manera que una part de terrassa queda com a coberta del cos originari.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals, definits per la porta d'entrada i la finestra reixada del costat.[^1] Les dues obertures tenen un emmarcament llis pintat de blanc, que ressalta sobre l'arrebossat i imita carreus buixardats.[^1] Una sanefa esgrafiada recorre la façana de banda a banda, per sobre de les obertures i sota la cornisa volada.[^1] La façana acaba en un frontó curvilini amb un medalló central que porta l'any de construcció, 1921, i sobre el medalló hi ha una ornamentació floral presidida per una fulla d'acant.[^1] ## El carrer de la Torre El carrer pren el nom d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560 i coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Al carrer hi van néixer Josep Xifré i, l'any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Roncal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roncal --- # Can Rosendo Paleta > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-rosendo-paleta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-rosendo-paleta» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 74 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579050, 2.547730 Can Rosendo Paleta és un edifici d'ús residencial situat al número 74 del carrer d'Andreu Guri.[^1] Data dels segles XIX i XX, és d'estil contemporani i el seu estat de conservació és bo.[^1] No té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos que fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies.[^1] Té planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos.[^1] La coberta és mixta: la part que dona al carrer d'Andreu Guri és un terrat pla a la catalana, i la part posterior té teules àrabs a dues aigües.[^1] ## La façana A la façana destaca una tribuna de fusta i vidre a la segona planta.[^1] La coberta de la tribuna és una terrassa amb barana de ferro, que correspon a l'estança de la tercera planta.[^1] La façana també té un plafó ceràmic de Sant Antoni de Pàdua, amb el nen Jesús en braços i un lliri a la mà, signat per Sunet.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Rosendo Paleta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta --- # Can Saurí > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-sauri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-sauri» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579720, 2.552920 Can Saurí és una casa senyorial situada al número 38 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, a Arenys de Mar.[^1] És un edifici del segle XIX, d'estil contemporani, que actualment s'utilitza com a habitatge i que no té cap protecció.[^1] ## L'edifici La casa té planta baixa i dos pisos, i una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] Al centre de la coberta hi ha una llanterna que es veu des de la façana marítima.[^1] La façana és simètrica i s'organitza en tres eixos verticals; a la planta baixa, la porta d'accés és de llinda recta i doble batent.[^1] Hi ha un balcó corregut amb tres accessos i barana de ferro, i tres balcons individuals, també amb barana de ferro.[^1] La façana acaba amb una gran barbacana de bigues de fusta sostingudes per permòdols.[^1] El parament és arrebossat, amb faixes horitzontals de banda a banda de la façana, i hi ha una franja esgrafiada a sota amb motius florals.[^1] Pel costat del passeig de mar, la casa té un jardí amb una tanca reixada, una de les poques que es conserven d'època.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, també conegut com a carrer d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que van configurar la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es va parcel·lar a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Saurí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauri --- # Can Solà > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-sola Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-sola» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Gurí, núm. 38, abans Carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579421, 2.549323 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875017 Can Solà és una casa situada al carrer d'Andreu Gurí, número 38, que antigament s'havia anomenat carrer d'Amunt.[^1] L'edifici està catalogat com a patrimoni immoble de tipologia edifici, del segle XIX, i actualment té ús residencial.[^1] Gaudeix de protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici La casa fa cantonada entre els carrers d'Andreu Guri i de Bonaire.[^1] Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La part davantera de la coberta és un terrat pla, a la catalana, mentre que la part posterior és a dues aigües.[^1] La façana principal, amb l'accés, dona al carrer d'Andreu Guri i està orientada a migdia, però la del carrer de Bonaire és més llarga.[^1] La cantonada és corba, amb una finestra reixada a la planta baixa, un balcó al primer pis i una balconada al segon.[^1] Els balcons tenen baranes de ferro i llosanes sostingudes per mènsules, i les persianes són de llibret, de fusta pintada de verd.[^1] El parament és encoixinat, amb pilastres en baix relleu, i la façana es corona amb una balustrada d'obra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Solà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-4 --- # Can Subiracs > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-subiracs Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-subiracs» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 14 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1921 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580891, 2.548293 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369659 Can Subiracs és una casa del número 14 del carrer de la Torre, a Arenys de Mar, construïda el 1921 i d'ús residencial.[^1] Fa cantonada entre els carrers de la Torre i de Sant Josep.[^1] ## L'edifici L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i té coberta de terrat pla o a la catalana.[^1] A la planta baixa de la casa hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.[^1] Al primer pis, damunt la porta, hi ha una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, amb un medalló que du gravat l'anagrama «LG».[^1] El capcer curvilini conté un medalló amb la data de construcció, 1921.[^1] Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis.[^1] ## Al carrer de la Torre El nom del carrer de la Torre ve d'una torre construïda cap a l'any 1560, que era una torre de defensa de planta rodona.[^1] En aquest carrer van néixer Josep Xifré i, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Subiracs». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs --- # Can Torrent de la Mina > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-torrent-de-la-mina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-torrent-de-la-mina» - **Adreça:** Carrer de Sant Ramon, núm. 15 - **Carrer:** [Carrer de Sant Ramon](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-ramon) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581760, 2.547410 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858099 Can Torrent de la Mina és una casa entre mitgeres amb la façana posterior al carrer de Sant Ramon, número 15.[^1] Actualment té ús residencial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres amb la façana principal al carrer de la Torre i la façana posterior al carrer de Sant Ramon.[^1] El seu estil arquitectònic és el conegut com de «l'estarperlo».[^1] Hi destaquen les obertures de mig punt, interiors i exteriors, amb predomini del vidre.[^1] Entre els elements ornamentals hi ha les teules, les rajoles, la forja, les mènsules i els esgrafiats.[^1] El conjunt mostra la influència del noucentisme, també en la tendència a crear espais lluminosos i oberts.[^1] ## Cronologia i protecció Les dades patrimonials l'adscriuen al segle XX i li atribueixen un estat de conservació bo.[^1] Wikidata en data l'inici l'1 de gener de 1901.[^2] L'edifici no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Torrent de la Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina [^2]: Wikidata, «Can Torrent de la Mina» (Q132858099). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q132858099 --- # Can Vallbona > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-vallbona Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-vallbona» - **Adreça:** Rial de la Serp, núm. 58 - **Carrer:** [Rial de la Serp](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-serp) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.587910, 2.561392 Can Vallbona és un edifici d'estil contemporani del segle XX, situat al número 58 del Rial de la Serp.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, i el seu estat de conservació és bo.[^1] No té cap tipus de protecció patrimonial.[^1] ## Situació La casa s'alça sobre una elevació del terreny, al vessant esquerre del Rial de la Serp.[^1] Queda una mica més avall de la confluència entre el Rial de la Planeta i el Rial d'en Botifarra, per sota de la C-32.[^1] ## L'edifici El cos principal és de planta quadrangular i té la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la façana nord-occidental hi ha un cos adossat amb una torre de planta quadrada d'imitació medievalista.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vallbona». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona-0 --- # Can Vidal > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-vidal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-vidal» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 41 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1901-1905 - **Autoria:** Joan Dotras i Manyà i Emili Lloret - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580420, 2.550140 Can Vidal és un edifici del carrer de la Riera del Bisbe Pol, al número 41, on hi ha la pastisseria Danés.[^1] És una casa més aviat senyorial, entre mitgeres, situada a la via principal de la població, la riera, que en aquest tram rep el nom del Bisbe Pol.[^1] ## Història L'edifici és d'estil contemporani i es data entre els anys 1901 i 1905, obra de Joan Dotras i Manyà i Emili Lloret.[^1] El coronament és una cornisa sostinguda per mènsules amb un medalló central, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici: 1901.[^1] ## L'edifici Consta de planta baixa i dos pisos.[^1] Els pisos tenen una decoració d'estil eclèctic classicista, que contrasta amb la pastisseria, on la fusteria exterior és de caire modernista.[^1] La façana dels pisos superiors s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, amb tres obertures en cada planta: al primer pis donen accés a un balcó corregut i al pis superior hi ha balcons individuals.[^1] Les obertures tenen emmarcaments amb pilars laterals acabats en capitell corinti i llinda recta, i les persianes són de llibret.[^1] El parament és arrebossat amb franges horitzontals buixardades, i el coronament és una cornisa sostinguda per mènsules.[^1] ## La pastisseria Danés La botiga va ser regentada inicialment per la família Carreras.[^1] L'any 1958 la va adquirir Joan Danés Torner, que hi havia treballat com a aprenent el 1944.[^1] Després l'ha dirigida el seu fill, Josep Danés Pons.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vidal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12 --- # Can Vidal Formentí > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-vidal-formenti Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-vidal-formenti» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 58 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1923 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580660, 2.550520 Can Vidal Formentí és una casa del número 58 de la Riera del Bisbe Pol, d'ús residencial.[^1] Can Vidal Formentí és un edifici d'estil contemporani, del segle XX, construït l'any 1923.[^1] Té un estat de conservació bo i no consta que tingui cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, d'un cos d'amplada i planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures de cada planta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada, totes dues de llinda recta.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules.[^1] El segon pis té dos balcons individuals, cadascun amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat d'ocre.[^1] L'edifici és coronat per una cornisa dentada i un tester curvilini amb un medalló central que indica l'any 1923.[^1] Sota la cornisa hi ha els respiralls de la cambra d'aire, dins una franja ornamental de motius florals, i als costats sobresurt una pilastra que imita carreus.[^1] ## Reformes L'arquitecte Cèsar Martinell va dirigir les reformes de l'interior de la casa durant els anys quaranta del segle XX.[^1] Aquesta intervenció consta a la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Fidel Fita.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vidal Formentí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti --- # Can Xacó > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-xaco Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-xaco» - **Adreça:** Carrer de Joan Draper, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer d'en Draper](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581566, 2.536294 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131808623 Can Xacó és una masia d'Arenys de Mar situada al número 43 del carrer de Joan Draper.[^1] Actualment s'hi destina a ús residencial i no té cap protecció.[^1] Està consignada com a E-03 en el catàleg de masies en SNU.[^1] ## Història La masia ha tingut ampliacions i modificacions en diferents moments.[^1] El cos principal actual data de l'any 1927.[^1] Hi havia hagut un forn de pa, que es va enderrocar per ampliar els espais interiors.[^1] També tenia un celler amb cups i botes, on es premsava el raïm, i les finques veïnes hi anaven a premsar la verema.[^1] ## L'edifici L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia.[^1] La façana destaca per la composició simètrica en tres eixos verticals.[^1] A l'eix central hi ha un balcó amb barana de ferro al primer pis.[^1] Al costat de la finestra d'accés hi ha un rellotge de sol i una capella dedicada a Sant Antoni.[^1] Es conserva l'edifici de les antigues porqueres.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-5 --- # Can Xico de l'Òpera > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/can-xico-de-l-opera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/can-xico-de-l-opera» - **Adreça:** Carrer de la Torre, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1915 - **Autoria:** Joan Bruguera i Roget - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580685, 2.548567 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875020 Can Xico de l'Òpera és una casa situada al número 2 del carrer de la Torre, d'ús residencial actualment.[^1] És un edifici protegit com a BCIL, construït l'any 1915 segons un projecte de Joan Bruguera i Roget.[^1] ## Història Joan Bruguera i Roget en fou projectista, i alhora propietari i arquitecte.[^1] El nom de la casa li ve del qui en fou propietari, en Xicu, que era el cap de la claqué del Liceu.[^1] ## L'edifici És una casa amb pati davanter, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] Té dues façanes vistes: la principal, que dona al carrer de la Torre, i la de migdia, orientada al carrer Rafael Pasqual.[^1] El parament és arrebossat i pintat d'un color siena ataronjat, amb sanefes florals més fosques sobre les llindes de les finestres.[^1] Sota les obertures de la segona planta hi figura pintat el nom «CASA XICU DE L'OPERA».[^1] El pati davanter està tancat per pilars decorats amb esgrafiats florals de color i per reixes de ferro.[^1] La casa té un cert aire de Sezession vienesa.[^1] ## El carrer de la Torre El carrer de la Torre té el nom d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap a l'any 1560.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre, al número 1, i a Sant Jaume, al número 9.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Xico de l'Òpera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico-de-lopera --- # Capella de la Mare de Déu de la Pietat > Element arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Elies Rogent (atribuït) - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578152, 2.546277 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875260 La capella de la Mare de Déu de la Pietat és la capella del cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] Té un ús religiós i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Història Un projecte de capella conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent, entre els anys 1865 i 1867.[^1] El nou cementiri es va construir entre 1865 i 1867; el projectà l'agrimensor Domingo Casacuberta, però els plànols els signà l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Es va finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.[^1] En aquell moment s'enderrocaren la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.[^1] La capella no es va enllestir fins al 31 de desembre de 1867.[^1] ## L'edifici És una capella neoromànica de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i volta de canó.[^1] Per la part posterior hi ha una sagristia, i la façana té un atri adossat i un campanar de cadireta.[^1] A l'interior hi ha una imatge de la Pietat i les sepultures de diversos capellans i rectors d'Arenys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Capella de la Mare de Déu de la Pietat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0 --- # Capella dels Caputxins > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/capella-dels-caputxins Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/capella-dels-caputxins» - **Adreça:** Carrer de Santa Maria, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer Sta. Maria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584188, 2.549718 La Capella dels Caputxins és un edifici d'ús religiós situat al número 7 del carrer de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^1] És una construcció del segle XX, d'estil contemporani, i té un bon estat de conservació.[^1] ## Ubicació La capella s'alça per damunt del convent dels Caputxins, en el pla conegut com a Pla dels Frares.[^1] La capella és en el pla conegut com a Pla dels Frares, un nom que es refereix a l'espai al voltant de la capella, però també més enllà, on s'inclouen construccions que abans pertanyien als Caputxins, com recorda una placa commemorativa.[^1] ## L'edifici La capella té planta quadrada i coberta a quatre aigües.[^1] Compta amb un petit porxo cobert de teules, sostingut per quatre pilars.[^1] El campanar és de cadireta i té espai per a dues campanes, però només n'hi ha una; l'altre espai és buit.[^1] L'interior és diàfan i molt lluminós.[^1] ## Protecció L'edifici no té cap protecció patrimonial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Capella dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins --- # Caramelles de Pasqua > Música i dansa, segle XIX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/caramelles-de-pasqua Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/caramelles-de-pasqua» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580613, 2.549869 Les caramelles de Pasqua són una tradició musical que a Arenys de Mar es cantava els diumenges i els dilluns de Pasqua.[^1] El Mapa de Patrimoni Cultural les situa en un període que va del segle XIX al XXI i en recull un estat de conservació dolent, sense protecció.[^1] ## Història La tradició es va perdre, però als anys 80 i 90 del segle XX es va intentar reintroduir-la.[^1] Aquest intent va durar poc i les caramelles es van deixar de fer cap a principis dels anys 2000.[^1] ## El recorregut El circuit habitual passava per la visita als avis, la Riera, Ràdio, la Plaça del Mercat, la Plaça de l'Església i la Plaça de l'Ajuntament.[^1] ## La tradició a Catalunya Les cançons anomenades caramelles són de caràcter religiós, per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà.[^1] ## Relació amb Arenys A l'àlbum L'Arenys d'Abans hi ha diverses fotografies tant de la SC l'Esperança com del Casino, entre altres grups.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Caramelles de Pasqua». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua --- # Carener del turó de la torre dels Encantats > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.571913, 2.530458 El carener del turó de la torre dels Encantats és una zona d'interès del patrimoni natural d'Arenys de Mar.[^1] Es tracta d'un carener forestal que arriba fins al front litoral del municipi.[^1] ## Situació Es tracta d'un carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar, va de nord a sud i limita amb Canet de Mar i el Rial Llarg.[^1] Més al nord, el camí del Remei travessa l'espai d'est a oest, amb una zona d'hortes i cases de pagès.[^1] Aquesta zona queda trencada per l'autopista del Maresme, la C-32.[^1] ## Vegetació i estat actual La vegetació és majoritàriament de pi pinyoner i pi blanc, amb poc sotabosc a causa de la forta presència humana.[^1] Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carener del turó de la torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats --- # Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri > Jaciment arqueològic, segle II aC. - V dC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-amunt-carrer-d-andreu-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-amunt-carrer-d-andreu-guri» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, abans conegut com carrer d'Amunt (i no de munt). - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579552, 2.550203 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875029 El carrer d'Andreu Guri és un carrer d'Arenys de Mar, conegut abans com a carrer d'Amunt.[^1] El nom antic s'escrivia carrer d'Amunt, i no de munt.[^1] ## El jaciment romà Prop del carrer es va documentar un jaciment d'època romana, arran de l'aparició de dos sepulcres.[^1] Un dels sepulcres era de maçoneria i contenia un sarcòfag de plom; l'altre estava construït amb tègules.[^1] Per les característiques de les troballes, es planteja la hipotètica existència, en un indret proper al carrer, d'una zona de necròpolis associada amb un assentament romà de característiques indeterminades.[^1] La data de les troballes no es pot concretar; només se sap que van tenir lloc a finals del segle XIX o principis del XX.[^1] El jaciment no es pot ubicar amb exactitud per manca d'informació precisa.[^1] ## Estat actual En la prospecció del 2008, feta per revisar la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica, perquè la zona està totalment urbanitzada.[^1] Aleshores es va observar que el carrer s'havia urbanitzat de nou i que s'hi havia fet una canalització de clavegueram sense constància de seguiment arqueològic.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri --- # Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25 > Conjunt arquitectònic, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-andreu-guri-num-15-a-25 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-andreu-guri-num-15-a-25» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25; abans Carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579489, 2.549937 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369643 Els números 15 a 25 del carrer d'Andreu Guri, antigament carrer d'Amunt, formen un conjunt arquitectònic d'Arenys de Mar.[^1] El conjunt està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i té ús residencial.[^1] Wikidata recull un element amb l'etiqueta «cases al carrer d'Andreu Guri, 15-25», el descriu com a edifici a Arenys de Mar i li assigna el codi IPAC 8175.[^2] ## Al carrer El carrer arrenca a la Riera i puja, a partir de la meitat en voltes, fins al camí del Cementiri.[^1] El carrer també és conegut com el carrer d'Amunt, per estar situat, en paral·lel, a la part superior del carrer d'Avall.[^1] ## Les cases Són cases de cos entre mitgeres, al nucli antic, de planta baixa i dos pisos, que donen un cert caràcter tipològic a la zona tot i ser d'èpoques diferents.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra amb reixes, i al primer pis s'obren balcons i finestres.[^1] Al segon pis, algunes cases tenen balcons i finestres i d'altres només finestres; les façanes acaben amb petites cornises.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dandreu-guri-num-15-a-25 [^2]: Wikidata, «cases al carrer d'Andreu Guri, 15-25» (Q83369643). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369643 --- # Carrer d'Avall, núm. 30-32 > Jaciment arqueològic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-avall-num-30-32 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-avall-num-30-32» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 30-32 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578584, 2.549118 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875030 Els números 30-32 del carrer d'Avall són un jaciment arqueològic de tipologia moderna, amb ús actual residencial.[^1] El carrer d'Avall és un carrer d'Arenys de Mar.[^2] ## Història El jaciment es va documentar l'any 1988, arran de la reforma dels habitatges, que va comportar l'enderrocament dels immobles.[^1] El jaciment es va documentar l'any 1988, arran de la reforma dels habitatges, que va comportar l'enderroc dels immobles i el posterior aixecament del paviment, per part de la constructora Construcciones Torre d'Arenys SA.[^1] L'aparició d'unes estructures subterrànies va aturar les obres i va portar a demanar al Servei d'Arqueologia que en fes un seguiment.[^1] El seguiment dels rebaixos va ser negatiu pel que fa a noves troballes de restes arqueològiques.[^1] ## Les estructures Les estructures eren tres dipòsits de totxo i morter de calç; dos anaven recoberts amb rajoles de la Bisbal i el tercer tenia la paret arrebossada.[^1] Amb documentació de l'Arxiu Municipal d'Arenys, els dipòsits es van datar a finals del segle XIX o principis del XX.[^1] Segons les dades patrimonials, l'estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Avall, núm. 30-32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-davall-num-30-32 [^2]: Wikidata, «carrer d'Avall» (Q20875030). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875030 --- # Carrer de La Torre, núm. 39 a 63 > Conjunt arquitectònic, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-la-torre-num-39-a-63 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-la-torre-num-39-a-63» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 39 a 63 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581619, 2.547176 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003643 El conjunt dels números 39 a 63 del carrer de la Torre és un grup de cases del segle XVIII, d'ús residencial i protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] El carrer segueix una orientació de sud-est a nord-oest i va del carrer del Bisbe Pasqual al de Josep Baralt.[^1] ## Història El nom del carrer prové d'una torre de defensa de planta rodona, bastida cap al 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Les primeres cases del carrer eren conegudes com les cases d'en Xiot, a finals del segle XVI.[^1] Els veïns presumeixen de viure en el carrer més recte d'Arenys.[^1] L'estructura de les cases va néixer durant l'expansió urbanística del segle XVIII a Arenys.[^1] ## Les cases Són cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a la façana.[^1] En alguns portals consta l'any de construcció: 1784 al número 39 i 1788 al número 49.[^1] Entre els números 39 i 63 algunes cases han estat remuntades amb un pis més, com les dels números 45 i 55.[^1] La casa del número 43 és d'una sola planta i la del 61 no s'ha conservat.[^1] ## Persones i llocs del carrer A la casa del número 51 va néixer Joaquim Forn i Roget, jesuïta, catedràtic de teologia i escriptor, com recorda una placa de marbre a la façana.[^1] També al carrer va néixer Josep Xifré.[^1] Hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre, al número 1, i a Sant Jaume, al número 9, que els veïns van adoptar com a patró del carrer.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de La Torre, núm. 39 a 63». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-torre-num-39-a-63 --- # Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24 > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24» - **Adreça:** Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24 - **Carrer:** [Carrer de Sant Rafael](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580451, 2.547268 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858090 El conjunt dels números 6 a 24 del carrer de Sant Rafael és un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, del segle XIX, amb ús actual residencial.[^1] Està protegit legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Situació El carrer és format per cases entre mitgeres i s'orienta de sud-est a nord-oest.[^1] Al sud-est queda delimitat pel carrer de Sant Pere i la Baixada de Sant Rafael, i al nord-oest pel carrer de Josep Baralt i de Joaquim Ruyra.[^1] El tram que descriu la fitxa arriba, pel nord-oest, fins al carrer de Sant Jaume.[^1] ## Les cases Les cases tenen planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, un portal d'entrada i una finestra lateral reixada.[^1] El portal sol estar emmarcat amb brancals, llinda i ampit de pedra.[^1] El coronament de la façana és una canal de recollida d'aigües que fa de cornisa.[^1] ## Estat actual Moltes de les cases dels números 6 a 24 han patit modificacions que n'han trencat la tipologia originària.[^1] Els números 6, 14 i 22 en són exemples, amb una remunta o amb obertures força modificades.[^1] Destaquen per la preservació de la tipologia les cases dels números 16, 18 i 20.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24 --- # Carrer de santa Rita > Conjunt arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-santa-rita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-santa-rita» - **Adreça:** Carrer de Santa Rita - **Carrer:** [Carrer Santa Rita](https://totarenys.cat/carrer/carrer-santa-rita) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581166, 2.553031 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875033 El carrer de Santa Rita és un petit carrer d'Arenys de Mar, situat entre el carrer de Bareu i el Rial de Pau Costa.[^1] Està catalogat com a conjunt arquitectònic contemporani del segle XX, d'ús residencial, amb protecció legal com a BCIL.[^1] ## Descripció El formen casetes entre mitgeres amb un petit pati davanter, que se separa del carrer per un mur de pedra amb sòcol de pedra i reixa de ferro.[^1] L'entrada queda delimitada per pinacles coronats per florons en forma de pinya.[^1] ## Història Les cases eren només d'una planta, però en una reforma moderna se n'hi ha afegit una més.[^1] Eren les cases dels treballadors i treballadores de la fàbrica de gènere de punt, i es van derruir i reconstruir.[^1] A Wikidata, el carrer consta amb data d'inici l'1 de gener de 1901.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de santa Rita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rita [^2]: Wikidata, «carrer de Santa Rita» (Q20875033). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875033 --- # Carrer del Bisbe Català > Conjunt arquitectònic, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/carrer-del-bisbe-catala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/carrer-del-bisbe-catala» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580134, 2.552253 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875034 El carrer del Bisbe Català és un conjunt de carrer del nucli antic d'Arenys de Mar.[^1] Està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Història És un dels camins més antics de la població, perquè les primeres cases es remunten al segle XV.[^1] Havia format part del camí reial.[^1] Des del segle XVI i abans de rebre el nom actual, s'havia conegut com a carrer de la Perera.[^1] El carrer de la Perera consta també a Wikidata com un carrer d'Arenys de Mar.[^2] ## Al carrer Discorre en paral·lel al carrer de Josep Anselm Clavé, l'antic carrer Ample.[^1] El conjunt destaca per les cases de cos, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, d'èpoques diverses i ben conservades.[^1] Algunes reformes o obres noves han trencat l'harmonia i l'equilibri del conjunt.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer del Bisbe Català». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-catala [^2]: Wikidata, «carrer de la Perera» (Q20875034). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875034 --- # Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1» - **Adreça:** Baixada de Sant Rafael, núm. 1 - **Carrer:** [Baixada Sant Rafael](https://totarenys.cat/carrer/baixada-sant-rafael) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1933 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580305, 2.547728 La casa de la Baixada de Sant Rafael, 1 és un edifici residencial de l'any 1933, d'estil contemporani.[^1] No té cap tipus de protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Situació Es troba en un carrer secundari que uneix el carrer de Sant Pere i el d'Antoni Torrent.[^1] El carrer presenta un cert desnivell.[^1] ## L'edifici És una casa d'una sola planta, amb pati a banda i banda i planta rectangular.[^1] La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals: la porta d'entrada al centre i una finestra amb balconada de reixa a cada costat.[^1] Les tres obertures tenen llinda recta i un recreixement llis que contrasta amb el parament arrebossat que imita carreus.[^1] Destaca una franja esgrafiada amb motius vegetals geomètrics sota una cornisa dentada, i un capcer recte amb l'any 1933 esgrafiat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 --- # Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11» - **Adreça:** Riera Pare Fita, núm. 11 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1896 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582190, 2.548460 La casa de la Riera Pare Fita, núm. 11, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat al segle XIX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Història Als pisos superiors de la casa, de maó vist, hi ha un esgrafiat centrat on es llegeixen les inicials del promotor, M.C, i l'any de construcció, 1896.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de terrat pla a la catalana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb barana de ferro i doble accés, amb la llosana suportada per quatre mènsules decorades.[^1] El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] Totes les obertures tenen llinda recta, i les finestres de la primera planta compten amb un trencaaigües amb una fulla d'acant central.[^1] A la planta baixa el parament és arrebossat imitant carreus buixardats, mentre que als pisos superiors és de maó vist.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per permòdols i una reixa de ferro.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11 --- # Casa de la Riera Pare Fita, núm. 60-64 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-60-64 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-60-64» - **Adreça:** Riera Pare Fita, núm. 60-64 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584020, 2.547640 La Casa de la Riera Pare Fita, núm. 60-64, és un edifici d'habitatges de l'àmbit del patrimoni immoble d'Arenys de Mar.[^1] Està situada a la cantonada amb el carrer de Sant Roc.[^1] És una construcció contemporània del segle XX, en bon estat de conservació i sense cap protecció.[^1] ## L'edifici La planta baixa està habilitada per a un establiment comercial.[^1] És un gran bloc de planta baixa i quatre pisos, que pel seu alçada domina la visual de l'indret.[^1] La composició es basa en la simetria, amb un cos central que sobresurt a mode de tribuna a partir de la primera planta.[^1] Són visibles tres de les quatre façanes, tractades de manera que donen equilibri i continuïtat entre la Riera del Pare Fita i el carrer de Sant Roc.[^1] Al carrer de Sant Roc, la coberta de la segona planta fa de terrassa de la tercera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera Pare Fita, núm. 60-64». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-60-64 --- # Casa de la Riera Pare Fita, núm. 90 > Edifici, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-90 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-90» - **Adreça:** Riera Pare Fita, núm. 90 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2005 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584760, 2.547020 La casa de la Riera Pare Fita, núm. 90, és un bloc de pisos situat a la Riera Pare Fita, núm. 90.[^1] És un edifici contemporani datat l'any 2005, que actualment té ús residencial.[^1] ## L'edifici Al bloc de pisos destaca una interessant ornamentació a la façana, que combina el ferro forjat amb motius vegetals, animals i geomètrics amb l'esgrafiat de motius vegetals.[^1] Les obertures tenen falsos arcs de punt rodó i línies sinuoses.[^1] L'edifici reinterpreta, de manera actualitzada, elements ornamentals propis de les construccions més antigues de l'entorn.[^1] ## Estat i protecció Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera Pare Fita, núm. 90». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-90 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 > Conjunt arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581690, 2.549650 La Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108, és un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, del segle XX, situat a la Riera del Bisbe Pol.[^1] Actualment s'hi destina a ús residencial.[^1] ## Història L'edifici d'habitatges actual va néixer d'una reforma que va unir tres cases de tipologia semblant.[^1] En el seu moment s'hi van fer remuntes, aixecant dos pisos per damunt de les del seu entorn.[^1] ## L'edifici Té planta baixa i quatre pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i el vessant que dona a la Riera deixa un espai de terrassa.[^1] La façana conserva els esquemes originals, amb alguns elements ornamentals a les llindes i balcons amb barana de ferro, i acaba amb una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 28 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-28 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-28» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 28 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579900, 2.551040 La casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 28, és un edifici d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, el seu estat de conservació és bo i no disposa de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, i la planta baixa està condicionada com a establiment comercial, amb porta d'entrada i aparador.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés i barana de ferro, mentre que el segon pis té dues finestres.[^1] Totes les obertures són de llinda recta, però destaquen les del primer pis per un emmarcament d'estil clàssic, amb pilars estriats a la zona dels brancals, acabats amb capitell corinti.[^1] A les plantes superiors l'arrebossat imita franges de carreus, i entre la primera i la segona planta i sota la cornisa hi ha dues franges, de banda a banda de la façana, amb motius geomètrics esgrafiats i una pintura rogenca que destaca del to crema del fons.[^1] Una cornisa volada, sostinguda per mènsules, corona la façana.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 28». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-28 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 38 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-38 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-38» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 38 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580130, 2.550870 La casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 38, és un edifici residencial d'Arenys de Mar datat al segle XIX.[^1] La casa es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres d'un sol cos d'amplada, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és plana, un terrat a la catalana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures: portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut al primer pis i doble finestra trigeminada al segon.[^1] El balcó corregut del primer pis té barana de ferro i doble accés, amb obertures emmotllurades i frontons semicirculars decorats amb relleus de fulla d'acant.[^1] El parament té un sòcol a la planta baixa i està estucat amb franges horitzontals, i les obertures de la planta baixa duen dovelles al damunt.[^1] La façana es corona amb una cornisa sostinguda per tres permòdols.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 38». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-38 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 60 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-60 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-60» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 60 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580690, 2.550460 La casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 60, és un edifici d'ús residencial situat a la Riera del Bisbe Pol, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Té un estat de conservació bo i no gaudeix de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La planta baixa està adaptada a un establiment comercial, amb la porta d'entrada i un aparador al costat.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb barana de ferro i persianes de llibret, i el segon pis, dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures, totes de llinda recta; al primer pis la llinda porta una franja de motius geomètrics.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb dues faixes verticals delimitant la façana pels seus extrems, on el buixardat dels carreus és més accentuat.[^1] Damunt les llindes es conserva en part un esgrafiat ornamental en forma de fulla d'acant esquematitzada.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada i una balustrada, amb un capcer central curvilini.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 60». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-60 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 70 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1756 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580870, 2.550290 La Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70, és un edifici residencial i productiu situat a la Riera del Bisbe Pol.[^1] És una obra d'estil modern, datada entre els segles XVIII i XIX, i en l'estat actual de conservació és bo.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrabe a dues aigües, però el vessant que dona a la Riera és de terrat pla, perquè hi ha una terrassa.[^1] A la planta baixa hi ha un establiment comercial, amb porta d'entrada i aparador lateral.[^1] Al pis, damunt la porta d'entrada, hi ha un balcó amb barana de ferro, i la finestra té brancals i llinda de pedra.[^1] A la llinda es pot llegir la data de 1756.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana està coronada per una cornisa i una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73 > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1858 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581310, 2.549320 La casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73, és un conjunt arquitectònic d'estil contemporani que data del segle XIX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrabe a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, amb dues grans portes d'arc escarser a la planta baixa.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés, amb la llosana suportada per quatre mènsules decorades, i a la barana de ferro hi figura l'any 1858.[^1] El segon pis té dos balcons amb barana de ferro, amb llosanes sostingudes per dues mènsules decorades amb una cara antropomorfa.[^1] El parament és arrebossat amb franges que imiten carreus, i sota els balcons hi ha una franja esgrafiada amb motius vegetals i geomètrics.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per permòdols i una balustrada.[^1] A la façana s'hi observen nius d'oreneta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 75 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-75 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-75» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 75 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581360, 2.549270 La casa del número 75 de la Riera del Bisbe Pol és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals, definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Als pisos superiors hi ha un balcó corregut amb doble accés, amb la barana de ferro i les persianes de llibret.[^1] Totes les obertures tenen la llinda recta.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus, i els de la planta baixa són buixardats.[^1] Sota el balcó de la segona planta hi ha una franja esgrafiada amb motius vegetals, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 75». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-75 --- # Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, can Sagrera > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 76 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581020, 2.550180 La casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, popularment coneguda com a can Sagrera, és un edifici d'ús residencial.[^1] És una construcció del segle XX, d'estil contemporani, que es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] La façana presenta un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades.[^1] La barana del balcó és de ferro i les persianes són de llibret.[^1] El segon pis té quatre finestres d'arc escarser, distribuïdes com una galeria.[^1] El parament és arrebossat, amb un sòcol a la planta baixa i línies horitzontals marcades.[^1] Sota la galeria del segon pis hi ha una franja horitzontal amb motius geomètrics.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per cinc mènsules.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, can Sagrera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera --- # Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 10 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 10 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1887 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582740, 2.548640 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875286 La casa del número 10 de la Riera del Pare Fita és un edifici d'ús residencial, construït al segle XIX i en bon estat de conservació.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] La Riera del Pare Fita està registrada a Wikidata com a carrer.[^2] ## Història La façana està coronada per una cornisa volada, amb un cos central on s'hi llegeix l'any de construcció: 1887.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'ordena en dos eixos verticals marcats per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés, la llosana del qual és arrodonida als angles i descansa sobre quatre mènsules decorades.[^1] Al segon pis s'obren dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] Totes les obertures tenen la llinda recta, i la del primer pis porta una franja de motius geomètrics.[^1] El parament és llis i arrebossat a la planta baixa i al primer pis, mentre que al segon hi ha faixes horitzontals.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per quatre mènsules i una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10 [^2]: Wikidata, «Riera del Pare Fita» (Q20875286). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875286 --- # Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 12 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-12 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-12» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 12 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582770, 2.548610 La casa del número 12 de la riera del Pare Fita és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de terrat pla a la catalana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, i totes tenen la llinda recta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb llosana arrodonida als angles i suportada per dues mènsules decorades, amb barana de ferro i persianes de llibret, i el mateix esquema es repeteix a la planta de dalt.[^1] ## Decoració El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, amb els emmarcaments de les finestres en un to granat que hi contrasta.[^1] Com a ornament, la façana té tres franges horitzontals de rajoles, sota la cornisa i entre els pisos, i està coronada per una reixa de ferro.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-12 --- # Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 17 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-17 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-17» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 17 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582310, 2.548340 La casa de la Riera del Pare Fita, núm. 17, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, que es data entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures, i totes són de llinda recta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb barana de ferro i persianes de llibret, i el segon, dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] El parament és arrebossat i imita franges de carreus buixardats.[^1] La façana acaba amb un gran ràfec de fusta i una barana d'obra que delimita i protegeix el terrat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-17 --- # Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 23 > Edifici, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-23 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-23» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 23 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582420, 2.548220 La casa del número 23 de la Riera del Pare Fita és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i en bon estat de conservació.[^1] Figura als Mapes de Patrimoni Cultural com a patrimoni immoble, però no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos.[^1] Ha estat molt modificat i, després de ser construït, se li va afegir una remunta.[^1] De l'edificació primera només en queden uns petits testimonis: els balcons i els ampits de les finestres.[^1] La remunta de la tercera planta trenca l'organització compositiva original.[^1] A la planta baixa hi ha un establiment comercial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 23». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-23 --- # Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 86-88 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-86-88 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-86-88» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 86-88 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584680, 2.547080 La Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 86-88, és un edifici d'habitatges del segle XX situat a la Riera del Pare Fita d'Arenys de Mar.[^1] Actualment té ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici De la façana destaca el programa ornamental, amb esgrafiats, un element característic de les construccions del seu entorn.[^1] Tot i ser una construcció contemporània, conserva un esquema compositiu basat en la simetria.[^1] Els esgrafiats equilibren el conjunt i li donen unitat visual.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 86-88». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-86-88 --- # Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-62 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-62» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 62, abans carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1936-39 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579113, 2.548191 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369649 La casa del número 62 del carrer d'Andreu Guri, antic carrer d'Amunt, és un edifici residencial d'estil contemporani.[^1] És un exemple de l'arquitectura racionalista a Arenys de Mar.[^1] Wikidata la recull com a casa racionalista amb el codi IPAC 8176.[^2] ## Situació i datació L'edifici és a la cantonada entre el carrer d'Andreu Guri i el carrer d'Antoni Torrent, antic carrer de Tossol.[^1] Les dades de patrimoni el situen al segle XX, entre els anys 1936 i 1939, i li atribueixen un bon estat de conservació.[^1] Té protecció legal com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## L'edifici És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana o terrat a la catalana.[^1] La decoració es basa en el predomini de les línies rectes, amb façanes planes arrebossades, balcons d'obra amb passamà de tub i obertures rectangulars.[^1] Entre els elements ornamentals hi ha també un ull de bou, fines cornises d'acabament i un element d'escala corbat.[^1] Destaca el balcó corregut cantoner de la segona planta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-62 [^2]: Wikidata, «Casa racionalista al carrer d'Andreu Guri, 62» (Q83369649). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369649 --- # Casa del Carrer d'Avall, núm. 41 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-41 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-41» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 41 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578430, 2.549280 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488892 La casa del número 41 del Carrer d'Avall és un edifici d'estil contemporani que correspon al segle XIX.[^1] Actualment s'hi combina l'ús residencial amb el productiu, i l'estat de conservació és bo.[^1] No té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos i mig, entre mitgeres, que originalment tenia planta baixa i dos pisos.[^1] Posteriorment s'hi va fer una remunta que queda endarrerida respecte de la línia de façana.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en tres eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa, la porta central dona accés a un local de restauració, i a l'esquerra hi ha la porta dels pisos superiors, ja que la casa ha estat dividida horitzontalment.[^1] El primer pis té un balcó central amb barana de ferro i llosana suportada per dues mènsules, amb una finestra a cada costat, i el mateix esquema es repeteix a la segona planta.[^1] El parament de la planta baixa és de carreus de pedra, mentre que als pisos superiors és llis i arrebossat.[^1] Totes les obertures tenen un emmarcament de pedra motllurada, i entre pis i pis hi ha una motllura de separació.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Avall, núm. 41». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-41 --- # Casa del Carrer d'Avall, núm. 45 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-45 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-45» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 45 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1855 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578540, 2.548900 La casa del número 45 del carrer d'Avall és un edifici residencial de l'estil contemporani, datat al segle XIX.[^1] Actualment no té cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que té planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'ordena en dos eixos verticals: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada, i als pisos superiors, sengles balcons correguts amb dos accessos cadascun.[^1] Destaquen la reixa de la planta baixa i les baranes dels balcons; en la del primer pis es pot llegir l'any 1855 al centre.[^1] Els balcons descansen sobre quatre mènsules de terracota, amb bustos femenins al primer pis i decoracions clàssiques al segon.[^1] Les obertures tenen un emmarcament d'estuc en forma d'arcada gòtica i les persianes són de llibret.[^1] El parament és llis i arrebossat, tret dels emmarcaments de les obertures, i una cornisa volada corona la façana.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Avall, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-45 --- # Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 17 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 17 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580057, 2.551784 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 17, és un edifici d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX, que actualment es destina a ús residencial.[^1] Es troba a la plaça de Josep Maria Arnau, on conflueixen el carrer del Bisbe Català i la Baixada del Turó.[^1] L'estat de conservació és bo i l'edifici no té cap protecció.[^1] ## L'edifici La casa és de planta trapezoïdal, amb façana principal a la plaça i façanes secundàries en els carrers referits.[^1] La façana posterior està adossada a una altra propietat.[^1] Consta de planta baixa i pis, i la coberta és un terrat pla a la catalana.[^1] La façana del carrer del Bisbe Català s'organitza de manera simètrica en tres eixos verticals; al central hi ha la porta d'entrada a la planta baixa i un balcó al pis.[^1] Als eixos laterals hi ha finestres amb reixa de ferro a la planta baixa i finestres més petites al pis.[^1] La façana de la plaça de Josep Maria Arnau té dos eixos verticals: a la planta baixa, una ampla porta de carruatge i una finestra amb reixa de ferro, i al pis, dos balcons amb baranes de ferro.[^1] Les obertures tenen els escaires arrodonits, i les finestres reixades porten trencaaigües.[^1] El parament és llis i arrebossat, i un capcer arrodonit corona la façana de la plaça.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17 --- # Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 34 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580110, 2.552370 La casa del número 34 del carrer del Bisbe Català és un edifici residencial d'estil contemporani que data del segle XIX.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, de dos batents, i una finestra al costat, amb una magnífica reixa de ferro.[^1] A la primera planta sobresurt un balcó corregut amb dos accessos, suportat per quatre mènsules, amb barana de ferro.[^1] A la segona planta hi ha dos balcons de característiques semblants, cadascun suportat per dues mènsules.[^1] Totes les obertures tenen els angles arrodonits, com les llosanes dels balcons, i porten persianes de llibret.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 10 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580068, 2.550039 La Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10, és un edifici d'ús residencial de estil contemporani, del segle XIX, situat al Rial de Sa Clavella.[^1] Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i coberta de terrat pla o a la catalana.[^1] La façana principal és a la part més estreta del rial, i la línia de façana queda més avançada que la de les cases de ponent.[^1] La façana principal s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro.[^1] El balcó de la primera planta té barana de ferro forjat i llosana suportada per dues cartel·les, amb ornamentació floral.[^1] La barana del balcó del primer pis té dues franges decoratives amb elements vegetals i volutes, mentre que la del segon només té una sèrie d'espirals a la part inferior.[^1] El parament de la planta baixa de la façana principal presenta un estucat que imita carreus regulars disposats en filades i que, sobre la finestra, reprodueix dovelles a salta-cavall.[^1] Una cornisa motllurada amb permòdols de secció rectangular remata la façana i amaga el muret que tanca la terrassa de la coberta.[^1] A l'altra façana visible, que coincideix amb la zona de l'eixamplament de la vorera del rial, hi ha una estructura publicitària de ferro on es pot llegir «Sa voga».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 12 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580097, 2.549968 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369674 La Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12, és un edifici d'Arenys de Mar situat al rial de Sa Clavella.[^1] Està catalogada com a bé cultural d'interès local (BCIL), amb protecció legal, i té un estat de conservació bo.[^2] Wikidata la identifica com una casa i li assigna el codi IPAC 8213.[^1] ## L'edifici Les dades de catalogació la sitúen al segle XVIII i en recullen l'estil com a modern.[^2] És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^2] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^2] La façana queda enretirada respecte de la casa veïna perquè està situada on el rial s'eixampla.[^2] ## La façana La façana s'ordena en dos eixos de verticalitat; a la planta baixa els defineixen la porta d'accés i una finestra reixada.[^2] Al primer pis, damunt la porta d'accés, hi ha un balcó amb barana de ferro forjat, amb barrots llisos i barrots en espiral.[^2] Al primer pis, al costat del balcó, hi ha una finestra amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada.[^2] Els brancals són dentats en totes les obertures.[^2] A la segona planta es repeteix l'estructura, però en lloc de balcó hi ha, més aviat, una balconera, i la façana està coronada per una cornisa.[^2] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^2] ## Al carrer A partir d'aquesta casa s'eixampla la vorera del rial.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Casa al rial de sa Clavella, 12» (Q83369674). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369674 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 17 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579990, 2.549750 La Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17, és un edifici residencial del patrimoni immoble, datat entre els segles XIX i XX.[^1] És una casa de cos entre mitgeres que es distingeix pel programa ornamental de la façana.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha un gran portal d'entrada de llinda recta, amb una finestra reixada al costat.[^1] Els dos pisos superiors repeteixen un mateix esquema: un balcó amb la llosana arrodonida als angles, sostinguda per dues mènsules i amb barana de ferro, i una finestra a l'eix del costat.[^1] ## La decoració A la planta baixa l'arrebossat imita franges de carreus, mentre que als pisos superiors destaca un esgrafiat vertical de motius geomètrics que ocupa les dues plantes.[^1] Els emmarcaments de les finestres porten línies, una roseta central a les llindes i un rombe, i el conjunt acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 22 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580210, 2.549540 La casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22, és un edifici residencial d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Té un estat de conservació bo i no gaudeix de cap protecció.[^1] ## Ubicació L'edifici fa cantonada amb el Pas sota estudi, en un tram del Rial de Sa Clavella on el carrer s'eixampla.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular i s'alça en planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La coberta és de teules a un vessant que desaigua cap a la façana del Rial, i a la part nord és de terrat pla a la catalana, amb un cos més alt que cobreix el forat de l'escala.[^1] La façana s'ordena en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, de fusta i de doble batent, amb una finestra reixada al costat.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro, persianes de llibret i llosana sostinguda per quatre mènsules, i a la segona planta, enlloc d'un balcó corregut, hi ha dos balcons de les mateixes característiques.[^1] El parament és arrebossat i imita carreus buixardats, amb les obertures emmarcades i una cornisa volada sostinguda per cartel·les.[^1] A les golfes hi ha dues obertures rectangulars amb una petita barana de ferro.[^1] Destaquen les franges esgrafiades i pintades de color bordeus, situades sota la cornisa volada i sota els balcons.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 34 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-34 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-34» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 34 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580290, 2.549160 L'edifici del Rial de Sa Clavella, número 34, és d'ús residencial, d'estil contemporani i data dels segles XIX-XX.[^1] Actualment es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] Té una remunta amb la façana enretirada de la línia del carrer, cosa que ha deixat una petita terrassa a la part frontal.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, i totes són de llinda recta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i persianes de llibret, mentre que el segon pis té balcons amb barana de ferro.[^1] El parament és arrebossat i a la planta baixa imita carreus buixardats, amb sòcol i emmarcament a les obertures; a les plantes superiors és llis.[^1] Sota el balcó corregut hi ha una franja d'esgrafiats florals i geomètrics que va de banda a banda de la façana.[^1] La façana acaba en un capcer recte amb dues cràteres als costats.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-34 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42» - **Adreça:** ial de Sa Clavella, núm. 40-42 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580380, 2.548880 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858081 La Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42, és un conjunt de dues cases entre mitgeres situat al Rial de Sa Clavella.[^1] Es troba en el tram del carrer que s'eixampla, deixant una vorera més ampla, molt a prop de l'església.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni, és un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, dels segles XIX-XX, d'ús residencial i en bon estat de conservació.[^1] ## Les dues cases Cada casa consta de planta baixa i dos pisos, però el seu programa ornamental és força diferent.[^1] La decoració de la casa del número 40 és més carregada i contrasta amb la senzillesa de la del número 42.[^1] ## La casa del número 40 La façana del número 40 s'organitza en dos eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, de fusta i doble batent, amb una finestra reixada al costat.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro, persianes de llibret i una llosana sostinguda per quatre mènsules.[^1] A la segona planta, en lloc d'un balcó corregut, hi ha dos balcons de les mateixes característiques.[^1] El parament presenta un arrebossat que imita carreus buixardats, i les obertures s'emmarquen amb pilars estriats acabats amb capitells corintis.[^1] El conjunt es corona amb una cornisa volada i acroteris delimitats per pinacles.[^1] ## La casa del número 42 La casa del número 42 té un parament arrebossat llis, amb només els emmarcaments de les finestres i la porta en relleu, pintats del mateix color.[^1] La porta d'entrada és de llinda recta, mentre que la finestra lateral és d'arc de mig punt.[^1] Sota el ràfec hi ha tres elements en forma de flor que fan de respiralls de la cambra d'aire.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 47 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580660, 2.547730 La casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47, és un edifici d'ús residencial situat al carrer Rial de Sa Clavella.[^1] Es data entre els segles XIX i XX i és d'estil contemporani; el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa de la façana hi ha la porta d'entrada, de fusta i de doble batent, i al costat una finestra amb reixa.[^1] El primer pis té un balcó amb la llosana folrada de rajoles per sota i barana de ferro, a més d'una finestra lateral.[^1] Al segon pis, la llosana del balcó descansa sobre dues mènsules, i el parament de la façana és llis i arrebossat.[^1] ## Protecció La fitxa del patrimoni indica que l'edifici no té un tipus de protecció legal.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 6 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580050, 2.550140 La casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6, és un edifici d'ús residencial situat al Rial de Sa Clavella.[^1] És una construcció de estil contemporani, datada entre els segles XIX i XX, que es troba en bon estat de conservació.[^1] ## L'edifici És una casa de cos i mig d'amplada que ha estat molt reformada.[^1] De l'edifici original només s'han mantingut elements de pedra de dues finestres de les dues plantes superiors.[^1] Es tracta d'un balcó de la primera planta i de la finestra del mateix eix a la planta superior, tots dos amb brancals i llinda de pedra treballada.[^1] La resta d'obertures són modernes.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 69 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581080, 2.547240 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858093 La Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69, és un edifici situat al Rial de Sa Clavella, núm. 69, i el seu ús actual és residencial.[^1] És una construcció del segle XIX, d'estil contemporani, que està en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos i mig d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La coberta és de terrat pla a la catalana a la meitat que dóna al rial, i de teules àrabs a la part posterior.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, a l'eix central, amb una finestra reixada a cada costat.[^1] Els pisos superiors tenen balcons correguts, suportats per quatre mènsules decorades.[^1] Les obertures són de llinda recta, amb un emmarcament llis, i les persianes són de llibret.[^1] El parament és arrebossat i imita franges de carreus buixardats; a les separacions de cada pis hi ha una franja ornamentada amb motius geomètrics.[^1] El coronament té forma de cornisa i balustrada, sostingudes per permòdols ornamentals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 71 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581120, 2.547170 La casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71, és un edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Sant Jaume.[^1] És una obra contemporània dels segles XIX-XX, en bon estat de conservació.[^1] Va ser la casa d'estiueig de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, fet que recorda un plafó ceràmic de P. Nogueras i M. Doy.[^1] ## L'edifici L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La façana principal era la del Rial, però unes reformes modernes la van anul·lar i la porta d'entrada es va convertir en una finestra.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés d'arc apuntat i barana de ferro.[^1] A la segona planta hi ha dos balcons amb obertures d'arc apuntat i persianes de llibret.[^1] A les golfes hi ha una galeria d'arcs apuntats que continua a la façana del carrer de Sant Jaume.[^1] El parament és llis i arrebossat, tret d'un sòcol, i les dues façanes acaben en un ràfec de fusta amb rajoles.[^1] ## Relació amb Joaquim Ruyra i Ferran de Pol Joaquim Ruyra va ser membre del jurat que el 1934 va atorgar a Ferran de Pol el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals, pel text Els hereus d'en Xanta.[^1] La casa s'inclou en l'itinerari de Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament.[^1] A la placa es pot llegir una cita de Salvador Espriu referida a Joaquim Ruyra: «Potser el més gran escriptor de qualsevol llengua fins avui he conegut».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71 --- # Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 8 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-8 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-8» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 8 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580070, 2.550060 La casa del Rial de Sa Clavella, núm. 8, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Segons la fitxa del patrimoni cultural, el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, de fusta i de doble batent, amb brancals i llinda de pedra treballada.[^1] Al costat de la porta s'obre una finestra amb reixa de ferro.[^1] Al pis, damunt la porta d'accés, hi ha una finestra balconera amb brancals i llinda de pedra treballada, i al costat una petita finestra.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba en un petit ràfec de teules que recullen l'aigua pluvial.[^1] ## La inscripció de la llinda La llinda de la porta és recta i hi destaca una inscripció gravada.[^1] La inscripció porta el monograma IHS, que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim.[^1] També s'hi pot llegir el text «BIBA / I /IXA».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-8 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61 > Edifici, segle XVII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-61 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-61» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 61, abans Carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578973, 2.548150 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369619 La casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61 és un edifici d'Arenys de Mar que antigament donava al carrer d'Amunt.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, la casa té protecció legal de tipus BCIL i el seu ús actual és residencial.[^1] La font situa la seva cronologia entre els segles XVII i XIX i la inclou dins l'estil modern.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, el portal d'accés i una finestra reixada, i al pis, un balcó corregut.[^1] Totes les obertures són de llinda recta.[^1] Les dues obertures del pis donen accés al balcó i tenen un guardapols que sobresurt com una cornisa suportada per mènsules.[^1] Entre aquestes dues obertures hi ha una faixa decorativa de terracota amb elements florals.[^1] El parament és encoixinat a la planta baixa i llis i arrebossat a la planta superior.[^1] Sota la cornisa de coronament hi ha la càmera d'aire, amb dos respiradors rectangulars alineats amb les obertures.[^1] En aquest tram hi ha faixes ornamentals de terracota amb motius florals, la del centre, i dos busts antropomorfs als costats.[^1] Les mènsules i les faixes ornamentals estan pintades de color argilenc, que destaca sobre el to grogós del parament.[^1] ## Documentació L'Ajuntament va editar un itinerari en què figura aquest element, obra de Josep Badosa i Montse Viader.[^1] A Wikidata consta com a casa d'Arenys de Mar amb el codi IPAC 8172.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-61 [^2]: Wikidata, «casa al carrer d'Andreu Guri, 61» (Q83369619). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369619 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-16 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-16» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 16 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579580, 2.550040 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488906 La casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16, és un edifici residencial d'estil modern i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Els mapes de patrimoni en consignen un estat de conservació bo i no hi registren cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és un terrat pla a la catalana, resultat d'una remunta amb la façana enretirada respecte de la línia de la façana del carrer.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Els dos pisos superiors repeteixen l'esquema d'un balcó de llosana motllurada amb barana de ferro i una finestra al costat.[^1] El portal d'entrada i la finestra del balcó del primer pis tenen els emmarcaments de pedra treballada, i totes les obertures tenen la llinda recta.[^1] La porta és de fusta, de doble batent.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb una motllura contínua que separa els nivells, i la façana acaba amb una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-16 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-24 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-24» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579260, 2.549490 La casa del número 24 del carrer d'Andreu Guri és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra amb reixa.[^1] En el primer pis, la façana té un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i barana de ferro.[^1] El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro, i totes les obertures tenen la llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb un recreixement que emmarca les finestres, i una motllura separa les alçades.[^1] La façana acaba amb un ràfec de fusta, sota el qual hi ha una franja de rajoles amb motius geomètrics.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-24 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 25 > Edifici, segle XVII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-25 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-25» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri núm. 25; antic Carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1864 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579400, 2.549820 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369635 La casa del carrer d'Andreu Guri, número 25, abans anomenat carrer d'Amunt, és un edifici residencial protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.[^1] Wikidata la defineix com una casa d'Arenys de Mar amb data d'inici el 1864.[^2] ## Història L'origen de la casa s'ha de buscar al segle XVII, però la darrera reforma de la façana és de la segona meitat del segle XIX.[^1] Es troba en un carrer de cases de cos que han patit reformes i transformacions al llarg dels segles.[^1] La dovella central del portal d'accés porta esculpit l'any 1864.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta de terrat pla o a la catalana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals, i la simetria només es trenca a la planta baixa, on hi ha la porta d'accés i una finestra reixada lateral.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb llosana sostinguda per quatre cartel·les i barana de ferro, i el segon en té dos de barana de ferro.[^1] A les golfes hi ha dos grups de finestres geminades amb arc de mig punt.[^1] El parament és encoixinat a la planta baixa i llis i arrebossat a les superiors, i el coronament és una cornisa seriada amb petites arcuacions.[^1] La casa té un pati posterior i les parets de moltes estances són parcialment cobertes de ceràmica.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-25 [^2]: Wikidata, «casa al carrer d'Andreu Guri, 25» (Q83369635). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369635 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-26 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-26» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 26 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579550, 2.549720 La casa del número 26 del carrer d'Andreu Guri és un edifici residencial d'Arenys de Mar, datat entre els segles XVIII i XIX.[^1] El seu estat de conservació és bo, però no té cap tipus de protecció legal.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza al voltant d'un únic eix vertical marcat per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha l'entrada i un garatge, fruit d'una reforma moderna que ha alterat la composició original.[^1] Als pisos superiors es conserva la composició originària.[^1] El primer pis té un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro, i al costat una capella d'arc de punt rodó amb la imatge de la Mare de Déu, protegida per una porta de vidre.[^1] El segon pis té una finestra balconera de llinda recta amb persiana de cordill.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb una petita motllura que separa les alçades, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-26 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-33 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-33» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 33 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579330, 2.549390 La casa del número 33 del carrer d'Andreu Guri és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular i dos cossos d'amplada, que té planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] El vessant que desaigua a la façana posterior de la casa s'ha reformat en part a la terrassa.[^1] ## La façana La façana s'organitza en quatre eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha una porta principal més ampla, una altra porta a l'eix esquerre i dues finestres amb reixa de ferro.[^1] En el primer pis, els dos eixos centrals estan definits per un balcó corregut amb dos accessos i amb la barana de ferro.[^1] Al segon pis, l'esquema es repeteix, però amb dos balcons individuals en lloc del balcó corregut.[^1] Les golfes tenen quatre obertures més petites, i totes les portes i finestres tenen la llinda recta.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat; les portes tenen un emmarcament en pedra i les finestres un recreixement pintat de blanc.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per cartel·les.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-33 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-35-37 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-35-37» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579300, 2.549260 La casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37, és un edifici d'ús residencial que correspon als segles XIX-XX i d'estil contemporani.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció legal.[^1] ## L'edifici Són dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que els dona caràcter unitari.[^1] Tenen planta baixa, dos pisos i golfes, i una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] El vessant que dona a la façana posterior ha estat reformat per convertir-lo en una terrassa.[^1] ## La façana La façana s'organitza en quatre eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha una porta d'accés en cada eix dels extrems i dues finestres amb reixes de ferro als eixos centrals.[^1] A les golfes hi ha quatre obertures petites.[^1] El parament és arrebossat en faixes horitzontals que imiten carreus, amb un petit sòcol llis a la planta baixa.[^1] Entre alçades hi ha una motllura que recorre tota la façana i que està coronada per una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-39 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-39» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 39 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579270, 2.549180 La casa del número 39 del carrer d'Andreu Guri és un edifici d'ús residencial, datat entre els segles XIX i XX i d'estil contemporani.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos.[^1] La coberta és mixta: la part de la façana principal és de terrat pla, al centre hi ha un cos amb coberta a doble vessant i la part posterior és de teules.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada, amb arcades de mig punt.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, i el segon, balcons amb barana de ferro.[^1] Les golfes mostren dos grups de tres obertures d'arc de punt rodó.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Elements destacats Sobresurten un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere i l'escut de pany austriacista de la porta d'entrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 40 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-40 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-40» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 40, abans Carrer d'Amunt - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579400, 2.549241 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369628 La casa del número 40 del carrer d'Andreu Guri, antigament anomenat carrer d'Amunt, és un edifici d'ús residencial.[^1] Les dades patrimonials la sitúen entre els segles XVIII i XIX i la inclouen com a bé cultural d'interès local, amb protecció legal.[^1] A Wikidata consta com a casa d'Arenys de Mar amb el codi IPAC 8173.[^2] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de terrat pla, o a la catalana.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa: la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues de llinda recta.[^1] A la planta pis sobresurt un balcó corregut amb llosana de pedra sostinguda per quatre cartelel·les i barana de ferro forjat.[^1] A la segona planta, en substitució del balcó corregut, hi ha dos balcons independents, també amb llosana de pedra sostinguda per dues cartel·les i barana de ferro.[^1] Les cartel·les que sostenen els balcons estan decorades amb cares antropomorfes.[^1] La façana es corona amb una cornisa motllurada sostinguda per mènsules amb motius florals.[^1] El parament és llis, però als pisos superiors hi ha dues franges laterals d'encoixinat dentat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 40». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-40 [^2]: Wikidata, «casa al carrer d'Andreu Guri, 40» (Q83369628). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q83369628 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-6 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-6» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 6 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579600, 2.550490 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488913 La casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6, és un edifici d'àmbit de patrimoni immoble.[^1] Pertany a l'estil contemporani i es data entre els segles XIX i XX.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, transformada sobretot a la planta baixa per acollir-hi activitats comercials.[^1] A les plantes superiors conserva dos balcons amb emmarcaments de pedra.[^1] Els brancals i les llindes d'aquests balcons són rectes i motllurats.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació és bo i l'ús actual és residencial i productiu.[^1] L'edifici no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-6 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-64 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-64» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 64 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579100, 2.548090 La casa del número 64 del carrer d'Andreu Guri és un edifici d'ús residencial, inclòs als Mapes de Patrimoni Cultural dins el patrimoni immoble.[^1] Les dades del catàleg la situen entre els segles XVIII i XX, amb estil modern i un estat de conservació bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] Posteriorment s'hi va fer una remunta, amb la façana reculada en relació amb la façana del carrer.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada, i al primer pis, un balcó amb barana de ferro i persiana de cordill.[^1] Al costat del balcó hi ha una finestra petita de llinda recta, amb l'ampit de pedra motllurat i sobresortint de la façana.[^1] El parament és llis, amb un petit sòcol, arrebossat i pintat de blanc; el portal d'accés i la finestra del balcó tenen marc de pedra i llinda recta.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada, sobre la qual una barana de ferro protegeix la terrassa.[^1] ## Protecció Segons les dades del catàleg, l'edifici no té cap tipus de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-64 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-65 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-65» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Guri, núm. 65 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578990, 2.548050 La casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65, és un edifici d'ús residencial d'estil modern, que s'ha datat entre els segles XVIII i XX.[^1] Està situada al final del passatge que uneix el carrer d'Avall amb el carrer d'Andreu Guri, que abans s'anomenava carrer d'Amunt.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] Conserva alguns elements originaris, però ha estat molt reformada i s'hi ha afegit una remunta alineada amb la façana.[^1] A la primera planta hi ha una finestra amb balcó, de llinda recta i brancals de pedra.[^1] El portal d'entrada, d'arc escarser, és de pedra, com els brancals i el llindar.[^1] La porta és de fusta, de doble batent, i té un escut de pany austriacista.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació és bo i l'edifici no té cap tipus de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-65 --- # Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-8 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-8» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Gurí, núm. 8 - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579600, 2.550340 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488911 La casa del carrer d'Andreu Gurí, núm. 8, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Està situada a la cantonada amb el carrer d'en Goday.[^1] ## Al carrer L'edifici es troba en un dels carrers més antics, en un tram on el carrer d'Andreu Gurí fa una curvatura.[^1] Aquest carrer, en el tram on fa una curvatura, s'havia dit carrer d'Amunt.[^1] ## L'edifici La casa ha estat molt transformada amb el pas del temps.[^1] De la construcció antiga només es conserven, a l'exterior, alguns elements arquitectònics de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits.[^1] Aquests elements són els que protegeix el catàleg.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 18 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-18 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-18» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 18 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579460, 2.552270 La casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 18, antic carrer Ample, és un edifici residencial d'estil contemporani que data dels segles XIX-XX.[^1] Consta com a patrimoni immoble i el seu estat de conservació és bo, però no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa de la façana hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, amb la llosana arrodonida als angles i suportada per quatre mènsules decorades.[^1] El segon pis té dos balcons sostinguts per mènsules, amb barana de ferro.[^1] Totes les obertures tenen l'emmarcament de pedra treballada i la llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb faixes horitzontals esgrafiades sota els balcons, i la façana està coronada per una cornisa volada.[^1] ## Al carrer El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics de la vila, que es configuraria a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer a parcel·lar-se en aquest sector, entre els segles XV i XVI.[^1] Segons David Castañeda (2023), la primera etapa constructiva del carrer Ample es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 18». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-18 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 19 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-19 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-19» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 19 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579700, 2.552400 La casa del número 19 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és un terrat pla a la catalana.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: en planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat.[^1] Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i llinda recta, i la façana, llisa, arrebossada i pintada de blanc, acaba en una cornisa volada.[^1] ## Al carrer El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configuraren la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample fou el primer que es parcel·là a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 19». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-19 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-28-30 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-28-30» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579620, 2.552640 La casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30, és un edifici residencial d'Arenys de Mar situat a l'antic carrer Ample, i correspon als segles XIX-XX.[^1] El carrer Ample, avui també conegut com a carrer d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] ## Història Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es parcel·là en aquest sector, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] Segons David Castañeda (2023), que ha identificat l'origen constructiu de les cases del carrer Ample a partir de la documentació notarial, la segona etapa constructiva del carrer, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta fins al rial del Bareu.[^1] ## L'edifici L'edifici actual resulta de la transformació de dues cases de cos, entre mitgeres, en múltiples habitatges.[^1] Es conserva l'esquema de les finestres de les dues plantes superiors, amb emmarcaments de pedra.[^1] La planta baixa es va modificar per fer-hi dues entrades de vehicles i un portal comú, i la coberta es va convertir en terrassa.[^1] ## Persones relacionades Una placa a l'alçada del primer pis de la que seria la casa número 30 recorda que hi va néixer i morir el periodista Josep Maria Pascual Soler (1843-1928).[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-28-30 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 29 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-29 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-29» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 29 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579790, 2.552700 La casa del número 29 del carrer d'Anselm Clavé, a l'antic carrer Ample, és un edifici d'ús residencial.[^1] Està datada entre els segles XIX i XX, té estil contemporani i un bon estat de conservació.[^1] No té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada al costat, i al primer pis, un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana està coronada per una cornisa volada.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Va ser el primer carrer que es parcel·là en aquest sector, entre els segles XV i XVI.[^1] Segons David Castañeda (2023), que ha identificat l'origen constructiu de totes les cases del carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta fins al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 29». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-29 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 32 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-32 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-32» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 32 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579640, 2.552720 La casa del número 32 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici d'ús residencial.[^1] És un patrimoni immoble i es troba en bon estat de conservació.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La planta baixa ha estat molt modificada per fer-hi un accés de vehicles i l'accés a l'habitatge, tot emmarcat amb un gran arc.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] El primer pis conserva els elements originaris, com un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat.[^1] Les dues obertures tenen brancals i llinda de pedra treballada, i a la llinda hi ha gravat l'any 1780.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat carrer d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es parcel·là a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] Segons David Castañeda (2023), al carrer Ample la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-32 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 33 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-33 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-33» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 33 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579830, 2.552820 La casa del número 33 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] L'edifici té un estat de conservació bo i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, la porta d'entrada amb una finestra reixada al costat, i al primer pis un balcó amb una finestra al costat.[^1] El balcó té la llosana arrodonida als angles i la barana de ferro, i totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb recreixements que emmarquen les finestres, i una motllura separa la primera planta de la segona.[^1] La façana es corona amb una cornisa volada sostinguda per sis mènsules i una balustrada.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, també conegut com a carrer d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Segons David Castañeda (2023), que ha identificat l'origen constructiu de totes les cases del carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral.[^1] La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, urbanitzà la part alta del carrer fins al rial del Bareu i va incloure la construcció de tres torres defensives.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-33 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-4 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-4» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 4 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579280, 2.551740 La casa del número 4 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici de cos entre mitgeres.[^1] És datada entre els segles XIX i XX i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, amb una remunta de la façana enretirada de la línia de carrer.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la façana hi ha un doble accés, un a la planta baixa i l'altre als pisos superiors, amb dues portes de llinda recta.[^1] La primera planta té un balcó corregut sostingut per quatre mènsules, i a la segona es transforma en una doble balconada.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada i un capcer trepanat entre quatre pilars.[^1] L'edifici s'ha reformat per encabir-hi un hostal.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics de la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Segons David Castañeda (2023), al carrer Ample la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-4 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 44 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-44 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-44» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 44 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579800, 2.553100 La casa del carrer d'Anselm Clavé, número 44, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX, situat a l'antic carrer Ample.[^1] No té cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha una gran porta d'entrada d'arc escarser amb emmarcament de pedra treballada, i al costat una finestra reixada.[^1] Al pis hi ha una finestra balconera amb barana de ferro, amb brancals i llinda rectes de pedra treballada, i al costat una finestra més estreta.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba en un petit ràfec de teules que recullen l'aigua de la pluja.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configuraren la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Va ser el primer carrer que es parcel·là a Es Caravar, entre els segles XV i XVI, i s'urbanitzà cap al nord fins al vessant sud del turó d'en Fornaguera.[^1] Segons David Castañeda (2023), que ha treballat la documentació notarial, la primera etapa constructiva del carrer es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral.[^1] La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i incloïa la construcció de tres torres defensives.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 44». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-44 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 52 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-52 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-52» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 52 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579900, 2.553460 La casa del número 52 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici d'ús residencial inclòs en el patrimoni immoble i classificat com a contemporani, dels segles XIX-XX.[^1] L'estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Sant Joan.[^1] Té planta baixa i pis, amb una alçada més a la part de ponent de la façana, i la coberta és un terrat pla a la catalana.[^1] La façana del carrer d'Anselm Clavé és asimètrica: a la planta baixa hi ha una gran entrada d'arc carpanell molt rebaixat i una petita entrada a l'extrem de ponent.[^1] A la planta pis de la façana del carrer d'Anselm Clavé hi ha tres finestres balconeres iguals, amb barana de ferro lleugerament corbada.[^1] A la façana del carrer de Sant Joan la composició és simètrica, amb dues finestres reixades a la planta baixa i un balcó corregut amb doble accés al pis.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat, amb un lleuger sòcol a la planta baixa, i el coronament és una barana de ferro que protegeix la terrassa.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics de la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es parcel·là a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] David Castañeda (2023) ha identificat l'origen constructiu de totes les cases del carrer Ample, gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius.[^1] Segons ell, la primera etapa constructiva del carrer es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta fins al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 52». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-52 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 6 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-6 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-6» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 6 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579300, 2.551800 La casa del número 6 del carrer d'Anselm Clavé és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment no té cap protecció legal i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i la planta baixa acull un comerç.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra al costat, i als dos pisos superiors, un balcó amb barana de ferro i una finestra lateral.[^1] Les obertures tenen llinda recta i emmarcament de pedra treballada, llevat de la porta d'accés, que és d'arc escarser.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## El carrer El carrer d'Anselm Clavé, també conegut com a carrer Ample, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer a parcel·lar-se a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] La primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta fins al rial del Bareu.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-6 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 7 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-7 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-7» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 7 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579570, 2.551970 La casa del número 7 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, és un edifici d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, i esConserva en bon estat.[^1] ## L'edifici És una casa de cós, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] L'estructura original ha canviat: s'hi van fer divisions horitzontals per separar la planta baixa dels pisos, s'hi va instal·lar un comerç i s'hi va afegir una porta independent per accedir als pisos superiors.[^1] La coberta és plana.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures, i el més destacat és el portal d'entrada, d'arc escarser i emmarcament de pedra treballada.[^1] La porta és de fusta i de doble batent.[^1] ## Al carrer El carrer Ample, també conegut com a carrer d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es va parcel·lar al sector d'Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l'espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d'en Fornaguera.[^1] David Castañeda (2023), a partir de la documentació notarial, situa la primera etapa constructiva del carrer arran de mar, a tocar del Camí Ral.[^1] La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i va incloure la construcció de tres torres defensives.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-7 --- # Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-8 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-8» - **Adreça:** carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579320, 2.551860 La casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8, situada a l'antic carrer Ample, és un edifici d'estil contemporani, dels segles XIX i XX, que actualment té ús residencial.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb una remunta i la façana enretirada de la línia de carrer, cosa que deixa una petita terrassa frontal.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades.[^1] El segon pis té dos balcons amb barana de ferro, sostinguts per dues mènsules.[^1] Totes les obertures tenen la llinda recta, decorada amb una franja de motius geomètrics.[^1] El parament és arrebossat: a la planta baixa imita carreus amb franges, i als pisos superiors és llis.[^1] Dues franges amb motius ornamentals esgrafiats recorren la façana de costat a costat, i un ràfec sostingut per quatre mènsules la corona.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també anomenat d'Anselm Clavé, forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Aquest sector és un dels tres més antics que configuraren la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Segons David Castañeda (2023), que ha pogut identificar l'origen constructiu de totes les cases del carrer Ample gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral.[^1] La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i incloïa la construcció de tres torres defensives.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-8 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-20 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-20» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579980, 2.548100 És una construcció d'estil contemporani, datada entre els segles XIX i XX, que es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici Es tracta d'una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser, amb brancals i llinda de pedra treballada, i al costat una finestra reixada amb trencaaigües piramidal.[^1] El pis té un balcó amb barana de ferro i, al costat, una petita finestra oberta posteriorment.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una petita cornisa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-20 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 3 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-3» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 3 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580250, 2.548220 La casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 3, és un edifici d'ús residencial que correspon als segles XIX-XX i és d'estil contemporani.[^1] Té un bon estat de conservació i no disposa de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, i totes tenen la llinda recta.[^1] ## La façana A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, una finestra i una altra porta petita.[^1] En el primer pis, la façana té un balcó corregut amb doble accés, suportat per quatre mènsules decorades.[^1] El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] El parament de la planta baixa és arrebossat imitant carreus, amb sòcol, mentre que als pisos superiors és llis, amb recreixements que emmarquen les finestres.[^1] Entre la primera planta i la segona hi ha una banda esgrafiada de motius florals.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per quatre mènsules i una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-3 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 31 > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-31 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-31» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 31 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579590, 2.548240 La casa del número 31 del carrer d'Antoni Torrent és un element arquitectònic d'estil contemporani, que data del segle XIX.[^1] Actualment té ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, i que ha estat molt modificada.[^1] Del conjunt només es conserva com a element destacable un balcó del primer pis.[^1] La llosana del balcó és de pedra, es sosté amb angles metàl·lics i té la barana de ferro.[^1] L'accés al balcó té un emmarcament de brancals i llinda de pedra motllurada.[^1] La resta de l'edificació no presenta cap element tipològicament remarcable.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 31». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-31 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 36 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-36 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-36» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 36 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579640, 2.548130 La casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 36, és un edifici d'ús residencial, de estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Està en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, amb brancals i llinda de pedra treballada, i al costat una finestra reixada.[^1] Al primer pis, damunt del portal, hi ha un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret.[^1] Al costat del balcó hi ha una finestra amb l'ampit sobresortint de la línia de façana, sostingut per dues mènsules.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per mènsules.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 36». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-36 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 6 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-6 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-6» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 6 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580320, 2.548050 La casa del número 6 del carrer d'Antoni Torrent és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Té un bon estat de conservació i no disposa de cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i una remunta enretirada respecte de la línia de façana.[^1] La coberta és plana, en forma de terrassa, i només a la zona de la remunta és de teules.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada al costat, i al primer pis, un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat.[^1] Més amunt hi ha dos òculs el·líptics que donen llum a un espai de golfes o a un pis més alt del normal.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol de plaques de marbre a la planta baixa, i la façana està coronada per una cornisa i una barana d'obra que actua de protecció de la terrassa superior.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-6 --- # Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 9 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-9 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-9» - **Adreça:** Carrer d'Antoni Torrent, núm. 9 - **Carrer:** [Carrer Antoni Torrent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580110, 2.548210 La casa del número 9 del carrer d'Antoni Torrent és un edifici d'ús residencial, del segle XVIII-XIX.[^1] Un plafó ceràmic col·locat entre el portal d'entrada i la finestra permet llegir el nom de «Can Citra».[^1] No té cap protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i una remunta enretirada respecte de la línia de façana.[^1] La coberta és mixta: una part és terrassa i l'altra és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] El portal és d'arc escarser amb pedra treballada, mentre que la finestra del primer pis és de llinda recta, amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana està coronada per una cornisa volada i una barana d'obra amb maons posats en ziga-zaga.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 9». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-9 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 24 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-24 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-24» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578620, 2.549410 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488897 La casa del carrer d'Avall, núm. 24, és un edifici d'ús residencial d'Arenys de Mar, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Ubicació És una casa de planta rectangular que fa cantonada amb el mateix carrer d'Avall i una part d'aquest carrer que s'eixampla formant la plaça de Francesc Flos i Calcat.[^1] ## L'edifici La casa consta de planta baixa i dos pisos, i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, però s'ha obert una part per fer-hi una terrassa.[^1] La façana que dona al carrer d'Avall s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat i està coronada per una cornisa motllurada i dentada.[^1] A les dues plantes superiors es repeteix el mateix esquema: una finestra amb ampit motllurat de pedra i llinda recta a l'eix esquerre, i balcons amb barana de ferro i llosana motllurada en els eixos central i dret.[^1] La planta baixa ha estat modificada per adaptar-la a un taller mecànic d'automòbils.[^1] A la façana de la plaça de Francesc Flos i Calcat es repeteixen els esquemes, però amb només dos eixos de verticalitat, i hi ha una alçada més, just sota el carener, on s'obre una petita obertura rectangular.[^1] Tots els paraments són arrebossats i llisos.[^1] ## Relació amb Francesc Flos i Calcat Francesc Flos i Calcat va ser un pedagog, cal·lígraf i escriptor català, nascut a Arenys de Mar el 1856 i mort a Barcelona el 1929.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-24 [^2]: Wikidata, «Francesc Flos i Calcat» (Q16942177). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q16942177 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 26 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-26 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-26» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 26 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578590, 2.549290 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488894 La casa del carrer d'Avall, núm. 26, és un edifici d'Arenys de Mar de tipologia residencial, datat entre els segles XIX i XX.[^1] No té cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'ordena en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha una porta ampla d'un antic comerç i una altra porta que dona accés als pisos superiors.[^1] Als pisos superiors es repeteix l'esquema de finestra i balcó; les finestres tenen llinda recta i ampit motllurat, sostingut per dues cartel·les.[^1] Els balcons tenen la llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb una motllura que separa les alçades, i el coronament és un ràfec sostingut per mènsules decorades amb motius geomètrics.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 26». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-26 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 29 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-29 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-29» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 29 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578500, 2.549680 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488884 La casa del carrer d'Avall, núm. 29, és un edifici d'Arenys de Mar de tipologia contemporània, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, el seu estat de conservació és bo i no disposa de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, situada entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La meitat de la coberta que dona al carrer és de terrat pla, mentre que a la part posterior és de teules àrabs a dues aigües.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures, i a la planta baixa s'hi ha obert un accés independent per als pisos superiors.[^1] A la planta baixa hi ha una finestra reixada d'arc escarser entre les dues portes.[^1] El primer pis combina un balcó, amb llosana sostinguda per dues grans mènsules decorades, i una finestra de llinda recta emmarcada amb pedra.[^1] La barana és de ferro, les persianes són de llibret i el segon pis repeteix l'esquema del primer.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 29». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-29 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 33 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-33 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-33» - **Adreça:** Casa del carrer d'Avall, núm. 33 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578480, 2.549560 L'edifici del carrer d'Avall, núm. 33, és d'estil modern, datat entre els segles XVIII i XIX, i té ús residencial.[^1] Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc carpanell: una dona accés a l'immoble i l'altra forma part d'un local comercial.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut amb doble accés i baranes de ferro forjat sense ornamentació.[^1] El revestiment de sota el balcó és un mosaic de rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular i decorades amb motius florals, dividit en set fragments quadrangulars de nou rajoles cadascun.[^1] A la part central de l'últim pis hi ha una galeria de cinc petits arcs de mig punt.[^1] La façana es corona amb una cornisa motllurada i una gran barbacana, la part inferior de la qual repeteix el revestiment ceràmic del balcó.[^1] El parament de la façana és de carreus rectangulars buixardats disposats en filades.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-33 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 34 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-34 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-34» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 34 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578630, 2.549020 La casa del carrer d'Avall, núm. 34, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, la casa es troba en bon estat de conservació i el tipus de protecció consta com a inexistent.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra amb reixa.[^1] El primer pis té un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret, amb una finestra al costat que també en porta.[^1] Sota la llosana del balcó hi ha rajola valenciana de la vela, i el segon pis repeteix el mateix esquema.[^1] La porta d'accés i la sortida al balcó del primer pis tenen un emmarcament de pedra, i totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada i motllurada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-34 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 36 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-36 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-36» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 36 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578650, 2.548930 La casa del carrer d'Avall, núm. 36, és un edifici d'ús residencial.[^1] És una construcció contemporània datada entre els segles XIX i XX.[^1] ## L'edifici La casa és de dos cossos d'amplada i consta de planta baixa i un pis.[^1] Ha estat molt transformada i ha patit una remunta.[^1] Des de l'exterior, l'element més destacable és el balcó.[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 36». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-36 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 38-40 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-38-40 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-38-40» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 38-40 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578664, 2.548842 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q26880562 La casa del carrer d'Avall, núm. 38-40, és un conjunt de dos habitatges que té ús residencial.[^1] Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici L'edifici consta de planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia.[^1] A l'aiguavés septentrional de la coberta s'alça una remunta parcial d'una nova planta amb coberta de terrat pla.[^1] La façana s'organitza en quatre eixos de verticalitat marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha dos portals de doble batent d'arc escarser, una porta de llinda recta entremig i una finestra amb reixa de ferro forjat al costat esquerre.[^1] El pis té tres balcons amb barana de ferro, que alterna barrots llisos i barrots en espiral, i una finestreta entre dos d'ells.[^1] Totes les obertures tenen emmarcament de pedra, i les finestres tenen llinda recta amb les dovelles dentades.[^1] ## Història La façana es corona amb una balustrada amb capcer central i un acroteri presidit per una fulla d'acant.[^1] L'acroteri indica l'any de construcció, 1907, sota unes inicials que corresponen probablement al promotor de l'obra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 38-40». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-38-40 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 67 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-67 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-67» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 67 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578620, 2.548190 La casa del carrer d'Avall, núm. 67, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i la coberta és de terrat pla a la catalana.[^1] El segon pis és una remunta posterior, amb dues finestres modernes que trenquen el programa ornamental original.[^1] A la planta baixa, la porta d'entrada és a l'eix dret, i al seu costat hi ha dues finestres reixades.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues finestres de llinda recta als eixos laterals, amb els ampits sostinguts per cartel·les.[^1] La finestra central de la planta baixa està emmarcada amb un arc escarser que la uneix visualment amb el balcó del primer pis.[^1] A la planta baixa hi ha un sòcol de paredat escocès i un arrebossat de franges horitzontals que imita carreus, mentre que la resta de la façana té l'arrebossat llis.[^1] A la façana de llevant, on fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell, hi ha una mica de parterre, delimitat per una reixa de ferro.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 67». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-67 --- # Casa del carrer d'Avall, núm. 69 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-69 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-69» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 69 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578620, 2.548110 La casa del carrer d'Avall, núm. 69, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap tipus de protecció inscrita.[^1] ## L'edifici És una casa entremitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Al pis hi ha un balcó amb llosana de angles arrodonits i barana de ferro, i al costat una finestra amb l'ampit sobresortit.[^1] Totes les obertures són de llinda recta, i el portal d'entrada destaca per la llinda i els brancals de pedra treballada.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada i un capcer pla.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 69». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-69 --- # Casa del carrer de Bareu, núm. 14 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-14 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-14» - **Adreça:** Carrer de Bareu, núm. 14 - **Carrer:** [Carrer Bareu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bareu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1800 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581230, 2.552650 La casa del número 14 del carrer de Bareu és un edifici del segle XIX d'estil contemporani.[^1] Actualment té un ús ornamental, el seu estat de conservació és bo i no disposa de cap protecció.[^1] ## L'edifici La façana ha estat molt reformada.[^1] Sota el balcó i damunt la porta d'accés es conserva una pedra de granit amb l'any 1800 gravat.[^1] Podria ser una llinda de la mateixa casa d'abans de la reforma, mantinguda pel seu interès documental i testimonial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 14». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-14 --- # Casa del carrer de Bareu, núm. 20 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-20 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-20» - **Adreça:** Carrer de Bareu, núm. 20 - **Carrer:** [Carrer Bareu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bareu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1786 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581360, 2.552560 La casa del carrer de Bareu, núm. 20, és un edifici del segle XVIII, concretament de l'any 1786.[^1] ## L'edifici L'edifici ha estat molt reformat, però a la façana en destaquen dos elements arquitectònics.[^1] L'altre són els primers brancals, decorats amb una línia sinuosa, de l'estil de molts portals d'Arenys.[^1] Els dos elements semblen formar part d'un mateix conjunt, reubicat o reinterpretat en una nova ubicació.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació de la casa és bo, i el tipus de protecció consta com a inexistent.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-20 --- # Casa del carrer de Bareu, núm. 22 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-22 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-22» - **Adreça:** Carrer de Bareu, núm. 22 - **Carrer:** [Carrer Bareu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bareu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581400, 2.552520 La casa del carrer de Bareu, núm. 22, és un edifici d'ús residencial d'estil modern, datat entre els segles XVIII i XIX.[^1] Actualment es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i una remunta enretirada respecte de la línia de façana.[^1] La coberta és de terrassa a la part davantera i, a la remunta, de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada al costat.[^1] El portal té la llinda recta de pedra treballada, igual que els brancals.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana està coronada per una cornisa volada, feta de teules, i una barana d'obra feta amb maons posats en ziga-zaga, que actua de protecció de la terrassa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-22 --- # Casa del carrer de Bonaire, núm. 10 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10» - **Adreça:** carrer de Bonaire, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579910, 2.549120 La casa del carrer de Bonaire, núm. 10, és un edifici d'ús residencial d'Arenys de Mar, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Està catalogada dins l'àmbit del patrimoni immoble, amb un estat de conservació bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos.[^1] Ha estat molt reformada modernament, la qual cosa ha desconfigurat la façana, sobretot en planta baixa.[^1] A la primera i la segona planta sembla que es manté la distribució de plens i buits, amb un eix de balcons i un eix de finestres.[^1] Els balcons tenen barana de ferro i una llosana de rajols a la part inferior.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bonaire, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10 --- # Casa del carrer de Bonaire, núm. 18 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18» - **Adreça:** Carrer de Bonaire, núm. 18 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579680, 2.549170 La casa del carrer de Bonaire, núm. 18, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, situat al carrer de Bonaire.[^1] Les dades patrimonials la situen entre els segles XIX i XX i indiquen que el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal.[^1] Ocupa un tram ampli de la façana del carrer, ja que a la part de migdia hi ha un pati.[^1] La façana manté la unitat visual gràcies a una ornamentació comuna, amb l'arrebossat que imita carreus buixardats a la planta baixa.[^1] Destaquen la finestra reixada de la planta baixa i els balcons del primer pis, amb barana de ferro i llosana de rajols per sota.[^1] Les llindes són rectes i de pedra treballada, com també els brancals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bonaire, núm. 18». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18 --- # Casa del carrer de Goday, núm. 4 > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-goday-num-4 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-goday-num-4» - **Adreça:** Carrer de Goday, núm. 4 - **Carrer:** [Carrer Goday](https://totarenys.cat/carrer/carrer-goday) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579780, 2.550220 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488915 La casa del carrer de Goday, núm. 4, és un edifici d'Arenys de Mar, descrit com a edifici residencial.[^1] Compta amb protecció legal com a BCIL.[^2] ## Història Per la tipologia, sobretot pel portal, la casa s'adscriu a les cases típiques del segle XVI.[^2] Una dada fa notar que els balcons no s'utilitzaren en construccions populars fins al segle XVIII.[^2] Està situada en un carrer molt estret i és, molt possiblement, l'única casa sencera que resta dempeus del seu temps.[^2] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^2] La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.[^2] La façana s'organitza a l'entorn d'un únic eix vertical, definit a la planta baixa per un arc de mig punt dovellat de pedra granítica.[^2] Hi ha també una finestra amb ampit, llinda i brancals de pedra granítica motllurada.[^2] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, i han quedat vistes algunes pedres que sobresurten de l'arrebossat.[^2] Les aigües pluvials de la coberta s'evacuen amb teules vistes que sobresurten de la façana.[^2] ## Ús actual L'interior s'ha transformat en un bar-restaurant.[^2] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «casa del carrer de Goday, núm. 4» (Q128488915). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q128488915 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Goday, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-goday-num-4 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 1 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-1» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580630, 2.548390 La casa del número 1 del carrer de La Torre és un edifici residencial d'estil contemporani, dels segles XIX i XX.[^1] Fa cantonada amb el carrer del Bisbe Pasqual.[^1] No té cap protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues aigües.[^1] A la part posterior s'ha obert modernament una terrassa.[^1] La façana principal, al carrer de La Torre, té un portal d'arc escarser amb brancals i llinda de pedra treballada, i una finestra al costat.[^1] Destaca un balcó corregut a la planta pis, que s'obre a la cantonada amb una capelleta buida just a l'aresta de les dues façanes.[^1] El parament és arrebossat i llis, pintat de blanc, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Al carrer El nom del carrer de La Torre ve d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap a l'any 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] La capelleta del número 1 està dedicada a Sant Isidre.[^1] Al carrer hi ha dues capelletes, una a Sant Isidre i l'altra a Sant Jaume; durant la Guerra Civil es van destruir, però després de la guerra es van refer.[^1] Damunt la finestra de la planta baixa hi ha un plafó ceràmic amb una inscripció que diu que el carrer, abans conegut com a carrer de la torre del pobre home, és el més recte dels antics carrers d'Arenys.[^1] ## Persones vinculades al carrer Al carrer de La Torre va néixer Josep Xifré.[^1] Hi va néixer també, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-1 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 11 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-11 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-11» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 11 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580800, 2.548160 La casa del carrer de La Torre, núm. 11, és un edifici d'ús residencial, d'estil modern i datat entre els segles XVIII i XX, sense protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa de cós, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser i emmarcament de pedra treballada, i al costat una finestra reixada.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb llosana suportada per dues mènsules i barana de ferro, amb una altra finestra al costat.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada de teules.[^1] Destaca entre el balcó i la finestra del primer pis una capelleta de punt rodó, amb porta de vidre, que a l'interior té una imatge de Sant Jaume a cavall.[^1] ## El carrer de la Torre El nom del carrer ve d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (núm. 1) i a Sant Jaume (núm. 9); els veïns van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer.[^1] En aquest carrer va néixer Josep Xifré, i també hi va néixer, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-11 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 13 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-13 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-13» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 13 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580840, 2.548110 La casa del carrer de La Torre, número 13, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: en planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, i en el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés.[^1] La barana és de ferro i les persianes són de llibret, i a les golfes hi ha dues obertures rectangulars.[^1] El parament és arrebossat, amb faixes horitzontals a la planta baixa i a les golfes, i imita carreus a la planta pis.[^1] Totes les obertures són de llinda recta i van emmarcades per un recreixement.[^1] ## El carrer El nom del carrer prové d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560, coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Les primeres cases que es van aixecar al carrer de la Torre eren conegudes com les cases d'en Xiot, a finals del segle XVI.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (número 1), a Sant Jaume (número 9) i a la Mare de Déu del Carme (número 22).[^1] Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici.[^1] ## Personatges Al carrer hi va néixer Josep Xifré, que hi vivia amb els pares i tres germans.[^1] També hi va néixer, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 13». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-13 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 17 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-17 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-17» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 17 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580910, 2.548020 La casa del número 17 del carrer de La Torre és un edifici residencial d'estil contemporani, dels segles XIX-XX, que es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrabe a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: a la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat, i en els dos pisos es repeteix el mateix esquema compositiu, amb un balcó corregut amb doble accés, amb la barana de ferro i les persianes de llibret.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, i la façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per modillons.[^1] ## El carrer El nom del carrer prové d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560 i coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (número 1), a Sant Jaume (número 9) i a la Mare de Déu del Carme (número 22).[^1] Hi van néixer Josep Xifré i, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-17 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 27 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-27 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-27» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 27 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581080, 2.547780 La casa del carrer de La Torre, núm. 27, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entremitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis, a la qual s'ha afegit una remunta enretirada de la línia de façana.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada; al pis, un balcó corregut amb doble accés.[^1] El parament és arrebossat i imita carreus buixardats posats a trencajunts, i les obertures tenen un emmarcament llis.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada, sota la qual hi ha una franja d'esgrafiats florals.[^1] ## El carrer de La Torre El nom del carrer ve d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap a l'any 1560.[^1] Les primeres cases del carrer es coneixien com les cases d'en Xiot, a finals del segle XVI.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (núm. 1), a Sant Jaume (núm. 9) i a la Mare de Déu del Carme (núm. 22).[^1] Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici.[^1] ## Persones lligades al carrer Al carrer hi va néixer Josep Xifré, que hi vivia amb els pares i tres germans.[^1] També hi va néixer, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 27». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-27 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 33 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 33 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1918 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581200, 2.547650 La casa del número 33 del carrer de La Torre és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani, que data del segle XX.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni Cultural, el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures, i totes són de llinda recta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades, i la barana és de ferro.[^1] El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus buixardats a la planta baixa i al primer pis, i llis al segon.[^1] Dues sanefes esgrafiades amb motius vegetals decoren la façana, i aquesta acaba amb una cornisa volada i un capcer curvilini on sembla que hi ha una data, possiblement 1918.[^1] ## El carrer de La Torre El nom del carrer ve d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Les primeres cases, conegudes com les cases d'en Xiot, es van aixecar a finals del segle XVI.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (número 1), a Sant Jaume (número 9) i a la Mare de Déu del Carme (número 22).[^1] Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici.[^1] ## Persones vinculades al carrer En aquest carrer va néixer Josep Xifré, que hi vivia amb els pares i tres germans.[^1] També hi va néixer, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33 --- # Casa del carrer de La Torre, núm. 8 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 8 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1936 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580780, 2.548390 La casa del carrer de La Torre, número 8, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, bastit el 1936.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa s'hi obren la porta d'entrada i una finestra reixada.[^1] El balcó té una llosana arrodonida als angles, suportada per dues mènsules decorades.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, i sota la cornisa hi ha una faixa esgrafiada de motius florals.[^1] La façana s'acaba amb una cornisa volada i un capcer que porta l'any 1936 al centre.[^1] ## El carrer de La Torre El nom del carrer ve d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560 i coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Al carrer hi ha dues capelletes: una dedicada a Sant Isidre, al número 1, i l'altra a Sant Jaume, al número 9.[^1] Els veïns van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i li fan una festa.[^1] ## Persones vinculades al carrer Al carrer hi va néixer Josep Xifré.[^1] També hi va néixer, el 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8 --- # Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2» - **Adreça:** Carrer de Sant Joan, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Sant Joan](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-joan) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578180, 2.548940 La casa del carrer de Sant Joan, núm. 2, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Història És una casa entre mitgeres amb planta baixa, pis i golfes, i el pis superior prové d'una remunta posterior.[^1] Durant el segle XVIII, molt possiblement, tenia l'aspecte d'una casa de cos, amb obertures humils emmarcades en pedra.[^1] Una reforma del segle XIX li va donar l'aspecte actual, força diferent del seu entorn, i més tard s'hi va afegir la remunta.[^1] ## L'edifici La reforma del segle XIX es manifesta en una decoració eclèctica amb elements clàssics, com el balcó, la llosana del qual descansa sobre dues mènsules.[^1] El balcó, amb la llosana suportada per dues mènsules, té pilars estriats amb la mínima expressió de capitell que suporten un arquitrau amb medalló central on hi ha un escut familiar.[^1] Al costat del balcó hi ha una petita finestra amb esgrafiats damunt la llinda, amb una cràtera d'on surten garlandes de flors.[^1] La decoració inclou també un tester de rajola policroma.[^1] La planta baixa té dues entrades, una de més gran amb arc carpanell i una altra de més recent.[^1] Damunt l'accés secundari hi ha un òcul oval que dona llum a l'escala.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2 --- # Casa del carrer de Sant Joan, núm. 4 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4» - **Adreça:** Carrer de Sant Joan, núm. 4 - **Carrer:** [Carrer Sant Joan](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-joan) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1736 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578170, 2.548870 Es troba en bon estat de conservació.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos.[^1] El pis superior és una remunta posterior que trenca la tipologia constructiva, tot i que segueix l'estructura compositiva de la façana.[^1] La façana s'organitza en dos eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha un portal d'entrada amb porta de fusta de doble batent, amb brancals i llinda de pedra motllurada, i una finestra lateral reixada.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro a l'eix del portal, i al costat una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra.[^1] Les obertures de la segona planta de la façana no tenen cap element destacable.[^1] El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.[^1] ## Història A la llinda del portal hi ha gravada la data de 1736, que queda mig tapada per una canal de plàstic de cables.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Joan, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4 --- # Casa del carrer de Sant Pere, núm. 3 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3» - **Adreça:** Carrer de Sant Pere, núm. 3 - **Carrer:** [Carrer de Sant Pere](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579070, 2.547610 La casa del carrer de Sant Pere, núm. 3, és un edifici de patrimoni immoble d'Arenys de Mar, situat al carrer de Sant Pere.[^1] Les dades patrimonials la sitúen al segle XVIII i en recullen un estat de conservació bo.[^1] No té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] L'element extern més destacable de la casa és el portal d'entrada. Es tracta d'un portal d'arc escarser i brancals de pedra granítica treballada.[^1] ## Estat actual La casa està deshabitada i l'accés ha estat tapiat amb maons.[^1] Per fora conserva l'estructura originària, perquè només té les obertures originals: el portal de la planta baixa i una petita finestra al pis.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Pere, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3 --- # Casa del carrer de Sant Pere, núm. 45 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45» - **Adreça:** Carrer de Sant Pere, núm. 45 - **Carrer:** [Carrer de Sant Pere](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580180, 2.547380 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858076 La casa del carrer de Sant Pere, núm. 45, és un edifici d'ús residencial.[^1] Es data entre els segles XIX i XX i el seu estil s'inclou dins el contemporani.[^1] Tot i el bon estat de conservació, no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis, i coberta de terrat pla.[^1] La façana s'ordena a partir de dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser i de fusta a doble batent, amb una finestra reixada al costat.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret, i una finestra al costat.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb emmarcaments al voltant de les obertures, i la façana acaba amb una barana d'obra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Pere, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45 --- # Casa del carrer de l'Església, núm. 6 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-6 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-6» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 6 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1766 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580830, 2.549340 La casa del carrer de l'Església, núm. 6, és un edifici del segle XVIII situat al carrer de l'Església d'Arenys de Mar.[^1] Actualment el seu estat de conservació és bo i l'ús que té és ornamental.[^1] ## L'edifici De la construcció original es conserva un portal datat el 1766.[^1] Es considera que en origen era una casa de cos dins la trama del carrer, però reformes posteriors n'han desconfigurat la fesomia.[^1] Inicialment tenia planta baixa i un pis, mentre que ara té planta baixa i tres pisos.[^1] A la planta baixa s'ha conservat el portal d'entrada, els brancals i la llinda de pedra treballada.[^1] La llinda de pedra treballada té una dovella central on es pot veure gravat l'any de construcció: 1766.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Església, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-6 --- # Casa del carrer de l'Església, núm. 7 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-7 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-7» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580750, 2.548280 La casa del número 7 del carrer de l'Església és un edifici residencial d'estil contemporani, que data dels segles XIX i XX.[^1] Té un bon estat de conservació i no disposa de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa d'amplada d'un cos i mig, situada entre mitgeres, que té planta baixa, pis i golfes.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'eix central i dues finestres als eixos laterals; el portal és d'arc escarser, amb brancals i llinda de pedra treballada.[^1] Les finestres de la planta baixa són reixades i tenen un trencaaigües piramidal.[^1] Les golfes són una remunta posterior, sense elements destacables. El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba en una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Església, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-7 --- # Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-olivar-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-olivar-num-10» - **Adreça:** Carrer de l'Olivar, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer de l'Olivar](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-olivar) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581910, 2.550720 La casa del carrer de l'Olivar, número 10, és un edifici d'estil contemporani del segle XX, d'ús residencial.[^1] Està catalogada dins el patrimoni immoble, amb un estat de conservació bo i sense protecció legal.[^1] ## L'edifici Es troba en un tram del carrer de l'Olivar de forta pendent, just en un tombant.[^1] La façana no està alineada, ja que s'orienta a ponent.[^1] La construcció imita formalment una masia d'estil basilical, amb el cos central més alt, de doble coberta i carener perpendicular a la façana.[^1] Una tanca d'obra i un barri la separen del carrer.[^1] ## Elements destacats Hi ha un plafó ceràmic amb la representació policroma de Sant Llorenç de Brindis, obra de Joan Baptista Guivernau.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lolivar-num-10 --- # Casa del carrer de la Font; núm. 20 > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-20 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-20» - **Adreça:** Carrer de la Font; núm. 20 - **Carrer:** [Carrer de la Font](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-font) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582730, 2.549410 La casa del número 20 del carrer de la Font és un edifici residencial d'estil modern, amb elements que van del segle XVIII al XX.[^1] L'edifici no té cap tipus de protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza a partir de dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] L'eix principal, amb el portal d'entrada a la planta baixa i el balcó al pis, conserva els elements originaris del segle XVIII.[^1] En canvi, l'eix del costat ha estat reformat amb finestres modernes.[^1] El portal és d'arc escarser, amb els brancals i la llinda de pedra treballada.[^1] La finestra del balcó també té l'emmarcament de pedra treballada, amb la llinda recta, i no s'hi observen gravats.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol de plaques a la planta baixa de factura moderna.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Font; núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-num-20 --- # Casa del carrer de la Font; núm. 22 > Edifici, segle XVIII-XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-22 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-22» - **Adreça:** Carrer de la Font; núm. 22 - **Carrer:** [Carrer de la Font](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-font) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1784 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582770, 2.549470 La casa del número 22 del carrer de la Font és un edifici d'ús residencial.[^1] Les dades de patrimoni la situen entre els segles XVIII i XIX i li assignen l'any 1784.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada amb trencaaigües piramidal.[^1] El portal està emmarcat amb pedra treballada i forma un arc escarser; a la clau de la llinda hi ha gravada la data de 1784.[^1] Al primer pis destaca un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro, emmarcat amb brancals i llinda recta de pedra.[^1] Damunt la llinda del balcó hi ha una politja.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana està coronada per una cornisa volada on es recullen les aigües pluvials.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Font; núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-num-22 --- # Casa del carrer de la Platja de Cassà, núm. 12 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12» - **Adreça:** Carrer de la Platja de Cassà, núm. 12 - **Carrer:** [Carrer de la Platja de Cassà](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-platja-de-cassa) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578410, 2.550570 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488623 La casa del carrer de la Platja de Cassà, número 12, és un edifici residencial d'Arenys de Mar.[^1] Pertany a l'estil contemporani i es data entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo, i el tipus de protecció consta com a inexistent.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, situada entre blocs de pisos moderns, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha una porta d'entrada de fusta de doble batent i, al costat, una finestra reixada, totes dues de llinda recta.[^1] A la primera planta hi ha un balcó corregut amb doble accés, la llosana del qual descansa sobre cinc mènsules i té barana de balustrada.[^1] Damunt les llindes de la primera planta hi ha un trencaaigües amb un motiu vegetal central.[^1] Al segon pis hi ha una galeria de doble arc carpanell sostinguda per una columna estriada amb capitell octogonal.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Platja de Cassà, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12 --- # Casa del carrer de les Margarides, núm. 34 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34» - **Adreça:** Carrer de les Margarides, núm. 34 - **Carrer:** [Carrer de les Margarides](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-margarides) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580900, 2.550880 La casa del carrer de les Margarides, núm. 34, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entremitgeres i de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] El segon pis és una remunta moderna que desconfigura l'estructura originària de la casa.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La planta baixa és la part més ben conservada de la casa.[^1] El portal té la llinda recta i un emmarcament de pedra motllurada, amb una porta de fusta de doble batent.[^1] A la planta baixa, totes les finestres són reixades com a mesura de protecció.[^1] Damunt el portal hi ha un balcó amb barana de ferro i brancals i llinda de pedra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de les Margarides, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 10 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579890, 2.551620 La casa del número 10 del carrer del Bisbe Català és un edifici d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, i a la part frontal hi ha una terrassa.[^1] Té també un petit cos annex de planta baixa i pis, que s'integra amb la resta gràcies a l'ornamentació pintada.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha dues portes: una per als pisos superiors i una altra per a un comerç.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i persianes de llibret, i el segon pis té dos balcons.[^1] El parament és arrebossat i pintat de color groguenc, i la planta baixa imita carreus buixardats mentre que els pisos són llisos.[^1] Línies de color bordeus resseguien les obertures i hi ha franges que uneixen els balcons del segon pis, així com franges verticals als laterals.[^1] Un ràfec de fusta pintat, amb motius florals i geomètrics, corona la façana.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 20 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-20 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-20» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 20 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579990, 2.551930 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 20, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada.[^1] Als pisos superiors es repeteix un mateix esquema compositiu: un balcó, amb barana de ferro, en un dels eixos i una finestra, al costat.[^1] A la planta baixa, el portal i la finestra tenen brancals i llindes de pedra treballada, i totes les llindes són rectes.[^1] ## Restauració La casa ha estat restaurada modernament, mantenint el programa inicial.[^1] Té un arrebossat llis de color groc sorrenc, amb els emmarcaments de les obertures dels pisos superiors pintats de blanc, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-20 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 22 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580000, 2.552000 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22, és un edifici residencial d'estil contemporani, que les dades patrimonials situen entre els segles XIX i XX.[^1] Té un estat de conservació bo i no disposa de cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos.[^1] Se n'ha fet una remunta amb la façana enretirada, que deixa lloc per a una petita terrassa.[^1] La coberta és un terrat pla a la catalana.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Als pisos superiors es repeteix l'esquema d'un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat.[^1] Les finestres tenen persianes de llibret i s'emmarquen amb brancals i llinda recta de pedra.[^1] La llosana del balcó de la primera planta destaca perquè la sostenen dues mènsules.[^1] El parament és llis i arrebossat, i una motllura separa els diferents pisos.[^1] La façana acaba amb una barana protectora de la terrassa superior.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 23 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 23 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580130, 2.552100 La casa del carrer del Bisbe Català, número 23, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i la façana queda enretirada de la línia del carrer.[^1] L'edifici ha estat objecte d'una remunta.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, i inclou un espai de terrassa plana.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada; al primer pis, un balcó amb barana de ferro i una finestra.[^1] Totes les llindes són rectes.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, i la façana acaba amb una cornisa volada i una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 23». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 25 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580150, 2.552160 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és mixta: una terrassa plana a la part frontal i, en una remunta, teulada àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro i, al costat, una finestra amb l'ampit sortint.[^1] Totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus, i la façana acaba amb una cornisa volada i un capcer recte.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 31 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-31 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-31» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 31 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580240, 2.552460 La casa del carrer del Bisbe Català, número 31, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, que correspon als segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó amb barana de ferro i una finestra reixada, i el segon pis, un altre balcó i una finestra lateral.[^1] Totes les obertures són de llinda recta, i el balcó del primer pis i la porta d'entrada tenen brancals i llindes de pedra treballada.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 31». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-31 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 32 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580160, 2.552310 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32, és un edifici d'ús residencial, d'estil contemporani i datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció legal.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] Conserva l'estructura original sense transformacions.[^1] ## La façana A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb porta de fusta de doble batent, i al costat una finestra amb reixa de ferro.[^1] El portal té la llinda recta i, igual que els brancals, és de pedra.[^1] Damunt el portal, a la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i, a sota, una llosana amb rajola València del tipus de la vela.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa de teules que recull les aigües pluvials.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 33 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-33 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-33» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 33 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580260, 2.552530 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 33, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entremitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrabe a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la meitat meridional s'ha obert una terrassa.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser, i al costat una finestra reixada.[^1] Al primer pis hi ha una finestra balconera amb barana de ferro.[^1] Aquesta finestra i el portal d'entrada tenen brancals i llindes de pedra treballada.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol de placa a la planta baixa, i la façana acaba amb una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-33 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 36 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580140, 2.552440 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Segons les dades patrimonials, es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha una porta d'entrada de fusta de doble batent i, al costat, una finestra reixada.[^1] En el primer pis, la façana té un balcó amb barana de ferro i llosana arrodonida en els angles, i al costat una finestra.[^1] El segon pis té dues finestres, i totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de groc ocre, i les obertures porten un emmarcament pintat de blanc.[^1] Una motllura recorre la façana entre els nivells, i l'edifici es corona amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 4 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579840, 2.551450 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, tot i que a la planta baixa hi ha un accés per a vehicles.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, llosana motllurada i barana de ferro, mentre que el segon pis té dos balcons amb barana de ferro.[^1] Totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és arrebossat amb franges horitzontals, i la façana acaba en una cornisa volada que recull les aigües pluvials.[^1] ## Reformes La casa ha estat reformada modernament: es va mantenir la composició dels pisos superiors, però no la de la planta baixa.[^1] A la planta baixa hi ha una entrada de garatge amb una porta lateral integrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 41 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580340, 2.552770 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41, és una casa entre mitgeres, d'estil contemporani i dels segles XIX-XX.[^1] El seu interès no és tant arquitectònic o estètic com històric i simbòlic.[^1] ## Paula Montal Un plafó ceràmic de la façana recorda que en aquesta casa va néixer la Mare Paula Montal, fundadora de la congregació de les Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.[^1] Paula Montal va néixer a Arenys de Mar l'11 d'octubre de 1799 i va morir a Olesa de Montserrat el 26 de febrer de 1889.[^2] Joan Pau II la va beatificar a Roma el 18 d'abril de 1993 i la va canonitzar el 25 de novembre de 2001.[^1] La placa de la façana es va col·locar el 24 de juliol de 1989, en el centenari de la seva mort.[^1] ## Estat i protecció L'edifici es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41 [^2]: Wikidata, «Paula Montal i Fornés» (Q440088). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q440088 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 44 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1886 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580230, 2.552690 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat el 1886, al segle XIX.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures de cada planta.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, emmarcada en pedra, amb la llinda decorada amb motius vegetals molt estilitzats, i al costat una finestra reixada.[^1] El primer pis té un balcó corregut amb doble accés, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades amb estries i la barana de ferro.[^1] Les finestres tenen persianes de llibret, mentre que les dues finestres de la segona planta tenen persianes de corda.[^1] La façana acaba amb una cornisa sostinguda per mènsules, té sanefes que separen els nivells i un parament llis amb un petit sòcol a la planta baixa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 45 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580410, 2.552950 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45, és un edifici d'ús residencial que data entre els segles XIX i XX i és d'estil contemporani.[^1] Fa cantonada amb el carrer del Turó.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici És una casa de cos de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i una coberta de terrat pla a la catalana.[^1] La façana s'organitza en tres eixos verticals; a la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i una finestra balconera a cada costat.[^1] Al pis hi ha un balcó corregut amb triple accés, barana de ferro i una llosana sostinguda per quatre mènsules, i totes les obertures tenen la llinda recta.[^1] El parament és arrebossat, i alterna espais llisos amb imitacions de carreus buixardats.[^1] Sota el balcó hi ha una franja esgrafiada amb motius florals geomètrics que recorre tota la façana, i a sota una franja buixardada.[^1] Una barana de ferro corona la façana i protegeix el terrat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 46 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-46 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-46» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 46 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580230, 2.552770 La casa del carrer del Bisbe Català, número 46, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba en bon estat de conservació.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] Ha tingut alguna remunta retirada de la línia de façana, i davant de la primera hi ha una terrassa.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] ## La façana La façana s'ordena en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Al primer pis hi ha un balcó amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro, i una finestra al costat.[^1] En el primer pis, el balcó i la finestra tenen emmarcament amb brancals i llindes de pedra treballada, i la finestra, a més, té un ampit sobresortint de la façana, sostingut per dues cartel·les.[^1] Al segon pis hi ha una finestra balconera i una altra de més petita, i totes les obertures són de llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 46». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-46 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 48 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-48 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-48» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 48 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580270, 2.552810 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 48, és un edifici d'ús residencial situat al número 48 d'aquest carrer d'Arenys de Mar.[^1] Està catalogada com a edifici contemporani dels segles XIX-XX, en bon estat de conservació, i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'ordena en dos eixos verticals marcats per les obertures; a la planta baixa hi ha dues portes, una de fusta de doble batent més ampla, que dona a la planta baixa, i una altra de més estreta, que porta als pisos superiors.[^1] Als pisos superiors es repeteix l'esquema d'un balcó a un costat i una finestra a l'altre.[^1] Els balcons del primer i el segon pis tenen la llosana sostinguda per dues mènsules decorades, i les finestres dels dos primers pisos tenen l'ampit sostingut per dues cartel·les.[^1] Totes les obertures són de llinda recta i van emmarcades de pedra treballada, i el parament és llis i arrebossat.[^1] Una diferència estilística, encara que subtil, fa pensar en una remunta feta posteriorment però amb poc temps de diferència.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 48». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-48 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 52 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580330, 2.552990 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció legal.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, que té planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és un terrat pla a la catalana.[^1] ## La façana La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat.[^1] El primer pis té un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat.[^1] El segon pis té un balcó més petit que el de sota i una altra finestra al costat.[^1] Totes les obertures, tret de la finestra de la planta baixa, tenen brancals, llindes o ampits de pedra treballada.[^1] Les llindes són rectes, llevat del portal d'entrada, que és d'arc escarser.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa motllurada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579960, 2.551480 La casa del carrer del Bisbe Català, número 7, és un edifici d'Arenys de Mar construït entre els segles XIX i XX, d'estil contemporani.[^1] Actualment té un ús residencial i productiu, i no gaudeix de cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és mixta, i la part que dona a la façana principal és de terrat pla a la catalana.[^1] Per ponent fa de mitgera, mentre que per llevant dona a la plaça de J. M. Arnau, on hi ha un petit cos trapezoïdal d'una sola planta.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures, i totes tenen la llinda recta.[^1] A la planta baixa hi ha un establiment comercial; al primer pis, un balcó corregut amb doble accés i barana de ferro; i al segon, un balcó amb una finestra al costat.[^1] El parament és llis i arrebossat, i una motllura separa les alçades. La façana acaba amb una cornisa volada i una balustrada.[^1] ## Josep Maria Arnau i Pascual En aquesta casa va viure el dramaturg Josep Maria Arnau i Pascual (1831-1913), com indica una placa.[^1] La placeta formada per la conjunció del carrer del Bisbe Català i la Baixada del Turó porta el seu nom.[^1] Arnau, advocat i escriptor de la Renaixença, va néixer a Arenys de Mar el 1831 i va morir el 1913.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7 [^2]: Wikidata, «Josep Maria Arnau i Pascual» (Q16170577). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q16170577 --- # Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8 > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 8 (antic carrer de la Perera) - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579850, 2.551560 La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8, és un edifici residencial del segle XIX, situat al carrer que antigament s'anomenava de la Perera.[^1] Es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada, de llinda recta i amb porta de fusta de dos batents, i una finestra lateral amb reixa de ferro.[^1] A la planta pis destaca un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i amb barana de ferro.[^1] El parament és llis i arrebossat, i el coronament té un tester molt decorat, una balustrada i una cornisa motllurada sostinguda per cinc mènsules decorades.[^1] També en destaquen els respiralls de la cambra d'aire i uns plafons circulars a la planta baixa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 --- # Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 1 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-1» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer de Vilà i Mateu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582190, 2.549080 La casa del número 1 del carrer del Bisbe Vilà i Mateu és un edifici residencial d'estil contemporani, dels segles XIX-XX.[^1] Fa cantonera entre aquest carrer i la Riera del Bisbe Pol.[^1] L'estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i un altre pis més endarrerit.[^1] La coberta és de terrat pla al costat del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, i a dues aigües on hi ha el pis afegit, a la part posterior.[^1] A la planta baixa hi ha un local comercial i la porta d'entrada a la casa, de fusta i de doble batent.[^1] El balcó corregut del pis ocupa tota la façana principal i s'adossa a la tribuna que dona a la façana de la Riera del Bisbe Pol.[^1] Destaquen el treball de la barana de ferro i els aplics sota la tribuna.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-1 --- # Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-10 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-10» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer de Vilà i Mateu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582310, 2.549600 La casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10, és un bloc d'habitatges d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment l'edifici té ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana destaca per una composició simètrica, organitzada a partir de diversos eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] L'arrebossat de la façana imita carreus buixardats i contribueix a la uniformitat visual del conjunt.[^1] El color suau de la façana contrasta amb el verd fosc de les persianes i el negre de les baranes i reixes de finestres i balcons.[^1] Sota els balcons hi ha franges esgrafiades amb motius geomètrics i florals, pintades en un to més fosc, que trenquen l'homogeneïtat general.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-10 --- # Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 12 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-12 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-12» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 12 - **Carrer:** [Carrer de Vilà i Mateu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582350, 2.549680 La casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, número 12, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Té un estat de conservació bo i no disposa de cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres que conserva algun element original de la construcció o reforma de finals del segle XIX.[^1] Posteriorment hi van afegir una remunta de dos pisos.[^1] Els elements més destacables són la porta d'entrada, de fusta i doble batent, i la finestra reixada que té al costat, totes dues de llinda recta.[^1] Damunt la porta d'entrada hi ha un balcó amb la llosana arrodonida en els angles i la barana de ferro.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-12 --- # Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 3 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-3» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 3 - **Carrer:** [Carrer de Vilà i Mateu](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582230, 2.549110 La casa del número 3 del carrer del Bisbe Vilà i Mateu és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] No té cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i una remunta enretirada de la línia de façana.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, però al davant hi ha una petita terrassa.[^1] A la planta baixa de la façana hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada.[^1] Uns graons donen accés al vestíbul, que està aixecat del nivell del carrer.[^1] A la planta pis només hi ha un balcó amb barana de ferro.[^1] Hi ha una capelleta decorada amb trencadís de rajoles policromes i una imatge, probablement del bisbe Vilà i Mateu, que dona nom al carrer.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-3 --- # Casa del carrer del Turó, núm. 1 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-1 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-1» - **Adreça:** Carrer del Turó, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer del Turó](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-turo) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580660, 2.551320 La casa del carrer del Turó, núm. 1, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es troba al començament del carrer, en el punt on aquest forma un angle de 90 graus amb el carrer de les Margarides.[^1] ## L'edifici És una casa de planta rectangular, molt estreta, amb planta baixa i pis.[^1] A la planta pis destaca una tribuna, i a la planta baixa la porta d'accés és de persiana de llibret.[^1] La fitxa apunta que podria tractar-se d'una divisió posterior de la casa del número 3 o d'una reforma.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Turó, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-1 --- # Casa del carrer del Turó, núm. 3 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-3 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-3» - **Adreça:** Carrer del Turó, núm. 3 - **Carrer:** [Carrer del Turó](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-turo) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580640, 2.551390 La casa del carrer del Turó, núm. 3, és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es conserva en bon estat.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular i consta de planta baixa i un pis.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^1] A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb llinda recta i porta de fusta de doble batent, i al costat una finestra reixada.[^1] El pis té un balcó corregut de doble accés, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades i barana de ferro.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus a la planta baixa, amb un sòcol, i llis a la planta pis.[^1] La façana acaba amb una balustrada que té una fulla d'acant com a emblema central.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Turó, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-3 --- # Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18» - **Adreça:** carrer del professor Castelló, núm. 16-18 - **Carrer:** [Carrer del Professor Castelló](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583110, 2.549300 La casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18, és un edifici contemporani del segle XX.[^1] Actualment s'usa com a habitatge i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en quatre eixos de composició vertical.[^1] A la planta baixa hi ha tres finestres i la porta d'accés, totes de llinda recta i amb un emmarcament d'un color diferent del de la resta de la façana.[^1] Al primer pis, situades de manera simètrica respecte de la planta baixa, hi ha quatre obertures més, també de llinda recta, amb persianes de llibret.[^1] Totes s'obren a un balcó corregut que s'estén al llarg de tota la façana, amb barana de ferro forjat i decoracions amb palmetes i altres motius vegetals.[^1] La façana queda rematada per una cornisa motllurada i quatre petites obertures rectangulars amb emmarcament, que tant per la banda superior com per la inferior queden delimitades per una línia d'imposta horitzontal que recorre tota la façana.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18 --- # Casa del carrer del professor Castelló, núm. 20 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20» - **Adreça:** Carrer del professor Castelló, núm. 20 - **Carrer:** [Carrer del Professor Castelló](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1910 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583140, 2.549390 La casa del carrer del Professor Castelló, número 20, és un edifici residencial d'estil contemporani, bastit el 1910.[^1] Està protegida legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa, la porta principal ocupa el costat dret i té la llinda recta i un emmarcament molt senzill.[^1] Una cornisa motllurada corona la façana, i hi consta l'any de construcció, 1910.[^1] A la planta baixa, el parament és d'estuc que imita carreus regulars en filades, amb un sòcol; la resta de la façana és arrebossada i pintada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20 --- # Casa del carrer del professor Castelló, núm. 22 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22» - **Adreça:** Carrer del professor Castelló, núm. 22 - **Carrer:** [Carrer del Professor Castelló](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583180, 2.549430 La casa del carrer del Professor Castelló, número 22, és un edifici residencial d'estil contemporani, del segle XX.[^1] Està protegida legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos de composició vertical.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, de dues fulles amb formes modernistes ondulants i orgàniques, i al costat una finestra amb reixa de ferro forjat.[^1] El balcó corregut amb doble accés, sostingut per quatre mènsules decorades, té una barana de ferro forjat ornamentada amb formes ondulants.[^1] Al segon pis hi ha dues obertures geminades.[^1] La façana acaba amb una cornisa de gran voladís motllurat, sostinguda per quatre mènsules amb motius vegetals, i amb un capcer curvilini.[^1] El parament té un acabat d'estuc que imita carreus regulars disposats en filades.[^1] Franges horitzontals d'esgrafiats de línies orgàniques delimiten tots els pisos, i hi ha una línia d'imposta motllurada sobre una de les franges esgrafiades.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22 --- # Casa del carrer del professor Castelló, núm. 24 > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24» - **Adreça:** Carrer del professor Castelló, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer del Professor Castelló](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1910 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583210, 2.549570 La casa del carrer del professor Castelló, núm. 24, és un edifici residencial de l'any 1910, d'estil contemporani.[^1] Té protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una casa als quatre vents, situada a la cantonada dels carrers de Sant Zenon i del professor Castelló.[^1] L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] La façana principal és precedida per un petit pati i s'organitza en tres eixos verticals.[^1] A la planta baixa, la porta d'accés, amb arc escarser, ocupa l'eix central, flanquejada per dues finestres de llinda recta decorades amb esgrafiats de motius florals.[^1] Al primer pis hi ha un balcó corregut, amb base motllurada sostinguda per mènsules decorades i barana de ferro forjat.[^1] Entre la primera i la segona planta, a l'eix central, hi ha un plafó ceràmic amb la Mare de Déu i el nen Jesús als braços.[^1] La façana es corona amb diversos modillons que adornen la part inferior d'un muret de pedra calada amb motius vegetals, i s'hi pot llegir la data esgrafiada de 1910.[^1] La finca està delimitada per un mur que, al carrer del professor Castelló, té una reixa de ferro forjat combinada amb pilars de secció quadrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24 --- # Cases Julià > Conjunt arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-julia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-julia» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 44-48 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583632, 2.547924 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875057 Les Cases Julià són un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, del segle XX, situat a la Riera del Pare Fita, números 44-48.[^1] Gaudeix de protecció legal com a BCIL i actualment té ús residencial.[^1] ## Ubicació Són tres cases amb un mateix programa arquitectònic, situades al vessant esquerre de la Riera, en el tram que pren el nom del Pare Fidel Fita, i per això orientades a ponent.[^1] La casa del número 48 fa cantonada amb el carrer del Pare Pruna, mentre que la del número 44 fa mitgera amb la continuació del carrer.[^1] ## L'edifici Cada casa és de planta rectangular i té planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de terrat pla, a la catalana, amb un petit cós enretirat que dona accés al terrat.[^1] La façana de cada habitatge s'organitza en dos eixos de verticalitat: a la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra lateral, a la primera un balcó corregut i a la segona dos balcons.[^1] Els balcons són de ferro forjat i les persianes, de llibret de fusta.[^1] A la planta baixa, el parament té un sòcol i un esgrafiat que imita carreus, mentre que la resta de la façana és arrebossada llisa.[^1] Entre les dues plantes superiors hi ha una motllura de separació, i el conjunt queda coronat per una cornisa i unes baranes ondulades.[^1] ## Altres referències L'Ajuntament va editar un itinerari en què figura aquest conjunt.[^1] A Wikidata, les Cases Julià consten com a casa, amb el codi IPAC 8235.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases Julià». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-julia [^2]: Wikidata, «Cases Julià» (Q20875057). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875057 --- # Cases Riera > Conjunt arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-riera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-riera» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 24-26 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1921 - **Autoria:** Joan Bruguera i Roget - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583061, 2.548386 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875058 Les Cases Riera són un conjunt arquitectònic format per dues cases bessones, situades a la Riera del Pare Fita, números 24-26.[^1] El conjunt data de l'any 1921, és d'estil contemporani i és obra de Joan Bruguera i Roget.[^1] Està protegit legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i actualment s'hi fa ús residencial.[^1] ## L'edifici Les cases s'alcen al vessant esquerra de la Riera, en el tram que porta el nom del Pare Fidel Fita, i queden orientades a ponent.[^1] Tenen planta rectangular i s'organitzen en planta baixa, pis i golfes.[^1] La coberta és mixta i està dividida en tres parts: la part oriental i occidental és de teules amb un carener per part, i una part central de terrat pla.[^1] A la façana principal, cada habitatge té dos eixos de verticalitat, i un eix central de simetria separa les dues cases.[^1] A la planta baixa hi ha la porta d'accés, amb arc de mig punt i dues columnetes exemptes, i una finestra al costat.[^1] A la planta pis hi destaca un balcó corregut amb barana de ferro, i totes les obertures d'aquestes plantes, a excepció de la porta d'accés, tenen guardapols d'estil goticitzant i persianes de llibret de fusta.[^1] Les golfes tenen porxos de columnetes i arquets de mig punt, i un gran ràfec protegeix la façana.[^1] En el parament de la planta baixa hi ha un sòcol protector i un esgrafiat imitant carreus, que s'estén en els pisos superiors.[^1] ## Qui hi té relació Les cases van ser construïdes pel propietari de l'empresa tèxtil Cóndor.[^1] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases Riera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-riera --- # Cases del Rial de Sa Clavella, núms. 9-15 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núms. 9-15 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579970, 2.549930 Les cases dels números 9 a 15 del Rial de Sa Clavella formen un conjunt arquitectònic situat al nucli antic, a prop de l'església.[^1] Les dades patrimonials les adscriuen als segles XIX i XX, amb un estil contemporani, un estat de conservació bo i ús residencial.[^1] ## L'edifici Són cases entre mitgeres que originàriament tenien planta baixa i pis, i algunes, com les dels números 11 i 15, s'han enlairat amb noves alçades.[^1] Malgrat la personalitat de cada casa, el conjunt resulta força unitari.[^1] La casa del número 9 es distingeix per una façana de composició senzilla, amb el portal d'entrada centrat i una finestra balconera al pis.[^1] Totes dues obertures tenen els brancals de pedra, i el portal és d'arc escarser.[^1] El número 11 és fruit d'una reforma de finals del segle XIX que hi va afegir un pis i un programa ornamental als dos pisos superiors, tot mantenint l'emmarcament del portal.[^1] La façana del número 11 es corona amb una cornisa amb voladís, sota la qual hi ha una motllura dentada.[^1] El número 13 reprèn el volum del número 9, que el número 11 havia interromput, i destaca per la senzillesa i la sobrietat.[^1] Al número 15 hi ha un establiment comercial a la planta baixa i un llenguatge ornamental nou.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del Rial de Sa Clavella, núms. 9-15». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15 --- # Cases del carrer d'Anselm Clavé, núms. 56-62 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-anselm-clave-nums-56-62 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-anselm-clave-nums-56-62» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núms. 56-62 (antic carrer Ample) - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580060, 2.553580 Les cases dels números 56-62 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, formen un conjunt arquitectònic d'ús residencial.[^1] El conjunt data dels segles XIX-XX, és d'estil contemporani i el seu estat de conservació és bo.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] ## L'edifici Són quatre cases d'un cos d'amplada que formen dos grups de simetria de mirall i comparteixen un mateix programa ornamental.[^1] A la planta baixa hi ha una porta d'entrada de fusta, de doble batent, estreta i alta, i una finestra reixada al lateral.[^1] A la planta pis hi ha una sola obertura centrada, un balcó amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro.[^1] El parament és arrebossat imitant carreus en franges horitzontals.[^1] El coronament és un capcer recte amb un rectangle ornamental, i a sota hi ha una fila de respiralls circulars delimitats per una motllura.[^1] ## El carrer Ample El carrer Ample, avui també dit d'Anselm Clavé, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] El carrer Ample va ser el primer que es parcel·là a Es Caravar, a cavall dels segles XV i XVI.[^1] David Castañeda (2023) ha identificat l'origen constructiu de totes les cases del carrer a partir de la documentació notarial.[^1] Segons ell, la primera etapa constructiva del carrer es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral.[^1] La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i va incloure la construcció de tres torres defensives.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer d'Anselm Clavé, núms. 56-62». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-nums-56-62 --- # Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-avall-nums-47-51 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-avall-nums-47-51» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núms. 47-51 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578570, 2.548780 Les cases dels números 47-51 del carrer d'Avall formen un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, d'entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment tenen ús residencial i es troben en bon estat de conservació, però no tenen cap protecció.[^1] ## L'edifici Són tres cases de cos que mantenen una unitat en la construcció i en la decoració.[^1] Cada casa té planta baixa i dos pisos, i en les tres la remunta queda endarrerida respecte a la línia de façana, de manera que deixa una terrassa al davant.[^1] Les façanes s'organitzen a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: a la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat, i en els dos pisos superiors es repeteix el mateix esquema, amb una finestra petita i un balcó amb barana de ferro.[^1] Totes les obertures són de llinda recta i les persianes són de llibret.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat, amb un color diferent per a cada casa, i les façanes acaben amb una cornisa volada.[^1] ## Modificacions La casa del número 51 és l'única que ha modificat aquesta estructura: a la planta baixa s'hi ha obert un garatge amb una gran porta, que ha substituït la finestra reixada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-davall-nums-47-51 --- # Cases del carrer de La Torre, núms. 24-26 > Conjunt arquitectònic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-la-torre-nums-24-26 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-la-torre-nums-24-26» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núms. 24-26 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581100, 2.547980 Les cases dels números 24 i 26 del carrer de la Torre formen un conjunt arquitectònic d'ús residencial, d'estil modern i datat entre els segles XVIII i XX.[^1] El conjunt no té cap protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici Són dues cases de cos entre mitgeres, de planta rectangular, i cadascuna té planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La casa del número 26 ha estat objecte d'una remunta.[^1] Originalment, les dues façanes s'organitzaven en dos eixos verticals definits per les obertures.[^1] El número 24 conserva l'estructura originària, amb un gran portal d'arc escarser, una petita finestra lateral i, al pis, un balcó sobre l'eix del portal.[^1] Al número 26, en canvi, s'hi va obrir més tard una finestra al costat del balcó, i tant el portal com la finestra del balcó tenen arcs carpanells.[^1] Les cases de cos es construïen per grups, i les parets mitgeres compartien les càrregues de les bigues.[^1] ## El carrer El nom del carrer prové d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560 i coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d'en Xiot, a finals del segle XVI.[^1] Al carrer hi ha capelletes dedicades a Sant Isidre (número 1), a Sant Jaume (número 9) i a la Mare de Déu del Carme (número 22).[^1] Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer.[^1] ## Persones vinculades al carrer Al carrer hi va néixer Josep Xifré, que hi vivia amb els pares i tres germans.[^1] També hi va néixer, l'any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de La Torre, núms. 24-26». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-torre-nums-24-26 --- # Cases del carrer de Sant Rafael, núm.29-31 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num-29-31 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num-29-31» - **Adreça:** Carrer de Sant Rafael, núm.29-31 - **Carrer:** [Carrer de Sant Rafael](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580640, 2.546910 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858086 Les cases del carrer de Sant Rafael, núm. 29-31, formen un conjunt arquitectònic d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment tenen ús residencial i el seu estat de conservació és bo.[^1] El conjunt no té cap protecció.[^1] ## L'edifici Són dues cases de cos que conserven bona part de la tipologia originària, i algunes de les transformacions que han patit es poden revertir fàcilment.[^1] Consten de planta baixa i pis, sense cap remunta, i la coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa es conserven els portals amb brancals i llindes de pedra treballada.[^1] Al pis, les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra; en una de les cases es veuen i en l'altra estan pintats.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de Sant Rafael, núm.29-31». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num29-31 --- # Cases del carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30 > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30» - **Adreça:** Carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30 - **Carrer:** [Carrer de les Escolàpies](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-escolapies) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579620, 2.548670 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858083 Les cases dels números 24 a 30 del carrer de les Mares Escolàpies formen un conjunt arquitectònic d'Arenys de Mar, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Actualment són d'ús residencial, es troben en bon estat de conservació i no tenen cap protecció.[^1] ## L'edifici El conjunt és format per quatre cases que conserven en bona part la configuració de la façana, amb un programa ornamental homogeni.[^1] Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, tot i que alguna ha patit una remunta (24 i 28).[^1] D'altres han estat restaurades i d'altres estan en procés de ser-ho.[^1] Destaquen els balcons simples o correguts, amb la llosana suportada per mènsules estriades o decorades amb motius vegetals.[^1] Completen la façana les baranes de ferro, les reixes de les finestres i les persianes de llibret.[^1] El parament és llis, amb recreixements a les obertures, i el coronament és unitari, amb una cornisa volada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30 --- # Cedres de l’edifici Xifré > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cedres-de-l-edifici-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cedres-de-l-edifici-xifre» - **Adreça:** Carrer d'Auterive, s/n - **Carrer:** [Carrer Auterive](https://totarenys.cat/carrer/carrer-auterive) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583125, 2.545862 Les cedres de l'edifici Xifré són tres exemplars de cedre del Líban situats a la part posterior de l'edifici, al carrer d'Auterive.[^1] Els Mapes de Patrimoni Cultural els classifiquen dins l'àmbit del patrimoni natural, com a espècimen botànic, amb un estat de conservació bo i sense cap protecció.[^1] ## L'espècie El cedre del Líban és una conífera de la família de les pinàcies i de fulla persistent.[^1] En el seu hàbitat natural, que són les muntanyes de la regió mediterrània, pot arribar als quaranta metres d'alçada.[^1] La capçada és cònica quan els arbres són relativament joves i, amb els anys, es torna més irregular.[^1] Les fulles tenen forma d'agulla i es disposen en grups de 20 o 30, en forma de pinzell.[^1] Floreix a la primavera; les flors masculines són de color bru rogenc i apareixen dretes sobre la branca, mentre que les femenines són molt més petites.[^1] L'escorça és clivellada i de color bru grisós, i el fruit és la pinya, que triga un any a madurar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cedres de l’edifici Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre --- # Cementiri de Sinera > Obra civil, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera» - **Adreça:** Camí de La Pietat, s/n - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Obra civil - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1865-67 - **Autoria:** Domènech Casacuberta i Elies Rogent - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.577588, 2.546366 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8343391 El cementiri d'Arenys de Mar, conegut també com el cementiri de Sinera arran de l'obra de Salvador Espriu, s'alça al capdamunt del Turó de la Pietat.[^1] Se situa al Camí de La Pietat i consta com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), amb protecció legal.[^1] ## Història La construcció del cementiri nou es va fer entre 1865 i 1867; el va projectar l'agrimensor Domingo Casacuberta i els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Les obres es van finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.[^1] Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es va destinar als no catòlics i als suïcides; el primer a ser-hi enterrat fou Joan Baptista Cassà, i el 1988 les restes es van traslladar al recinte general.[^1] El camí d'accés es va urbanitzar l'any 1894, i la reforma del traçat, inaugurada el 1895, va permetre el pas de carruatges.[^1] Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual, en construir-se el darrer bloc de nínxols.[^1] ## Descripció La part més antiga s'estructura en tres sectors esglaonats enllaçats per escalinates: el replà inferior és per a inhumacions a terra, el segon per a nínxols i el tercer per a panteons.[^1] A l'entrada es conserva la sala d'autòpsies, ara museïtzada i sense l'ús originari, que actua com un petit espai interpretatiu amb plafons explicatius sobre la història del cementiri.[^1] Entre els elements més destacats hi ha la capella modernista de 1918, construïda per Enric Sagnier, que és un gran panteó de la família d'Iu Bosch.[^1] Entre els elements destacats hi ha el sepulcre dels consorts Fontcuberta i Jubany, de Cèsar Martinell (1941), que inclou una imatge de Crist en bronze obra de Frederic Marès.[^1] L'escultora i ceramista M. Àngels Domingo i Laplana, Madola, va donar al municipi 40 escultures de ceràmica inspirades en el Llibre de Sinera de Salvador Espriu.[^1] ## Persones vinculades Salvador Espriu hi està enterrat en un nínxol senzill, i va fer del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.[^1] Lluís Ferran de Pol, nascut a Arenys de Mar el 1911, fou jurista i escriptor.[^2] Al cementiri hi ha enterrats industrials, com la família Mollfulleda, i indians, com Andreu Lloveras i Riera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Centre Cultural Calisay > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/centre-cultural-calisay Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/centre-cultural-calisay» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 31 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1920-1940 - **Autoria:** Joan Rubió i Bellver; Joan Dotras Manyà i Cèsar Martinell i Brunet - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.582710, 2.547684 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875114 El Centre Cultural Calisay és un edifici de la riera del Pare Fita, número 31, protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) i dedicat avui a usos lúdics i culturals.[^1] El conjunt correspon a l'antiga fàbrica del Calisay, coneguda antigament com a destil·leries Mollfulleda.[^1] ## Història El Calisay va néixer a Malgrat de Mar, on el 1895 tres socis van constituir una societat per elaborar i vendre licors.[^1] El 24 d'abril de 1897 es produí una compravenda per la qual la societat passà a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar.[^1] La fabricació va començar el 1910 a l'antic molí de dalt, que Mollfulleda havia comprat dos anys abans.[^1] Després de la mort de Magí Mollfulleda, el 1913, la seva esposa Maria de Congost i els fills Joan i Santiago van administrar la destil·leria des del gener de 1914.[^1] Joan Mollfulleda va ser alcalde d'Arenys entre 1924 i 1930.[^1] La factoria d'Arenys es va tancar el 30 de gener de 1995, després d'una greu crisi iniciada el 1966.[^1] L'Ajuntament va permutar la fàbrica amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i el 1998 es van aprovar els nous usos de l'equipament, amb remodelació de Massimo Cova i Jordi Gras.[^1] ## L'edifici El conjunt s'aixeca al vessant dret de la riera, sobre l'espai on hi havia hagut un molí fariner.[^1] Inclou l'edifici sobre l'antic molí de dalt, naus adossades, la xemeneia, unes naus bessones d'embotellament i un edifici cantoner reformat per Cèsar Martinell.[^1] La planta baixa de l'antic molí es cobreix amb sis voltes de quatre punts; avui és una sala d'exposicions.[^1] Als pisos superiors hi ha la sala noble, la regidoria de cultura i Ràdio Arenys.[^1] La xemeneia, de fust troncocònic de maó vist, es pot llegir «LICOR CALISAY» de dalt a baix del fust amb grans lletres.[^1] Entre 1925 i 1930 es va fer una reforma historicista que sembla dirigida per Joan Rubió i Bellver, i el 1933 Joan Dotras Manyà va dirigir les obres a l'antiga bassa.[^1] L'edifici del molí té una torre mirador oberta als quatre vents per arcades conopials rebaixades, i les façanes són d'estil neogòtic.[^1] A partir dels anys 40 del segle XX, Cèsar Martinell va projectar l'ampliació de la fàbrica cap al nord.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Centre Cultural Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-calisay --- # Clau de volta de la capella de sant Elm > Element arquitectònic, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm» - **Adreça:** Carrer de La Torre, núm. 50 - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Gòtic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581562, 2.547274 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858097 La clau de volta de la capella de sant Elm és un element arquitectònic d'estil gòtic, del segle XVI.[^1] Està encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre.[^1] ## Descripció i origen La peça representa Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta.[^1] Probablement pertanyia a l'antiga capella dedicada al sant, que se situava a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.[^1] El seu estat de conservació és bo i actualment té un ús ornamental.[^1] ## El carrer de la Torre El carrer pren el nom d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap al 1560, coneguda com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré, i el 1813 hi va néixer el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.[^1] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Clau de volta de la capella de sant Elm». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm --- # Club Nàutic > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/club-nautic Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/club-nautic» - **Adreça:** Carrer del Port, núm. 3 - **Carrer:** [Carrer del Port](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579432, 2.558315 El Club Nàutic d'Arenys de Mar té les instal·lacions al Port d'Arenys de Mar; l'edifici que va acollir el club és al carrer del Port, número 3.[^1] El club es va fundar el 1952.[^1] ## Història Pel que fa a l'antiguitat, és el quart club nàutic més antic de Catalunya i el més antic que no es troba en una capital de província.[^1] Agustí Montalt, que va ser president del Barça, també ho va ser del Club Nàutic d'Arenys.[^1] Alguns regatistes olímpics espanyols n'han estat socis.[^1] ## L'edifici És el primer edifici destinat a acollir el club nàutic, d'estil contemporani i del segle XX.[^1] Té una sola planta, en forma de «L», i la coberta és de teula àrab a dues aigües amb ràfec.[^1] A la façana de llevant, un petit atri amb quatre arcades uneix els dos cossos de la planta.[^1] El parament és llis i pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.[^1] ## Activitats El club disposa d'una Escola de Vela i d'un «Centre de Perfeccionament Esportiu».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Club Nàutic». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic --- # Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607 > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-d-arenys-de-mar-per- Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-d-arenys-de-mar-per-» - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580595, 2.549308 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q126519679 Les «Cobles al gloriós Sant Roc» són un goig en lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, lligat al vot de poble fet l'any 1607.[^1] Les dades del patrimoni les classifiquen com a patrimoni immaterial, dins l'àmbit de la música i la dansa.[^1] ## El vot de vila A Arenys de Mar, el 16 d'agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, en agraïment per haver estat deslliurats de la pesta.[^1] Les colles de macips i captadores hi surten acompanyades d'un flabiol i un tamborí, i ruixen la població amb almorratxes d'aigua perfumada.[^1] ## El goig i la música La música del goig és de Jaume Lloret i Maresma, i la lletra és de mossèn Martí Amagat.[^1] L'any 2013 el Patronat de Sant Roc va concedir a Lloret l'Almorratxa d'Honor.[^1] ## Les edicions L'edició del goig està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d'una tradició clàssica de l'edició dels goigs, i duu a l'encapçalament la imatge de Sant Roc, pelegrí.[^1] Porta el nom de la Impremta Santa Maria d'Arenys de Mar fora de l'orla.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per --- # Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar > Col·lecció, segle VI aC- III dC, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-arqueologica-del-museu-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-arqueologica-del-museu-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Antic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581726, 2.548217 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q3826150 La col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar és un conjunt de patrimoni moble, d'època antiga, relacionada amb el carrer de l'Església, número 43.[^1] Les peces daten d'entre el segle VI aC i el segle III dC.[^1] Forma part dels fons que el museu agrupa sota el nom de Fons Josep Maria Pons i Guri.[^1] ## Els jaciments d'origen Les peces de la col·lecció arqueològica procedeixen principalment de dos jaciments: el poblat ibèric del Puig de Castellar, situat a la Torre dels Encantats, i la vil·la romana de Valldemaria.[^1] El poblat ibèric del Puig de Castellar, situat a la Torre dels Encantats, va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri entre 1949 i 1950, i després entre 1956 i 1957.[^1] La vil·la romana de Valldemaria està datada entre mitjan segle I aC i segle I dC i es va excavar principalment entre 1987 i 1988.[^1] ## El museu El Museu d'Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol.[^1] Dins el Museu Marès de la Punta hi ha una sala dedicada a la història d'Arenys de Mar, amb objectes procedents de l'antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la història de la vila des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.[^1] Aquell museu municipal va tancar definitivament el 1977.[^1] ## Josep Maria Pons i Guri Josep Maria Pons i Guri va néixer el 1909 a Arenys de Mar i hi va morir el 2005; va ser arxiver, historiador, jurista i polític.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar [^2]: Wikidata, «Josep Maria Pons i Guri» (Q11928735). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928735 --- # Col·lecció d'exvots del Montcalvari > Col·lecció, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-exvots-del-montcalvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-exvots-del-montcalvari» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581727, 2.548211 Té l'adreça al carrer de l'Església, núm. 43.[^1] ## La col·lecció Els exvots procedeixen de l'ermita del Montcalvari, una ermita de devoció marinera situada en una penya davant el mar.[^1] Van ingressar a les col·leccions de l'antic Museu Municipal Fidel Fita.[^1] Són de dos tipus: maquetes de vaixells i pintures a l'oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l'ajut del Crist del Montcalvari.[^1] Les dades de patrimoni la daten entre els segles XVIII i XX i indiquen que el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'ermita del Montcalvari L'ermita es troba dins l'edifici del mateix nom, davant el port esportiu, i és una de les més antigues d'Arenys de Mar.[^1] Segons la tradició, la va fundar Hipòlit Doy, que havia matat la seva esposa en un atac de gelosia i va viatjar penedit a Roma.[^1] Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic per als pescadors arenyencs, que hi trepitjaven l'últim lloc de terra abans de fer-se a mar i el primer en tornar.[^1] L'any 1892 Narcís Serra hi va construir un balneari, i el 1906 Enric Nel·lo el va transformar en un hotel de 50 habitacions.[^1] El 1948 es va remodelar per convertir-lo en habitatges, amb l'ermita integrada dins el complex arquitectònic.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció d'exvots del Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari --- # Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar > Col·lecció, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-historia-i-etnografica-del-museu-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-historia-i-etnografica-del-museu-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581760, 2.548249 La Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar és un conjunt de patrimoni moble situat al carrer de l'Església, núm. 43, amb un ús actual lúdic i cultural.[^1] Es troba dins el Museu Marès de la Punta, en una sala dedicada a la història d'Arenys de Mar.[^1] ## Història El primer intent de museïtzar el patrimoni cultural i històric arenyenc es va fer entre la segona i la tercera dècada del segle XX.[^1] El 1957 va reaparèixer la idea de dotar Arenys de Mar d'un museu on mostrar el seu passat.[^1] Aquell museu, instal·lat en dependències annexes a la Casa de la Vila, va tancar definitivament el 1977.[^1] Bona part del fons arqueològic i artístic va restar durant molts anys als magatzems municipals.[^1] El Museu d'Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983.[^1] Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys del Museu Marès de la Punta, moltes d'aquestes peces es van tornar a exhibir de manera permanent.[^1] ## La col·lecció Els objectes provenen de l'antic Museu Municipal Fidel Fita i recorren la història del poble des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.[^1] L'exposició vol mostrar l'evolució d'Arenys de Mar com a poble i com a comunitat, des dels inicis, a les darreries del segle XVI, fins a l'entrada del mil·lenni actual.[^1] Les dades de catalogació indiquen que l'estat de conservació és bo i que el segle associat és el XVI-XXI.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar --- # Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar > Col·lecció, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-minerologia-del-museu-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-minerologia-del-museu-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 37-39 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581639, 2.548313 La col·lecció de mineralogia és una col·lecció de patrimoni moble del segle XX, situada al carrer de l'Església, núm. 37-39, i s'utilitza amb finalitat cultural.[^1] Forma part del Museu d'Arenys de Mar, que reuneix el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia en un mateix ens.[^1] ## Història El museu es va crear el 1988, gràcies a la donació que Joaquim Mollfulleda Borrell va fer de la seva col·lecció de minerals a Arenys de Mar.[^1] Abans, des del 1974, el primer museu havia estat a Can Colomer, una masia d'Arenys de Munt propietat de Mollfulleda.[^1] Les mostres li arribaven per donacions, intercanvis, compres o regals d'amics, i un dels donants va ser el minerologista barceloní Joaquim Folch.[^1] Va fer la donació a Arenys de Mar perquè no volia que la col·lecció es dispersés, i hi posà la condició que s'instal·lés adequadament.[^1] Des del 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.[^1] ## La col·lecció El Museu Mollfulleda reuneix una de les col·leccions de mineralogia de caràcter científic més importants de Catalunya.[^1] A la primera sala del Museu hi ha un espai per introduir-nos a la mineralogia, i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència.[^1] La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per Dana i Nickel-Strunz, i s'hi poden trobar exemplars com el bismut de Villanueva de Córdoba o la malaquita de Katanga.[^1] La planta superior es dedica a la mineralogia de Catalunya, amb exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol i minerals del Priorat.[^1] El museu disposa també d'un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar --- # Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar > Col·lecció, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-nautica-del-museu-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-nautica-del-museu-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581752, 2.548255 La col·lecció de nàutica és una de les col·leccions que formen part del Museu d'Arenys de Mar, situada al carrer de l'Església, número 43.[^1] El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens.[^1] ## La col·lecció Els fons de nàutica provenen sobretot de l'antic Museu Fidel Fita d'Arenys de Mar.[^1] Hi ha eines de mestre d'aixa, instrumental de navegació, caixes de mariner i maquetes de vaixells.[^1] Els objectes remeten al passat mariner de la vila, marcat pel comerç amb Amèrica a finals del segle XVIII i al XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i una de les principals Escoles de Nàutica d'Espanya al segle XIX.[^1] Cronològicament, la col·lecció va de finals del segle XVIII al primer quart del segle XX.[^1] ## El museu El Museu d'Arenys de Mar va obrir el 13 de març de 1983, arran de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes de Frederic Marès i Deulovol.[^1] L'antic Museu Municipal Fidel Fita, instal·lat en dependències annexes a la Casa de la Vila, va tancar definitivament el 1977.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar --- # Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar > Col·lecció, segle XVII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de l'església, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581745, 2.548242 La col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar és un fons de patrimoni moble situat al carrer de l'Església, número 43.[^1] Els treballs que conserva abasten del segle XVII al XX, i el seu estat de conservació és bo.[^1] El seu ús actual és científic i cultural.[^1] ## El museu i la col·lecció El Museu d'Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol.[^1] Marès havia donat la col·lecció en dipòsit amb la condició que s'exposés a Arenys de Mar amb el nom de Museu Marès de la Punta.[^1] Amb donacions i adquisicions de peces, l'espai ha crescut fins a convertir-se en un museu de referència a Europa.[^1] El fons inclou diverses col·leccions, entre les quals la inicial de Frederic Marès, la de Carmen Tórtola Valencia, la de Carmen Delgado i la de Francesca Bonnemaison.[^1] ## Les peces Les sales permeten fer un recorregut per la història de les puntes, que van néixer a Venècia a finals del segle XVII.[^1] Hi ha treballs des de finals del segle XVI fins a l'actualitat, ordenats segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines i xals.[^1] El fons també comprèn utensilis, com coixins i estris per fer puntes, i dissenys i patrons.[^1] Al Museu es poden trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.[^1] ## La Casa Castells Destaquen els dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells, empresa de puntes artesanes d'Arenys de Mar activa entre 1862 i 1962.[^1] Marià Castells va ser l'autor de les estovalles d'altar, l'alba i el roquet de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, treballats entre 1927 i 1930.[^1] Aquestes peces s'exposen en una sala del museu al costat dels dissenys originals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar --- # Col·legi Cassà > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/collegi-cassa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/collegi-cassa» - **Adreça:** Carrer de Sant Pere, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de Sant Pere](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580040, 2.547390 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858074 El Col·legi Cassà és un edifici escolar d'Arenys de Mar situat al carrer de Sant Pere, número 43.[^1] L'inventari de patrimoni el classifica com a edifici d'estil contemporani, dels segles XIX-XX, en bon estat de conservació i sense protecció.[^1] ## Història L'edifici va ser promogut pel Patronat de les Escoles Catòliques del Marqués de la Quadra.[^1] El 1905 el Patronat de les Escoles Catòliques del Marqués de la Quadra, que havia promogut l'edifici escolar, va rebre les rendes del llegat de Joan Baptista Cassà, que es van dedicar al seu sosteniment.[^1] Els Germans Gabrielistes es van fer càrrec del centre fins al 1969, i després en va assumir la gestió la parròquia.[^1] ## L'edifici Té planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i la façana principal ocupa un bon tram del carrer.[^1] La façana s'organitza en diversos eixos verticals definits sobretot per les finestres, que majoritàriament repeteixen un mateix patró ornamental.[^1] Les finestres tenen un emmarcament en relleu, amb un tema floral central a la llinda i dos aplics florals a la part baixa dels brancals.[^1] El parament és rugós a la part baixa, a manera de sòcol, i llis i pintat de color crema a la resta.[^1] La façana acaba amb una cornisa volada sostinguda per mènsules decorades, i el capcer està presidit per un petit frontó amb una inscripció, tapada parcialment per una reixa protectora, on es pot llegir ESCUELAS.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·legi Cassà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-cassa --- # Col·legi de La Presentació > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/collegi-de-la-presentacio Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/collegi-de-la-presentacio» - **Adreça:** Carrer de Pompeu Fabra, núm. 2 - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1920 - **Autoria:** Salvador Puiggròs - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.585457, 2.548479 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11914762 El Col·legi de La Presentació és un edifici escolar d'Arenys de Mar, situat al número 2 del carrer de Pompeu Fabra.[^1] Està regentat per les germanes de la Caritat Dominicanes de la Presentació de la Santíssima Verge, originàries de la ciutat francesa de Tours.[^1] L'edifici té protecció legal com a BCIL.[^1] ## Història La congregació es va establir a la vila el novembre de 1860.[^1] Aquell mateix any, el desembre, un petit nombre de germanes va arribar a Arenys i es va fer càrrec de l'hospital, on també feien classes.[^1] Josep Xifré i Dorwing va tenir unes divergències amb les germanes de Sant Vicenç de Paül, l'ordre que tenia cura a Arenys de l'Hospital Xifré, i l'hospital va canviar de comunitat.[^1] El 1923 les monges van deixar l'hospital i es van traslladar a l'edifici actual, que havien fet construir a l'altra banda de la riera; van abandonar l'activitat hospitalària i es van centrar en la docència.[^1] Als anys quaranta del segle XX, Cèsar Martinell hi va fer intervencions a la capella.[^1] ## L'edifici És un edifici d'estil eclèctic, de grans dimensions, envoltat de patis i jardins.[^1] Es troba prop de la carena d'un promontori, al marge esquerre de la riera i enfront de l'edifici Xifré.[^1] Té tres plantes i tres cossos perpendiculars a la façana, amb dos travessers que encerclen dos patis interiors.[^1] L'església ocupa el cos central, i el seu absis sobresurt de la façana posterior.[^1] Tots els cossos tenen teulada a dues vessants, tret de la part davantera del cos central, que forma un terrat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Col·legi de La Presentació». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-presentacio --- # Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/conjunt-d-alzines-del-rial-de-sa-clavella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/conjunt-d-alzines-del-rial-de-sa-clavella» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.586636, 2.540777 El conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella és una zona d'interès del patrimoni natural d'Arenys de Mar.[^1] Es troba a l'adreça Rial de Sa Clavella.[^1] ## Descripció Les alzines estan plantades de forma lineal, al llarg del marge dret de la capçalera del rial.[^1] El conjunt fa uns 80-90 metres de longitud.[^1] El seu estat de conservació és bo.[^1] ## Història Aquestes alzines són la darrera mostra d'una gran alineació que seguia aquest marge del rial dècades enrere.[^1] El conjunt no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella --- # Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar > Element arquitectònic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-mines-d-aigua-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-mines-d-aigua-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581903, 2.548824 El conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar és un element arquitectònic catalogat com a patrimoni immoble, d'estil modern i datat entre els segles XVIII i XX.[^1] Les mines són un exemple d'aprofitament dels recursos hídrics per a una comunitat.[^1] Segons les dades, l'estat de conservació és dolent, no tenen protecció ni ús actual.[^1] ## Les mines identificades Un estudi de les mines del Maresme fet per Bernat Salbanyà (2007) ha permès identificar a Arenys de Mar una sèrie de mines: Trilla, Can Domingo Caldes, Can Poy, La Gallina, Can Forades, Mina dels Frares, Can Cabirol, Sans (o Salas, o de Molins) i Can Mils o Can Montalt.[^1] ## La mina de Can Cabirol La mina de Can Cabirol neix en forma de galeria a la zona sedimentària de la riera d'Arenys, a l'alçada del carrer de la Font.[^1] Ha persistit fins i tot després del cobriment de la Riera.[^1] A la cantonada de la plaça de l'Església passa de galeria a entubada, un tram que es va canviar durant la reordenació de la plaça a mitjan segle XX.[^1] Després passa per sota la Casa Milans i arriba a la finca de Can Cabirol, on un pilar repartidor divideix l'aigua cap als dos arrendataris actuals.[^1] ## Altres mines La mina de la Gallina neix al rial del Bareu, al peu del turó on hi ha el grup de cases del Paraíso.[^1] A la mina de la Gallina, d'un pilar repartidor en surten uns tubs més petits que reparteixen l'aigua a 12 cases del nucli antic.[^1] La mina de Can Montalt neix a l'actual plaça de la Mare Paula Montalt i el seu tram final arribava a Can Ramon de les Aigües, on desembocava en un pilar repartidor.[^1] La mina Sans neix a la finca de Can Sagrera, a Arenys de Munt; més avall, un ramal surt del Molí de Mar, travessa la N-II i la via del ferrocarril i desemboca al mar.[^1] El tall més significatiu de la mina Sans es va produir en la construcció de la nova seu dels Jutjats d'Arenys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mines-daigua-darenys-de-mar --- # Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar > Música i dansa, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579540, 2.551607 El conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar és un element de patrimoni immaterial dins l'àmbit de la música i la dansa, d'estil contemporani i del segle XX.[^1] Des del primer quart del segle XX, Arenys de Mar té 27 sardanes i un ballet, compostos per autors diferents.[^1] Les peces estan dedicades sobretot a la gent i al poble, als aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.[^1] ## Les composicions Xavier Maimí i Miró va compondre «Arenyenca» el 1922 i «A la festa del Remei» el 1956.[^1] Fra Manuel de Lipà va compondre almenys tres obres dedicades a Arenys de Mar: «Ametlles d'Arenys», «Ametlles i randes» i «La gent d'Arenys».[^1] «Ametlles i randes», obra de Fra Manuel de Lipà, es va estrenar després de la seva mort, el 2 d'abril de 2006, amb instrumentació de Marcel Artiaga.[^1] Jaume Ventura i Tort va estrenar «Arenys de Mar» el 1950.[^1] Romàs Gil i Membrado va dedicar una sardana als gegants, «En Roc i la Maria», estrenada el 7 d'abril de 2002.[^1] Jordi Molina i Membrives va escriure «Per un mateix camí», dedicada als organitzadors de l'aplec d'Arenys de Mar i estrenada el 2 d'abril de 1989.[^1] El 1994 Josete Aspinàs Belluch va afegir la lletra a la sardana «Per un mateix camí», de Jordi Molina i Membrives.[^1] ## La sardana La sardana és una dansa de caire popular i col·lectiva en què homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana, amb música normalment interpretada per una cobla.[^1] El primer document conservat que esmenta un ball anomenat «sardana» és de 1552.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar --- # Convent de les Clarisses > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/convent-de-les-clarisses Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/convent-de-les-clarisses» - **Adreça:** Carrer de Santa Clara, núm. 16 - **Carrer:** [Carrer Sta. Clara](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-clara) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1905 - **Autoria:** Salvador Oller - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.584300, 2.545835 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875077 El Convent de les Clarisses és un conjunt d'edificis situat al carrer de Santa Clara, número 16, d'Arenys de Mar.[^1] Té la consideració de bé cultural d'interès local (BCIL), amb protecció legal.[^1] ## Història El convent el fundà la congregació de les Clarisses, monges de clausura.[^1] Les monges es dedicaven a rentar i planxar la roba blanca que els portava la gent d'Arenys.[^1] Quan hi havia un casament a la família, també portaven ous a les Clarisses perquè resessin per desitjar que el matrimoni anés bé i que no plogués el dia del casament.[^1] L'edifici consta com a obra de Salvador Oller, de l'any 1905.[^1] ## L'edifici El conjunt inclou l'església, les dependències del convent, una masoveria i un jardí.[^1] L'església és de planta rectangular, d'una sola nau, i la seva façana dona al carrer de Santa Clara.[^1] L'entrada té llinda recta amb un arc ogival al damunt, emmarcat amb una filera de maons, i s'hi accedeix pujant quatre graons.[^1] Al timpà hi ha un plafó ceràmic de Doy, del 1991, amb Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre.[^1] Damunt l'entrada hi ha un rosetó amb vitrall, i el coronament triangular de la façana està presidit per una creu.[^1] ## Actualitat L'edifici s'està reformant per acollir la biblioteca municipal, que ara és a Can Juncosa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Convent de les Clarisses». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-clarisses --- # Convent dels Caputxins > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/convent-dels-caputxins Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/convent-dels-caputxins» - **Adreça:** Carrer de Santa Maria, 7 - **Carrer:** [Carrer Sta. Maria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1918 - **Autoria:** Bonaventura Bassegoda i Amigó - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583683, 2.549096 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003925 El Convent dels Caputxins, situat al número 7 del carrer de Santa Maria, és un edifici d'ús religiós.[^1] Està protegit legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Història Els caputxins s'establiren per primer cop a Arenys de Mar l'any 1618, al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Pietat, al turó on avui hi ha el cementiri.[^1] Un tercer convent, bastit el 1632, subsistí fins a l'exclaustració de 1835.[^1] Poc després de l'exclaustració de l'any 1835, la família Castelló adquirí el recinte conventual i hi situà la famosa granja avícola «Paraíso».[^1] La restauració de la vida conventual tingué lloc el 1879.[^1] L'any 1915 començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.[^1] L'església, dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d'agost de 1929.[^1] Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), l'església fou convertida en taller de fusteria i el convent en alberg de refugiats.[^1] ## L'edifici El convent consta de l'església, les dependències conventuals i el jardí, situat a la part posterior.[^1] Les dependències s'organitzen al voltant d'un claustre en forma de «U».[^1] L'església és d'una sola nau amb arcs apuntats i s'hi accedeix des del carrer de Santa Maria per una portalada lateral.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües i hi sobresurt un petit campanar de secció quadrada i coberta piramidal, de l'any 1930.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Convent dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-caputxins --- # Coquetes d'Arenys > Tècnica artesanal, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/coquetes-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/coquetes-d-arenys» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 41 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Josep Danès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580412, 2.550199 Les coquetes d'Arenys són un dolç de pasta de full, de forma ovalada o de llengüeta, cobert de sucre caramel·litzat al forn.[^1] El Mapa de Patrimoni Cultural recull les coquetes d'Arenys a la Riera del Bisbe Pol, núm. 41, i les classifica dins el patrimoni immaterial, com a tècnica artesanal.[^1] ## Ingredients L'ingredient principal és la farina de blat, i també s'hi usen aigua, sucre, llard de porc i sal.[^1] Hi ha també olis i greixos vegetals, com el de gira-sol, el de palma i el de soja.[^1] ## Història Les coquetes es van començar a popularitzar amb l'arribada del tren, l'any 1857.[^1] Llavors eren força més grosses i es venien als vagons, a l'estació i pels carrers, igual que els diaris.[^1] A la dècada dels cinquanta, el jove pastisser Joan Danés va heretar la recepta centenària de les coquetes i els va donar la forma i la mida que tenen avui.[^1] ## Qui les elabora Josep Danés, mestre artesà de la segona generació, és qui les elabora.[^1] Se'n recomana el consum amb crema catalana, confitures, mató amb mel o gelat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Coquetes d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/coquetes-darenys --- # Costums diversos recollits per Joan Amades > Costumari, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/costums-diversos-recollits-per-joan-amades Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/costums-diversos-recollits-per-joan-amades» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579377, 2.551526 Aquest conjunt aplega una sèrie d'anotacions del Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar.[^1] Les fitxes es classifiquen com a patrimoni immaterial, de tipologia costumari, i sense protecció.[^1] ## Carnestoltes i dijous gras Segons Amades, per Carnestoltes es feia a Arenys de Mar un ball de cançons en què els cantaires es reunien per carrers.[^1] Per acabar el ball, les colles anaven a la plaça, es fonien en una de sola i intensificaven els cants com a final de festa.[^1] El dijous gras, les cases acomodades feien un convit amb una gran coca que amagava una o dues faves seques.[^1] Qui trobava la fava havia de repetir el convit el dijous següent, i així els convits podien durar tots els dijous de Quaresma.[^1] ## Verema i Sant Zenon Amades recull que per la verema es posen raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, considerada protectora.[^1] ## Nadal i fi d'any La vigília de Nadal, la quitxalla d'Arenys i de Canet anava per la platja fent volar cordes enceses i sonant corns per avisar els Reis que el Jesuset havia nascut.[^1] La fadrinalla la vigília de Nadal feia bromes, com emportar-se una barca de la platja per posar-la a la bassa del molí de la mina o lligar una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes.[^1] A Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant es deia a la mainada que, per poder veure l'Home dels Nassos, calia estar net de pecat.[^1] Els infants havien d'anar vora el mar i dir cridant les malifetes que havien fet, i per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Costums diversos recollits per Joan Amades». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades --- # Costums relacionats amb Sant Joan > Costumari, segle XIX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/costums-relacionats-amb-sant-joan Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/costums-relacionats-amb-sant-joan» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578061, 2.553361 Els costums relacionats amb Sant Joan són un element del patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, catalogat com a costumari, amb un ús actual lúdic.[^1] A Arenys no se celebra una festa especialment sonada en comparació amb altres municipis, però la revetlla hi està molt arrelada.[^1] ## Història La festa es vincula amb l'arribada de la Flama del Canigó, que a Arenys es feia des dels anys 60 del segle XX, en secret i en plena dictadura.[^1] Per això se li atribueix un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per les llibertats.[^1] Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual.[^1] ## La celebració actual La festa s'obre amb l'arribada de la Flama del Canigó i la lectura del manifest; també se celebra la Fira del Solstici.[^1] Al vespre hi ha la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.[^1] Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, una orquestra, coca i cava, i una banyada a la sortida del sol.[^1] ## Qui l'organitza La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d'Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se.[^1] Actualment l'Ajuntament organitza directament la revetlla i l'única foguera que s'hi fa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Costums relacionats amb Sant Joan». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan --- # Crema de la bota > Manifestació festiva, segle XVIII-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/crema-de-la-bota Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/crema-de-la-bota» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580599, 2.549802 La crema de la bota és una manifestació festiva del patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, que no té cap protecció.[^1] ## Origen i història L'origen de la festa es remunta a l'aniversari de la consagració de l'església parroquial.[^1] El temple va ser consagrat el 28 de juliol de 1686 pel bisbe de Vic, Antoni Pascual, fill de la població.[^1] Les primeres referències documentals de la festa són de començaments del segle XVIII, en la consueta de la parròquia de 1734.[^1] Una hipòtesi planteja que la festa tingui arrels en cerimònies rituals dels pescadors arenyencs.[^1] ## La celebració Antigament s'il·luminava el campanar amb llumets de variats colors i tritllejaven sense parar totes les campanes.[^1] Mentre la bota s'abrandava, hi saltava la mainada arenyenca.[^1] Actualment la bota s'encén amb la Flama del Canigó i s'envolta de palmes i palmons beneits el diumenge de Rams.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Crema de la bota». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-de-la-bota --- # Crist del Mont Calvari > Objecte, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/crist-del-mont-calvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/crist-del-mont-calvari» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580647, 2.549375 El Crist del Mont Calvari és una talla d'un Crist agònic a la creu, catalogada com a patrimoni moble.[^1] Es troba al carrer de l'Església, número 24.[^1] ## Història i descripció La imatge procedeix de l'ermita del Mont Calvari, situada al port d'Arenys de Mar.[^1] La talla data del segle XVII.[^1] Actualment té un ús religiós i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Crist del Mont Calvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mont-calvari --- # Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar > Jaciment arqueològic, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/depuradora-d-aigues-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/depuradora-d-aigues-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Entre el Rial de les Comes d'en Sala i el Rial dels Ruals. Al començament de la Riera o Torrent de la Vall de Maria. - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.594737, 2.563398 La depuradora d'aigües d'Arenys de Mar se situa entre el rial de les Comes d'en Sala i el rial dels Ruals, al començament de la riera o torrent de la Vall de Maria.[^1] A la fitxa del patrimoni cultural figura com a jaciment arqueològic, sense ús actual i sense protecció.[^1] ## Intervencions arqueològiques El lloc és a uns 160 metres al nord-est de Can Fassina, on el 1992 es van excavar quatre sitges del segle I aC.[^1] Els dies 20 i 22 de febrer de 2002 es va fer el control dels rebaixos per esbrinar la possible continuïtat del jaciment abans esmentat.[^1] El seguiment de la retirada vegetal va abastar 1800 metres quadrats, fins a una profunditat d'1,60 metres.[^1] Només es va registrar una mina d'època moderna i no es van trobar restes arqueològiques.[^1] Tampoc la prospecció del 2008, feta per revisar la Carta Arqueològica del Maresme, no va documentar materials arqueològics en superfície.[^1] ## L'entorn La zona on hi ha la depuradora és construïda, amb bosc i matoll cap al nord i erms a la banda sud.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-darenys-de-mar --- # El Portal > Element arquitectònic, segle XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/el-portal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/el-portal» - **Adreça:** Carrer de les Escolàpies, núm. 8 - **Carrer:** [Carrer de les Escolàpies](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-escolapies) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580060, 2.548800 El Portal és un element arquitectònic del carrer de les Escolàpies, número 8, catalogat com a patrimoni immoble.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i s'adscriu al segle XVII.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres, situada en un carrer estret orientat de sud a nord.[^1] Té planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos.[^1] Els dos pisos superiors provenen d'una remunta feta modernament, que va trencar el volum originari de la casa.[^1] ## El portal L'element de més interès històric i artístic és el portal rodó dovellat de la façana.[^1] Les dovelles són de grans dimensions, estan ben escairades i tallades en regràs.[^1] El portal constitueix l'accés principal d'un hostal; és per aquest motiu que cadascuna de les dovelles que forma l'arc té una peça de fusta tallada amb la forma de les pedres, amb lletres de ferro a sobre que mostren el nom «L'HOSTALET».[^1] ## Al carrer Antigament, el carrer de les Escolàpies s'anomenava carrer de Cantalagrella.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «El Portal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal --- # El Turó > Jaciment arqueològic, segle II aC. - V dC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/el-turo Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/el-turo» - **Adreça:** El Turó - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581255, 2.551596 El Turó és un jaciment arqueològic d'època romana, situat al cim i al vessant oest de la muntanya que rep aquest nom.[^1] Les dades de patrimoni el situen entre el segle II aC i el V dC i el classifiquen com a jaciment de tipologia romana, amb un estat de conservació regular.[^1] ## Localització S'hi accedeix des de la Riera del Bisbe Pol: cal prendre el carrer de l'Olivar i pujar-hi fins al carrer de la Plana.[^1] La zona és una finca tancada, on hi ha diverses edificacions i una zona de bosc.[^1] ## Història de la troballa El jaciment es coneix a partir d'una troballa de J. Pera i Isern, a principis dels anys vuitanta del segle XX.[^1] Segons la troballa de J. Pera i Isern, a principis dels anys 80 del segle XX, al carrer de les Margarides s'hi havien trobat materials d'època romana rodats, procedents segurament del cim del turó.[^1] Entre aquests materials hi havia un pivot d'àmfora amb grafit.[^1] Com que el material és poc divers quant a tipologia, no se'n pot precisar el tipus de jaciment ni acotar millor la cronologia.[^1] En la prospecció del 2008, feta per revisar la carta arqueològica del Maresme, no es va poder entrar en aquest indret, ja que es tracta d'una finca tancada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «El Turó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo --- # El cant de l'Àngel > Música i dansa, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/el-cant-de-l-angel Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/el-cant-de-l-angel» - **Adreça:** Església parroquial - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580615, 2.549289 El Cant de l'Àngel és una tradició de música i dansa, de l'àmbit del patrimoni immaterial, vinculada a l'església parroquial.[^1] Consistia a anunciar, mitjançant el cant del Regina Coeli, la resurrecció de Jesucrist a la seva mare, la Mare de Déu.[^1] ## La tradició Es cantava el diumenge de Resurrecció, després de l'Ofici, a l'església de Santa Maria.[^1] Formava el punt àlgid de la Pasqua i també s'hi cantava a fora, a la plaça.[^1] El cant anava a càrrec d'un nen vestit d'àngel.[^1] Tot i que l'himne és universal, cada poble n'adaptava la melodia.[^1] ## Pèrdua i continuïtat A Arenys aquesta tradició es va perdre a partir dels anys 70.[^1] Continua vigent a Calella, que és l'únic municipi del Maresme on es conserva, i també a Blanes i Olot.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «El cant de l'Àngel». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cant-de-langel --- # El cordonasso de Sant Francesc > Costumari, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/el-cordonasso-de-sant-francesc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/el-cordonasso-de-sant-francesc» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583703, 2.549091 El cordonasso de Sant Francesc és un element del costumari d'Arenys de Mar, dins l'àmbit del patrimoni immaterial.[^1] Les dades del catàleg l'adscriuen als segles XVIII-XX i indiquen que no té protecció i que no té ús actual.[^1] ## El significat Els cordonassos se situen cap al 4 d'octubre, festa de Sant Francesc d'Assís.[^1] Segons l'explicació recollida, el sant es treu el cordó i el fa baixar a poc a poc dins del mar, on treballen els pescadors.[^1] ## La relació amb Arenys A Arenys, al convent dels frares hi havia la Mare de Déu del Bon Viatge, i segons la font encara hi és.[^1] Les dones, mares i germanes dels pescadors anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «El cordonasso de Sant Francesc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cordonasso-de-sant-francesc --- # Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica > Objecte, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/elements-vinculats-a-l-activitat-tradicional-pesquera-i-nautica Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/elements-vinculats-a-l-activitat-tradicional-pesquera-i-nautica» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579661, 2.556137 Al port d'Arenys de Mar, a la Carretera del Port, es conserven dos testimonis de l'activitat pesquera i nàutica tradicional: el Gigre del Mar Sport (o del Portinyol) i la Maquinilla.[^1] Es tracta de patrimoni moble del segle XX, en bon estat de conservació, que actualment no té ús i no disposa de cap protecció.[^1] ## El gigre i la maquinilla El gigre servia per varar les embarcacions i treure-les de l'aigua.[^1] Actualment està en desús i es troba a l'emplaçament original, davant de l'edifici del Club de Pesca Mar Sport.[^1] És el darrer testimoni de l'activitat nàutica i industrial d'aquesta zona i hi va ser col·locat a l'inici de la construcció del port.[^1] La Maquinilla és a pocs metres del gigre, cap al sud-oest, dins les mateixes instal·lacions.[^1] També era un giny de varada, però de tracció elèctrica, i s'utilitzava per varar les barques del Club de Pesca.[^1] ## El port La reivindicació d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII.[^1] Després del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi.[^1] El Consell de Ministres va concedir l'autorització per construir el port el 21 de novembre de 1917.[^1] Les obres, adjudicades al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com València, van començar quatre anys més tard i van durar fins al 1961.[^1] Solé hi va treballar fins al 1931 i les obres es van reprendre el 1947.[^1] Als anys 90 es va ampliar la dàrsena pesquera i el varador, i el 2017 es va inaugurar una reforma de l'escullera de ponent.[^1] ## Fonts [^1]: Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar. «Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-vinculats-a-lactivitat-tradicional-pesquera-i-nautica --- # Els d'Arenys són batejats sota l'escala > Tradició oral, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/els-d-arenys-son-batejats-sota-l-escala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/els-d-arenys-son-batejats-sota-l-escala» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent «Els d'Arenys són batejats sota l'escala» és una dita que forma part del patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, catalogada com a tradició oral.[^1] Les dades de catalogació la situen al segle XX i indiquen que no té cap protecció.[^1] ## Origen La dita és recollida en un blog de paremiologia catalana comparada, on diversos autors hi fan referència.[^1] Sembla que deriva del fet que la pica de batejar es va col·locar sota l'escala que pujava al cor.[^1] Aquest lloc es considerava poc adient per a l'aire senyorívol i presumit que s'atribuïa als arenyencs.[^1] Segons la font, l'explicació que la pica de batejar estava col·locada sota l'escala que pujava al cor va acompanyada de la referència a Amades, 1937.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Els d'Arenys són batejats sota l'escala». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala --- # Els d'Arenys, dijous parlen castellà > Tradició oral, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/els-d-arenys-dijous-parlen-castella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/els-d-arenys-dijous-parlen-castella» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580694, 2.550132 «Els d'Arenys, dijous parlen castellà» és una tradició oral d'Arenys de Mar, catalogada com a patrimoni immaterial i datada entre els segles XIX i XX.[^1] Segons la fitxa, no té cap tipus de protecció.[^1] ## Origen de la dita Segons es diu i està escrit (Quintana, 2011), a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones, d'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia "chachas".[^1] Els dijous aquestes minyones lliuraven i sembla que, per l'origen d'aquestes minyones, la seva llengua materna era el castellà; els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà.[^1] Una altra versió, que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro.[^1] El suro baixava de les muntanyes del Montnegre i del Montseny, i al mercat es reunien compradors de procedències diverses que feien els tractes en castellà.[^1] ## Il·lustració L'artista conegut amb el sobrenom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Els d'Arenys, dijous parlen castellà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella --- # Els sardinetes > Tradició oral, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/els-sardinetes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/els-sardinetes» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578069, 2.553549 «Sardinetes» és el nom amb què es coneix els veïns d'Arenys de Mar.[^1] Aquest malnom és un element de tradició oral, catalogat com a patrimoni immaterial.[^1] ## Origen i significat El nom s'explica per la vinculació dels arenyencs amb la mar i per la voluntat de distingir-los dels veïns d'Arenys de Munt.[^1] Segons la fitxa, els veïns d'Arenys de Mar són coneguts com a «sardinetes» per la seva vinculació amb la mar i per distingir-se dels d'Arenys de Munt.[^1] La sardina es relaciona amb trobades socials i festes d'estiu al voltant de la brasa.[^1] ## Ús actual Els arenyencs han assumit el malnom i hi ténen sentit d'identificació, fins al punt de definir-se ells mateixos com a sardinetes.[^1] Un establiment gastronòmic n'ha fet servir el nom com a nom propi.[^1] La fitxa data aquesta tradició entre els segles XVIII i XX, indica un bon estat de conservació i no li reconeix cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Els sardinetes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sardinetes --- # Els setciències > Tradició oral, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/els-setciencies Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/els-setciencies» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578829, 2.551781 Els setciències és un element del patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, catalogat com a tradició oral.[^1] Els veïns d'Arenys de Mar tenen dos sobrenoms: sardinetes i setciències.[^1] ## Origen del sobrenom El sobrenom de setciències es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns, com ser partit judicial, notaries i jutjats.[^1] Segons Quintana (2011), s'atribueix als arenyencs la particularitat de dormir amb les ulleres posades, de tan savis i intel·lectuals que són.[^1] La imatge popular és la d'un setciències que es posa al llit amb un llibre a les mans, llegeix fins que li ve la son i s'adorm amb les ulleres posades.[^1] ## Dades patrimonials La fitxa data aquesta tradició entre els segles XIX i XX, indica que el seu estat de conservació és bo i que no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Els setciències». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies --- # Escalons del carrer d'Avall > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escalons-del-carrer-d-avall Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escalons-del-carrer-d-avall» - **Adreça:** Carrer d'Avall - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.578764, 2.547953 Els escalons del carrer d'Avall són un conjunt arquitectònic del carrer d'Avall, d'ús social i en bon estat de conservació.[^1] S'inscriuen en els segles XIX-XX i tenen protecció legal com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Descripció Es tracta d'una gran escalinata de pedra amb forma corba, que comunica el carrer d'Avall amb el carrer d'Amunt.[^1] El puntapeu és fet de blocs de pedra tallada, i l'estesa dels graons és de trossos de pedra carejats.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escalons del carrer d'Avall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-del-carrer-davall --- # Escalons i camí del Paraiso > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escalons-i-cami-del-paraiso Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escalons-i-cami-del-paraiso» - **Adreça:** Carrer del professor Castelló, s/n. - **Carrer:** [Carrer del Professor Castelló](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583464, 2.549775 Els escalons i camí del Paraiso són un vial que enllaça l'accés a la finca «El Paraiso» amb el carrer del Professor Castelló.[^1] El conjunt té com a adreça el carrer del Professor Castelló, sense número.[^1] Està catalogat com a conjunt arquitectònic del segle XIX i té protecció legal com a BCIL.[^1] ## Descripció Malgrat el fort pendent del lloc, els esglaons segueixen el traçat del camí.[^1] El camí agafa forma de zig-zag vertical, amb dues parts sortints i una d'entrant.[^1] Els esglaons es fan amb fragments de pedra i tenen un pendent suau, poc gruix i una amplada pronunciada.[^1] Al voltant hi ha vegetació i una barana de ferro.[^1] Un mur d'obra recorre tot el perímetre del conjunt.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escalons i camí del Paraiso». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-i-cami-del-paraiso --- # Escorxador > Obra civil, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escorxador Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escorxador» - **Adreça:** Carrer de Pau Costa, núm. 8 - **Carrer:** [Carrer del Capellans](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-capellans) - **Tipologia:** Obra civil - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580750, 2.553777 L'Escorxador és un antic escorxador municipal situat al carrer de Pau Costa, número 8.[^1] És una obra civil del segle XX, d'estil contemporani, que actualment no té cap ús.[^1] Es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici L'edifici té planta rectangular i una magnífica façana d'aire noucentista on predomina la simetria.[^1] La coberta és de teula àrab, a doble vessant en el cos central i a un vessant en els cossos laterals.[^1] A l'eix central de la façana hi ha la porta d'accés, de fusta, ampla i de doble batent, amb una finestra a cada costat.[^1] Sobre aquestes obertures hi ha una triple obertura, amb la central més elevada, i als costats dos òculs trepanats amb motius quadrifoliats.[^1] El capcer és un frontó rectilini amb l'escut municipal al centre, i entre la porta i la finestra trigeminada es llegeix la paraula «ESCORXADOR».[^1] ## Altres usos Durant una època l'edifici va ser la seu del Club Tenis Taula d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escorxador». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-9 --- # Escudella de recapte > Manifestació festiva, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escudella-de-recapte Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escudella-de-recapte» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580712, 2.550094 L'Escudella de recapte és una manifestació festiva d'Arenys de Mar, que forma part del patrimoni immaterial i que no té cap protecció.[^1] Es reparteix el dimarts de Carnaval i la prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat.[^1] Ha esdevingut una tradició dins dels actes del Carnaval Arenyenc, amb la participació de tot el poble.[^1] ## Com es prepara L'olla es comença a preparar de bon matí, i es convida tothom a aportar-hi ingredients com carn, pasta o verdura.[^1] Diferents parades del Mercat i botigues col·laboren aportant aliments a l'Escudella de recapte, que s'afegeixen als que l'Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.[^1] Un cuiner dirigeix tota l'operació, que durant molts anys ha estat Imanol Corroto, i es calcula que es cuinen uns 350 litres de caldo.[^1] ## El repartiment L'escudella se serveix a les vuit del vespre a qui s'hi acosti amb un plat i una cullera o amb una carmanyola.[^1] Mitja hora abans, la Banda de l'Escola de Música ofereix un concert.[^1] ## Per al Cau Segons la gent del Cau, l'escudella és per a l'agrupament un signe d'identitat.[^1] Afirmen que amb aquesta acció potencien els valors del companyerisme, de compartir i del servei.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escudella de recapte». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-recapte --- # Escut de l'Ajuntament > Element arquitectònic, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ajuntament Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ajuntament» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 8 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.579480, 2.551561 L'escut de l'Ajuntament és un element arquitectònic d'estil modern, del segle XVIII, situat a la Riera del Bisbe Pol, número 8.[^1] Està catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), amb protecció legal, i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Descripció L'escut és de pedra i es troba damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per sobre de la finestra del primer pis.[^1] Té forma ovalada; al centre del camper hi ha representat un aranyoner i, a la punta, ones de mar.[^1] L'aranyoner i el mar de l'escut simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc: l'escut d'Arenys condensa, mitjançant el llenguatge de signes heràldics, una història d'activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins.[^1] ## El nom d'Arenys Segons uns, el topònim Arenys prové d'aranyoner, un arbust que antigament era molt abundant a la zona.[^1] Segons el filòleg Josep Balari, el nom d'Arenys deriva d'«arena», que va formar «areny», i el lloc ja apareix esmentat l'any 998.[^1] Una crònica guardada a l'arxiu municipal explica que Arenys de Mar va rebre aquest nom perquè, en créixer la població, una bona part es va construir sobre les platges del mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escut de l'Ajuntament». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament --- # Escut de l'Ateneu > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ateneu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ateneu» - **Adreça:** Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579530, 2.552405 L'escut de l'Ateneu és un element arquitectònic ornamental del segle XX, situat al número 22 del carrer de Josep Anselm Clavé.[^1] Està esculpit en pedra i es troba a la façana de l'Ateneu Arenyenc que dona al carrer de Josep Anselm Clavé.[^1] ## Descripció L'escut ocupa un espai sota la balconada del primer pis, entre les dues arcades de la planta baixa.[^1] És un emblema rodó amb dues lletres A, d'Ateneu Arenyenc, envoltades per una garlanda de llorer.[^1] A sota hi ha un arenyoner, arbre que forma part de l'escut municipal d'Arenys, amb una A a l'esquerra i una R a la dreta.[^1] ## Història de l'Ateneu Segons el web de l'entitat i un plafó de la façana, l'Ateneu es va decidir fundar a mitjans de setembre de 1884 per un grup d'amics que habitualment es reunien al Cafè d'en Flos.[^1] El 1885 es va celebrar el primer certamen literari, i el 1886 la seu social es va traslladar a una casa de lloguer del carrer d'Avall, on a la planta baixa s'obrí la biblioteca.[^1] Més tard, el local va quedar petit i es va comprar un casal del carrer Ample, l'actual carrer d'Anselm Clavé, amb un pati que donava al passeig Xifré.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Escut de l'Ateneu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lateneu --- # Església de Santa Maria d'Arenys de Mar > Jaciment arqueològic, segle XVI-XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/esglesia-de-santa-maria-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/esglesia-de-santa-maria-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Plaça de l'Església, núm. 1 - **Carrer:** [Plaça de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.580539, 2.549443 L'església de Santa Maria d'Arenys de Mar és al número 1 de la Plaça de l'Església.[^1] Té ús religiós i està protegida com a BCIN.[^1] ## Història La construcció de l'església va començar el 1584 i va acabar el 1628, aprofitant i ampliant la capella de Sant Elm.[^1] No es coneix amb certesa si el temple es va bastir al costat de la capella de Sant Elm o al voltant de l'antiga capella.[^1] La nova església es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a la zona de l'antiga ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, vora el marge dret de la riera.[^1] L'any 1755 el temple es va allargar per la banda davantera i s'hi va construir un nou portal d'estil barroc.[^1] Del 1777 fins al 1789 s'hi van fer nous eixamplaments laterals a manera de creuer, se suprimiren les sagristies de les dues bandes del presbiteri i se n'obrí una de nova darrere l'absis.[^1] A mitjan segle XIX es va construir la capella del Santíssim Sagrament.[^1] ## L'edifici Tot i que el contracte preveia l'estil renaixentista, tant a la coberta de la nau com a les capelles es va seguir emprant l'estil gòtic.[^1] Les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules d'ordre dòric.[^1] ## Intervenció arqueològica Els materials recuperats es van situar cronològicament entre els segles XVI i XVIII.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Església de Santa Maria d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-darenys-de-mar --- # Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys > Edifici, segle XVI-XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys» - **Adreça:** Plaça de l'Església, s/n - **Carrer:** [Plaça de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1584-1628 - **Autoria:** Joan de Torres i els seus fills Joan i Dionís. - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.580526, 2.549456 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q6414961 L'església parroquial de Santa Maria és al centre d'Arenys de Mar, prop de la Rambla o Riera d'Arenys, a la Plaça de l'Església, s/n.[^1] Està protegida com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).[^1] ## Història L'11 de juliol de 1574, cinquanta-quatre caps del veïnat de mar de Sant Martí d'Arenys van acordar demanar al bisbe de Girona una església parroquial pròpia.[^1] Van al·legar la gran distància entre el veïnat de mar i l'església de Sant Martí, i el perill de pirateria.[^1] La nova parròquia, dedicada a Santa Maria, s'ubicà a l'ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners.[^1] L'església actual es va construir entre 1584 i 1628 pel mestre d'obres Joan de Tours i els seus fills Joan i Dionís Torres.[^1] El 1755 el temple fou allargat per la part davantera i hi va fer un nou portal barroc.[^1] Entre 1777 i 1789 s'hi va fer una ampliació lateral a manera de creuer i la capella dels Dolors, segons projecte de Joan Mas.[^1] Les obres d'ampliació i reforma van continuar fins al 1911.[^1] ## L'edifici És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts, absis poligonal i volta de creueria.[^1] La façana és barroca, amb coronament mixtilini, i el campanar de base quadrada s'esdevé vuitavat a partir de la segona planta.[^1] El retaule major, obrat entre 1706 i 1711 per l'escultor vigatà Pau Costa, és un dels retaules barrocs conservats més importants de Catalunya.[^1] Al centre del retaule hi ha, de dalt a baix, les imatges del Pare Etern i de Sant Zenó, patró de la vila, i, dins el seu cambril, la Mare de Déu.[^1] ## Persones vinculades L'arquitecte Cèsar Martinell va projectar diversos elements de l'interior, com el cadirat de fusta i l'Ara de l'Alta Major.[^1] La imatge del cambril de la capella de la Mare de Déu dels Dolors és una talla de Josep M. Camps i Arnau.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys --- # Esqueles mortuòries > Costumari, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/esqueles-mortuories Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/esqueles-mortuories» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577066, 2.546473 A Arenys de Mar es conserva el costum de penjar esqueles mortuòries en espais públics per notificar la defunció de veïns.[^1] Aquest costum també el comparteixen alguns altres municipis de la comarca, com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, però no és general i en els altres pobles ja fa temps que ha desaparegut.[^1] ## Funcionament Actualment el servei l'ofereix l'empresa de serveis funeraris, gràcies a un acord amb l'Ajuntament.[^1] L'Ajuntament destina a aquest ús unes cartelleres de la via pública.[^1] L'esquela inclou les dades del difunt i dels familiars, així com el lloc i l'hora de la cerimònia i de la vetlla.[^1] A diferència d'altres municipis, a Arenys de Mar s'hi pot afegir, si es vol, el sobrenom del difunt, és a dir, l'apel·latiu pel qual era conegut popularment.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Esqueles mortuòries». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories --- # Festa Major de Sant Zenon / Zenó > Manifestació festiva, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/festa-major-de-sant-zenon-zeno Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/festa-major-de-sant-zenon-zeno» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579422, 2.551567 Sant Zenó és la Festa Major gran d'Arenys de Mar i se celebra el 9 de juliol.[^1] Als Mapes de Patrimoni Cultural consta com a manifestació festiva de l'àmbit del patrimoni immaterial, amb ús actual lúdic.[^1] ## Els actes El senyal d'inici de la festa és la repicada de campanes de la vigília.[^1] El dia del patró es fa el pregó amb un brindis popular i, quan s'obren les portes de l'església, el públic que s'aplega al voltant canta l'Himne a Sant Zenó.[^1] La nit continua amb les barraques a la platja de la Picòrdia i el ball de Festa Major a la Riera.[^1] El programa inclou concerts, activitats tradicionals com els gegants, les cercaviles o els correfocs, activitats culturals i un programa dedicat a la mainada.[^1] ## Història El 3 de juny de 1664 la universitat de Santa Maria d'Arenys de Mar va decidir celebrar cada any la festivitat de sant Zenó el 9 de juliol, com si fos diumenge.[^1] Aquest vot de vila es va fer davant el notari Rafael Bonamich, i el bisbe de Girona l'aprovà amb un decret del 16 de juny de 1664.[^1] Els arenyencs es preparaven per a la primera festa de sant Zenon i van encarregar un reliquiari d'argent a Jaume Vilarrasa, argenter de Barcelona, per exhibir part de les relíquies.[^1] A darreries de l'any 1679 els jurats i el consell van determinar celebrar mercat els dissabtes i fira els dies 9 i 10 de juliol; la llicència fou concedida el 10 de febrer de 1680 per Anna de Silva, marquesa d'Aitona.[^1] La Comunitat de Preveres i els regidors hi van discrepar, i el Vicariat General va disposar que tot continués com abans.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Festa Major de Sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-zenon-zeno --- # Festa de Sant Roc > Manifestació festiva, segle XVII-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/festa-de-sant-roc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/festa-de-sant-roc» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580509, 2.549483 La festa de Sant Roc és la festa major petita d'Arenys de Mar i té el seu origen en un vot de poble per deslliurar-se de la pesta.[^1] Se celebra el 16 d'agost, diada de sant Roc.[^1] ## Història El culte a Sant Roc va arribar a Arenys de Mar des d'Occitània i per mar.[^1] Segons el relat de Pere Mataró de l'any 1618, quan ell era petit hi havia hagut pesta a Marsella i també a Barcelona, i unes saques de cotó dels marsellesos es van desar durant uns mesos a ca n'Arquer.[^1] Segons la tradició de la festa de Sant Roc, al no produir-se la transmissió de la pesta de les saques desades a ca n'Arquer, es va considerar que havia estat gràcies a la protecció de Sant Roc.[^1] Les dades més precises sobre la celebració antiga són de l'any 1734, del llibre de comptes del consell de la Universitat.[^1] A finals del segle XVII la població va augmentar i la festa va esdevenir la segona festivitat local.[^1] La festa va deixar de celebrar-se per la Guerra Civil i, als anys de la postguerra, la part més popular va decaure.[^1] A partir dels anys 70-80 es va recuperar amb un increment important de la participació.[^1] ## La celebració Els macips, vestits de blanc amb faixa vermella, polaines i picarols, van per les cases a fer la capta i ruixen la gent amb aigua perfumada de les almorratxes.[^1] Des del 2005, les noies també poden ser macipes.[^1] Es fa la cercavila amb tots els macips i macipes, juntament amb els gegants i el bestiari festiu, que acompanyen les autoritats municipals de la Casa de la Vila a l'església parroquial.[^1] Al vespre, a la parròquia de Santa Maria, se celebra l'Ofici Solemne i la renovació del Vot de Vila.[^1] A la plaça de l'Església, l'Esbart Maragall balla la Dansa d'Arenys.[^1] Des del 2010, el 15 a la nit es representa l'espectacle La Pesta, i des del 1996, el 14 d'agost a la nit s'organitza la cercavila nocturna de gegants.[^1] ## Organització La festa l'organitzen el Patronat de Sant Roc d'Arenys de Mar i l'Ajuntament.[^1] Antigament n'era responsable la confraria de Sant Roc.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Festa de Sant Roc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc-0 --- # Festa de la Marededéu Fumadora > Manifestació festiva, segle XVII-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-fumadora Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-fumadora» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577050, 2.546693 La Marededéu Fumadora és el nom popular que rep a Arenys de Mar la festa de la Puríssima, el 8 de desembre, quan es permetia fumar a la mainada.[^1] La festa ja no es fa en la seva forma antiga, però es conserva en el record de molts arenyencs.[^1] ## Com se celebrava Els nens i les nenes sortien en colla i passejaven per la Riera amb pipes artesanals o cigarretes.[^1] Fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac.[^1] Els records d'aquesta pràctica es concentren en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta del segle XX.[^1] Els adolescents d'aleshores recorden que els pares ho consentien, que la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i que un pastisser de la vila regalava la pellofa de cacau.[^1] La mainada solia fer-se les pipes uns dies abans, amb fusta o cargols de mar, i passava la jornada pels carrers cantant cançons sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.[^1] ## Orígens i documentació El text mateix indica que només es tolerava fumar aquell dia.[^1] Amades no cita les fonts, però és l'únic que aporta una data, i l'advocació de la Solitud pot ser un error per referir-se a la capella de la Pietat.[^1] Hug de Palou, de l'Arxiu històric Fidel Fita, explica que la notícia més antiga que es coneix procedeix d'una consueta de la parròquia de Santa Maria d'Arenys.[^1] De les consuetes conservades, de 1734, 1795, 1844, 1845 i 1862, només la de 1844 parla del vessant popular de la festa.[^1] Aquesta consueta explica que era costum antiquíssim que els nens anessin fumant amb una pipa i que anomenessin la festa la Mare de Déu Fumadora.[^1] El 1948 Mn. Josep Palomer va bastir un relat explicatiu a partir d'aquesta descripció, en què hi barreja les seves pròpies vivències.[^1] Segons el text, l'ermita de la Pietat fou el primer estatge de la comunitat caputxina a Arenys de Mar el 1618.[^1] ## Desaparició i represa Al tombant del segle XXI un grup d'activistes culturals d'Arenys de Mar la va rellançar potenciant-ne l'esperit transgressor.[^1] En la versió moderna els infants no fumen, però el fum continua sent el protagonista, i s'han incorporat activitats com les fumeroles i una nova imatge amb la representació de la Mare de Déu fumant.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Festa de la Marededéu Fumadora». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-fumadora --- # Festa de la Marededéu del Carme > Manifestació festiva, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-del-carme Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-del-carme» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579398, 2.558286 La festa de la Marededéu del Carme és una manifestació festiva d'Arenys de Mar, dins l'àmbit del patrimoni immaterial.[^1] Se celebra el segon dissabte de juliol en honor de la Mare de Déu del Carme, patrona de pescadors i mariners.[^1] ## La processó La imatge de la Mare de Déu surt de la Casa del Mar per acostar-se als pescadors i a la gent del mar.[^1] L'organitzen la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels.[^1] La processó marítima surt del port amb embarcacions de tota mena, engalanades i amb les botzines sonant, que acompanyen la imatge en el seu passeig pel mar.[^1] Des del moll i els voltants del port, la gent segueix la processó.[^1] La festa acaba amb una sardinada popular.[^1] ## Com s'havia viscut Els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major.[^1] Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador, diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que abans se sentia d'una manera més intensa.[^1] Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Festa de la Marededéu del Carme». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-del-carme --- # Finca El Paraiso > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/finca-el-paraiso Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/finca-el-paraiso» - **Adreça:** Plana del Paradís, núm. 18 - **Carrer:** [Carrer de la Plana](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-plana) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1864 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583621, 2.550185 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18003985 La finca El Paraiso és un conjunt d'ús residencial i productiu, situat a la Plana del Paradís, número 18.[^1] Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## Història Salvador Castelló i Sala, que havia estat propietari d'un ingenio de sucre a Matanzas, va adquirir el 1858 un antic convent de frares caputxins.[^1] El seu propòsit era aclimatar i produir plantes i fruites d'origen americà i bastir-hi la residència familiar.[^1] Castelló i Sala va donar al conjunt el nom de Paraiso, i la seva tasca amb les espècies vegetals americanes va ser reconeguda a l'Exposició Universal de París de 1867.[^1] El seu fill, Salvador Castelló i Carreras, va estudiar enginyeria agronòmica a Gembloux, a Bèlgica, i es va especialitzar en zootècnia.[^1] El 1894 va convertir el Paraiso en granja, i dos anys després en el primer centre de l'Estat destinat a granja-escola per formar professionals en l'explotació de les aus domèstiques.[^1] ## L'edifici La finca s'alça sobre un promontori que domina la població, al final d'un carrer de forta pujada.[^1] L'edifici consta de diversos volums d'alçades diferents; el cos principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, i al centre hi té una torreta octogonal.[^1] La façana principal és simètrica, amb cinc eixos de verticalitat, i té faixes florals ornamentals de terracota i un medalló amb bustos, també de terracota.[^1] La finca té una tanca d'obra amb reixa de ferro i pilars amb pinacles; a la reixa d'entrada hi consta l'any 1864.[^1] A l'interior de la finca es conserva un hivernacle d'estil isabelí, i l'antiga capella de la finca, de 1871, ha estat convertida parcialment en garatge.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Finca El Paraiso». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-el-paraiso --- # Fita de terme > Element urbà, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fita-de-terme Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fita-de-terme» - **Carrer:** [Passeig de Ronda](https://totarenys.cat/carrer/passeig-de-ronda) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1737 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.589742, 2.543531 La fita de terme és un element urbà de patrimoni moble d'Arenys de Mar, datat l'any 1737.[^1] Actualment té un ús simbòlic i no gaudeix de cap protecció.[^1] ## Situació Es troba al costat de la Riera, a tocar del límit amb el terme municipal d'Arenys de Munt, per sota de la C-32.[^1] ## Descripció És una peça de pedra granítica del segle XVIII, amb forma de prisma rectangular.[^1] Les dues cares paral·leles són iguals i més amples que les laterals.[^1] En dues de les cares, les més amples, s'hi pot llegir la inscripció «AREN/YS DE MAR/ 1737».[^1] La fita reposa sobre una base quadrada delimitada per un marc metàl·lic i pedruscall.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fita de terme». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-9 --- # Fons Antoni Miquel i Mayola > Fons documental, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-antoni-miquel-i-mayola Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-antoni-miquel-i-mayola» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580188, 2.549076 El Fons Antoni Miquel i Mayola és un fons documental d'Arenys de Mar vinculat al número 2 del carrer Bonaire.[^1] La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques rellevants dins l'àmbit cultural, entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola.[^1] Pertany als segles XIX i XX, el seu estat de conservació és bo i el seu ús actual és científic i cultural.[^1] ## El contingut El fons recull documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, la política local i els partits amb seu a la vila, així com sobre l'Ajuntament i les seves activitats.[^1] Hi ha també material d'entitats i associacions esportives i culturals, com la Coral l'Esperança, el Teatre Principal o la Joventut Seràfica.[^1] Inclou, a més, documentació sobre cinema i la Sala Mercè, una hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar.[^1] Altres blocs tracten dels pendonistes de Sant Zenon, els programes de festes, el teatre, el carnestoltes i el cinema.[^1] ## Els seus impulsors Antoni Miquel i Mayola va néixer a Arenys de Mar el 26 de desembre de 1926 i va morir el 4 de març de 2001.[^1] Va ser director-gerent del Club Nàutic.[^1] El recull es va iniciar a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé (1875-1936), i després el va continuar Antoni Miquel.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Antoni Miquel i Mayola». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola --- # Fons Elvira Elias i Cornet > Fons documental, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-elvira-elias-i-cornet Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-elvira-elias-i-cornet» - **Adreça:** Carrer de Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580138, 2.549090 El Fons Elvira Elias i Cornet és un fons documental vinculat al carrer de Bonaire, número 2, d'Arenys de Mar.[^1] La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques i és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet.[^1] Elvira Elias Cornet va néixer a Barcelona el 1917 i va morir a Arenys de Mar el 2016, i és un referent de la il·lustració infantil catalana.[^1] ## El fons El fons inclou una col·lecció de llibres d'art, amb especial presència de pintura, escultura i arquitectura d'arreu del món.[^1] Conté també molt de material sobre el seu pare, Feliu Elias, dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art que signava amb el pseudònim d'Apa.[^1] Novel·les i publicacions periòdiques completen el llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació.[^1] El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament el 2004.[^1] ## L'obra d'Elvira Elias En els seus inicis, Elvira Elias va estar fortament influïda per l'estil del seu pare.[^1] Més tard, els editors li van demanar formes més endolcides, properes a l'estil de Mercè Llimona, i ella s'hi va adaptar.[^1] Als anys seixanta va incorporar els nous corrents artístics i va passar a encarar els dibuixos de manera frontal.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Elvira Elias i Cornet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet --- # Fons Enric Maass > Fons documental, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-enric-maass Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-enric-maass» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580123, 2.549106 El Fons Enric Maass és un fons documental situat al carrer Bonaire, núm. 2, d'Arenys de Mar.[^1] Es conserva a la col·lecció local de la Biblioteca municipal Pare Fidel Fita.[^1] ## El fons El fons és una col·lecció de 19 làmines.[^1] Nou són dibuixos per il·lustrar el conte El gegant i el rabadà, de Lluís Ferran de Pol, i deu són esbossos a l'aiguatinta del rostre del mateix autor.[^1] Segons les dades estructurades, el fons correspon als segles XX-XXI, té un estat de conservació bo i un ús actual científic i cultural.[^1] ## Enric Maass Enric Maass va néixer a Stuttgart el 1942 i va morir a Arenys de Mar el 2013.[^1] Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.[^1] La seva primera obra pictòrica s'emmarca dins de l'informalisme abstracte, i després de la llarga estada a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, la seva obra va evolucionar cap a un art figuratiu.[^1] Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona, i a Arenys de Mar ho va fer al Centre Cultural Calisay el 2005 i al Club del Cep el 2012.[^1] ## Lluís Ferran de Pol Lluís Ferran de Pol, autor del conte il·lustrat, va néixer a Arenys de Mar el 1911 i va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 1995; fou jurista i escriptor.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Enric Maass». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Fons Esyllt T. Lawrence > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-esyllt-t-lawrence Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-esyllt-t-lawrence» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580127, 2.549094 El Fons Esyllt T. Lawrence és un fons documental, d'època contemporània i del segle XX, associat al carrer Bonaire, núm. 2.[^1] La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques, entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence.[^1] Esyllt T. Lawrence fou escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.[^1] ## El contingut del fons El fons inclou escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol i informes literaris per a editorials catalanes.[^1] També conté documentació sobre el moviment independentista gal·lès, documentació personal i un recull de premsa sobre l'autora.[^1] En total són vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.[^1] El fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol, però es descriu a part per la seva importància documental.[^1] ## Esyllt T. Lawrence Esyllt Lawrence va néixer el 1917 a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les.[^1] Gràcies a una beca, va estudiar a la Universitat de Cambridge i es va llicenciar al Newnham College en llengües modernes, alemany i francès.[^1] El 1944 es doctorà en lletres amb una tesi sobre García Lorca.[^1] A la Universitat de Mèxic va conèixer Lluís Ferran de Pol, que era exiliat.[^1] Es van casar pel civil el 27 d'agost de 1947 i per l'Església el 3 de juliol de 1948.[^1] ## La relació amb Arenys El juliol de 1948 Esyllt Lawrence es va instal·lar a Arenys de Mar, sola i a punt de tenir un fill.[^1] Aviat Esyllt Lawrence i el seu marit deixaren Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, a un mas d'Arenys de Munt, on van estar fins al 1974, any en què tornaren a Arenys de Mar.[^1] Lluís Ferran de Pol va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i fou jurista i escriptor.[^2] Esyllt Lawrence va morir el 4 d'abril de 1995 a Pen-y-bont ar Ogwr.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Esyllt T. Lawrence». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Fons Ferran de Pol > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol» - **Adreça:** Carrer de Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580133, 2.549096 El Fons Ferran de Pol és un fons documental del segle XX, situat al carrer de Bonaire, núm. 2, d'Arenys de Mar.[^1] El Fons Ferran de Pol es conserva a la Col·lecció Local de la Biblioteca municipal Pare Fidel Fita, que conté els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques.[^1] El fons ajuda a entendre què va representar l'exili per a molts catalans, i el seu pas pels camps de concentració.[^1] ## El contingut del fons Reuneix escrits originals de Ferran de Pol i articles seus apareguts a la premsa de Mèxic i de Catalunya.[^1] També inclou fotografies personals i correspondència amb escriptors contemporanis, com Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú.[^1] Hi forma part la revista Quaderns de l'exili, que Ferran de Pol va fundar amb Joan Sales.[^1] Conté també documentació escrita de la seva esposa, Esyllt T. Lawrence, i la seva col·laboració a la revista arenyenca Vida Parroquial, amb una secció per als infants.[^1] La biblioteca personal del matrimoni, de contingut literari i polític i amb força llibres gal·lesos, s'ha incorporat al fons general de la Biblioteca.[^1] ## Lluís Ferran de Pol Lluís Ferran de Pol va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.[^1] Quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, es va allistar a l'exèrcit republicà i va marxar al front d'Aragó.[^1] El 1937 el seu llibre Tríptic va obtenir el premi Narcís Oller de contes, però va restar inèdit fins al 1964.[^1] Ferran de Pol va ser internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, fet que explica al llibre Campo de concentración (2003).[^1] A Mèxic va participar en la creació de les revistes Full Català i Quaderns de l'Exil, i el 1946 es va llicenciar en Filosofia i Lletres.[^1] Va tornar de l'exili el 1949 i a Arenys de Mar va combinar la feina d'advocat amb la creació literària i la col·laboració periodística.[^1] La seva obra La Ciutat i el tròpic (1956) va rebre el Premi Víctor Català de 1955.[^1] Va traduir El Vell i el mar de Hemingway i l'11 de novembre de 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.[^1] Va morir el 1995, als 84 anys.[^1] Segons Wikidata, era jurista i escriptor, i va morir a l'Hospitalet de Llobregat.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Ferran de Pol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Fons Fèlix Cucurull i Tey > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey» - **Adreça:** Carrer de Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580162, 2.549076 El Fons Fèlix Cucurull i Tey és un fons documental d'Arenys de Mar, vinculat al número 2 del carrer de Bonaire, i el seu ús actual és científic i cultural.[^1] El fons Fèlix Cucurull, donat per la seva família, es conserva a la Biblioteca municipal Pare Fidel Fita, que té a la col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques.[^1] ## El fons El fons el formen 4314 llibres i 4000 documents, donats per la família de Fèlix Cucurull.[^1] Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus, i cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX.[^1] Entre els escriptors catalans amb qui es va escriure hi ha Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu i Lluís Ferran de Pol.[^1] Conté també un recull d'articles periodístics que Cucurull va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui.[^1] Pel que fa a Arenys, destaca la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Cucurull va fundar el 1960.[^1] El llegat inclou la seva biblioteca personal, incorporada al fons general de la Biblioteca, amb una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats.[^1] S'ha creat una base de dades amb tots els documents registrats del seu arxiu personal.[^1] ## Fèlix Cucurull i Tey Fèlix Cucurull i Tey va néixer a Arenys de Mar el 12 de gener de 1919 i hi va morir el 4 de febrer de 1996.[^2] Va ser historiador, polític, poeta i escriptor.[^2] Als quinze anys va guanyar un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.[^1] Als dotze anys va fundar, amb altres amics, la Joventut Catalanista d'Arenys de Mar.[^1] Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, cosa que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa.[^1] ## Altres persones relacionades Lluís Ferran de Pol, amb qui Cucurull va mantenir correspondència, va néixer a Arenys de Mar el 1911 i era jurista i escriptor.[^3] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Fèlix Cucurull i Tey». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey [^2]: Wikidata, «Fèlix Cucurull i Tey» (Q8963184). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8963184 [^3]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Fons Lluís Montmany i Vidal > Fons d'imatges, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-lluis-montmany-i-vidal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-lluis-montmany-i-vidal» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons d'imatges - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580153, 2.549091 El Fons Lluís Montmany i Vidal és un fons d'imatges del segle XX, considerat patrimoni documental, vinculat al número 2 del carrer Bonaire.[^1] La Biblioteca P. Fidel Fita ha rebut recentment la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany.[^1] ## El fons El fons reuneix més de quatre mil sis-centes fotografies, en blanc i negre i algunes en color, ordenades per temes.[^1] Hi apareixen persones i paisatges d'Arenys del segle XX amb continguts força diversos.[^1] La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar.[^1] ## Lluís Montmany i Vidal Lluís Montmany i Vidal va néixer a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i va morir el 7 de desembre del 2006.[^1] Tenia una fàbrica tèxtil, però és conegut per la seva afició a la fotografia.[^1] Era un fotògraf autodidacte que feia ell mateix la realització i el revelat, i s'interessava especialment pel blanc i negre.[^1] Va fer algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d'Arenys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Lluís Montmany i Vidal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal --- # Fons Núria Nogueras > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-nuria-nogueras Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-nuria-nogueras» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580142, 2.549091 El Fons Núria Nogueras és un fons documental situat al carrer Bonaire, núm. 2, catalogat dins l'àmbit del patrimoni documental.[^1] El Fons Núria Nogueras (1956-2000) forma part dels arxius documentals que la Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local.[^1] ## El fons i la seva autora El fons recull l'arxiu de Núria Nogueras, que cobreix els anys 1956-2000 i que la font presenta com a periodista.[^1] Nogueras va ser també impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, una associació de dones afectades pel càncer de mama.[^1] Hi ha diversos programes de Televisió Espanyola en què va fer reportatges d'actualitat, entre ells uns 19 vídeos emesos els anys 1983, 1987 i 1988.[^1] ## Homenatge El Grup Àgata va dur a terme una campanya anomenada «Projecte Núria Nogueras» en homenatge a la periodista arenyenca.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Núria Nogueras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras --- # Fons Salvador Espriu > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580154, 2.549084 El Fons Salvador Espriu és un fons documental del segle XX situat al carrer Bonaire, núm. 2.[^1] La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar.[^1] Entre els fons de la col·lecció local de la Biblioteca hi ha dos fons de Salvador Espriu: el Fons Salvador Espriu - escriptor i el Fons Salvador Espriu-Lola Solà.[^1] ## El Fons Salvador Espriu - escriptor El Fons Salvador Espriu - escriptor és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca, i els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat.[^1] Hi ha les obres de l'autor per consultar o per emportar en préstec, entre les quals un exemplar d'Israel, la primera obra que va publicar de jove, en castellà.[^1] També inclou les obres escrites sobre Espriu, un recull d'articles i retalls de premsa i material audiovisual divers.[^1] En total, el fons suma 250 llibres i 41 dossiers de premsa, catalogats i incorporats al catàleg.[^1] El dietari de la Biblioteca recull l'estada d'Espriu a l'equipament el 1965, quan va fer una lectura del Llibre de Sinera.[^1] Al llibre d'honor de la biblioteca, Espriu va escriure una dedicatòria signada.[^1] El manuscrit de Cementiri de Sinera, dedicat a Esyllt T. Lawrence, forma part del fons Ferran de Pol.[^1] Hi ha també la correspondència d'Espriu amb els arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, procedent de fons personals que els familiars van cedir a la Biblioteca després de la mort dels dos escriptors.[^1] Lluís Ferran de Pol, jurista i escriptor, va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 19 d'octubre de 1995.[^2] ## El Fons Salvador Espriu-Lola Solà Aquest fons reuneix la documentació de la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, amiga seva de la Universitat, amb qui va mantenir el contacte fins a la mort.[^1] El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor, entre ells dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima.[^1] Inclou obres d'Espriu, estudis i llibres d'altres autors sobre ell, i retalls de diaris i revistes que Lola Solà va guardar.[^1] També hi ha invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències i homenatges, i unes poques cartes i targetes.[^1] Lola Solà va estudiar Filosofia i va coincidir amb Espriu a la Universitat de Barcelona, on també hi havia Amàlia Tineo, Mercè Muntañola i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.[^1] El 1933 va participar, a bord del vaixell Ciudad de Cádiz, al Creuer Universitari pel Mediterrani, en què també hi havia Espriu.[^1] Espriu va morir el 22 de febrer de 1985, fet que, segons la seva neboda Isabel Bonet, va afectar molt Lola Solà.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Salvador Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu [^2]: Wikidata, «Lluís Ferran de Pol» (Q9023331). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 --- # Fons Tiona Solé > Fons documental, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-tiona-sole Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-tiona-sole» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580139, 2.549092 El Fons Tiona Solé és un fons documental ubicat al carrer Bonaire, núm. 2, d'Arenys de Mar.[^1] La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques, entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca.[^1] ## El contingut del fons El fons recull articles, poemes i contes de l'autora publicats en diverses publicacions i mitjans de la vila.[^1] També conserva documentació i fotografies sobre tradicions d'Arenys, com Sant Roc o els macips.[^1] Hi ha, a més, vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys i programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella.[^1] Completen el fons uns CD sobre la història d'Arenys, amb poemes, narracions i altres textos.[^1] ## Fitxa del patrimoni El fons es data entre els segles XX i XXI, té un estat de conservació bo i actualment es destina a usos científics i culturals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Tiona Solé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole --- # Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya > Fons d'imatges, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-d-imatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-d-imatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya» - **Adreça:** Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) - **Carrer:** [Carrer del Paradís](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-paradis) - **Tipologia:** Fons d'imatges - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579388, 2.551544 El fons d'imatges referents a Arenys de Mar del Centre Excursionista de Catalunya és un fons d'imatges de patrimoni documental, amb adreça al carrer del Paradís, número 10, de Barcelona.[^1] El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d'Arenys de Mar, es compon d'un total de 99 imatges realitzades per autors diversos.[^1] ## Contingut del fons Les fotografies s'agrupen en tres col·leccions: l'estudi de la masia catalana, les col·leccions fotogràfiques i els fons personals.[^1] Les imatges van del darrer quart del segle XIX a finals del segle XX.[^1] Els temes són sobretot paisatgístics i d'oci, com la Riera d'Arenys, les platges i els camps de conreu, i també hi ha arquitectura religiosa, com l'interior de l'església de Santa Maria d'Arenys.[^1] El fons inclou també imatges de la Torre dels Encantats i de masos amb terres de conreu, de la línia ferroviària, d'etnografia i d'arqueologia.[^1] ## Autors Entre els autors hi ha Josep Maria Co i de Triola (1884-1965), amb 20 fotografies, i Arnau Izard Llonch (1897-1993), amb 19.[^1] Carles Fargas i Bonell (1883-1942) hi consta amb 12 fotografies i Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) amb 10.[^1] ## El Centre Excursionista i l'Estudi de la Masia El Centre Excursionista de Catalunya es va fundar el 1890 de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació d'Excursions Catalana.[^1] El 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert va encarregar al Centre un projecte per editar una gran obra de referència sobre la masia.[^1] El projecte, l'Estudi de la Masia, va ser dirigit per l'arquitecte Josep Danès i Torras.[^1] Es van fer 7.705 imatges d'unes 1.500 masies, i el projecte es va interrompre el 1936 quan Patxot va marxar a l'exili, començada la Guerra Civil.[^1] El 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot va cedir el fons al Centre, que l'ha posat a disposició d'investigadors i del públic a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya --- # Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt > Fons documental, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-del-centre-d-estudis-josep-baralt Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-del-centre-d-estudis-josep-baralt» - **Adreça:** Carrer Bonaire, núm. 2 - **Carrer:** [Carrer Bonaire](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580143, 2.549091 El Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt és un fons documental situat al carrer Bonaire, núm. 2.[^1] Es tracta de patrimoni documental, que pertany als segles XX-XXI.[^1] Actualment té un ús científic i cultural.[^1] ## Història de l'entitat El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta, que va cedir el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita.[^1] L'entitat editava la revista Salobre, en la seva segona època.[^1] Es va dissoldre el novembre del 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.[^1] ## El fons La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar, entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt.[^1] Inclou la documentació del centre, les publicacions, els cartells i les invitacions de les activitats, així com projectes i memòries.[^1] També hi ha documentació sobre seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.[^1] Permet seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb altres agents culturals de la vila.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt --- # Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc > Fons documental, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-de-l-ateneu-arenyenc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-de-l-ateneu-arenyenc» - **Adreça:** Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1884-2023 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579514, 2.552426 El fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc és al carrer de Josep Anselm Clavé, número 22.[^1] Abasta documentació dels anys 1884 a 2023 i és d'ús administratiu.[^1] En total, la documentació del fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc fa uns trenta metres lineals.[^1] ## El contingut del fons Conserva documentació de tipologia variada lligada a les activitats i funcions pròpies de l'entitat.[^1] Entre els àmbits que cobreix hi ha la gestió econòmica, la vida associativa, l'hemeroteca i la biblioteca auxiliars.[^1] ## Història de l'Ateneu L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012.[^1] A mitjans de setembre de 1884, un grup d'amics que es reunien al cafè d'en Flos va decidir fundar-lo.[^1] L'any 1885 va celebrar el primer certamen literari.[^1] El 1886 la seu es traslladà a una casa de lloguer al carrer d'Avall, on s'obrí la biblioteca i es van començar a donar classes per a obrers.[^1] Quan el local es va fer petit, es comprà un casal del carrer Ample, l'actual carrer d'Anselm Clavé, amb un pati que donava al passeig Xifré.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc --- # Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita > Fons documental, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-historic-fidel-fita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-historic-fidel-fita» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Medieval - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579473, 2.551404 L'Arxiu Històric Fidel Fita és l'arxiu municipal d'Arenys de Mar i està instal·lat a l'edifici consistorial.[^1] Forma part del Sistema d'Arxius de Catalunya.[^1] ## L'edifici La seu principal s'hi accedeix pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part d'un immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats.[^1] Hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura.[^1] La zona de treball i els dipòsits tenen l'accés pel número 8 de Bisbe Pol o pel número 1 de la Plaça de la Vila, en un immoble del segle XVII que havia estat hostal abans de ser ajuntament.[^1] L'equipament té una superfície total de 217 m2 i una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.[^1] ## Història L'Ajuntament va crear l'arxiu com a servei públic el 5 de maig de 1934, a proposta del regidor Josep M. Pons i Guri, i va obrir portes l'11 de juliol de 1935.[^1] Va néixer per posar remei a l'estat de conservació del fons antic de l'arxiu municipal, que era a les golfes de l'Ajuntament.[^1] El 1957 va prendre el nom actual, en homenatge al jesuïta Fidel Fita, fill d'Arenys de Mar.[^1] Inicialment es deia Arxiu Històric Municipal i Notarial d'Arenys de Mar.[^1] ## Fons i funcions Els fons inicials de l'Arxiu es van completar amb els llibres de la Comptadoria d'Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d'Arenys de Mar.[^1] El seu abast geogràfic afecta municipis del Maresme, el Vallès Oriental i la Selva.[^1] Concebut inicialment per conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, va assumir la gestió de la documentació semiactiva a partir de 2007.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita --- # Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic > Fons d'imatges, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-d-art-hispanic Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-d-art-hispanic» - **Adreça:** Passeig de Gràcia, núm. 41 - **Carrer:** [Passeig de Gràcia](https://totarenys.cat/carrer/passeig-de-gracia) - **Tipologia:** Fons d'imatges - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Autors diversos. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579502, 2.551454 El fons gràfic referent a Arenys de Mar és un conjunt d'imatges d'Arenys que es conserva a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, al Passeig de Gràcia, núm. 41.[^1] Es classifica com a patrimoni documental, del tipus fons d'imatges, i té un ús actual científic i cultural.[^1] ## El contingut El fons reuneix setanta imatges d'Arenys de Mar fetes per diferents autors en moments diversos.[^1] Entre els temes documentats hi ha vistes generals de carrers, el taller de Can Castells, l'església de Santa Maria i el retaule major, la llotja i els pescadors.[^1] També hi apareixen obres d'art de col·leccions particulars.[^1] ## La institució que el custodia L'Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d'Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d'Arenys de Mar produïdes per diferents autors.[^1] La fundació va ser creada l'any 1943 per Teresa Amatller i fomenta la recerca sobre l'art hispànic amb una biblioteca i un arxiu fotogràfic especialitzats.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic --- # Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-comarcal-del-maresme Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-comarcal-del-maresme» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579373, 2.551543 L'Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d'Arenys de Mar.[^1] L'Arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[^1] El gestiona el Consell Comarcal del Maresme i té la seu a l'edifici de Can Palauet, que és propietat de l'Ajuntament de Mataró.[^1] ## Història de l'Arxiu El 31 de gener de 1984 es va signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró amb motiu de la creació de l'Arxiu Comarcal del Maresme.[^1] Va començar a funcionar com a arxiu el 2 de maig de 1996 i es va inaugurar el 20 de desembre de 1997.[^1] ## Fons judicials i del Club Nàutic Entre els fons judicials hi ha el del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d'Arenys de Mar, que va de 1916 a 1996.[^1] També hi és el fons de Primera Instància i Instrucció 3 d'Arenys de Mar, que cobreix de 1936 a 1983.[^1] El fons del Club Nàutic d'Arenys de Mar abraça els anys 1951 a 2020 i inclou 3.128 fotografies.[^1] El 16 d'abril de 2021 es va produir l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic va lliurar la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme.[^1] ## Altres fons La col·lecció de les famílies Cortils i Draper reuneix un lligall de 64 escriptures patrimonials, de 1690 a 1930.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme --- # Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-gavin Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-gavin» - **Adreça:** Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579501, 2.551555 El fons referent a Arenys de Mar es conserva a l'Arxiu Gavín, que té la seu al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer.[^1] Es tracta d'un fons documental del segle XX, catalogat dins l'àmbit del patrimoni documental.[^1] ## Contingut del fons El fons inclou una col·lecció de 102 fotografies en blanc i negre de l'inventari d'esglésies, fetes entre el 1900 i el 1985, que corresponen a 29 edificis religiosos.[^1] Hi ha també unes 500 fotografies i postals externes.[^1] Completen el fons una petita mostra de trenta goigs, uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.[^1] ## L'Arxiu Gavín L'Arxiu Gavín va sorgir de la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló, nascut a Barcelona el 21 de juny de 1930.[^1] L'arxiu estava a Valldoreix abans de traslladar-se al Monestir de les Avellanes, on la nova seu es va inaugurar oficialment el 4 d'octubre del 2008.[^1] L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra de Josep Maria Gavín.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin --- # Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya > Fons d'imatges, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-nacional-de-catalunya Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-nacional-de-catalunya» - **Adreça:** Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès - **Carrer:** [Carrer de Sant Jaume](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-jaume) - **Tipologia:** Fons d'imatges - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583306, 2.546065 El fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya reuneix documents gràfics sobre la vila, entre els quals en destaquen dos.[^1] L'Arxiu Nacional de Catalunya, que el custodia, té la seu a Sant Cugat del Vallès des de l'any 1995.[^1] ## Els documents El primer és una aquarel·la d'Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX, que representa l'Hospital Xifré i és datada del 18 d'octubre de 1890.[^1] L'aquarel·la forma part de l'àlbum Souvenirs d'Espagne (Catalogne) 1864, de 106 làmines.[^1] El segon document és una fotografia en blanc i negre de la vista de la façana principal de l'edifici del Preventori-Escola d'Arenys, depenent del Segell Pro Infància (1937-1939).[^1] ## L'Hospital Xifré L'Hospital Xifré era una casa de beneficència per a pobres malalts d'Arenys de Mar.[^1] L'edifici s'atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila i és d'estil neoclàssic, de planta rectangular de 53 x 14 m.[^1] ## Persones relacionades L'edifici va ser construït per iniciativa de Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777 i mort a Barcelona el 1856.[^1] Wikidata el descriu com a negociant, industrial, comerciant, financer, filàntrop i mecenes.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya [^2]: Wikidata, «Josep Xifré i Casas» (Q19300732). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19300732 --- # Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya > Fons documental, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-institut-cartografic-i-geologic-de-catalunya Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-institut-cartografic-i-geologic-de-catalunya» - **Adreça:** Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579522, 2.551561 La cartoteca digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya conserva un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar.[^1] El fons es classifica com a patrimoni documental i té com a ubicació el Parc de Montjuïc, a Barcelona.[^1] ## Contingut del fons Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència.[^1] Alguns mapes els ha editat el mateix Institut, com el Mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:10 000, amb data de vol de juny de 2009.[^1] Altres mapes van arribar a la cartoteca des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona.[^1] Hi destaquen les còpies manuscrites del mapa planimètric i del topogràfic del municipi, a escala 1:25.000, de l'any 1914.[^1] Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.[^1] Un altre mapa és el titulat «Partit judicial d'Arenys de Mar», que pertany a la Geografia general de Catalunya, obra de Francesc Carreras i Candi.[^1] Hi ha igualment la «Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny», d'Artur Osona, editada l'any 1893.[^1] Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzades pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE) per Carlos Rodríguez Escalona, que testimonien el creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.[^1] Del fons Pau Vila es preserva una fotografia en carta postal titulada «Banys a la platja», realitzada per C. Solà.[^1] Del fons família Cuyàs es conserven diverses fotografies panoràmiques.[^1] ## La institució L'ICGC es va crear l'any 1982, reprenent la tasca dels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República.[^1] La Cartoteca de Catalunya, integrada a l'ICGC, es va crear l'any 1985 i des del 2007 és consultable en un catàleg digital.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya --- # Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu > Fons documental, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador- Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador-» - **Adreça:** Pavelló Sert. Can Nadal, s/n - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583384, 2.545289 El fons referent a la figura de Salvador Espriu és un fons documental del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, situat al Pavelló Sert de Can Nadal, sense número.[^1] El centre vol reunir un fons documental tan complet com sigui possible sobre l'obra i la personalitat de l'escriptor.[^1] El Centre Espriu és un centre especialitzat en la figura i l'obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista.[^1] ## Història L'Ajuntament d'Arenys de Mar va constituir l'organisme autònom local Centre Espriu en la sessió plenària del 25 de març de 1987.[^1] El Ple va acordar d'extingir-lo el 27 de desembre de 2007, amb efecte d'1 de gener de 2008, i l'Ajuntament en va esdevenir el successor en béns, drets i obligacions.[^1] El centre va néixer sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi va diposar Josep M. Ainaud de Lasarte: uns quants llibres de Salvador Espriu i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l'altra amb impresos diversos.[^1] Gran part de les col·leccions han estat adquirides pel Centre Espriu, i també s'hi han rebut diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu.[^1] ## El fons El fons principal és el bibliogràfic, encapçalat per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions, antologies i reculls, i també per traduccions a moltes altres llengües; en total ocupa uns 25 o 30 metres lineals.[^1] El centre acull també la biblioteca personal d'Amàlia Tineo Gil, de més de 80 metres lineals, cedida pels seus hereus.[^1] Amàlia Tineo formava part del cercle d'amics més íntim d'Espriu de l'època universitària, amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà.[^1] Aquesta biblioteca és al centre perquè inclou llibres que havien estat d'Espriu, que els havia passat a amics, sobretot a Amàlia Tineo.[^1] Espriu no va conservar la correspondència rebuda ni els manuscrits de les obres, de manera que d'aquests només es conserven algunes pàgines d'un quadern i poca cosa més.[^1] Es tracta d'un fons dinàmic, que s'enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l'adquisició d'elements o materials, bé amb la incorporació de novetats editorials.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador --- # Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona > Fons documental, segle XVI-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-l-arxiu-diocesa-de-girona Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-l-arxiu-diocesa-de-girona» - **Adreça:** Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. - **Carrer:** [Pujada de Sant Martí](https://totarenys.cat/carrer/pujada-de-sant-marti) - **Tipologia:** Fons documental - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580549, 2.549432 L'Arxiu diocesà de Girona custodia la documentació procedent de l'església de Santa Maria d'Arenys amb més de cent anys d'antiguitat.[^1] L'Arxiu diocesà de Girona té l'adreça a la Pujada de Sant Martí, número 15, de Girona.[^1] El fons està catalogat com a patrimoni documental, de tipologia fons documental, i abasta els segles XVI a XX.[^1] ## Contingut Entre els materials de la parròquia hi ha els llibres de baptisme, de matrimoni i d'òbits, i els registres d'albats des de la segona meitat del 1500.[^1] A l'Arxiu diocesà de Girona es conserva el Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar, que cobreix els anys 1576 a 1643.[^1] Hi ha també expedients matrimonials de la parròquia de Santa Maria, des del primer volum (1940-1942) fins al volum XXXII (1997-1999).[^1] Una part d'aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar en línia al web de l'Arxiu diocesà; la resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la per a treballs d'investigació.[^1] ## Altres documents sobre Arenys L'Arxiu diocesà de Girona preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis i expedients matrimonials, des del 1500.[^1] Entre els documents relacionats amb Arenys de Mar hi ha una llicència del 21 de gener de 1710 a Francesc Ciutat, negociant, per tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona --- # Font de l'Ajuntament > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/font-de-l-ajuntament Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/font-de-l-ajuntament» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 8 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1980 - **Autoria:** Ofelia Sanz - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579433, 2.551479 La Font de l'Ajuntament és un element urbà del patrimoni moble d'Arenys de Mar, situat a la Riera del Bisbe Pol, núm. 8.[^1] Es tracta d'una obra contemporània del segle XX, datada el 1980 i atribuïda a Ofelia Sanz.[^1] ## L'edifici i la descripció La font està encastada a la façana de migdia de l'edifici de l'Ajuntament, que s'obre a la plaça.[^1] Té un broc d'aram sobre un plafó ceràmic de fons amb motius geomètrics.[^1] El conjunt s'emmarca en un arcosoli de mig punt de pedra treballada amb dovelles, coronat per un capcer triangular motllurat.[^1] La pica és de marbre i de forma rectangular, i sobresurt de la línia de façana amb les vores arrodonides.[^1] ## Els plafons El text indica que, des del segle XIV, el lloc era el barri de mar de Sant Martí d'Arenys.[^1] Segons la inscripció, el 10 de juliol del 1574 es constituí en universitat de prohoms de la Ribera d'Arenys.[^1] El plafó ceràmic de la font acaba dient que Arenys de Mar és cap de partit judicial i administratiu des del 21 d'abril del 1834.[^1] Sota el text hi ha una representació gràfica de la vila extreta d'un gravat de principis del segle XIX.[^1] ## Estat i ús Té un estat de conservació bo, un ús actual social i no consta que tingui cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Font de l'Ajuntament». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-1 --- # Font de la Plaça de La Mina > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/font-de-la-placa-de-la-mina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/font-de-la-placa-de-la-mina» - **Adreça:** Plaça de la Mina, s/n - **Carrer:** [Travessera de la Mina](https://totarenys.cat/carrer/travessera-de-la-mina) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582531, 2.547361 La font de la Plaça de la Mina és un element urbà del segle XX, d'estil contemporani, situat a la plaça que li dona nom.[^1] Hi arriba des del carrer de l'Hospital i, després, pel carrer de Sant Narcís o per la Travessia de La Mina.[^1] ## Història Aquesta font s'alimentava d'una mina on la gent anava a buscar aigua, però ara és aigua de la xarxa pública.[^1] ## Descripció La font té dos brocs: un de modern, amb polsador, i un altre de més antic, de plom, que ja no raja.[^1] La pica és rectangular, de pedra granítica i rebaixada.[^1] El conjunt queda emmarcat per un plafó ceràmic de rajola de la vela, amb una orla trenada als costats.[^1] A cada costat hi ha un banc a manera de pedrís, d'obra, amb els mateixos motius que la font i, als extrems, dibuixos de vaixells.[^1] Al mig de la placeta destaca una alzina.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació de la font és regular i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Font de la Plaça de La Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mina --- # Fornícula de Sant Pere > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/fornicula-de-sant-pere Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/fornicula-de-sant-pere» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 47 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580859, 2.549869 La fornícula de Sant Pere és un element arquitectònic del segle XX que es troba a la Riera del Bisbe Pol, número 47.[^1] ## Descripció Conté una imatge exempta de Sant Pere.[^1] Està situada a l'escaire que formen les façanes de llevant i de migdia de l'edifici del número 47 de la Riera del Bisbe Pol.[^1] ## Estat i ús El seu estat de conservació és bo i actualment té un ús simbòlic.[^1] No té cap protecció patrimonial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fornícula de Sant Pere». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-pere --- # Garroferar del carener del turó de les Orenetes > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.574650, 2.531150 El garroferar del carener del turó de les Orenetes és un antic camp de garrofers que es conserva a Arenys de Mar.[^1] Els mapes de patrimoni cultural el classifiquen com a patrimoni natural i com a zona d'interès.[^1] ## Ubicació i descripció Se situa al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell.[^1] Els garrofers fa anys que són abandonats.[^1] És un dels darrers grans conjunts de garrofers que queden al municipi.[^1] Testimonia un conreu molt típic dels careneres del Maresme, a prop del litoral.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació consta com a bo, però no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Garroferar del carener del turó de les Orenetes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes --- # Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies» - **Adreça:** Rial de Canalies - **Carrer:** [Rial de Canalies](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-canalies) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588170, 2.556673 Els garrofers de la capçalera del rial de les Canalies són una zona d'interès del patrimoni natural d'Arenys de Mar, situada al Rial de Canalies.[^1] Es tracta d'una gran zona forestal que correspon al darrer tram natural del rial de les Canalies.[^1] ## Història i descripció Dècades enrere, aquest espai estava ocupat per camps de garrofers.[^1] Encara es conserven grans garrofers, sobretot al vessant esquerre de la vall, i són els de més dimensió identificats al terme municipal.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació és bo, però el lloc no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies --- # Gegants i figures festives d'Arenys de mar > Col·lecció, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/gegants-i-figures-festives-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/gegants-i-figures-festives-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Carrer Sant Narcís](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-narcis) - **Tipologia:** Col·lecció - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582740, 2.547863 Els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot formen el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar, presents en les grans festes del calendari del municipi.[^1] El conjunt compta amb quatre parelles de gegants.[^1] ## En Tallaferro i la Flor d'Alba En Tallaferro i na Flor d'Alba van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert.[^1] Josep Pons i Vila va costejar la parella de gegants, que va ser cedida a la vila d'Arenys de Mar.[^1] El nom d'en Tallaferro prové del comte Tallaferro, personatge que Jacint Verdaguer va crear a l'obra Canigó.[^1] El nom de la Flor d'Alba també s'inspira en el Canigó de Verdaguer, però amb una modificació: en el poema original, la reina de les fades porta per nom Flordeneu, i es va optar per canviar «neu» per «alba».[^1] Miquel Guri va dissenyar i confeccionar el primer vestuari dels gegants.[^1] El vestuari actual es va estrenar per Sant Zenon del 2015, amb motiu del 60è aniversari dels gegants.[^1] El motlle no es va destruir, de manera que existeixen gegants idèntics, com els de Premià de Mar.[^1] ## Altres gegants En Roc i la Maria es van construir el 1980 a càrrec de Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona.[^1] En Roc i la Maria representen la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys, i la seva primera aparició en públic va ser per Sant Roc, el 16 d'agost de 1980.[^1] L'Elm i la Carmeta van arribar l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm.[^1] Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy i representen un pescador i una peixatera.[^1] En Xavier i la Laia Cartulinus, fets per Lluís Macià, són dos gegantons que representen un hereu i una pubilla.[^1] En Zenon és un gegantó nascut el 2010 de les mans de Tatiana Albert, que va vestit de captador dels macips.[^1] ## Capgrossos i drac Jaume Gras Janer va donar el 1919 els quatre primers capgrossos de la vila, que ja no existeixen.[^1] Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven.[^1] El Drac Arenyot va ser un regal de la família Regàs i el seu nom es va triar per votació popular.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Gegants i figures festives d'Arenys de mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar --- # Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Carrer de Santa Clara, núm. 16 - **Carrer:** [Carrer Sta. Clara](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-clara) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584155, 2.546017 Els Goigs a llaor de Santa Clara són un conjunt de goigs que es canten al convent de Santa Clara d'Arenys de Mar, al carrer de Santa Clara, número 16.[^1] Pertanyen al patrimoni immaterial, dins l'àmbit de la música i la dansa.[^1] ## Història L'edició de què parlem és de l'any 1953 i es va fer amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara.[^1] Els va imprimir el Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.[^1] La lletra és de mossèn Pere Ribot, la música del mestre X. Maymí, d'Arenys de Mar, i els boixos d'Antoni Gelabert.[^1] ## El document La imatge de la santa la mostra vestida amb hàbit franciscà i vel al cap, amb un lliri a la mà dreta com a símbol de la puresa i la virginitat.[^1] Al fons hi ha unes muntanyes, el convent de les Clarisses a la dreta i un mas a l'esquerra.[^1] Antoni Gelabert va fer l'orla al boix, amb tórtores que volen al voltant de la santa.[^1] El text s'organitza en tres columnes i una de les estrofes esmenta que la comunitat ha plantat una nova casa al recer d'Arenys de Mar.[^1] ## Els goigs Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist, i tradicionalment es canten en les festivitats religioses.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar --- # Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-de-la-mare-de-deu-de-l-ermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-d-arenys-de- Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-de-la-mare-de-deu-de-l-ermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-d-arenys-de-» - **Adreça:** Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578124, 2.546295 Els goigs de la Mare de Déu de l'ermita de la Pietat són un goig en lloança de la Verge, vinculat a l'ermita situada al clos del cementiri d'Arenys de Mar.[^1] Es classifiquen com a patrimoni immaterial, dins la tipologia de música i dansa, i corresponen als segles XIX-XX.[^1] ## El goig estampat L'exemplar és una peça de tela brodada amb el goig estampat.[^1] La peça mostra una imatge central emmarcada a l'interior d'una fornícula, amb la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist als braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu.[^1] A banda i banda destaca una corona de flors, amb tres claus a mà esquerra i un martell i unes tenalles a mà dreta.[^1] La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.[^1] El text es disposa en tres columnes i s'obre amb els versos sobre una ermita a la Costa de Llevant.[^1] Existeix una segona edició en paper, sense datar, amb el goig a mà esquerra, idèntic al que es veu estampat sobre tela, i una explicació amb la partitura a mà dreta.[^1] L'explicació no indica l'autor i diu que la festa de la Verge de la Pietat se celebra el divendres sant.[^1] ## L'ermita i el cementiri Segons aquest text, al turó del cementiri hi havia antigament una torre de guaita, i al seu costat es va construir una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat.[^1] L'any 1816 començaren les obres del cementiri i s'enderrocaren la torre i l'ermita.[^1] El 1894 s'amplià el cementiri i es construí l'actual capella.[^1] L'explicació que acompanya el goig en la segona edició diu que Arenys de Mar té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari i a ponent la de la Verge de la Pietat.[^1] Hi afirma que la Verge de la Pietat vetlla els morts enterrats al cementiri d'Arenys de Mar.[^1] ## Els goigs Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist, que tradicionalment es canten en les festivitats religioses.[^1] La paraula goigs es documenta per primera vegada a la Crònica de Ramon Muntaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar.». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar --- # Goigs dedicats a Sant Elm > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-elm Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-elm» - **Adreça:** Carrer de l’Església, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580527, 2.549434 Els Goigs dedicats a Sant Elm són un goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que la Confraria i germandat de Sant Telm d'Arenys de Mar canta al seu patró.[^1] Pertanyen al patrimoni immaterial, dins la tipologia de música i dansa, i es relacionen amb el Carrer de l'Església, núm. 24.[^1] Les dades els situen entre els segles XIX i XX, i el seu ús actual és religiós i cultural.[^1] ## L'edició i el text L'edició descrita fou dissenyada per a.s.a el març de 2013, en paper de color.[^1] La imatge de la il·lustració és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula, representat amb l’hàbit dominicà.[^1] El sant porta un vaixell a la mà esquerra i una torxa a la dreta, que remet al Foc de Sant Elm.[^1] El text es disposa en tres columnes sense decoració i en les estrofes es repeteix el vers «Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar.»[^1] La lletra és d'Hilari, la música de Frederic Muset i la xilografia de Quetglas Ferrer.[^1] ## Sant Elm i la confraria La confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar fou fundada el 1585.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Sant Elm». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm --- # Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno» - **Adreça:** Carrer de l'església, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Josep Puig i Bosch, P. Hilari d’Arenys de Mar, OFM Caputxí. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580599, 2.549249 Els Goigs dedicats a Sant Zenó són una composició de goigs en lloança del sant patró d'Arenys de Mar, que se celebra el 9 de juliol.[^1] Pertanyen al patrimoni immaterial, dins l'àmbit de la música i la dansa, i el seu ús actual és religiós i cultural.[^1] ## Història de l'edició L'edició de 1917 fou impresa a Barcelona per l'impressor Altés, amb el número 7655.[^1] El text fou escrit pel frare caputxí Hilari d'Arenys de Mar el dia de Sant Lluís Gonçaga de 1917.[^1] Els goigs van ser dedicats a Zenón Mensa, prevere, quan fou nomenat pendonista de la processó del sant patró.[^1] Entre les dades de la font, l'autoria s'atribueix a Josep Puig i Bosch i al pare Hilari d'Arenys de Mar, caputxí.[^1] Josep Puig i Bosch fou un escriptor i frare caputxí nascut a Arenys de Mar el 1889 i mort a Barcelona el 1976.[^2] Entre les versions d'aquests goigs destaca l'edició sense datar de Josep Abadal de Mataró, en castellà i molt decorada; la versió de 1981 conté la partitura musical, i hi ha també la versió en paper fotogràfic dissenyada per a.s.a. del maig de 2013.[^1] La versió de 1981 té el text revisat per M. Amagat i Matamala, tipografia de M. Ribas i música de D. Moner i Basart.[^1] ## Descripció L'edició de 1917 és en paper foli, en blanc i negre, amb una imatge central del sant vestit de centurió romà.[^1] El sant porta la palma del martiri a l'esquerra i l'estendard a la dreta, i un àngel sosté la corona del martiri.[^1] El text s'ordena en tres columnes separades per una línia vertical.[^1] A la versió de 2013, la imatge central de sant Zenó procedeix del retaule barroc de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^1] ## Sant Zenó i Arenys Les relíquies de sant Zenó arribaren a Arenys de Mar el 4 de novembre de 1583 per mitjà del religiós Juan Domínguez.[^1] El 1664 els habitants van fer el vot de vila per celebrar la festa de Sant Zenó i honorar-lo de forma principal.[^1] El 9 de juliol, festa del sant, és el dia de la Festa Major del poble.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno [^2]: Wikidata, «Josep Puig i Bosch» (Q11928874). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928874 --- # Goigs dedicats a Santa Amància > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-amancia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-amancia» - **Adreça:** Carrer d'Avall, s/n - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578735, 2.549960 Els goigs dedicats a Santa Amància són un element de patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, dins l'àmbit de la música i la dansa, associat al Carrer d'Avall.[^1] Els goigs són cançons populars o poesies religioses adreçades als sants, a les santes, a la Mare de Déu o a Crist.[^1] ## Les edicions Aquesta versió dels goigs no porta data, però és en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764.[^1] Es tracta d'una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual.[^1] El 1885 la Tipografia Catòlica de Barcelona va tornar a imprimir els goigs amb la mateixa cobla.[^1] El 1892 la impremta Anglada, també de Vic, en va fer una altra edició, que consta com a còpia literal de la del segle XVIII.[^1] El 1926 la Tipografia Franciscana de Vic va editar uns goigs, dels quals hi ha molt pocs exemplars, que fan referència al darrer emplaçament del cos sant.[^1] ## La imatge i el text La imatge, emmarcada per un requadre, mostra la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel, amb un vaixell al fons.[^1] El text s'organitza en tres columnes separades per una sanefa, i la caixa està emmarcada per una orla tipogràfica de motius geomètrics.[^1] ## Antoni Pasqual i les relíquies Antoni Pasqual i Lleu va néixer a Arenys de Mar el 1643 i va morir a Vic el 1704; vivia al casal familiar del carrer d'Avall.[^1] Des de Roma, Antoni Pasqual va fer arribar les relíquies de santa Amància al casal familiar del carrer d'Avall, on es van dipositar a l'oratori privat i van restar més d'un segle.[^1] El 1810 Miquel de Fontcuberta va traslladar les restes a Vic, potser per por de la guerra del Francès.[^1] Actualment es conserven les restes momificades d'una nena, suposadament santa Amància, a la capella privada del casal de Sala-d'Heures, a Santa Eugènia de Berga.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Amància». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-amancia --- # Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta» - **Adreça:** Carrer de l’Església, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580569, 2.549184 Els Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta són un goig en lloança de la Mare de Déu Assumpta al cel, patrona de la parròquia d'Arenys de Mar.[^1] Es catalogaven dins el patrimoni immaterial, en l'àmbit de la música i la dansa, i la seva adreça de referència és el carrer de l'Església, núm. 24.[^1] ## El document L'edició conservada és de l'any 1989, editada per la Llibreria El Set-ciències i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.[^1] La imatge representa l'Assumpta pujant al cel amb els braços oberts damunt d'un núvol, envoltada d'àngels, i correspon a la imatge de l'altar barroc de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^1] A la part inferior del text hi ha la partitura, i l'orla que emmarca el document té motius geomètrics i florals.[^1] El text es disposa en tres columnes sense decoració interior i inclou els versos «Puig que sou nostra advocada, Verge Assumpta de l'Areny».[^1] ## Autoria La lletra és de Martí Amagat i Matamala, la música de Jaume Lloret i Maresme i el dibuix de Josep Barrenechea.[^1] Martí Amagat i Matamala, poeta, va néixer a Arenys de Mar el 27 d'agost de 1931 i va morir el 21 de maig de 2011.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta [^2]: Wikidata, «Martí Amagat i Matamala» (Q11935672). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11935672 --- # Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge» - **Adreça:** Carrer de Santa Maria, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer Sta. Maria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583799, 2.549032 Els goigs dedicats a Santa Maria del Bon Viatge són uns goigs que es canten al convent dels pares caputxins d'Arenys de Mar en la festa de la Mare de Déu, el 2 de juliol.[^1] Pertanyen al patrimoni immaterial, dins l'àmbit de la música i la dansa, i s'associen a l'adreça del carrer de Santa Maria, núm. 7.[^1] ## Història Els frares caputxins es van establir a la vila el 7 de febrer de 1618.[^1] Van construir el convent a l'indret anomenat la Plana del Paradís i el van dedicar a la Mare de Déu del Camí, o del Bon Viatge.[^1] Aquesta advocació era molt popular entre els arenyencs que treballaven en oficis del mar, sobretot la navegació i la pesca.[^1] Durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII la festa es va celebrar el 29 d'agost, fins que el 1653 es va fixar definitivament el 2 de juliol.[^1] ## Els goigs i les seves edicions La lletra és del caputxí Hilari d'Arenys de Mar i la música, de Joan Baptista Casanova.[^1] El 1946 fra Silveri de Mataró els va editar amb una ornamentació de Lluís Saumell, estampada a la impremta Corominas de Solsona.[^1] El 1949 el pare Hilari en va fer una edició de luxe dins el Primer llibre de goigs, amb un gravat d'E.C. Ricart.[^1] El 2018 se'n va fer una nova edició amb 650 exemplars, amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar.[^1] Aquesta versió té un dibuix de Francesc d'Assís Beneseit i es va imprimir a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès.[^1] ## Descripció A la imatge, la Mare de Déu sura enmig del mar, envoltada de velers i amb l'Infant a la falda.[^1] El text s'ordena en tres columnes, i a sota hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada per Joan Baptista Casanova.[^1] El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge --- # Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari» - **Adreça:** Mont Calvari - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579568, 2.557830 Els goigs dedicats al Crist del Mont Calvari són cants que es feien a l'ermita del Mont Calvari.[^1] Existeixen dues versions dels goigs: una en castellà de 1848 i una altra en català.[^1] Actualment el Crist del Mont Calvari es guarda en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Maria.[^1] ## Història La versió castellana es va imprimir a Mataró, a la impremta de Josep Abadal, al carrer de la Riera.[^1] L'any 1874 aquesta mateixa versió es va tornar a editar, adaptada a la nova normativa gramatical.[^1] Posteriorment els goigs es tornen a publicar en català, amb lletra del Pare Hilari d'Arenys de Mar, musicades per mossèn Joan Perramon.[^1] ## Descripció La versió castellana és un document en paper, amb una il·lustració central d'un Sant Crist crucificat a la Creu i la vila d'Arenys als seus peus.[^1] En la versió castellana, el text es disposa en dues columnes separades per una sanefa geomètrica vertical central.[^1] En la versió de 2012 l'orla clàssica és substituïda per una corda nuada de mariner.[^1] La lletra en català, disposada en tres columnes sense decoració, diu: "És Hipòlit Doy qui us porta".[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari --- # Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. > Música i dansa, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxin Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxin» - **Adreça:** carrer de Santa Maria, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer Sta. Maria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria) - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583706, 2.549102 Els goigs dedicats a la Verge de la Santa Perseverança, cantats pels novicis caputxins, són una peça de patrimoni immaterial del àmbit de la música i la dansa, vinculada al carrer de Santa Maria, número 7.[^1] El goig lloa la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels Pares Caputxins de Catalunya i Balears.[^1] ## Autoria i edició La lletra és de Hilari, la música de Josep Font Palmarola i la xilografia porta les inicials D.C.[^1] Hilari d'Arenys de Mar és el nom que prengué l'escriptor Josep Puig i Bosch en entrar a l'orde caputxí.[^1] Puig i Bosch va néixer a Arenys de Mar el 1889 i va morir a Barcelona el 1976.[^2] Josep Font Palmarola, nascut a Vic el 1898, fou pianista, compositor i pedagog musical.[^1] L'edició, sense data, la va publicar l'impressor Enric Parellada, i forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró.[^1] ## Descripció L'edició es compon d'una imatge central superior a l'interior d'una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la, i el dibuix és fet a mà.[^1] El text del cant es reparteix en tres columnes, emmarcades per una orla tipogràfica de motius geomètrics.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins [^2]: Wikidata, «Josep Puig i Bosch» (Q11928874). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928874 --- # Himne a sant Zenon / Zenó > Música i dansa, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/himne-a-sant-zenon-zeno Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/himne-a-sant-zenon-zeno» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1943 - **Autoria:** Joan Draper la lletra i Xavier Maimí la música. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580535, 2.549416 L'Himne a sant Zenon, o sant Zenó, és una peça de música i dansa de patrimoni immaterial d'Arenys de Mar, creada l'any 1943.[^1] La lletra és de Joan Draper i la música de Xavier Maimí.[^1] ## L'acte L'himne es canta el 8 de juliol, vigília del dies natalis del sant, a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^1] En acabar el res de les completes, s'obren les portes de l'església.[^1] Els qui són dins del temple i els qui esperen a la plaça canten l'himne plegats, i després es veneren les relíquies del sant.[^1] La lletra presenta sant Zenó com a patró d'Arenys i recorda que fou decapitat.[^1] ## Història i evolució L'acte neix el 1943, en plena dictadura, fet que va marcar-ne la interpretació durant més de trenta anys.[^1] Durant la transició es va posar de moda l'assistència a l'acte per part d'un col·lectiu de joves progressistes, cosa que va provocar una gran discrepància i acceptació segons el sector de la població.[^1] Amb el temps ha esdevingut un dels actes més importants de la festa major.[^1] Segons Aguiló (2015), la gent hi acudeix en massa per cantar la tornada ben fort i fer-ho en grup.[^1] ## Autoria Joan Draper i Fossas va néixer a Arenys de Mar el 1889 i va morir a Barcelona el 1970; fou poeta i periodista.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Himne a sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-zenon-zeno [^2]: Wikidata, «Joan Draper i Fossas» (Q11927693). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11927693 --- # Hipogeu Massaguer i Campins > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-massaguer-i-campins Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-massaguer-i-campins» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1922 - **Autoria:** Josep Llimona - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578278, 2.546171 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875262 L'hipogeu Massaguer i Campins és un element situat al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat, d'ús religiós.[^1] Wikidata el registra amb el nom de Panteó Massaguer i el classifica com a mausoleu.[^2] ## L'obra És obra de l'escultor Josep Llimona, datada cap al 1922, i està feta en marbre blanc i pedra nummulítica.[^1] Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.[^1] ## Relació amb Arenys Entre els indians que s'han volgut enterrar al cementiri hi ha Francesc Masseguer i Campins.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu Massaguer i Campins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-massaguer-i-campins [^2]: Wikidata, «Panteó Massaguer» (Q20875262). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875262 --- # Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-d-andreu-lloveras-i-riera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-d-andreu-lloveras-i-riera» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1896-1898 - **Autoria:** Josep M. Barnadas - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578151, 2.546364 L'hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera és una escultura de marbre i pedra situada al cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] Està datada entre els anys 1896 i 1898 i és obra de Josep M. Barnadas.[^1] ## L'obra L'escultura representa Crist ressuscitat, que es desprèn de la mortalla i aixeca l'estendard del triomf de la vida sobre la mort.[^1] La figura s'alça damunt una columna d'inspiració egípcia.[^1] En destaquen les formes dinàmiques i la composició ascendent.[^1] ## Andreu Lloveras i Riera Andreu Lloveras i Riera (1831-1896) era un indià nascut a Palafrugell, però vinculat a Arenys.[^1] A Arenys va fer construir el balneari Lloveras, durant molts anys lloc de trobada de la classe benestant.[^1] Andreu Lloveras i Riera figura entre els indians que, segons la font, s'han volgut enterrar al cementiri d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dandreu-lloveras-i-riera --- # Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1886 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577936, 2.546185 L'hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família és un sepulcre del cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] Data de l'any 1886 i és d'estil contemporani.[^1] ## El sepulcre L'obra, de pedra i bronze, representa un taüt inclinat cobert amb un domàs i un crucifix, col·locat sobre un monticle de pedres.[^1] Hi destaquen el contrast entre la pedra i el bronze, el realisme dels brodats, la passamaneria i els plecs del domàs.[^1] Als peus del taüt hi consten els noms dels propietaris que hi són enterrats.[^1] ## El cementiri La construcció del nou cementiri es va fer entre els anys 1865 i 1867, i el projecte el va fer Domingo Casacuberta, agrimensor, tot i que els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Es va finançar amb una recaptació entre els vilatans i els indians.[^1] Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual.[^1] ## Persones vinculades al cementiri Salvador Espriu va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera, i hi reposen també altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.[^1] Entre els personatges il·lustres que s'han volgut enterrar al cementiri hi ha industrials com Andreu Gurí i Sala i indians com Francesc Masseguer i Campins.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia --- # Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1918 - **Autoria:** Germans Ventura - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577988, 2.546167 L'hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet és un sepulcre del cementiri de Sinera, al camí de la Pietat, sense número.[^1] Es data de l'any 1918 i és obra dels Germans Ventura.[^1] ## L'edifici El sepulcre és de marbre blanc i té forma de túmul medieval, col·locat sobre un cadafal.[^1] Quatre pilastres d'inspiració barroca el rodegen, unides per baranes de ferro forjat.[^1] Hi destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.[^1] ## El cementiri Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual.[^1] ## Persones vinculades Al cementiri hi reposa l'escriptor Salvador Espriu, que va convertir-lo en el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet --- # Hipogeu de Joan Roura > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-joan-roura Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-joan-roura» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1890 - **Autoria:** Josep Carcassó - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578035, 2.546088 L'hipogeu de Joan Roura és una obra de patrimoni moble situada al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Data del 1890 i és obra de Josep Carcassó.[^1] ## Descripció Josep Carcassó la va fer en marbre i pedra: un àngel s'alça damunt d'un pedestal monolític, amb un colom i una creu sobre el pit.[^1] Les ales esteses, la mirada enlairada i la posició dels peus fan pensar que l'àngel està a punt d'emprendre el vol.[^1] El pedestal duu un medalló amb les inicials del propietari, Joan Roura, damunt de dues palmes.[^1] El basament és de llosetes blanques i negres de marbre.[^1] ## El cementiri Quan es va quedar petit, se'n va construir un de nou al costat, entre el 1865 i el 1867.[^1] El projecte era de Domingo Casacuberta, però els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Al final del 1917 el cementiri va agafar la configuració actual, amb la construcció del darrer bloc de nínxols.[^1] ## Persones vinculades L'escriptor Salvador Espriu reposa en un nínxol humil i va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de Joan Roura». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-joan-roura --- # Hipogeu de Josep Arnau Presas > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-josep-arnau-presas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-josep-arnau-presas» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1907 - **Autoria:** Venanci Vallmitjana - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578351, 2.546124 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875305 Al cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat, hi ha un conjunt escultòric en marbre blanc obra de Venanci Vallmitjana.[^1] Wikidata el registra com a mausoleu amb data d'inici de 1907.[^2] ## L'obra El conjunt, de marbre blanc, és obra de Venanci Vallmitjana i representa la Santíssima Trinitat a mida natural.[^1] El Pare apareix com un home gran amb barba, amb un colom d'ales esteses al pit que representa l'Esperit Sant.[^1] El Fill descansa sobre el Pare amb el cap de costat i als seus peus hi ha un angelet.[^1] Tot el grup reposa sobre una massa de pedra que dona la sensació de núvols.[^1] La peça és d'un realisme depurat i s'inspira en una terracota esmaltada del mateix autor.[^1] Hi ha una rèplica de l'obra al cementiri del Poblenou.[^1] ## El cementiri de Sinera A principis del segle XIX es van prohibir les inhumacions dins els nuclis urbans, i a Arenys de Mar això va succeir l'any 1816.[^1] El cementiri nou es va construir entre 1865 i 1867, projectat per Domingo Casacuberta, però amb els plànols signats per l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Es va finançar amb recaptació entre els vilatans i els indians.[^1] El cementiri va adoptar la configuració actual al final del 1917.[^1] ## Persones enterrades al cementiri Hi reposen també els escriptors Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de Josep Arnau Presas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-josep-arnau-presas [^2]: Wikidata, «Sepulcre de Josep Arnau i Preses» (Q20875305). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875305 --- # Hipogeu de la família Camps-Ombrabella > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1918 - **Autoria:** Ventura Vieto - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578010, 2.546504 L'hipogeu de la família Camps-Ombrabella és un sepulcre del cementiri de Sinera, al camí de la Pietat d'Arenys de Mar.[^1] Data de l'any 1918 i és d'estil contemporani.[^1] ## Descripció El sepulcre és de marbre i pedra, obra de Ventura Vieto, i el presideix una figura femenina desconsolada amb una corona de flors.[^1] Al peu de la tomba hi ha una làpida amb motius florals feta pel rander arenyenc Marià Castells i Simon.[^1] Castells és considerat un dels principals renovadors de la indústria i l'artesania de les puntes de boixet durant el Modernisme.[^1] ## El cementiri El cementiri nou es va construir entre 1865 i 1867, amb un projecte de Domingo Casacuberta, però els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Al final de 1917 el cementiri va agafar la configuració actual, quan es va construir el darrer bloc de nínxols al centre de la zona d'eixample.[^1] L'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un nínxol humil, va convertir aquest cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Camps-Ombrabella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella --- # Hipogeu de la família Córdoba > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-cordoba Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-cordoba» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1920 - **Autoria:** Joan Barrera - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578083, 2.546086 L'hipogeu de la família Córdoba és un sepulcre del Cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat, que data de 1920.[^1] Està catalogat com a element urbà d'estil contemporani, del segle XX, i el seu ús actual és religiós.[^1] ## Descripció El sepulcre és de pedra nummulítica i marbre, i està envoltat de pilars units amb baranes de ferro forjat.[^1] Representa una tomba amb un monòlit al darrere, decorat amb llànties i corones de flors.[^1] Al centre hi ha el bust d'una dona de cabells llargs que porta un calze a la mà, imatge de la resurrecció a través de l'Eucaristia.[^1] El conjunt s'inspira en la Sezession vienesa i en l'art decó.[^1] ## Autoria i persones L'obra és de Joan Barrera (1872-1961), arenyenc, bon dibuixant i marbrista.[^1] Wikidata el descriu com a dibuixant, pintor i escultor nascut a Arenys de Mar.[^2] Hi està enterrada la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Córdoba». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba [^2]: Wikidata, «Joan Barrera i Ferrer» (Q42907248). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q42907248 --- # Hipogeu de la família Ferran de Pol > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Salvador Puiggròs - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578231, 2.546410 L'hipogeu de la família Ferran de Pol és un sepulcre de pedra situat al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Pertany a una família de fabricants de gènere de punt.[^1] ## L'obra El sepulcre és obra de Salvador Puiggròs i es data al segle XX.[^1] Té la forma d'una creu de terme, amb quatre tombes a la base disposades simètricament en creu.[^1] Segons les dades del catàleg, el seu estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] ## Lluís Ferran de Pol A l'hipogeu hi ha enterrat l'escriptor Lluís Ferran de Pol, nascut a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i mort a l'Hospitalet de Llobregat el 19 d'octubre de 1995.[^1] Es llicencià en dret a Barcelona el 1933 i va compartir afició literària amb Joaquim Ruyra.[^1] En acabar la Guerra Civil s'exilià a França i aviat marxà a Mèxic, on residí uns vuit anys.[^1] El 1948 tornà a Catalunya i s'establí a Arenys de Mar.[^1] Va publicar Abans de l'alba (1954), una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia, i a Miralls tèrbols reconstruí els conflictes d'un poble del litoral català, el poble de Marenys, que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.[^1] ## El cementiri El cementiri actual es construí entre 1865 i 1867, amb projecte de Domingo Casacuberta i plànols signats per l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Hi reposen també els escriptors Salvador Espriu, Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Ferran de Pol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol --- # Hipogeu de la família Majó > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-majo Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-majo» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1881-1895 - **Autoria:** Josep Carcassó - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577983, 2.546210 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875307 L'hipogeu de la família Majó és una escultura en pedra situada al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Es data entre els anys 1881 i 1895, dins el segle XIX, i el seu ús actual és religiós.[^1] Wikidata el classifica com a mausoleu i en fixa l'inici l'any 1885.[^2] ## Descripció L'obra és de Josep Carcassó i representa una creu de terme amb una noia asseguda al peu.[^1] La noia sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari.[^1] Té el cap girat i mira a terra, cosa que, amb el vestit de faldilles llargues amb plecs, li dóna un caire romàntic i reservat.[^1] La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta un crismó format per les lletres X i P superposades.[^1] ## Persones relacionades Josep Carcassó era deixeble dels germans Vallmitjana i va destacar tant en l'art civil com en el religiós.[^1] Hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, considerada el primer cinema d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Majó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo [^2]: Wikidata, «Sepulcre de la família Majó» (Q20875307). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875307 --- # Hipogeu de la família Mollfulleda > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1920 (ca) - **Autoria:** Joan Barrera - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578054, 2.546498 L'hipogeu de la família Mollfulleda es troba al Cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] És una obra de caràcter religiós, datada cap al 1920 i atribuïda a Joan Barrera.[^1] ## Descripció Es tracta d'una tomba de marbre blanc presidida per una creu rústica.[^1] La creu s'alça sobre un monticle rocallós a manera de Calvari.[^1] El conjunt inclou heura, una àncora i un cor, que simbolitzen la Fe, l'Esperança i la Caritat.[^1] ## Persones relacionades Magí Mollfulleda (1855-1913), fundador de la destil·leria Calisay, és un dels membres més destacats de la família.[^1] Joan Barrera i Ferrer va néixer a Arenys de Mar el 1872 i fou dibuixant, pintor i escultor.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Mollfulleda». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda [^2]: Wikidata, «Joan Barrera i Ferrer» (Q42907248). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q42907248 --- # Hipogeu de la família Mundet > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mundet Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mundet» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1901 - **Autoria:** Josep Llimona - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578149, 2.546477 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875264 L'hipogeu de la família Mundet és una escultura de Josep Llimona que porta el nom de "Record els morts" i es troba al cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] Wikidata el classifica com a mausoleu i en data l'inici l'any 1901.[^2] ## L'obra Va ser creada per Josep Llimona, que li va donar el nom de «Record els morts».[^1] Es considera una obra cabdal de l'art funerari modernista.[^1] Llimona va deixar de banda els àngels d'altres panteons i hi va representar una jove asseguda damunt un sepulcre.[^1] La jove té una actitud de pensador, amb el cap recolzat a la mà, i vesteix faldilles llargues que li cobreixen els peus.[^1] Als peus del panteó hi ha una placa de bronze influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.[^1] Raimon Casellas la va considerar «l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Mundet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet [^2]: Wikidata, «Panteó Mundet» (Q20875264). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875264 --- # Hipogeu de la família Solà-Vinardell > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1902-1905 - **Autoria:** Venanci Vallmitjana - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577905, 2.546233 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875308 L'hipogeu de la família Solà-Vinardell és un element de patrimoni moble situat al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Wikidata el descriu com un mausoleu i en data l'inici l'1 de gener de 1902.[^2] Les dades de patrimoni l'atribueixen a Venanci Vallmitjana i el situen entre el 1902 i el 1905.[^1] ## L'obra L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric de Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica, que representa una Pietat.[^1] La imatge mostra la Mare de Déu acollint als braços el cos sense vida del seu fill.[^1] El grup està fet d'un sol bloc i té una composició piramidal.[^1] S'hi destaca el detall i el realisme de l'anatomia del cos de Crist, del rostre de la Mare de Déu i dels plecs de la roba.[^1] El templet es va afegir més tard per protegir l'escultura de les inclemències del temps.[^1] ## Vallmitjana Venanci Vallmitjana (1826-1919) és presentat com un renovador de l'escultura catalana del segle XIX.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Solà-Vinardell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell [^2]: Wikidata, «sepulcre de la família Solà-Vinardell» (Q20875308). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875308 --- # Hipogeu de la família Vidal Formentí > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1929 - **Autoria:** Joan Barrera - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578236, 2.546463 L'hipogeu de la família Vidal Formentí és un sepulcre que es troba al Cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat, sense número.[^1] Les dades del catàleg el recullen com a obra contemporània del 1929, amb ús actual religiós, en bon estat de conservació i sense cap protecció.[^1] ## L'obra El sepulcre és fet de marbre i pedra nummulítica i és obra de Joan Barrera.[^1] Pertany a la família Vidal Formentí, que eren pastissers d'Arenys.[^1] El monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, obra d'Ignasi Mas.[^1] Hi destaca una figura femenina de marbre, de rostre trist, mig recolzada i amb un ram de flors a la mà dreta.[^1] ## L'autor Era dibuixant, pintor i escultor.[^2] ## El cementiri El cementiri actual es va construir entre els anys 1865 i 1867, just al costat del cementiri anterior, que s'havia fet petit.[^1] Al final del 1917 el cementiri va prendre la configuració actual.[^1] Al cementiri hi reposa l'escriptor Salvador Espriu, que el va convertir en el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Vidal Formentí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti [^2]: Wikidata, «Joan Barrera i Ferrer» (Q42907248). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q42907248 --- # Hipogeu de la família d'Andreu Gurí > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-d-andreu-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-d-andreu-guri» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1908 - **Autoria:** Germans Ventura - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578307, 2.546399 L'hipogeu de la família d'Andreu Gurí es troba al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat, sense número.[^1] És una obra de 1908 atribuïda als germans Ventura.[^1] ## L'hipogeu Està fet en marbre blanc i negre i s'assenta sobre un ampli basament rectangular.[^1] Sobre el pedestal hi ha la figura d'un àngel que emparava dos infants, símbol de la Caritat.[^1] Un seguit de llànties flamejants encerclen el basament, i a banda i banda hi ha dos sepulcres decoratius.[^1] El podi està decorat amb palmetes, cascalls i roselles, que són al·legories del descans etern.[^1] ## Andreu Gurí i Sala Andreu Guri i Sala (1825-1908) fou un industrial taper.[^1] Va ser alcalde accidental d'Arenys de Mar durant l'epidèmia de còlera de 1854 i va intervenir en diverses obres de beneficència.[^1] Entre els personatges il·lustres que s'han volgut enterrar al cementiri hi ha industrials com Andreu Gurí i Sala.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família d'Andreu Gurí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri --- # Hipogeu de la família de Cabirol > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1907-1917 - **Autoria:** M. Roig - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578117, 2.546196 L'hipogeu de la família de Cabirol és un element urbà situat al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat, i pertany a la família Cabirol.[^1] Es va fer entre els anys 1907 i 1917 i és obra de M. Roig.[^1] ## L'edifici El conjunt està presidit per un templet cobert amb cúpula, que sostenen quatre pilars i que acaba amb una creu.[^1] El templet s'alça damunt un monticle rocallós i acull la imatge de la Mare de Déu del Pilar.[^1] L'espai queda delimitat per pilastres unides amb un passamà de bronze.[^1] A part de la imatge, destaquen els aplics de bronze dels pilars i de les arcades del templet.[^1] ## La família Cabirol L'hipogeu pertany a la família Cabirol, formada per cavallers i ciutadans honrats que van tenir rellevància a la vila d'Arenys entre els segles XVII i XIX.[^1] Els Cabirol figuren entre les famílies de personatges il·lustres que van voler ser enterrats al cementiri d'Arenys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família de Cabirol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol --- # Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1934 - **Autoria:** Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578227, 2.546349 L'hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany és un sepulcre del cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat, que data de l'any 1934.[^1] ## L'obra L'hipogeu és de pedra nummulítica i fou construït per Cèsar Martinell.[^1] El Sant Crist, de bronze, és obra de Frederic Marès.[^1] El Crist es troba al frontal de pedra, amb els braços estesos però sense creu, i té a banda i banda les lletres Alfa i Omega.[^1] ## Els autors i Arenys Cèsar Martinell, autor de l'hipogeu, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius, però també va realitzar intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.[^1] Frederic Marès fou també col·leccionista, afició de la qual va sorgir el Museu Marès de Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany --- # Hipogeu dels pares del Bisbe Català > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1895 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577853, 2.546111 L'hipogeu dels pares del Bisbe Català es troba al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] És un element del segle XIX, datat el 1895, fet amb pedra de Montjuïc i d'autoria desconeguda.[^1] ## L'hipogeu El bisbe Jaume Català i Albosa, que ho fou de Cadis i de Barcelona, el dedicà als seus pares.[^1] Té forma d'arcosoli i està envoltat per un cadenat de ferro forjat.[^1] Al frontal de l'arcosoli hi ha l'escut del prelat, que al·ludeix al seu origen amb l'arbust sobre les ones, emblema d'Arenys de Mar.[^1] L'escut també recull els seus cognoms: les quatre barres pel Català i el sol ixent pel cognom Albosa, derivat d'alba.[^1] ## Relació amb Arenys Jaume Català i Albosa va néixer a Arenys de Mar el 1835 i va morir a Barcelona el 1899.[^2] A la tomba hi són enterrats els pares i dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu dels pares del Bisbe Català». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala [^2]: Wikidata, «Jaume Català i Albosa» (Q3944843). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q3944843 --- # Homenatge a la Gent Gran > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/homenatge-a-la-gent-gran Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/homenatge-a-la-gent-gran» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, s/n - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2019 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585111, 2.546438 L'Homenatge a la Gent Gran és un element urbà contemporani del segle XXI, situat a la riera del Bisbe Pol.[^1] No és un monument en sentit estricte, sinó una placa amb Corten.[^1] ## Ubicació i descripció La placa és al parterre central de la riera, a l'alçada del número 104.[^1] A la part superior del plafó hi ha el text «Homenatge a la gent gran», amb lletres trepanades en el Corten.[^1] Al centre hi ha una placa acerada fixada al Corten, que expressa honor i agraïment a la gent gran d'Arenys de Mar.[^1] ## Qui hi té relació L'Ajuntament d'Arenys de Mar va voler retre amb aquesta placa un homenatge a la gent gran de la vila.[^1] Actualment té un ús simbòlic, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Homenatge a la Gent Gran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran --- # Horta Dalmau > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/horta-dalmau Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/horta-dalmau» - **Adreça:** Carrer Doedes amb carrer Barcelona - **Carrer:** [Carrer Doedes](https://totarenys.cat/carrer/carrer-doedes) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588437, 2.541194 L'horta Dalmau és una zona d'interès del patrimoni natural d'Arenys de Mar, situada entre el carrer Doedes i el carrer Barcelona.[^1] Es troba al costat del nucli urbà.[^1] ## Vegetació A la zona de l'horta Dalmau hi ha un conjunt de grans alzines, lledoners, pins pinyers i roures martinencs.[^1] També hi creixen altres exemplars, com pins blancs, ametllers i figueres.[^1] ## Entorn i estat Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella.[^1] El seu estat de conservació és bo, però no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Horta Dalmau». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau --- # Horta Fassina; Can Fassina > Jaciment arqueològic, segle III aC. - I dC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/horta-fassina-can-fassina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/horta-fassina-can-fassina» - **Adreça:** Horta fassina - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Ibèric - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592691, 2.562647 Horta Fassina, o Can Fassina, és un jaciment arqueològic d'època ibèrica i romana.[^1] El jaciment se situa als camps de conreu de la finca de Can Fassina, al marge sud de l'autopista del Maresme C-32.[^1] S'hi accedeix des del nucli urbà de Canet de Mar, pel camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt.[^1] ## Història de les troballes El jaciment va ser identificat el 1912, quan unes obres van fer documentar diverses sitges d'època ibèrica i romana.[^1] Aquestes sitges van ser destruïdes el 1920, i d'elles es va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera.[^1] El 1992, per la construcció de l'autopista C-32, es va prospectar i excavar la zona nord-oest de la finca, i en un sondatge van aparèixer quatre sitges.[^1] En la prospecció del 2008, feta per revisar la carta arqueològica del Maresme, no es va trobar material arqueològic en superfície.[^1] ## Les restes El material permet situar el jaciment entre finals del segle III aC i inicis del segle I dC.[^1] Les troballes indiquen un camp de sitges que podria estar relacionat amb un element de producció més complex, desconegut avui.[^1] ## Estat actual La part sud de la zona està rebaixada fins al nivell geològic, però es considera que el jaciment encara es conserva al sud de l'autopista.[^1] Les dades de patrimoni el registren amb conservació regular i sense tipus de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta Fassina; Can Fassina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-fassina-can-fassina --- # Horta Matanzas > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/horta-matanzas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/horta-matanzas» - **Adreça:** Carrer de Pompeu Fabra, núm. 26 - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1862 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.586210, 2.546860 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875052 Horta Matanzas és una caseta aïllada del carrer de Pompeu Fabra, número 26.[^1] És un edifici del segle XIX, concretament de l'any 1862, i actualment s'usa com a residència.[^1] Està protegida legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## L'edifici És una caseta aïllada als quatre vents, de planta quadrangular, a la qual s'han afegit cossos modernament.[^1] Té planta baixa i pis, i consta de tres cossos.[^1] El cos central té una coberta a dues aigües creuada, amb el carener perpendicular a la façana principal.[^1] Els cossos laterals també tenen coberta a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana.[^1] La coberta acaba per tots els costats amb un ràfec de fusta.[^1] A l'entrada principal destaca el porxo del cos central, sostingut per columnes i amb una terrassa a la part superior.[^1] La barana de la terrassa és de balustrada.[^1] La casa està envoltada de jardí i els cossos adossats a la part posterior han duplicat l'espai construït en origen.[^1] ## Al poble La casa estava gairebé als afores del poble, però la construcció dels blocs d'habitatges del Patronat de Santa Maria la va deixar dins de l'urbanisme de la vila.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta Matanzas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-matanzas --- # Horta Nova > Jaciment arqueològic, segle IIaC -IdC, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/horta-nova Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/horta-nova» - **Adreça:** Al marge esquerre de la riera d'Arenys, entre el tram del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer de Pompeu Fabra), al carrer de Calella. - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588245, 2.545486 Horta Nova és un jaciment arqueològic d'època romana situat a Arenys de Mar.[^1] Se situa al marge esquerre de la riera d'Arenys, entre el tram del Pare Fita i el parc dels Països Catalans, al carrer de Calella.[^1] ## Història El jaciment es va identificar l'any 1987, durant la confecció de la carta arqueològica del Maresme.[^1] En el treball de camp es documentaren, en uns rebaixos, restes de ceràmiques d'època romana.[^1] Entre els materials hi havia fragments d'àmfora, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica comuna romana i ibèrica, fragments de doli i restes de teula.[^1] Alguns fragments d'àmfora estaven recremats i hi havia fragments de maons d'argila típics de les construccions de forns romans.[^1] Per les característiques de les troballes, es planteja la hipotètica existència d'un forn romà en aquest indret.[^1] Aquest forn podria estar relacionat amb un establiment rural d'explotació agropecuària de tipus vil·la, segons les notícies recollides per Pons Guri.[^1] Segons els materials, la cronologia aniria del segle I aC fins al canvi d'era.[^1] J.M. Pons Guri (1938) ja recollia notícies de troballes semblants als antics terrenys de la masia d'Horta Nova.[^1] ## Estat actual Durant la prospecció del 2008, feta per revisar la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar en aquest indret cap resta arqueològica.[^1] La zona està completament urbanitzada.[^1] A l'altra banda del carrer Pompeu Fabra hi ha terres de conreu que podrien formar part del jaciment.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta Nova». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-nova --- # Horta del Pilar, Can Soler > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/horta-del-pilar-can-soler Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/horta-del-pilar-can-soler» - **Adreça:** Carrer Mossèn Patllari Rodà i Planes, s/n - **Carrer:** [Carrer Mossèn Patllari Rodà i Planes](https://totarenys.cat/carrer/carrer-mossen-patllari-roda-i-planes) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.590697, 2.561078 L'Horta del Pilar, Can Soler, és un edifici d'Arenys de Mar situat al carrer Mossèn Patllari Rodà i Planes, sense número.[^1] Pertany al segle XIX-XX, d'estil contemporani, i actualment té un ús residencial i productiu.[^1] El seu estat de conservació és bo, però no té cap tipus de protecció.[^1] ## L'edifici És una casa aïllada als quatre vents, situada entre els rials d'en Botifarra i de La Planeta.[^1] Té planta quadrangular i s'organitza en planta baixa, planta pis i mirador, amb una composició piramidal.[^1] L'edifici s'assenta sobre una terrassa delimitada per murs de contenció amb contraforts, i des d'aquesta s'accedeix per escales a la part enjardinada.[^1] La primera planta disposa de més superfície que la segona i així compta amb terrasses a les façanes laterals i un porxo a l'entrada que actua de terrassa en planta pis.[^1] La coberta del primer pis és de teules àrabs a dues aigües, i la façana principal està orientada a migdia.[^1] Al centre s'alça el mirador, de planta quadrada i coberta plana, coronat per una balustrada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta del Pilar, Can Soler». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-del-pilar-can-soler --- # Hortes del rial Llarg > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-llarg Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-llarg» - **Adreça:** Rial Llarg - **Carrer:** [Rial Llarg](https://totarenys.cat/carrer/rial-llarg) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578721, 2.531416 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785884 Les hortes del rial Llarg són un conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg.[^1] Wikidata les identifica com un lloc d'Arenys de Mar de tipus hort.[^2] ## Descripció Les hortes segueixen el primer tram del rial Llarg i aprofiten les terres fèrtils de la vall.[^1] L'inventari de patrimoni les classifica com a patrimoni natural, de tipologia zona d'interès, i en descriu l'estat de conservació com a bo.[^1] No tenen cap tipus de protecció.[^1] ## Context històric Són una mostra de les grans zones d'horta que, dècades enrere, havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial Llarg». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg [^2]: Wikidata, «Hortes del rial Llarg» (Q131785884). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785884 --- # Hortes del rial de Valldemaria > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-valldemaria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-valldemaria» - **Adreça:** Rial de Valldemaria - **Carrer:** [Rial de Valldemaria](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-valldemaria) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.589309, 2.569248 Les hortes del rial de Valldemaria són un conjunt d'hortes situat al llarg del rial de Valldemaria.[^1] Està catalogat com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural.[^1] ## Descripció i història Les hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall.[^1] Són una mostra de les grans zones d'horta que dècades enrere dominaven les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo, però no té cap figura de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de Valldemaria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria --- # Hortes del rial de la Planeta > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-planeta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-planeta» - **Adreça:** Rial de La Planeta - **Carrer:** [Rial de la Planeta](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-planeta) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.589538, 2.559516 Les hortes del rial de la Planeta són un conjunt d'hortes situades al llarg d'aquest rial, al carrer Rial de la Planeta.[^1] Estan catalogades com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural.[^1] ## Descripció i història Les hortes ressegueixen el rial de la Planeta i aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall.[^1] Testimonien les grans zones d'horta que dècades enrere dominaven les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació es considera bo, però no tenen cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de la Planeta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta --- # Hortes del rial de la Serp > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-serp Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-serp» - **Adreça:** Rial de La Serp - **Carrer:** [Rial de la Serp](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-serp) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588024, 2.560143 Les hortes del rial de la Serp són un conjunt d'hortes situades al llarg del tram superior d'aquest rial.[^1] Estan catalogades als Mapes de Patrimoni Cultural dins l'àmbit del patrimoni natural, com a zona d'interès.[^1] ## Descripció Les hortes aprofiten les terres fèrtils de la vall del rial.[^1] Són una mostra de les grans zones d'horta que, dècades enrere, havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació es considera bo.[^1] El conjunt no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de la Serp». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp --- # Hortes del rial del Pollroig > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-del-pollroig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-del-pollroig» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.591104, 2.567113 Les hortes del rial del Pollroig són un conjunt d'hortes que segueixen el curs d'aquest rial.[^1] Està catalogat dins l'àmbit del patrimoni natural, com a zona d'interès.[^1] ## Descripció i història Les hortes que ressegueixen el rial del Pollroig aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall.[^1] Són testimoni de les grans zones d'horta que, dècades enrere, havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Estat i protecció L'estat de conservació del conjunt és bo, però no té cap figura de protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial del Pollroig». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig --- # Hospital Vell > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hospital-vell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hospital-vell» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 41-43 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1772 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581742, 2.548231 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q83369688 L'Hospital Vell és un edifici del carrer de l'Església, als números 41-43, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.[^1] Actualment és una de les seus del Museu d'Arenys i té ús cultural.[^1] ## Història L'edifici havia acollit un hospital amb capella, la de Sant Jaume, que va ser consagrada el 1604.[^1] Al costat de l'hospital hi havia un teatre, bastit el 1828 per subvencionar-lo.[^1] L'antic hospital va ser objecte de reformes i s'ha convertit en museu; la capella de Sant Jaume, al seu interior, ara en forma part.[^1] ## L'edifici Fa cantonada amb el carrer de Frederic Marès i és més gran que les cases de cos del carrer, pel fet d'haver estat hospital amb capella.[^1] És de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, i la coberta és de teula àrab a dues aigües.[^1] Al portal, d'arc escarser, hi ha gravat l'any 1722 a la dovella central.[^1] El cos que fa cantonada correspon a l'espai de l'antiga capella de Sant Jaume, amb un ull de bou damunt la porta d'accés.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hospital Vell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell-0 --- # Hospital Xifré > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/hospital-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/hospital-xifre» - **Adreça:** Riera Pare Fita, núm. 61 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1844-1846 - **Autoria:** Francesc Vila i Josep Boixareu - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583314, 2.546138 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11918005 L'Hospital Xifré és un edifici situat a la Riera del Pare Fita, número 61, d'Arenys de Mar.[^1] Té protecció legal com a bé cultural d'interès local (BCIL) i actualment té un ús social.[^1] Wikidata el descriu com un antic hospital d'Arenys de Mar, registrat amb el nom d'Edifici Xifré.[^2] ## Història Es va construir entre 1844 i 1848, obra de Francesc Vila i Josep Boixareu, que van seguir les indicacions de Josep Xifré, promotor de l'obra.[^1] L'Hospital Xifré es va construir amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts i jardins.[^1] Els horts que envoltaven l'hospital tenien la finalitat d'assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses.[^1] Amb el temps l'edifici també ha estat escola de monges, preventori, alberg, institut, seu de jutjats i ha acollit diversos serveis municipals.[^1] ## L'edifici És un edifici als quatre vents, de planta rectangular de 53 per 14 metres, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab a quatre aigües i la façana principal s'orienta a la Riera, a llevant.[^1] L'edifici estava coronat per grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts a causa de les gelades.[^1] Es va construir una tanca amb una porta d'accés, dins l'estil neoclàssic, que protegia el conjunt d'edifici i jardins.[^1] ## Josep Xifré i Casas Josep Xifré i Casas va néixer a Arenys de Mar el 1777 i va morir a Barcelona el 1856.[^3] Als 21 anys va marxar cap a Cuba i el 1823 va fixar la residència a Nova York, on va reunir una fortuna considerable.[^1] La capella de l'edifici conserva el panteó amb les restes de Xifré, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Hospital Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-xifre [^2]: Wikidata, «Edifici Xifré» (Q11918005). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11918005 [^3]: Wikidata, «Josep Xifré i Casas» (Q19300732). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19300732 --- # Jaciment del Camí del Remei > Jaciment arqueològic, segle VI-I aC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/jaciment-del-cami-del-remei Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/jaciment-del-cami-del-remei» - **Adreça:** Camí del Remei - **Carrer:** [Camí del Remei](https://totarenys.cat/carrer/cami-del-remei) - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Ibèric - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580958, 2.525005 El Jaciment del Camí del Remei és un jaciment arqueològic d'estil ibèric, datat entre els segles VI i I aC.[^1] Se situa al Camí del Remei.[^1] ## Localització El jaciment és a 500 metres al nord del jaciment conegut com a Sant Pere Avanto.[^1] Queda a la banda septentrional de l'autopista C32, passat el pont en direcció a la capella del Remei d'Arenys de Munt.[^1] ## Descobriment i restes Durant l'elaboració del treball es van detectar uns fragments de ceràmica al marge de ponent del Camí del Remei.[^1] L'anàlisi els va identificar com a ceràmica comuna d'època ibèrica, llevat d'un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.[^1] És un jaciment inèdit, trobat per Laura Bosch i Jordi Montlló durant el treball de camp del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és regular, no té cap protecció i actualment està sense ús.[^1] No consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Jaciment del Camí del Remei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei --- # La Raureta > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/la-raureta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/la-raureta» - **Adreça:** Carrer de la Vall de Maig, s/n - **Carrer:** [Carrer de la Vall de Maig](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-vall-de-maig) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584261, 2.540787 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785870 La Raureta és un palauet neoclàssic situat a la part septentrional d'Arenys de Mar.[^1] Té l'adreça al carrer de la Vall de Maig, sense número, i la fitxa patrimonial el data al segle XIX.[^1] Segons la fitxa patrimonial, l'estat de conservació és bo i actualment té un ús social.[^1] ## L'edifici L'edifici és de planta quadrangular, amb façanes als quatre vents i cossos de diverses alçades.[^1] A les quatre cantonades hi ha torres o miradors d'un pis més d'alçada i amb coberta pròpia.[^1] L'entrada destaca per una escalinata doble que porta al nivell d'ús de la planta baixa.[^1] Per la façana posterior s'hi accedeix a peu pla, a causa del desnivell del terreny.[^1] La façana principal té un porxo la coberta del qual fa de terrassa amb balustrada a la primera planta.[^1] A l'accés de la part posterior hi ha un porxo sostingut amb columnes helicoïdals, de les mateixes característiques que el de la façana principal.[^1] La façana s'organitza simètricament a partir de set eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] El ràfec està sostingut per mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.[^1] A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, dins d'una petita capelleta.[^1] ## Història i ús actual Wikidata data l'inici de l'edifici l'1 de gener de 1801.[^2] En els darrers anys hi vivien quatre famílies o unitats familiars de la mateixa família.[^1] Després de vendre's la finca, afectada per un pla especial, va quedar abandonada i va patir accions que la malmetien.[^1] Amb l'adquisició de la finca per part de l'Ajuntament i l'acord amb la Generalitat per ubicar-hi un centre dedicat a la protecció de la infància i adolescència, es van impulsar les reformes de l'edifici.[^1] L'interior també ha estat reformat a partir dels nous usos de l'edifici, però s'han conservat la fusteria, les baranes i alguns paviments originals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La Raureta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta [^2]: Wikidata, «la Raureta» (Q131785870). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785870 --- # La Renglereta > Costumari, segle XVIII-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/la-renglereta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/la-renglereta» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580501, 2.549574 La Renglereta és el Via Crucis que se celebra a Arenys de Mar el Divendres Sant.[^1] Es considera un element de patrimoni immaterial, del tipus costumari, i el seu ús actual és religiós.[^1] ## El recorregut i el nom La processó surt de l'església de Santa Maria i acaba a l'església del convent dels Caputxins.[^1] El nom prové de les dues fileres, o rengles, que la gent forma a banda i banda del carrer, i deixa l'espai central pels portants i el Sant Crist.[^1] Abans començava a les 6:00 hores, mentre que ara comença a les 8:00 hores.[^1] ## Història Segons l'advocat Ramon Verdaguer, que n'explicava l'evolució l'any 2011, els d'Arenys fan des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, la processó nomenada la renglereta.[^1] Verdaguer explica que al principi la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, que anava de La Plana fins a la Pietat.[^1] Hi havia una segona renglereta el Divendres Sant, que és la que s'ha conservat i va del temple parroquial al convent dels Pares Caputxins.[^1] És l'únic acte que ha sobreviscut de les processons i activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa.[^1] ## Memòria i patrimoni El Museu d'Arenys de Mar conserva dos vestits complets de cofrades de La Renglereta.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La Renglereta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta --- # La dansa d'Arenys > Música i dansa, segle XVII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/la-dansa-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/la-dansa-d-arenys» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Música i dansa - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583819, 2.547294 La Dansa d'Arenys és un ball de plaça tradicional d'Arenys de Mar, catalogat com a patrimoni immaterial dins l'àmbit de la música i la dansa.[^1] Es balla a la Riera, davant l'edifici del Xifré, per Sant Roc, el 16 d'agost.[^1] L'acompanyament musical és de cobla.[^1] ## Història Segons la fitxa, ja es ballava al segle XVIII durant les enramades de la vuitena de Corpus.[^1] Era un ball de carrer que ballava tothom, grans i petits, fins a finals del segle XIX.[^1] L'any 1910 l'Esbart català de Dansaires la va incorporar en una actuació per les festes patronals de Sant Zenon.[^1] El 1916 el musicòleg Xavier Maimí, tement per la pèrdua de la Dansa, en va fer un recull del que havia quedat.[^1] Els directors de l'Esbart Maragall, Marcel·lí Vila i Manuel Cubeles, amb la col·laboració dels mestres Lluís Moreno i Joaquim Serra, van treballar molt activament en la reconstrucció i recuperació de la Dansa d'Arenys.[^1] Van buscar la coreografia perduda en el record de la gent gran.[^1] El 10 de juliol de 1949 la Dansa va ser estrenada dins el Festival de Danses Catalanes, amb una partitura per a dues cobles del mestre Joaquim Serra.[^1] A partir del 2020 la Dansa l'organitza el Patronat de Sant Roc, després dels acords amb el grup organitzador de la Dansa i l'Esbart Maragall.[^1] ## La dansa La Dansa la ballen una parella de capdansers i dotze parelles més.[^1] A l'inici, els balladors ofereixen el ram a la seva balladora, i al final tornen a obsequiar-les amb el ram.[^1] La segona part es balla en un cercle no tancat, fent bolangera a dreta i esquerra i fent i desfent cargols.[^1] Les dones porten faldilla i cosset de brocat blanc, davantal negre i mantellina blanca.[^1] Les flors simbolitzen l'ofrena al poble en la persona de l'alcalde o l'alcaldessa, representada per la primera parella.[^1] Com diu López (2015), és una dansa plàcida, en què es copsa el suau balanceig de les ones del mar en la figura del cargol.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La dansa d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa-darenys --- # La falsa llegenda de la Torre dels Encantats > Tradició oral, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats» - **Adreça:** Turó dels Encantats - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.571616, 2.530375 La falsa llegenda de la Torre dels Encantats és una tradició oral situada al Turó dels Encantats, catalogada com a patrimoni immaterial.[^1] El catàleg la data entre els segles XIX i XX i hi consigna una protecció inexistent.[^1] ## Les tradicions sobre la torre Segons l'explicació popular, a les nits es veia llum a les finestres de la torre i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles.[^1] També es explica que per Sant Joan, amb el dia clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça situada davant la posada de Montserrat, a Mataró.[^1] Una altra tradició parla d'un túnel subterrani entre la torre i la platja.[^1] ## La llegenda novel·lada A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) va crear una llegenda novel·lada, que també recull Coll i Modolell (1999).[^1] El relat comença el 8 de setembre de 1231, quan la jove Leonor i altres persones celebraven l'aplec de la Verge del Remei.[^1] Segons la narració, perquè la princesa pogués banyar-se a la piscina, a mitjanit sortien de la torre unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs.[^1] Al relat, Fàtima adopta el nom de Magdalena.[^1] Coll i Modolell (1999) conclou que no és una llegenda de tradició popular, sinó una creació literària sustentada en tradicions orals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La falsa llegenda de la Torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats --- # La nit de naps i cols > Costumari, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/la-nit-de-naps-i-cols Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/la-nit-de-naps-i-cols» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Costumari - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579313, 2.551280 La nit de naps i cols és un costum que Arenys de Mar comparteix amb Arenys de Munt i que té lloc després de la cavalcada de Reis, durant la nit i la matinada.[^1] Els nois pengen naps i les noies pengen cols al balcó, a la finestra o a la porta de la persona que els agrada, amb una nota on es fa saber qui és el festejat.[^1] ## Història En origen la festa era només la nit de naps i l'protagonitzaven únicament els nois.[^1] Amb l'evolució social, les dones s'hi han incorporat com a protagonistes.[^1] En els orígens de la festa, els nois penjaven un nap al balcó d'algunes dones amb l'objectiu de fer-ne mofa i escarni, i amb el temps el costum es va convertir en una manifestació de galanteig.[^1] El Costumari de Joan Amades recull que a Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra i els penjaven una pastanaga.[^1] Antigament també es feien bretolades, com pujar barques de baix a mar a muntanya.[^1] ## Com es viu la nit La nit comença a partir de les 9 del vespre amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay, per al qual les colles organitzadores venen tiquets.[^1] Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps i les cols, acompanyats de versos amb cert contingut eròtic.[^1] La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.[^1] Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme, i l'Ajuntament fa crides al civisme, demanant que es visqui la tradició respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La nit de naps i cols». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols --- # Les ametlles d'Arenys > Tècnica artesanal, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/les-ametlles-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/les-ametlles-d-arenys» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579420, 2.551569 A Arenys de Mar es van fer molt famoses les ametlles ensucrades entre 1940 i 1960, fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys.[^1] A més d'ametlles, s'hi elaboraven pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.[^1] ## Història Segons l'article de la Viquipèdia citat a la font, l'origen de les ametlles, antigament dites ametlles ensucrades, es remunta al segle XVIII.[^1] L'any 1916, el rei Alfons XIII va visitar la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.[^1] Durant el segle XIX i bona part del XX, les produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila.[^1] Encara als anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles.[^1] L'elaboració va anar disminuint i va desaparèixer definitivament els anys 80 i 90.[^1] El descens de vendes s'atribueix a la tendència a rebaixar els productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional.[^1] ## L'elaboració Era una activitat artesanal que feia servir bombos d'aram.[^1] Segons Miquel Rubirola, una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores.[^1] L'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.[^1] ## Artesans i fabricants L'any 1941 hi havia sis artesans, entre els quals Jaume Blanch, Joan Castellà i Fulgenci Ribas.[^1] El 1946 en restaven Joan Castellà, Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i Miquel Torrent Fontrodona.[^1] Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes amb l'antiga marca "Canals", a la fàbrica de la part alta del carrer Sant Zenon, i als anys 80 va cedir el negoci a Daniel Rodríguez, que el va regentar fins a principis dels 90.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Les ametlles d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys --- # Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari > Tradició oral, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/llegenda-de-l-assassinat-i-la-fundacio-de-l-ermita-del-mont-calvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/llegenda-de-l-assassinat-i-la-fundacio-de-l-ermita-del-mont-calvari» - **Adreça:** Mont Calvari - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579569, 2.557855 La llegenda de l'assassinat i de la fundació de l'ermita del Mont Calvari pertany al patrimoni immaterial d'Arenys de Mar i és una tradició oral.[^1] Explica que Hipòlit Doy, anomenat en Pòlit, va fundar l'ermita del Sant Crist del Mont Calvari a l'illot de la Caldeta, després d'haver matat la seva esposa Sofia.[^1] ## Les versions de la llegenda La llegenda de l'assassinat i la fundació de l'ermita ha estat recollida per Tiona Solé i Vergé (2006).[^1] Mossèn Manel Martí i Ortiz en va donar tres versions diferents del suposat assassinat.[^1] En una de les versions, Doy va pretextar un berenar a l'aljub d'en Jelpí per oferir a la dona una beguda emmetzinada, que ella va rebutjar; després ella va morir a casa, a l'hora de sopar.[^1] El Pare Lluís Maria de Valls va explicar la fundació de l'ermita en la seva Oda a Arenys, l'any 1894, basant-la en la peregrinació de Doy a Roma.[^1] Segons aquest relat, el vaixell es va aturar davant de la roca coneguda com la Caldeta.[^1] ## Els fets documentats Segons la font, el matrimoni va existir, però els òbits no esmenten cap assassinat.[^1] L'òbit de Sophia Doya és del 29 de maig de 1570.[^1] Hipòlit Doy, d'ofici mariner, va morir el 10 d'abril de 1608.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassassinat-i-la-fundacio-de-lermita-del-mont-calvari --- # Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar > Tradició oral, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/llegenda-dels-sants-patrons-d-arenys-de-munt-i-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/llegenda-dels-sants-patrons-d-arenys-de-munt-i-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tradició oral - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580531, 2.549480 La llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar és una tradició oral, inclosa en el patrimoni immaterial.[^1] Explica com sant Martí i sant Zenon esdevingueren patrons dels dos Arenys.[^1] ## La narració Apel·les Mestres en va fer una versió ficcionada el 1895.[^1] La versió recollida a la fitxa és la que van publicar Ramon Coll i Josep Maria Modolell el 1999.[^1] Segons el relat, sant Martí i sant Zenon anaven de camí per la comarca i, atès que el vi del Maresme té fama de ser bo, van cometre la debilitat de traguejar massa i van acabar borratxos.[^1] L'aigua va deixar sant Martí a Arenys de Munt i sant Zenon a Arenys de Mar.[^1] Els veïns dels dos pobles se'ls van prendre com a patrons.[^1] ## Context La fitxa data aquesta tradició entre els segles XVIII i XX, la qualifica d'ús cultural i indica que no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-patrons-darenys-de-munt-i-darenys-de-mar --- # Marinarenys > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/marinarenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/marinarenys» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 37-39 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1975 - **Autoria:** Armand Olivé Milian - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581600, 2.548151 Marinarenys és un mosaic d'Armand Olivé Milian, fet l'any 1975 amb peces ceràmiques retallades.[^1] Està catalogat com a element urbà de patrimoni moble, d'estil contemporani, i s'ubica al carrer de l'Església, núm. 37-39.[^1] Evoca motius mariners com els peixos, la barca de rems, les aus, el mar i el sol.[^1] ## Història El mosaic es va instal·lar en origen a l'oficina de Caixa de Pensions, a la Riera, i la decoració va ser inaugurada al 1975.[^1] Amb el tancament de l'oficina i la seva transformació en habitatges, la seva continuïtat quedava amenaçada.[^1] Un acord amb els propietaris va permetre el seu ingrés al Museu i la seva instal·lació definitiva al pati del Museu Mollfulleda.[^1] El mosaic, de més de 300 kg, s'havia dividit en tres grans fragments per la seva realització, i cada part estava composta per un suport de fibrociment, sobre el qual s'havien adherit les peces que conformen el dibuix.[^1] L'arrencada de l'obra va permetre estudiar-la i atribuir-ne l'autoria.[^1] ## Restauració i nom Armand Olivé Milian va restaurar el mosaic i hi va substituir algunes peces trencades.[^1] Olivé Milian va utilitzar peces originals de la dècada de 1970 que encara conserva al seu taller.[^1] ## L'autor Armand Olivé Milian es pot considerar un artista autodidacta, que de jove va entrar com a aprenent al taller de Ramon Carrera Morales.[^1] Els seus mosaics s'integren en el panorama de les dècades de 1960 a 1980.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Marinarenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys --- # Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes» - **Adreça:** Carrer de les Doedes, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer Doedes](https://totarenys.cat/carrer/carrer-doedes) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Gòtic - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.585306, 2.544472 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875232 El Mas Taxonera, també anomenat Mas Taxonera de les Doedes, és una masia situada al número 1 del carrer de les Doedes.[^1] És un edifici d'estil gòtic del segle XVI, protegit legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] Wikidata el registra amb el nom de Mas Teixonera de les Doedes i hi assenyala l'inici l'any 1501.[^2] ## L'edifici La masia és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i la coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.[^1] A la façana, l'eix de llevant el formen un portal rodó dovellat a la planta baixa i una finestra d'arc conopial a la planta pis.[^1] L'eix de ponent el defineixen dues finestres, una per planta, amb ampit, llinda i brancals de pedra motllurada.[^1] El parament és arrebossat, i els emmarcaments de les obertures i les cantonades de les façanes queden vistos.[^1] Davant la façana hi ha dues pedres de molí reaprofitades com a paviment, i entremig una pedra amb un escut esculpit molt desgastat.[^1] ## Memòria i itineraris En un costat hi ha una placa en record de Martí Albert, veí d'Arenys de Mar, que va contribuir al projecte de rehabilitació de la masia; porta la data del 3 d'agost de 2012.[^1] L'Ajuntament va editar un itinerari, de Josep Badosa i Montse Viader, on figura aquest element.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes [^2]: Wikidata, «Mas Teixonera de les Doedes» (Q20875232). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875232 --- # Mausoleu Xifré > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mausoleu-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mausoleu-xifre» - **Adreça:** Carrer d'Auterive, s/n - **Carrer:** [Carrer Auterive](https://totarenys.cat/carrer/carrer-auterive) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1856 - **Autoria:** Charles Alphonse Gumery. - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583185, 2.546205 El Mausoleu Xifré és un panteó situat al carrer d'Auterive, sense número, a Arenys de Mar.[^1] Conserva les restes de Josep Xifré i Casas, fundador de l'Hospital Xifré.[^1] ## Història L'escultor francès Charles Alphonse Gumery va fer el panteó per encàrrec del fill de Xifré, Josep Xifré Downing.[^1] Al frontal de la base on se situa el sarcòfag es pot llegir la data de la mort de Xifré (7 d'agost de 1856): "OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG".[^1] Xifré havia nascut a Arenys de Mar el 1777.[^1] Als 21 anys va marxar cap a Cuba i el 1823 es va establir a Nova York, on va crear empreses i institucions bancàries.[^1] L'Hospital Xifré es va construir entre 1844 i 1848, seguint les indicacions del mateix Xifré, que en fou el promotor.[^1] ## L'obra El mausoleu és tot de marbre i és un arcosoli pla integrat a la paret.[^1] Al centre hi ha Xifré representat jacent sobre un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines.[^1] La figura jacent té les mans creuades sobre el pit i el cap damunt un coixí.[^1] Una de les figures femenines porta al pedestal la inscripció llatina «PERSEVERANTIA».[^1] L'altra figura femenina té un nen amb el cap recolzat a la falda i la inscripció «BENEFICIENTIA».[^1] Presideix el conjunt l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que recorda que Xifré va fundar l'hospital per a la cura de malalts.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mausoleu Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre --- # Mercat Municipal > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mercat-municipal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mercat-municipal» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 82-86 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1925-1928 - **Autoria:** Ignasi Mas i Morell - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581269, 2.550174 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18004762 El Mercat Municipal és un edifici de la Riera del Bisbe Pol, als números 82-86, aixecat entre 1925 i 1928 i protegit com a bé cultural d'interès local.[^1] Està situat en un lloc cèntric de la Riera, a prop de la plaça de l'església.[^1] ## Història L'acord de construir el mercat es va prendre en un ple extraordinari del 10 d'octubre de 1925, quan Joaquim Mollfulleda Congost era alcalde.[^1] La finalitat era evitar la venda a la via pública amb perjudici de la higiene.[^1] Les obres van acabar el 20 de juny de 1928, segons una carta de l'arquitecte a l'alcalde que es conserva a l'arxiu Fidel Fita.[^1] ## L'edifici És un edifici de grans dimensions, construït expressament per vendre-hi productes alimentaris.[^1] Està fet de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d'entrada en corba, i la coberta té cavalls de ferro vistos.[^1] L'interior és d'una sola nau dividida en tres carrers, tants com portes d'entrada, i les parades del peix se situen en una rotonda al centre.[^1] La llum hi entra per grans finestrals laterals i per un gran finestral central a la façana, sobre el porxo.[^1] ## Autoria El projecte és d'Ignasi Mas Morell i les obres les va executar Francesc Solé Miró; la coberta la va fabricar Can Torras dels ferros.[^1] Segons Esteban Castañer, l'arquitecte es va inspirar en l'edifici de la Borsa d'Amsterdam de Berlage.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mercat Municipal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-3 --- # Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba» - **Adreça:** Rial d'en Butifarra (Polígono 3 Parcela 22) - **Carrer:** [Rial d'en Butifarra](https://totarenys.cat/carrer/rial-d-en-butifarra) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1885 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.594532, 2.561940 La Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba és un element del segle XIX, datat l'any 1885, situat al Rial d'en Butifarra.[^1] Està catalogada com a element arquitectònic de patrimoni immoble, d'estil contemporani.[^1] ## On és La boca de mina s'obre al costat esquerre del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt, just per sobre de la C-32.[^1] És molt a prop de la depuradora d'aigües d'Arenys de Mar.[^1] ## L'edifici Està construïda amb maons, amb la volta i el capcer de punt rodó.[^1] Té una arcada de maons a sardinell que mostra certa voluntat ornamental.[^1] En el frontó del capcer hi ha una placa de marbre amb una inscripció que acaba amb l'any 1885.[^1] Al darrere hi ha una bassa de grans dimensions i planta rectangular, que recollia l'aigua de la mina.[^1] A l'angle nord-occidental hi ha una petita construcció de planta quadrada i coberta piramidal.[^1] ## Estat actual L'estat de conservació és regular, no té protecció i actualment no s'utilitza.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba --- # Mirador de les Roques d'en Lluc > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mirador-de-les-roques-d-en-lluc Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mirador-de-les-roques-d-en-lluc» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.573073, 2.538914 El Mirador de les Roques d'en Lluc és una petita elevació del camí de Mar, formada per un roquissar.[^1] Està catalogat dins l'àmbit del patrimoni natural com a zona d'interès, i actualment no té cap protecció.[^1] ## Història i descripció Abans que es construïssin la via del tren i la carretera, aquest roquissar probablement formava part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat, i arribava fins al mar.[^1] Al capdamunt de l'elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa, però es desconeix el seu origen.[^1] Funciona com a mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar hi creixen espècies litorals com el fonoll marí.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Mirador de les Roques d'en Lluc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc --- # Montcalvari > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/montcalvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/montcalvari» - **Adreça:** Carretera del Port, núm. 4 - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1906 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579514, 2.557859 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q17600418 Montcalvari és un edifici situat a la Carretera del Port, número 4, d'Arenys de Mar, damunt un penya-segat roquer enmig del port.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i actualment té ús residencial.[^1] ## L'edifici És una construcció exempta, de quatre plantes, aixecada al voltant de l'antiga ermita del Sant Crist, que ha quedat closa dins l'estructura.[^1] A la façana de llevant encara s'observa la roca granítica sobre la qual s'alça tot l'edifici.[^1] Ha tingut diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX, i l'aspecte actual respon a la reforma de 1947.[^1] ## Història L'ermita del Sant Crist del Mont Calvari la va fundar Hipòlit Doy, mariner d'Arenys, després d'un viatge per Terra Santa i Roma.[^1] La data de fundació no és clara: hi ha documents que parlen de 1524 i d'altres de 1584.[^1] El 1906 Enric Nel·lo va adquirir el turó del Calvari, hi va edificar un hotel de primera classe que anomenà Monte Nel·lo i que més tard es va dir Hotel Monte Calvari.[^1] L'hotel, posat a subhasta el 1916, fou adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart i el 1946 per una firma barcelonina.[^1] Després de successives reformes, l'edifici es va transformar en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.[^1] ## Llegendes i patrimoni Una llegenda atribueix la fundació a una penitència imposada pel Papa a Hipòlit Doy per l'assassinat de la seva dona; una altra, a l'agraïment per haver sobreviscut a un naufragi.[^1] El museu d'Arenys conserva una col·lecció d'exvots procedents de l'ermita.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcalvari --- # Monument a Antoni Torrent > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-a-antoni-torrent Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-a-antoni-torrent» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 67 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1897 - **Autoria:** Josep Montserrat i Portella - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584913, 2.545699 El Monument a Antoni Torrent és una escultura de bronze situada a la Riera del Pare Fita, núm. 67, que representa Antoni Torrent i Carbonell, fundador i mecenes de l'asil que porta el seu nom.[^1] És obra de Josep Montserrat i Portella i data de 1897; actualment té un ús ornamental.[^1] ## L'escultura La figura té un vestit de l'època, amb un bastó a la mà dreta i un barret de copa a la mà esquerra.[^1] Se situa damunt un gran pedestal de pedra decorat, amb tres inscripcions.[^1] A la cara frontal del pedestal hi ha el nom del fundador, que sembla la seva rúbrica.[^1] El pedestal duu una inscripció que recorda que la casa asil fou inaugurada el 7 de juliol de 1897.[^1] ## L'autor Josep Montserrat i Portella (Barcelona, 1860-1923) és descrit com un dels principals exponents del realisme escultòric de la seva època.[^1] ## Antoni Torrent i l'asil Antoni Torrent i Carbonell, indià nascut a Arenys de Mar el 1833 i mort el 1898, va fer construir l'asil d'ancians el 1897.[^1] També va crear un patronat de pobres de la vila.[^1] A poca distància de l'asil hi ha l'hospital fundat per Josep Xifré i Casas, amb qui Torrent havia començat a treballar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a Antoni Torrent». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-torrent --- # Monument a Josep Anselm Clavé > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-a-josep-anselm-clave Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-a-josep-anselm-clave» - **Adreça:** Parc de Lourdes - **Carrer:** [Pujada de Lourdes](https://totarenys.cat/carrer/pujada-de-lourdes) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1989 - **Autoria:** Arturo - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584964, 2.544680 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785874 El Monument a Josep Anselm Clavé és un bust de marbre situat al Parc de Lourdes.[^1] Està catalogat com a element urbà de patrimoni moble, d'estil contemporani i amb un ús actual simbòlic.[^1] ## Història El monument es va erigir el 1951 i el 1989 es va traslladar al seu emplaçament actual.[^1] Les corals de la vila hi recorden el fundador del moviment coral català.[^1] ## Descripció El bust descansa sobre un pedestal de maons, emmarcat per un parterre delimitat per una tanca de maons i una barana metàl·lica.[^1] A la part frontal del pedestal hi ha una placa d'homenatge de les corals arenyenques a Clavé, amb els anys 1951-1989.[^1] A la placa també s'hi observa la silueta d'esquena d'una persona que, suposadament, dirigeix una coral.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a Josep Anselm Clavé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-3 --- # Monument a la Puntaire > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-puntaire Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-puntaire» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, s/n - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2003 - **Autoria:** Cèsar Cabanes Badosa - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579244, 2.551412 El Monument a la Puntaire és una obra en bronze situada a la Riera del Bisbe Pol, sense número.[^1] Està dedicat a les puntaires d'Arenys, que eren les dones de la vila, perquè aquest ofici el feien dones.[^1] ## Història L'any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire va promoure la realització del monument com a homenatge a les puntaires d'Arenys.[^1] La tradició de fer puntes de coixí a Arenys de Mar es remunta al segle XVIII.[^1] La tradició de fer puntes de coixí a Arenys de Mar es remunta al segle XVIII i va ser un dels principals productes d'exportació durant el segle XIX, quan es dedicaven a aquesta feina unes 1.200 puntaires, mentre el poble tenia uns 4.500 habitants.[^1] ## Descripció El monument és una figura femenina de cos sencer, amb vestit tradicional, que sosté amb una mà un coixí amb boixets.[^1] Reprodueix una escultura de terracota dels anys 20 del segle XX, conservada al Museu Marès de la Punta.[^1] ## Autoria L'autor de l'escultura original va ser Cèsar Cabanes Badosa, nascut a Arenys de Mar el 1885 i mort el 1952.[^1] Cèsar Cabanes, escultor nascut a Arenys de Mar, va morir a Terrassa el 14 de febrer de 1952.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a la Puntaire». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire-1 [^2]: Wikidata, «Cèsar Cabanes» (Q23498264). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q23498264 --- # Monument a la família del pescador > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-familia-del-pescador Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-familia-del-pescador» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1981 - **Autoria:** Emili Colom - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579364, 2.555122 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488640 El Monument a la família del pescador és un element urbà situat a la Carretera del Port, sense número.[^1] Es tracta d'un monument d'homenatge als pescadors i a les seves famílies.[^1] És obra d'Emili Colom i data de l'any 1981, dins l'estil contemporani.[^1] ## Descripció Una figura femenina, situada com si fos un mascaró de proa, sosté un nen amb els dos braços oberts.[^1] Les dues figures miren l'horitzó, en direcció al mar.[^1] El vestit fet a tires i els cabells de la dona simulen voleiar al vent.[^1] El conjunt reposa sobre un suport metàl·lic que, al punt més alt, simula les ones del mar.[^1] ## Inauguració i significat Segons la inscripció, la Confraria de Pescadors de Sant Telm va erigir el monument.[^1] La mateixa inscripció l'esmenta inaugurat el 9 de setembre de 1981.[^1] La inscripció esmenta Lázaro Rosa Jordán com a president del FROM de la Pesca.[^1] El monument s'interpreta com un homenatge als patiments de les famílies dels pescadors, amb una mare jove i el seu fillet que miren el mar encrespat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a la família del pescador». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-del-pescador --- # Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-d-arenys» - **Carrer:** [Pujada de Lourdes](https://totarenys.cat/carrer/pujada-de-lourdes) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1975 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584811, 2.544912 El Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys és un element urbà.[^1] Commemora els quatre-cents anys de l'assoliment de vila independent, l'any 1575.[^1] ## Descripció El monument és un monòlit de granit sense treballar.[^1] Porta la inscripció «IV CENTENARI / DE LA VILA / 1574-75 1974-75».[^1] Està col·locat en un espai de planta rectangular delimitat per un emmarcament d'obra, i clavat al terreny amb terra i sauló.[^1] ## Dades patrimonials Es data al segle XX, concretament l'any 1975, i el seu estat de conservació és bo.[^1] Actualment té un ús simbòlic i no disposa de cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys --- # Monument al Pla dels Frares > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-al-pla-dels-frares Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-al-pla-dels-frares» - **Adreça:** Pla dels Frares, s/n - **Carrer:** [Carrer del Pla dels Frares](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-pla-dels-frares) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1972 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583921, 2.550629 El Monument al Pla dels Frares és un element urbà situat al Pla dels Frares, sense número.[^1] És una obra contemporània del segle XX, datada l'any 1972.[^1] ## Descripció És un monòlit granític amorf clavat al terra.[^1] Hi ha gravat en lletres capitals el text «Pla dels Frares» i l'any 1972.[^1] Un plafó ceràmic de Doy, de l'any 1990, representa un caputxí que sega el blat amb una falç, l'emblema de la Comunitat de propietaris del Pla dels Frares, l'escut d'Arenys i una puntaire.[^1] ## Significat El monument recorda que l'espai rep aquest nom perquè pertanyia a l'ordre dels Caputxins.[^1] Els Caputxins tenen el convent i la parcel·la actual a tocar del carrer.[^1] ## Estat i ús Segons les dades del patrimoni, el seu estat de conservació és bo, el seu ús actual és simbòlic i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al Pla dels Frares». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pla-dels-frares --- # Monument al centenari del Carlitos > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-al-centenari-del-carlitos Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-al-centenari-del-carlitos» - **Adreça:** Passeig Xifré, s/n - **Carrer:** [Passeig d'en Xifré](https://totarenys.cat/carrer/passeig-d-en-xifre) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2018 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579618, 2.554073 El Monument al centenari del Carlitos és un element urbà contemporani, instal·lat l'any 2018 al Passeig Xifré d'Arenys de Mar.[^1] Commemora els cent anys del pailebot Carlitos, que fou el darrer vaixell construït a les drassanes d'Arenys de Mar.[^1] ## Descripció i ubicació El monument és una planxa allargada de Corten, col·locada a la vorera, que representa la llargada de la quilla del vaixell.[^1] Porta una inscripció que assenyala la proa i la popa del vaixell amb els anys 1918 i 2018.[^1] Se situa davant la Plaça Lloveras, on abans hi havia el balneari Lloveras.[^1] El lloc correspon a l'altre costat del rial respecte de la drassana on es va construir el pailebot.[^1] ## El Carlitos i les drassanes A inicis del segle XX, la darrera drassana en funcionament era la d'en Dotres.[^1] Dotres va dirigir i fer aquest darrer vaixell arenyenc de dos pals.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al centenari del Carlitos». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos --- # Monument als caiguts > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-als-caiguts Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-als-caiguts» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1944 - **Autoria:** Cèsar Martinell i Brunet - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578866, 2.546290 El Monument als caiguts és una obra de pedra nummulítica situada a l'extrem nord del cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat.[^1] Cèsar Martinell i Brunet en fou l'autor, l'any 1944.[^1] ## Història El monument es dedicà en origen als caiguts del bàndol vencedor a la Guerra Civil i s'alçava al mig de la plaça de l'església.[^1] L'any 1991 es traslladà al cementiri i passà a estar dedicat a tots els caiguts de la guerra.[^1] Monuments d'aquest tipus foren molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940.[^1] ## Descripció S'hi va incorporar una placa amb una creu i el text «A tots els arenyencs morts durant la Guerra Civil, 1936-1939».[^1] ## El cementiri El primer cementiri d'Arenys de Mar es construí l'any 1816, al mateix indret de l'actual.[^1] El cementiri nou es féu entre el 1865 i el 1867; el projectà Domingo Casacuberta i els plànols els signà l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Salvador Espriu hi està enterrat i féu del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument als caiguts». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-2 --- # Monument als set ciències o de l'espiral > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/monument-als-set-ciencies-o-de-l-espiral Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/monument-als-set-ciencies-o-de-l-espiral» - **Adreça:** Ruiera del Bisbe Pol, s/n - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2014 - **Autoria:** Jordi Coll i Alzina - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578811, 2.551791 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488633 El Monument als set ciències, oficialment anomenat l'Espiral, és un element urbà contemporani situat a la Ruiera del Bisbe Pol, sense número.[^1] És una obra de l'any 2014 i no té cap protecció.[^1] ## Descripció El monument consisteix en una espiral de set compartiments posada sobre un pedestal.[^1] Una placa metàl·lica hi recull el nom de l'obra, el de l'autor, el de la serralleria mecànica, la direcció de Josep Pérez i Serrat i la data de maig de 2014.[^1] Els set graons representen alhora les set ciències humanes, que dirigeixen cap al cel.[^1] ## El nom popular Popularment es coneix com el monument als «setciències» i està dedicat als arenyencs.[^1] Els arenyencs són anomenats «setciències» pels habitants de municipis veïns, amb un to mig irònic i mig ofensiu per haver de desplaçar-se a Arenys de Mar per fer molts tràmits administratius, burocràtics, notarials, judicials, etc.[^1] ## Autoria L'obra és una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina.[^1] És la reproducció a gran escala d'una obra anterior del mateix autor.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument als set ciències o de l'espiral». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral --- # Mosaic de Joan Rifà > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/mosaic-de-joan-rifa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/mosaic-de-joan-rifa» - **Adreça:** Zona Portuària, s/n - **Carrer:** [Carrer del Port](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1969 - **Autoria:** Joan Rifà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579229, 2.557722 El mosaic de Joan Rifà és un element urbà ornamental del segle XX, situat a la Zona Portuària.[^1] Té com a autor Joan Rifà i data de l'any 1969.[^1] ## L'obra El mosaic reprodueix una vista aèria d'Arenys de Mar presa des del frontal marítim.[^1] La imatge recorda els gravats del segle XIX que mostren la mateixa panoràmica i que van servir d'inspiració.[^1] Es troba a la terrassa del Club Nàutic des del 1969.[^1] Forma part de la remodelació dels espais socials del club, obra de l'arquitecte Manel Valls amb els decoradors barcelonins Nicolau & Perelló.[^1] El seu pressupost va ser de 52.500 pessetes.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Joan Rifà Joan Rifà (1926-2009) fou deixeble de Francesc Labarta.[^1] Va treballar com a dissenyador per a l'empresa Cosme Toda, fent peces ceràmiques de producció industrial.[^1] La seva obra més personal la va produir dins de Silicor, marca de l'empresa Industrias Cerámicas y de Aislantes S.A. (INCASSA).[^1] Silicor era un revestiment ceràmic esmaltat per a paviments, desenvolupat el 1956 i usat en banys, cuines i terrasses.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mosaic de Joan Rifà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-joan-rifa --- # Murs i embarcador de l'antic Port > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/murs-i-embarcador-de-l-antic-port Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/murs-i-embarcador-de-l-antic-port» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577920, 2.557560 Els murs i l'embarcador de l'antic Port són elements arquitectònics del segle XX situats a la Carretera del Port, sense número.[^1] Actualment no tenen cap protecció patrimonial i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Els murs Hi ha murs a la zona del dic de llevant, al moll de ribera i a alguns molls d'amarra.[^1] Estan fets amb peces de granit hexagonals, col·locades com a revestiment dels espais principals del port a mitjans de la dècada de 1950.[^1] ## L'embarcador Tot i que en diversos punts del port hi ha escaletes per baixar a les barques petites, l'embarcador només és practicable a la zona de l'actual Moll.[^1] Aquest punt assenyala el límit de l'espigó original, que va quedar a mig construir després de la primera fase d'obres de Francesc Solé, conegut com a València.[^1] ## Història del port L'autorització per construir el Port d'Arenys es va concedir el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres.[^1] La construcció es va adjudicar a Francesc Solé, que hi va treballar fins al 1931; les obres es van reprendre el 1947 i van durar fins al 1961.[^1] ## Fonts [^1]: Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar. «Murs i embarcador de l'antic Port». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-i-embarcador-de-lantic-port --- # Obertures de les cases del carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25 > Edifici, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25» - **Adreça:** Carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25 - **Carrer:** [Carrer de Sant Rafael](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580570, 2.547030 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858087 Les obertures de les cases dels números 17, 23 i 25 del carrer de Sant Rafael formen part del patrimoni immoble d'Arenys de Mar i corresponen a edificis del segle XVIII.[^1] Actualment no tenen cap protecció, i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Al carrer En el tram de carrer que va del número 17 al número 31 es pot veure la seqüencia constructiva d'una renglera de cases de cos.[^1] Construccions posteriors han malmès algunes d'aquestes cases i han trencat l'harmonia del paisatge urbà.[^1] ## Les obertures Les finestres dels números 23 i 25 són de les que millor han preservat la seva tipologia, igual que les cases dels números 29 i 31 i alguns elements del número 17.[^1] Els ampits, els brancals i les llindes són de pedra treballada.[^1] Al número 17 destaca el portal, d'arc escarser.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Obertures de les cases del carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25 --- # Ofici de pescador > Tècnica artesanal, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ofici-de-pescador Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ofici-de-pescador» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577808, 2.557551 L'ofici de pescador és un element de patrimoni immaterial, classificat com a tècnica artesanal, que es manté en ús productiu.[^1] La data que s'hi associa abasta del segle XVI al XXI.[^1] ## Història A Arenys, la construcció del port a mitjans del segle passat va comportar un canvi notori en el sector pesquer.[^1] Des d'una perspectiva històrica, segons Carbonell, Doñate i Romero (2011), la importància de la pesca a Arenys és molt recent.[^1] A principis dels anys quaranta del segle XX la pesca a Arenys era testimonial.[^1] Segons un estudi del Ministerio de Gobernación de 1946, Arenys tenia 4 patrons i 12 mariners pescadors, i una flotilla de 12 embarcacions.[^1] El port va comportar l'arribada de gent de La Ràpita amb l'arrossegament i de gent d'Andalusia amb l'art del cèrcol.[^1] Les noves arts van conviure amb les arts tradicionals, com el tresmall, els palangrets i les poteres, que es practicaven amb les barques de la platja.[^1] ## Els pescadors i el poble Amb el canvi, la pesca es va visibilitzar més com a activitat econòmica.[^1] Una de les manifestacions de la presència dels pescadors al poble és la Confraria de Sant Elm, amb més de 400 anys d'història.[^1] Segons les dades de l'any 2022, el volum de captures de la llotja d'Arenys de Mar és de 1.556.753 kg, equivalents a 6.310.651 euros.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ofici de pescador». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador --- # Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta > Tècnica artesanal, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.576605, 2.558605 Els oficis de mestre d'aixa i calafat, estretament units, eren els propis de la construcció d'embarcacions de fusta.[^1] L'inventari patrimonial els classifica com a tècnica artesanal de patrimoni immaterial, amb una cronologia del segle XVI al XXI i sense protecció.[^1] ## El mestre d'aixa El mestre d'aixa treballava la fusta i construïa embarcacions de mides diverses.[^1] Els vaixells es feien a les drassanes, que en la majoria de casos eren un espai de la platja de la població.[^1] Les eines principals eren les aixes, unes destrals curtes i corbades, i d'aquí ve el nom de l'ofici.[^1] Un vaixell de fusta tenia tres parts: el buc, l'aparell i els arreus.[^1] La construcció començava sobre les estepes, amb la quilla damunt la qual s'armaven les quadernes, que formaven el costellam i en determinaven la forma.[^1] ## El calafat El calafat s'encarregava d'impedir que el buc perdés aigua.[^1] Per fer-ho, introduïa estopa amb pega a les juntures del vaixell amb l'escarpa de tall.[^1] ## Recuperació actual Avui els vaixells i els iots es construeixen amb fibra de vidre.[^1] L'entitat El Moll ha promogut cursos de formació i tallers de manteniment de fusta.[^1] Entre les prioritats d'El Moll hi ha crear un espai viu de la història nàutica i la construcció naval.[^1] El nou cicle formatiu de grau mitjà de Manteniment d'Estructures de Fusta i Mobiliari d'Embarcacions d'Esbarjo, únic a Catalunya, s'imparteix a l'Institut Els Tres Turons.[^1] El currículum del cicle tracta d'un conjunt de coneixements i habilitats professionals que tenien els antics oficis artesanals de mestre d'aixa i calafat, i l'Ajuntament d'Arenys hi col·labora aportant recursos i suport.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta --- # Olivera de la placeta del Tossol > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placeta-del-tossol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placeta-del-tossol» - **Adreça:** Placeta del Tossol - **Carrer:** [Placeta del Tossol](https://totarenys.cat/carrer/placeta-del-tossol) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580372, 2.548224 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858079 L'olivera de la placeta del Tossol és un arbre singular d'Arenys de Mar.[^1] Es troba a la placeta del Tossol i es classifica com a espècimen botànic dins el patrimoni natural.[^2] ## Descripció És un arbre plantat com a ornamental que té més de 100 anys.[^2] Fa uns nou metres d'alçada i el tronc té més d'un metre i mig de circumferència.[^2] El tronc és força rectilini, però té rugositats, algunes protuberàncies i antigues ferides.[^2] La capçada és arrodonida i força atapeïda, formada per moltes branques.[^2] Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, de vores enteres, i el fruit és l'oliva.[^2] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^2] ## Simbolisme de l'olivera Pels antics grecs, l'olivera fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d'Àtica.[^2] Per als cristians simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «olivera de la placeta del Tossol» (Q132858079). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q132858079 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Olivera de la placeta del Tossol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol --- # Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placa-de-l-esglesia-de-santa-maria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placa-de-l-esglesia-de-santa-maria» - **Adreça:** Plaça de l'església, s/n - **Carrer:** [Plaça de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580517, 2.549695 L'olivera de la plaça de l'església de Santa Maria és un espècimen botànic de l'àmbit del patrimoni natural.[^1] Té l'adreça a la plaça de l'església, sense número.[^1] Està en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Ubicació L'olivera de la plaça de l'església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l'edifici parroquial.[^1] Al costat de l'olivera hi ha, d'una banda, un plafó explicatiu de l'església de Santa Maria i, de l'altra, una bola granítica del país.[^1] El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.[^1] ## Descripció Es va plantar com a espècimen ornamental.[^1] Fa uns quatre metres d'alçada i té més d'un metre vint de circumferència.[^1] El tronc presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides, i la capçada és un xic irregular.[^1] Les fulles són simples, coriàcies i lanceolades, de vores enteres, verd fosc a l'anvers i verd gris platejat al revers.[^1] El fruit de l'olivera és l'oliva.[^1] ## Simbolisme de l'olivera L'olivera és present a tota la cultura mediterrània i apareix en la literatura antiga, com a l'Odissea d'Homer.[^1] Per als antics grecs, l'arbre era un obsequi de la deessa Atenea al poble d'Àtica.[^1] Per als cristians simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria --- # Palauet Stella Maris > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/palauet-stella-maris Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/palauet-stella-maris» - **Adreça:** Carrer de Pompeu Fabra, núm. 8 - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.587306, 2.546063 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q135924274 El Palauet Stella Maris és un palauet situat al número 8 del carrer de Pompeu Fabra d'Arenys de Mar.[^1] Forma part de la urbanització Vilaplana.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i correspon al segle XIX.[^1] ## L'edifici És un edifici de planta quadrangular i d'estil neoclàssic, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és plana i fa de terrassa, però al centre hi ha una teulada de dues vessants que cobreix la caixa d'escala.[^1] A la façana principal destaca el porxo de l'entrada, sostingut per quatre columnes i quatre pilars d'estil jònic.[^1] La porta d'entrada és d'arc de mig punt.[^1] A la planta baixa, el parament presenta un aparell encoixinat i dovelles a saltacavall.[^1] L'edifici l'corona un entaulament motllurat amb cornisa dentada i quatre gàrgoles, una a cada cantonada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Palauet Stella Maris». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-stella-maris --- # Palmeres de l'escola Presentació > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/palmeres-de-l-escola-presentacio Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/palmeres-de-l-escola-presentacio» - **Adreça:** Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585355, 2.548200 Les palmeres de l'escola Presentació són un conjunt de palmeres canàries situat al carrer de Pompeu Fabra, número 2.[^1] Està catalogat dins l'àmbit del patrimoni natural, com a espècimen botànic.[^1] ## Descripció Els arbres formen una alineació davant de la façana principal de l'escola.[^1] Se'n pot veure des de bona part del nucli urbà.[^1] ## Un conjunt singular És l'últim conjunt de grans palmeres canàries que queda a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres.[^1] El seu estat de conservació és bo, però no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Palmeres de l'escola Presentació». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio --- # Panteó d'Iu Bosch > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/panteo-d-iu-bosch Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/panteo-d-iu-bosch» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1917 - **Autoria:** Enric Sagnier i Eusebi - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578021, 2.546415 El Panteó d'Iu Bosch és un mausoleu del Cementiri de Sinera, situat al Camí de la Pietat, sense número.[^1] S'atribueix a Enric Sagnier i data del 1917.[^1] ## L'edifici Està construït amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, i té forma de capella neogòtica.[^1] La coberta és a dues aigües i queda coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços.[^1] A la decoració exterior destaquen els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.[^1] A l'interior són remarcables la llosa de marbre del terra i els vitralls.[^1] ## Iu Bosch L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París.[^1] Entre altres empreses, va impulsar la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Panteó d'Iu Bosch». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch --- # Panteó de la família Soler > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-soler Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-soler» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1902 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578196, 2.546073 El panteó de la família Soler és una capella funerària situada al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Es va construir l'any 1902 i actualment té un ús religiós.[^1] ## L'edifici És una capella d'una sola nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.[^1] A la façana, l'entrada té una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista.[^1] Sobre la porta hi ha un arc de mig punt amb frontó ple, on figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció.[^1] L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes als laterals.[^1] A la façana posterior hi ha una obertura en forma de quadrifoli trepat.[^1] ## Estat i protecció El panteó es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Panteó de la família Soler». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler --- # Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1919 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578119, 2.546068 El panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé és un mausoleu del Cementiri de Sinera, al Camí de la Pietat, que data de l'any 1919.[^1] ## L'edifici És una construcció de pedra nummulítica amb forma de capella d'estil neogòtic.[^1] La decoració inclou pinacles i gàrgoles, entre altres elements propis d'aquest estil.[^1] Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.[^1] A l'interior hi ha vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.[^1] ## El cementiri El cementiri actual es va construir entre 1865 i 1867, al costat del cementiri anterior, que s'havia fet petit.[^1] El projecte és de Domingo Casacuberta, però els plànols van ser signats per l'arquitecte Elies Rogent.[^1] L'escriptor Salvador Espriu hi està enterrat, i el cementiri és el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane --- # Panteó dels esposos Vinardell-Tarré > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1887 - **Autoria:** Antoni Rovira i Rabassa - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577948, 2.546426 El panteó dels esposos Vinardell-Tarré és un mausoleu situat al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] Té forma de capella neobizantina i es va fer l'any 1887.[^1] ## Història i autoria L'obra és d'Antoni Rovira i Rabassa, l'arquitecte que també va construir l'Asil Torrent.[^1] Ignàsia Tarré el va dedicar al seu marit, Jaume Vinardell.[^1] ## Descripció S'hi van fer servir pedra de Montjuïc, marbre blanc i marbre negre.[^1] En la decoració de les parets destaquen els pinacles de la façana, la porta d'accés, la reixa d'entrada i els frontons curvilinis laterals.[^1] Els vitralls de l'interior representen els patrons dels propietaris.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Panteó dels esposos Vinardell-Tarré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre --- # Parc Fèlix Cucurull > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/parc-felix-cucurull Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/parc-felix-cucurull» - **Carrer:** [Avinguda de Pau Costa](https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-pau-costa) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583263, 2.552112 El parc Fèlix Cucurull és un parc situat en un antic càmping.[^1] Els mapes de patrimoni cultural el classifiquen dins el patrimoni natural, com a zona d'interès, amb un ús actual lúdic.[^1] ## Història i descripció El parc ocupa el terreny d'un antic càmping.[^1] S'hi han conservat les moreres i els plàtans que ja hi creixien, i això li assegura una àmplia coberta d'arbres.[^1] El parc també serveix de refugi i d'aliment per a diverses espècies d'ocells i de petits mamífers.[^1] ## Ús i valor ambiental Segons la fitxa, a més de l'interès paisatgístic, l'entorn aporta beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Parc Fèlix Cucurull». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull --- # Parc de Can Quintana > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/parc-de-can-quintana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/parc-de-can-quintana» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579523, 2.546164 El parc de Can Quintana és un espai d'ús lúdic, catalogat dins del patrimoni natural com a zona d'interès.[^1] Està situat als terrenys de les antigues hortes de Can Quintana.[^1] ## Vegetació i fauna Al parc s'han mantingut els garrofers, els pins i les alzines que ja hi havia, de manera que el parc disposa d'una àmplia coberta arbrada.[^1] El lloc serveix de refugi i d'aliment per a diverses espècies d'ocells i petits mamífers.[^1] ## Ús del parc Les plantes i els arbres del parc generen oxigen i actuen com a pulmons verds de les zones urbanitzades del voltant.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Parc de Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana --- # Parc de Lourdes > Zona d'interès, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/parc-de-lourdes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/parc-de-lourdes» - **Adreça:** Barri Sobirans, s/n - **Tipologia:** Zona d'interès - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585140, 2.543753 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785872 El parc de Lourdes és un jardí públic.[^1] El parc de Lourdes se situa entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l'Arxipreste Josep Rigau.[^2] Ocupa les terres més properes a l'antic mas Taxonera de les Doedes, que ha esdevingut un restaurant.[^2] ## Història L'any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França) i van recollir diners per sufragar una rèplica del santuari francès.[^2] Francesca Sabater, vídua Font, va fer donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar.[^2] Les obres anaren a càrrec dels germans Brecha i l'altar és obra de Francesc Cusachs.[^2] Lluïsa Colomer va promoure la devoció a la Mare de Déu de Lourdes al poble.[^2] ## Descripció El parc s'organitza en diversos espais que aprofiten les antigues feixes.[^2] Al davant de la masia es conserven l'era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior.[^2] Davant de la casa hi ha una zona de jocs infantils ombrejada per pins eucaliptus i plàtans.[^2] En el capçal de la font s'hi llegeix l'any de construcció 1933, i els dos brolladors estan anul·lats des de fa anys.[^2] Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Parc de Lourdes» (Q131785872). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785872 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Parc de Lourdes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lourdes --- # Parc dels Països Catalans > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/parc-dels-paisos-catalans Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/parc-dels-paisos-catalans» - **Carrer:** [Carrer Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/carrer-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.588197, 2.545566 El Parc dels Països Catalans és un espai urbà d'Arenys de Mar sorgit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure.[^1] És de titularitat municipal i té una superfície total de 3.312,67 m2.[^1] Aplega un conjunt de grans pins pinyers.[^1] ## Història El parc es va inaugurar l'any 2000, i l'Ajuntament va anunciar que es podria visitar l'11 de setembre.[^1] L'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada al mateix parc.[^1] Feia molts anys que es buscava un lloc adequat per portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista.[^1] Abans, les ofrenes de la Diada s'havien fet a la plaça de l'Església i al Calisay.[^1] A la nit, al mateix indret, hi va haver un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.[^1] ## L'espai i els seus usos S'ha projectat una intervenció integral per potenciar l'entorn natural del parc i convertir-lo en un espai de referència en educació ambiental.[^1] El parc també és refugi i aliment per a diverses espècies d'ocells i petits mamífers.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Parc dels Països Catalans». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 --- # Passeig de Josep Xifré > Conjunt arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/passeig-de-josep-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/passeig-de-josep-xifre» - **Adreça:** Passeig de Josep Xifré - **Carrer:** [Passeig d'en Xifré](https://totarenys.cat/carrer/passeig-d-en-xifre) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579345, 2.553216 El Passeig de Josep Xifré, o Passeig Xifré, és la façana marítima de les cases del carrer Ample, en el tram comprès entre la Riera i el Rial de Pau Costa.[^1] Els mapes de patrimoni el classifiquen com un conjunt arquitectònic contemporani dels segles XIX-XX, d'ús residencial.[^1] ## Descripció Les alineacions reculades de les cases, l'enjardinament i els reixats de ferro forjat configuren un espai visualment amb valor ambiental que el fan digne de protecció en el planejament urbanístic.[^1] ## Història Durant molt de temps l'espai del passeig va ser secundari, malgrat ser front marítim; amb els anys va guanyar protagonisme com a zona de passeig i s'hi van establir comerços.[^1] En aquest passeig hi havia l'antic Balneari Lloveras, construït gràcies a la donació d'Andreu Lloveras, que s'havia enriquit al Perú amb la mineria.[^1] El balneari va esdevenir un centre d'esbarjo per a les famílies benestants i va ser enderrocat el 1982; en queda una plaça com a record.[^1] ## Relació amb Josep Xifré El passeig és el que la vila d'Arenys va dedicar al seu benefactor, Josep Xifré, i s'hi accedeix des de la plaça del antic balneari.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Passeig de Josep Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-josep-xifre --- # Pavelló Sert > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pavello-sert Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pavello-sert» - **Adreça:** Can Nadal, s/n - **Carrer:** [Carrer Can Nadal](https://totarenys.cat/carrer/carrer-can-nadal) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1935-37 - **Autoria:** Josep Lluís Sert - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.583372, 2.545293 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q65204000 El Pavelló Sert és un edifici d'Arenys de Mar situat a Can Nadal, sense número, obra de Josep Lluís Sert.[^1] Data dels anys 1935-37, pertany a l'estil contemporani i té protecció legal com a BCIL.[^1] ## Història L'edifici es va projectar el 1935 com a pavelló d'ús docent per encàrrec del Segell Proinfancia.[^1] El Segell Proinfancia era una organització creada el 1933, durant la Segona República, per recaptar diners destinats a edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi.[^1] Es finançava amb la venda de segells de Nadal.[^1] Es va construir com a annex de l'antic hospital Can Xifré, per a nens amb tuberculosi, perquè els ingressats poguessin continuar estudiant.[^1] Tenia capacitat per a una vuitantena d'estudiants, però no va arribar a funcionar com a escola perquè va esclatar la Guerra Civil.[^1] Durant la dictadura va ser centre social de la Falange i més tard habitatge del director del centre.[^1] ## L'edifici És un edifici de línies simples, rectes i funcionals, aixecat als quatre vents sobre un podi de pedra.[^1] Té dos mòduls separats per un corredor d'accés i cinc crugies cobertes amb volta catalana sostinguda per jàsseres.[^1] Les aules donen a una terrassa orientada al sud, on es feien classes a l'aire lliure, protegida per una llosa de formigó.[^1] El parament és llis i blanc, i contrasta amb el gris del podi.[^1] Les modificacions interiors i exteriors posteriors n'amaguen la forma inicial.[^1] ## Ús actual Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis de Salvador Espriu.[^1] També l'ocupen els Serveis Socials de Base de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pavelló Sert». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-sert --- # Penya del Mal Temps > Zona d'interès, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/penya-del-mal-temps Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/penya-del-mal-temps» - **Adreça:** Turó del Mal Temps - **Carrer:** [Carrer Mirador del Maltemps](https://totarenys.cat/carrer/carrer-mirador-del-maltemps) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580355, 2.555885 La penya del Mal Temps, o turó del Mal Temps, és una elevació de 60 metres d'alçada sobre el nivell del mar.[^1] Es troba a llevant de la riera, just davant del port.[^1] ## Al carrer Una via principal, el carrer del Mirador del Mal Temps, volta el turó i comença i acaba a la plaça del Mal Temps.[^1] És un carrer asfaltat des del qual hi ha vistes al nucli urbà i al mar.[^1] ## Planejament Pel que fa a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions, procurant fer cedir aquests terrenys perquè s'hi pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Penya del Mal Temps». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps --- # Penya del Portinyol > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/penya-del-portinyol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/penya-del-portinyol» - **Carrer:** [Carrer Mirador del Maltemps](https://totarenys.cat/carrer/carrer-mirador-del-maltemps) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580348, 2.557391 La Penya del Portinyol és una penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió, classificada com a zona d'interès del patrimoni natural.[^1] Se situa per sobre del port i de la platja del Cavaió.[^1] ## Descripció Entre el penya-segat i les primeres cases, a l'avinguda del Portinyol, hi ha encara una franja forestal notable.[^1] En aquest indret es pot veure un dels búnquers del Portinyol.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació es consigna com a bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Penya del Portinyol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol --- # Penya del turó del camí de la Pietat > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat» - **Adreça:** Camí de La Pietat - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.576973, 2.546550 La penya del turó del camí de la Pietat és una zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural d'Arenys de Mar.[^1] S'ubica al Camí de la Pietat.[^1] ## Descripció La penya forma part del turó que ressegueix el camí de la Pietat.[^1] Sobre el turó s'assenta el cementiri de Sinera.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Penya del turó del camí de la Pietat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat --- # Pica baptismal > Objecte, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pica-baptismal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pica-baptismal» - **Adreça:** Plaça de l'Església s/n - **Carrer:** [Plaça de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1575 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580404, 2.549578 La pica baptismal és un objecte de patrimoni moble, situat a la plaça de l'Església, que té ús religiós.[^1] És una pica de forma octogonal, feta amb pedra de Girona.[^1] ## Història La pica prové de la primera església d'Arenys de Mar, del segle XVI.[^1] A la pica baptismal hi ha gravats els noms de Sabastia Doy i Miquel Riera Sendichs, amb l'any 1575.[^1] Aquests noms corresponen als síndics elegits l'11 de juliol de 1574.[^1] Aquella primera església havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria, i vora la capella hi havia el cementiri.[^1] ## Ubicació i entorn La pica es troba al baptisteri, a l'entrada de l'església, a mà dreta.[^1] El baptisteri, on hi ha la pica baptismal, està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau, que en va fer els esbossos, executades per Francesc Vidal i Gomà l'any 1967.[^1] ## Valoració Segons Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pica baptismal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8 --- # Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana» - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579796, 2.545647 Els pins pinyers monumentals són un conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental.[^1] Es troben al parc de Can Quintana, entre el seu extrem nord i les cases del carrer Hort del Bisbe.[^1] Els mapes de patrimoni els classifiquen com a espècimen botànic del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense protecció.[^1] ## L'espècie El pi pinyer és un arbre perennifoli, amb fulles en forma d'agulla agrupades de dues en dues.[^1] Floreix entre el març i el maig, i el seu fruit és la pinya, que pot arribar a 15x10 centímetres.[^1] La llavor de l'interior de la pinya és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans.[^1] La pinya madura a la tardor del tercer any.[^1] És una conífera naturalitzada d'origen mediterrani, que creix bé en terrenys silícics, sobretot sorrencs, generalment prop del litoral.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana --- # Pintura mural "Mots" > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-mots Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-mots» - **Adreça:** Carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar - **Carrer:** [Carrer del Turó](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-turo) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2013 - **Autoria:** Ricard Ferran (Ull distret) - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580488, 2.552572 «Mots» és una pintura mural situada a la paret que fa cantonada entre el carrer del Turó i el carrer d'Escaravar.[^1] Es tracta d'una obra d'art urbà de l'any 2013, d'estil contemporani i amb ús ornamental.[^1] ## Història El mural és obra de Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, i es va fer amb motiu de la celebració de l'any Espriu.[^1] L'any Espriu, el 2013, commemorava el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu.[^1] Forma part del projecte Empremtes, que pretenia decorar parets del nucli antic amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules d'Espriu.[^1] El projecte constava de tres murals; un dels altres dos és al carrer d'Andreu Guri, i el tercer, que no s'ha conservat, era al Pas sota estudi, tocant amb el Rial de Sa Clavella.[^1] ## Descripció La pintura mostra quatre figures humanes vistes només de mig cos cap avall, que caminen atrafegades amb cistells i maletins.[^1] El mural mostra quatre figures humanes, visibles només de mig cos cap avall, que caminen atrafegades amb cistells i maletins on destaca el text «Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates», fragment de Per al llibre de salms d'aquests vells cecs, VII.[^1] ## Relació amb Salvador Espriu Sinera guarda els records de la infantesa, la família i el paisatge: el mar, els rials i els arbres.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural "Mots"». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots --- # Pintura mural "Ni una més ni una menys" > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys» - **Adreça:** Carrer Plana del Paradís, s/n - **Carrer:** [Carrer del Paradís](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-paradis) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2023 - **Autoria:** Ricard Ferran (Ull distret) - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583784, 2.549843 «Ni una més ni una menys» és una pintura mural situada al carrer Plana del Paradís, a la cantonada amb el carrer Pla dels Frares.[^1] Es classifica com a element urbà contemporani del segle XXI, i actualment té un ús ornamental.[^1] ## Història El mural és obra de Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, i es va pintar amb motiu del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.[^1] ## Descripció A la dreta de la composició hi ha un text sobre el 8 de març, amb un arbre damunt d'«AVAM» i un ull damunt de «Distret», en clara referència a l'autoria del mural.[^1] El fons és fúcsia i està ple d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.[^1] El mural continua a l'angle de la paret, on es veu el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i la llegenda «Feminisme de carrer».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural "Ni una més ni una menys"». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys --- # Pintura mural Escola Joan Maragall > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-escola-joan-maragall Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-escola-joan-maragall» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, s/n - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2010 - **Autoria:** Txeni Gil - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582645, 2.545056 La pintura mural de l'escola Joan Maragall és una obra d'art urbà situada al Rial de Sa Clavella, s/n.[^1] Es va fer l'any 2010 i, segons les dades patrimonials, té un ús actual ornamental.[^1] ## Origen i autoria El mural va ser ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil.[^1] Es va pintar amb pintura plàstica a la paret de l'escola, amb motiu del 50è aniversari del centre, que cobreix els anys 1960-2010.[^1] Jordi Chiva, tècnic en pintura decorativa, hi va col·laborar i va assessorar.[^1] ## Descripció La il·lustració esquematitza la façana litoral de la vila vista des del mar.[^1] Hi apareix una barca on una parella de joves es llença a l'aventura, impulsada per un bust gegantí del poeta Joan Maragall amb una potent bufada.[^1] El mural mesura 12 metres d'amplada per 3,5 metres d'alçada.[^1] ## Els alumnes Hi van participar per etapes els alumnes de primària, que en grups van anar acolorint àrees prèviament delimitades, a manera de vitrall o mosaic.[^1] Les àrees s'assignaven segons les capacitats i les alçades dels nens i nenes.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural Escola Joan Maragall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall --- # Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2018 - **Autoria:** Ricard Ferran (Ull distret) - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579982, 2.561584 La pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm és una obra d'art urbà situada a la Carretera del Port, sense número.[^1] Data del 2018 i és obra de Ricard Ferran (Ull distret).[^1] ## Els murals En un edifici de la Confraria de pescadors de Sant Elm hi ha dues façanes, la meridional i la septentrional, totalment opaques i sense obertures, i s'hi han fet sengles murals.[^1] Els dos murals mostren la relació d'Arenys amb el mar, sobretot amb la pesca.[^1] A la façana septentrional hi ha la vila vista des del mar, a partir d'un gravat antic.[^1] La façana meridional representa els pescadors i els oficis relacionats amb el mar.[^1] ## L'edifici L'edifici on s'han pintat aquests murals és un espai destinat a tenyir les xarxes dels pescadors.[^1] És una construcció d'una sola planta, d'uns 150 m2, coberta amb teula àrab a dues aigües.[^1] Destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint, i als costats hi ha dos receptacles que corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó.[^1] L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm --- # Pintura mural del carrer d'Andreu Guri > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-del-carrer-d-andreu-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-del-carrer-d-andreu-guri» - **Adreça:** Carrer d'Andreu Gurí, s/n - **Carrer:** [Carrer Andreu Guri](https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2013 - **Autoria:** UllDistret - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578949, 2.547749 La pintura mural del carrer d'Andreu Gurí és una obra d'art urbà de l'any 2013, situada al final d'aquest carrer.[^1] Porta el títol de «Desig» i la va pintar Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret.[^1] ## Ubicació El mural està pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat.[^1] ## Descripció A la imatge es veu la silueta negra d'un home amb barret que tira d'un carro, amb uns xiprers vermells al fons i una corrua de nens que salten i corren.[^1] Al mural hi ha un text pintat que diu: «En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar».[^1] L'obra es basa en un fragment del llibre Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.[^1] ## Context: l'any Espriu i el projecte Empremtes Es va fer durant la celebració de l'any Espriu, el 2013, centenari del naixement de l'escriptor.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural del carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri --- # Pla de Can Sala > Jaciment arqueològic, segle II aC. - I aC., Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pla-de-can-sala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pla-de-can-sala» - **Adreça:** Entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el Rial dels Ruals - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.594359, 2.566005 El Pla de Can Sala és un jaciment arqueològic d'època romana, datat entre els segles II i I aC.[^1] Se situa entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el Rial dels Ruals.[^1] Actualment no té cap protecció i no té ús.[^1] ## Història El jaciment es va identificar l'any 1992, durant el seguiment arqueològic de les obres de l'autopista C-32.[^1] Els autors de l'excavació van proposar una cronologia dels segles II-I aC, a partir de la ceràmica ibèrica i l'àmfora itàlica localitzades.[^1] Les restes es relacionen amb una possible activitat agrícola i amb l'hàbitat rural de la plana; es planteja que hi hagués un establiment rural d'explotació agropecuària, potser lligat a una vil·la rural.[^1] ## Les restes Es va documentar una conducció d'imbrex, protegida a banda i banda per pedres granítiques i orientada d'est a oest, dins una terrassa retallada en el sauló.[^1] La canalització estava associada probablement a una olla ceràmica feta a mà, de grans dimensions.[^1] Perpendicular a la canalització hi havia un mur de pedra seca amb còdols de la riera i elements reaprofitats, com fragments de tègula.[^1] ## L'estat actual Una prospecció del 2008, feta per revisar la Carta Arqueològica del Maresme, va comprovar que tot aquest espai ha estat profundament modificat, tant per la construcció de l'autopista C-32 com per adaptar-lo al pàrquing d'autocaravanes.[^1] Avui és una finca tancada que es fa servir de pàrquing d'autocaravanes, situada en una propietat privada.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pla de Can Sala». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-sala --- # Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre > Element urbà, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre» - **Adreça:** Carrer de La Torre, cruïlla amb el carrer de Frederic Marés - **Carrer:** [Carrer de la Torre](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2011 - **Autoria:** Manel Isnart - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581353, 2.547534 La placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre és una planxa metàl·lica situada a la cruïlla del carrer de la Torre amb el carrer de Frederic Marés.[^1] Està col·locada a terra.[^1] ## L'element Es tracta d'un element urbà contemporani del segle XXI, datat el 2011, que s'emmarca en el patrimoni moble.[^1] Sota la planxa hi ha enterrada una càpsula del temps que conté un diari, monedes i altres objectes.[^1] El seu ús actual és simbòlic, el seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Autoria Manel Isnart va ser la persona que va tenir la idea de la placa i la va promoure.[^1] Les dades del patrimoni cultural també li atribueixen l'autoria.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre --- # Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, núm. 30 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579619, 2.552661 La placa dedicada a Josep M. Pascual Soler és un element urbà de marbre situat al número 30 del carrer d'Anselm Clavé.[^1] Està catalogada com a patrimoni moble, d'estil contemporani i del segle XX.[^1] ## La placa i la persona homenatjada La placa, col·locada a la façana de la casa número 30 del carrer d'Anselm Clavé, recorda Josep M. Pascual i Soler (1843-1928), que hi va néixer i morir.[^1] La inscripció el defineix com a periodista arenyenc il·lustre i culte.[^1] El text l'anomena també entusiasta de tot noble esforç.[^1] La inscripció indica que la vila d'Arenys de Mar li rendeix tribut.[^1] La inscripció data la seva mort el 22 d'agost de 1928.[^1] ## Estat actual L'estat de conservació és bo i l'ús actual és simbòlic.[^1] No té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler --- # Plafons ceràmics de la plaça Lloveras > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras» - **Adreça:** Plaça Lloveras - **Carrer:** [Passeig d'en Xifré](https://totarenys.cat/carrer/passeig-d-en-xifre) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1990 - **Autoria:** Ofelia Sanz - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579637, 2.554008 Els plafons ceràmics de la plaça Lloveras són dos plafons de rajoles col·locats a la façana que delimita aquesta plaça.[^1] Els dos plafons ceràmics són a la façana que delimita l'espai de la plaça Lloveras, on hi havia el balneari homònim.[^1] Són una obra contemporània de l'any 1990, d'Ofelia Sanz, amb ús ornamental.[^1] ## El plafó del balneari El primer plafó, format per 10 x 8 rajoles, és a la façana propera al carrer de Sant Joan.[^1] El motiu central és una imatge de l'antic balneari Lloveras.[^1] El text sobre el dibuix diu «PLAÇA / LLOVERAS» i el de sota recorda que el balneari fou construït en aquell lloc l'any 1899.[^1] El plafó està emmarcat per una sanefa de rajoles que representa una estrella dels vents.[^1] ## El plafó del Carlitos El segon plafó és a la façana o l'espai més proper al Rial de Pau Costa i fa 10 rajoles d'amplada per nou d'alçada.[^1] El tema central és el vaixell Carlitos, un pailebot de dos pals que fou el darrer que es va construir a les drassanes d'Arenys.[^1] La inscripció indica que el Carlitos fou l'últim vaixell construït en aquella platja, l'any 1918.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafons ceràmics de la plaça Lloveras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras --- # Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana» - **Adreça:** Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere - **Carrer:** [Carrer de Sant Pere](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1992 - **Autoria:** Doy - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579309, 2.547598 El plafó ceràmic del Camí de Can Quintana és un element urbà ornamental, situat a la cantonada entre el Camí de Can Quintana i el carrer de Sant Pere.[^1] És una obra contemporània del segle XX, de l'any 1992 i obra de Doy.[^1] ## Descripció El plafó està col·locat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana.[^1] Mesura cinc rajoles d'alçada per set d'amplada i té un marc de rajoles amb motius geomètrics.[^1] La part central, figurativa, representa Sant Pere a la platja entre dos pescadors.[^1] Un dels pescadors és assegut i fuma una llarga pipa, mentre l'altre, dins una barca de vela llatina, treballa amb la xarxa.[^1] Al costat dret de l'escena hi ha dues nanses de pescar.[^1] ## Estat i protecció El plafó es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana --- # Plafó de La Condor > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plafo-de-la-condor Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plafo-de-la-condor» - **Adreça:** Rial de sa Clavella, núm. 89 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Francesc Vila Rufas (Cesc) i Jordi Aguadé - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581532, 2.546692 El plafó de La Condor és una obra ceramista del segle XX situada al número 89 del Rial de sa Clavella.[^1] Té un ús ornamental i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## El plafó Cesc va dissenyar el plafó i Jordi Aguadé el va realitzar.[^1] Hi apareixen diversos personatges amb mitjons, perquè l'obra representa l'activitat de l'empresa Cóndor Aretx, SA, dedicada a fer mitjons.[^1] Al plafó hi ha un home dret, amb barret i sense sabates, que es mira els mitjons, i una dona amb un cotxe de nen que ensenya uns mitjonets.[^1] Al plafó també hi ha un nen que fa la vertical amb els peus enlaire, mostrant satisfet els mitjons, i un dependent que ensenya uns llargs mitjons al client.[^1] Finalment, el plafó mostra un home assegut en una cadira, sense sabates i amb el gat damunt els peus, escalfat pels mitjons de l'home.[^1] L'any 2020 la conservadora i restauradora Berta Blasi va recuperar els dibuixos preparatoris del mural, que estaven malmesos.[^1] ## Els autors Francesc Vila i Rufas, conegut pel pseudònim Cesc, va néixer a Barcelona el 1927 i va morir el 2006.[^1] Cesc va dedicar la seva carrera a l'humor gràfic i també va fer dibuixos per a llibres, cartells i campanyes publicitàries, com la dels mitjons Cóndor.[^1] Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925 i va estudiar a l'Escola Industrial i després a l'Escola Massana.[^1] Als quinze anys ja treballava d'aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas, on va poder col·laborar amb Joan Miró.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó de La Condor». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-condor --- # Plafó del carrer de les Doedes > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-carrer-de-les-doedes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-carrer-de-les-doedes» - **Adreça:** Carrer de les Doedes, núm. 48 - **Carrer:** [Carrer Doedes](https://totarenys.cat/carrer/carrer-doedes) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Julio Bono - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.586980, 2.543635 El plafó del carrer de les Doedes és una obra ceràmica formada per dues parts, situada a la façana d'un bloc de pisos del número 48 d'aquest carrer.[^1] Els dos murals són quadrats i estan col·locats a banda i banda de la porteria.[^1] Està catalogat com a element urbà de patrimoni moble, d'estil contemporani i del segle XX, i és obra de Julio Bono.[^1] ## Descripció Segons un text que es pot llegir en el mural de la dreta, el plafó forma part d'un encàrrec de la constructora: «Exclusives Laie, des de 1952 al servei de la construcció».[^1] El mural de l'esquerra mostra un rentamans i un bidet, amb un gran cercle al mig que sembla recordar un detall d'una cuina.[^1] ## Història L'empresa Exclusives Laie, dedicada al material de la construcció, es va fundar a Arenys de Mar als anys cinquanta del segle XX.[^1] L'empresa es va traslladar després a un polígon industrial als afores i va tancar el 2010.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó del carrer de les Doedes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-de-les-doedes --- # Plafó del casal parroquial > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-casal-parroquial Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-casal-parroquial» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 23 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580069, 2.549503 El plafó del casal parroquial és una obra ornamental situada a la façana del Casal Parroquial, al número 23 del Rial de Sa Clavella.[^1] Es classifica com a patrimoni moble i element urbà d'estil contemporani, del segle XX.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## L'obra El mural representa personatges de diverses edats en activitats vinculades al centre parroquial, com la lectura, el cant coral i els esports.[^1] Hi apareix també el colom blanc, que representa l'amistat i la concòrdia.[^1] Les dues primeres figures de l'esquerra, separades de la resta, representarien funcions de guia espiritual i de sacerdoci.[^1] L'obra no està datada, però podria ser dels anys seixanta del segle XX, quan Vila-Grau començava a passar de la figuració a l'abstracció.[^1] ## Autors El plafó és una obra de Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé.[^1] Joan Vila-Grau (1932-2022), fill del també pintor Antoni Vila Arrufat, es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos.[^1] Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925 i va estudiar a l'Escola Industrial i a l'Escola Massana.[^1] Vila-Grau i Aguadé són també responsables d'altres obres, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l'àrea de servei de l'A2 a Lleida.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó del casal parroquial». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial --- # Plaques dels noms dels carrers > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plaques-dels-noms-dels-carrers Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plaques-dels-noms-dels-carrers» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Plaça de la Vila](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-la-vila) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579398, 2.551532 A Arenys de Mar els noms dels carrers no s'indiquen amb plaques, sinó amb plafons ceràmics.[^1] Aquests plafons donen a la vila una estètica més noble i uniforme.[^1] Són un element urbà de caràcter contemporani, del segle XX, que es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Descripció El nom del carrer ocupa una àrea de sis rajoles, disposades en tres per dues, i s'hi escriu en negre sobre fons blanc.[^1] Totes les lletres són capitals.[^1] El nom queda emmarcat per una sanefa floral groga i blava sobre fons blanc.[^1] En els quatre costats hi ha quatre rajoles quadrades amb una roseta o un floró ornamental.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plaques dels noms dels carrers». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers --- # Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/plataneda-monumental-de-la-riera-d-arenys-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/plataneda-monumental-de-la-riera-d-arenys-de-mar» - **Adreça:** Riera d'Arenys de Mar - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579251, 2.551147 La plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar és una arbreda de plàtans que s'estén a banda i banda del curs de la riera.[^1] Als Mapes de Patrimoni Cultural consta com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense protecció.[^1] ## Història El conjunt més antic, d'uns 220 exemplars, prové de plançons de la Devessa de Girona.[^1] Aquests plàtans són de mitjan segle XIX.[^1] ## Descripció L'escorça deixa anar plaques fines, cosa que dona al tronc un aspecte clapejat.[^1] El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs, i supera els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que se'n controla l'alçada amb podes regulars.[^1] Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar, i també s'observa alguna ferida de poda antiga.[^1] La copa és força ramificada i dona bona ombra a l'estiu i a l'inici de la tardor.[^1] Les fulles són palmades, de entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls, i l'arbre fructifica a la tardor.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar --- # Platja de la Musclera > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/platja-de-la-musclera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/platja-de-la-musclera» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.572475, 2.537370 La platja de la Musclera és una zona d'interès del patrimoni natural d'Arenys de Mar.[^1] Se situa a l'extrem de ponent del terme municipal, molt a prop de Caldes d'Estrac.[^1] ## Descripció L'arenal fa uns 690 metres de llarg i té una amplada mitjana d'uns 15 metres.[^1] És l'única platja de la vila d'àmbit preferentment nudista o naturista.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació es considera bo, però no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Platja de la Musclera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-musclera --- # Platja de la Picòrdia > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/platja-de-la-picordia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/platja-de-la-picordia» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578035, 2.553301 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q24021679 La platja de la Picòrdia és una platja d'Arenys de Mar.[^1] És la platja central de la vila.[^2] ## Descripció Fa uns 580 metres de longitud i té una amplada mitjana d'uns 50 metres.[^2] El Mapa de Patrimoni Cultural la classifica com a zona d'interès dins del patrimoni natural.[^2] ## Transformació des del 2009 Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt de l'espai de la platja.[^2] Aquesta actuació ha inclòs la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de la desembocadura del rial del Bareu i de la Riera.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «platja de la Picòrdia» (Q24021679). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q24021679 [^2]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Platja de la Picòrdia». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-picordia --- # Platja del Cavaió > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/platja-del-cavaio Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/platja-del-cavaio» - **Adreça:** Platja del Cavaió - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580393, 2.565870 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18005793 La platja del Cavaió és una platja d'Arenys de Mar.[^1] És la principal platja de la vila.[^2] ## Descripció Fa uns 1.000 metres de longitud i té una amplada mitjana d'uns 90 metres.[^2] Als Mapes de Patrimoni Cultural figura dins l'àmbit del patrimoni natural, com a zona d'interès, amb un estat de conservació bo i sense protecció.[^2] ## Naturalització de l'espai Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt de l'espai de la platja.[^2] Aquesta actuació ha inclòs la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de les desembocadures dels rials.[^2] També s'han protegit àmbits sorrencs perquè s'hi puguin desenvolupar la flora i la fauna litoral.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «platja del Cavaió» (Q18005793). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q18005793 [^2]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Platja del Cavaió». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-del-cavaio --- # Pous del rial de La Planeta > Element arquitectònic, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/pous-del-rial-de-la-planeta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/pous-del-rial-de-la-planeta» - **Adreça:** Rial de La Planeta - **Carrer:** [Rial de la Planeta](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-planeta) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592670, 2.556300 Els pous del rial de la Planeta són dos pous d'obra situats a la capçalera d'aquest rial, a Arenys de Mar.[^1] Són a prop del límit de terme amb Arenys de Munt i es consideren un element arquitectònic d'estil contemporani, dels segles XIX-XX.[^1] Actualment no tenen ús ni cap protecció patrimonial, i el seu estat de conservació és regular.[^1] ## Els dos pous Els dos pous són a una distància d'una cinquantena de metres l'un de l'altre.[^1] El primer, pujant de mar a muntanya, és a mà dreta, encaixat en un marge de canyes.[^1] És de pedra, amb reforços posteriors de maó pla i morter de calç amb pedruscall, i té un diàmetre interior aproximat d'1,30 m.[^1] El primer pou no té ampit com els d'ús domèstic i la seva boca no té cap mena de protecció.[^1] Uns metres més amunt, a mà esquerra, hi ha una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar, que consisteix en un registre cilíndric fet de maó.[^1] Té adossada una barraca de cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta.[^1] El fons visible, d'uns dos metres i mig a tres de fondària, és ple de brutícia i no hi ha aigua, almenys en superfície.[^1] ## El rial de la Planeta El rial de la Planeta és un dels cursos d'aigua secs de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] No desemboca directament al mar: passa sota l'autopista, baixa entre can Garrós i ca n'Oliva i conflueix amb el rial d'en Botifarra, formant el rial de la Serp.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pous del rial de La Planeta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta --- # Punta del Canyadell > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/punta-del-canyadell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/punta-del-canyadell» - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.572680, 2.538670 La Punta del Canyadell és un conjunt de roquissars litorals d'Arenys de Mar, catalogat com a zona d'interès del patrimoni natural.[^1] Assenyalen el límit nord de la platja de la Musclera i baixen de la penya del Canyadell.[^1] ## Natura Els roquissars serveixen de dormidor, o zona d'estada temporal, del corb marí emplomallat, un dels més destacats del Maresme.[^1] Hi creix vegetació pròpia dels roquissars litorals, com el fonoll marí.[^1] ## Altres elements Aquests roquissars acullen diversos búnquers.[^1] L'estat de conservació de la zona és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Punta del Canyadell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/punta-del-canyadell --- # Puntaires d'Arenys > Tècnica artesanal, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/puntaires-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/puntaires-d-arenys» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581783, 2.548225 Les puntes de coixí són un teixit que s'obté encreuant fils enrotllats en boixets segons el dibuix d'un patró.[^1] Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català, també anomenat punta d'Arenys.[^1] El ret fi es distingeix de la blonda pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, fet amb fil de cotó blanc molt fi.[^1] ## Història La primera documentació on apareixen puntaires d'Arenys és el llibre de comptes del rander Joan Clavell, de 1698.[^1] La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és el llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698, on s'especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra «les dues roses» a la puntaire Maria Horta.[^1] Els randers donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu.[^1] La família Castells, un dels randers més importants, va començar el negoci el 1862.[^1] El 1906 es va fer una exposició de puntes a Arenys de Munt, inaugurada l'1 de juliol.[^1] ## La puntaire a la literatura i l'art A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l'art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora.[^1] El 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar a Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire.[^1] En l'escultura destaca La Puntaire, realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa; l'any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire la va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.[^1] Cèsar Cabanes era escultor i va néixer a Arenys de Mar.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Puntaires d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys [^2]: Wikidata, «Cèsar Cabanes» (Q23498264). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q23498264 --- # Rajola de la mà de Guido > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rajola-de-la-ma-de-guido Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rajola-de-la-ma-de-guido» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 7 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Martí Doy - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581038, 2.548988 La rajola de la mà de Guido és un element urbà del carrer de l'Església, al número 7.[^1] Es tracta d'una peça de patrimoni moble del segle XX, d'estil contemporani, que actualment té un ús ornamental.[^1] La rajola és obra de Martí Doy.[^1] ## La representació La rajola representa la Mà de Guido, una regla mnemotècnica que servia per ajudar els cantants.[^1] Aquesta regla va ser inventada per Guido d'Arezzo, un monjo benedictí del segle X.[^1] ## Guido d'Arezzo Guido d'Arezzo, nascut el 995 i mort el 1050, fou un teòric musical italià i monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara.[^1] Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies.[^1] Per fixar i fer retenir l'entonació dels graus de l'escala musical, Guido d'Arezzo va emprar les primeres síl·labes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l'himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis.[^1] ## Estat i protecció La rajola es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rajola de la mà de Guido». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-la-ma-de-guido --- # Rectoria > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rectoria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rectoria» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núm. 24 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.581141, 2.549009 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18006156 La Rectoria d'Arenys de Mar és un edifici del carrer de l'Església, número 24.[^1] Era l'habitatge dels capellans de la parròquia, i per això es troba molt a prop de l'església.[^1] També es coneix com a Can Victoriano.[^1] ## L'edifici És una casa entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes.[^1] La coberta és plana, de tipus terrat català.[^1] La façana principal és simètrica, s'organitza en tres eixos verticals i té una decoració neoclàssica.[^1] A la llinda recta de la porta d'entrada s'hi llegeix la inscripció «AVE MARIA PURISIMA / 19 RECTORIA 54».[^1] A la primera planta, de banda a banda, hi ha un balcó corregut amb triple accés, barana de ferro i llosana de pedra sostinguda per sis mènsules decorades amb fulles d'acant.[^1] Les pilastres estriades tenen capitells jònics a la primera planta i corintis a la segona.[^1] A la planta baixa hi ha un sòcol i faixes que imiten carreus buixardats, i el coronament és un ràfec en forma de cornisa motllurada sostinguda per mènsules.[^1] L'edifici també té una entrada per la Riera, on hi ha un casal parroquial.[^1] ## Protecció i relacions És un edifici del segle XIX, d'estil contemporani, protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] L'estat de conservació és bo i actualment està sense ús.[^1] Figura en un itinerari editat per l'Ajuntament i també en el de l'escriptor Ferran de Pol, perquè aquest va participar en la revista Vida parroquial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rectoria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-24 --- # Refugi del Camp de futbol > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-camp-de-futbol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-camp-de-futbol» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 113 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582070, 2.544303 El Refugi del Camp de futbol és un refugi antiaeri situat al Rial de Sa Clavella, número 113, a Arenys de Mar.[^1] Actualment està sense ús, el seu estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] ## Història Es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardejos de l'aviació procedent de Mallorca.[^1] El refugi, en forma de galeria, el van fer els veïns del carrer de Sant Rafael i del Rial de Sa Clavella, amb supervisió municipal.[^1] Els veïns d'aquests carrers eren els destinataris del refugi, però qui vivia en un altre carrer hi podia entrar si pagava un import.[^1] ## Els refugis d'Arenys Segons el tríptic editat per l'Ajuntament el 2019, a Arenys de Mar hi havia uns seixanta refugis, de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal.[^1] Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d'Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d'Arenys, n'ha permès documentar una cinquantena, la majoria d'àmbit privat, però alguns de comunitaris i/o públics, com aquest.[^1] Els refugis del municipi responien a dues tipologies constructives, la trinxera i la galeria, i els de trinxera han desaparegut.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Camp de futbol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-futbol --- # Refugi del Convent dels Caputxins > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-convent-dels-caputxins Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-convent-dels-caputxins» - **Adreça:** Carrer de Santa Maria, 7 - **Carrer:** [Carrer Sta. Maria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.584046, 2.548997 El Refugi del Convent dels Caputxins és un refugi antiaeri situat al carrer de Santa Maria, 7.[^1] Es va construir l'any 1937, durant la Guerra Civil, per protegir la població dels bombardejos de l'aviació del bàndol feixista.[^1] ## L'estructura És un refugi de tipus galeria, excavat en el sauló, amb volta i parets laterals de maó.[^1] La galeria s'endinsa en direcció a llevant pel subsòl del Turó.[^1] Segons les dades del Mapa de Patrimoni, el seu estat de conservació és bo, no té ús actual i no consta cap protecció.[^1] ## Els refugis d'Arenys Segons el tríptic editat per l'Ajuntament el 2019, a Arenys de Mar hi havia uns seixanta refugis, de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal.[^1] El Grup de Búnquers d'Arenys n'ha documentat una cinquantena, la majoria d'àmbit privat, però alguns de comunitaris o públics, com aquest.[^1] Els refugis responen a dues tipologies constructives, de trinxera o de galeria, i els de trinxera han desaparegut.[^1] ## El convent dels Caputxins Dos dies després de l'inici del cop d'estat, el convent dels Caputxins va ser cremat per revolucionaris vinguts de Barcelona i Mataró.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Convent dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-convent-dels-caputxins --- # Refugi del Molí de Mar > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-moli-de-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-moli-de-mar» - **Adreça:** Plaça del Molí de mar - **Carrer:** [Plaça del Molí del Mar](https://totarenys.cat/carrer/placa-del-moli-del-mar) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577433, 2.547401 El Refugi del Molí de Mar és un refugi antiaeri situat a la plaça del Molí de mar d'Arenys de Mar.[^1] Es data l'any 1937 i s'inclou entre el patrimoni immoble d'estil contemporani del segle XX.[^1] ## Història Es va construir durant la Guerra Civil espanyola per protegir la població civil dels atacs de l'aviació feixista.[^1] Segons un tríptic editat per l'Ajuntament el 2019, a Arenys de Mar hi havia uns seixanta refugis.[^1] Eren de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal.[^1] Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d'Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d'Arenys, n'ha permès documentar una cinquantena, la majoria d'àmbit privat, però alguns de comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.[^1] ## Estat actual El refugi està clausurat per perill d'esfondrament, de manera que no s'hi ha pogut accedir.[^1] Té un estat de conservació dolent, no disposa de protecció i actualment no té cap ús.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Molí de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moli-de-mar --- # Refugi del geriàtric > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-geriatric Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-geriatric» - **Adreça:** Carrer de Sant Narcís, núm. 29 - **Carrer:** [Carrer Sant Narcís](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-narcis) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583262, 2.546713 El refugi del geriàtric és un edifici del carrer de Sant Narcís, núm. 29, datat el 1937.[^1] Es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardeigs.[^1] Connecta el geriàtric municipal amb l'edifici Xifré.[^1] Actualment no té cap ús ni protecció.[^1] ## Història L'edifici del geriàtric es va aixecar a la segona meitat del segle XIX per instal·lar-hi una escola pública.[^1] A finals de segle es va destinar a hospital, regentat per les Germanes de Sant Josep, i des del 1958 és geriàtric municipal.[^1] Durant la Guerra Civil, les germanes van poder quedar-se al poble i continuar els seus serveis, amb la condició d'anar vestides de seglar.[^1] Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena, la majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.[^1] ## L'estructura És una galeria excavada al sauló natural, d'1,20 metres d'amplada per 2,25 d'alçada i d'una cinquantena de metres de llargada.[^1] El passadís fa una corba d'uns 90° i està protegit per parets d'obra i cobert amb una volta catalana de maons.[^1] El desnivell entre el geriàtric i l'edifici Xifré es resol amb tres trams d'escales.[^1] L'enllumenat era elèctric, amb bombetes al sostre, i la ventilació es feia pel corrent natural d'aire entre les dues entrades.[^1] ## Les inscripcions Entre les inscripcions trobades a les parets del refugi, la frase més freqüent és «Viva el Refugio», repetida cinc vegades.[^1] També hi ha dues dates que remeten a bombardeigs que van afectar Arenys: el 25-1-1938 i el 6-1-1939.[^1] Entre els dibuixos del refugi, hi ha el d'un carro de combat, molt possiblement del tipus T-26 de fabricació russa.[^1] Les paraules apareixen escrites en castellà, ja que la majoria de gent del Xifré eren refugiats provinents d’altres punts de la península.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del geriàtric». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-geriatric --- # Refugi del mercat > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-mercat Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-mercat» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 80 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1937 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581428, 2.550613 El refugi del mercat és un edifici d'Arenys de Mar situat a la Riera del Bisbe Pol, número 80.[^1] Es va construir l'any 1937 i és d'estil contemporani.[^1] Actualment no té cap ús i no disposa de protecció.[^1] ## Història Es tracta d'un refugi antiaeri bastit durant la Guerra Civil per protegir els paradistes del mercat dels bombardejos de l'aviació feixista.[^1] Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d'Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d'Arenys, n'ha permès documentar una cinquantena, la majoria d'àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.[^1] ## L'edifici El refugi està excavat en el sauló, al vessant de ponent del Turó, cosa que n'augmentava la protecció.[^1] S'hi accedia per les dues parades del fons del mercat.[^1] Actualment s'ha aixecat una separació entre les dues parades del fons del mercat per on s'accedia al refugi, però el refugi estava connectat.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del mercat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mercat --- # Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà > Element arquitectònic, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa» - **Adreça:** Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 - **Carrer:** [Carrer de la Platja de Cassà](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-platja-de-cassa) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2007 - **Autoria:** Francesc Clarà i Fradera - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578510, 2.550920 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488620 Data de l'any 2007 i és d'estil contemporani.[^1] ## Descripció És un rellotge de sol vertical declinant, amb una declinació de 23 graus a l'est.[^1] Està situat en una de les estructures de ventilació de la teulada d'un edifici de pisos.[^1] És de forma quadrada, fet amb una placa metàl·lica pintada i fixada amb quatre cargols.[^1] Les hores, fetes amb plantilla i en xifres àrabs, van de les 5 del matí a les 5 de la tarda.[^1] El fons, que ara sembla d'un color rovellat, havia estat blanc originàriament.[^1] El sol està representat de manera geomètrica, amb un cercle vermellós envoltat d'un altre cercle del qual neixen els raigs.[^1] El gnòmon és una vareta d'acer que surt del centre de l'astre.[^1] ## Autoria El rellotge és obra de Francesc Clarà i Fradera, enginyer tècnic.[^1] Es va interessar per la gnomònica en jubilar-se, el 1991, quan va trobar un llibre antic sobre el tema a la biblioteca del seu avi.[^1] Francesc Clarà i Fradera, l'autor del rellotge, va arribar a calcular més d'una vuitantena de rellotges d'arreu de Catalunya.[^1] El rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 4387.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa --- # Rellotge de sol de Can Forada > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-forada Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-forada» - **Adreça:** Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n - **Carrer:** [Carrer d'en Flori](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-flori) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1841 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585980, 2.551030 El rellotge de sol de Can Forada és un rellotge de sol vertical declinant, orientat al sud-est, situat a la façana principal de la casa.[^1] Es troba al carrer d'en Florí, número 2, i també fa cantonada amb el Rial del Bareu.[^1] ## Descripció El rellotge és de forma oval i va col·locat sota el ràfec, entre dues finestres del pis.[^1] Està pintat de color groguenc damunt d'un rellotge més antic, i una sanefa negra en tanca el contorn.[^1] Les xifres són àrabs i marquen les hores des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda.[^1] El gnòmon és de ferro, de vareta, i és l'original.[^1] A la dreta del rellotge hi ha un altre ovoide pintat amb l'any 1841, que correspon a la reforma o construcció de l'edifici.[^1] ## Registre i estat El rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 2387.[^1] En les fotografies de F. Padrós del 2005 el fons era sorrenc i ja apareixia repintat de groc ocre.[^1] En la revisió del maig del 2015, feta per A. Andrés, l'interior de l'ovoide era de color verd.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Forada». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada --- # Rellotge de sol de Can Jaume > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-jaume Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-jaume» - **Adreça:** Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume - **Carrer:** [Carrer de la Victòria](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-victoria) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577280, 2.534460 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785885 El rellotge de sol de Can Jaume és un element arquitectònic d'Arenys de Mar situat al número 13 del carrer de la Victòria, a la cantonada amb el carrer de Sant Jaume.[^1] Les dades patrimonials el situen al segle XIX.[^1] ## Descripció Es troba a la dreta de la façana de Can Jaume que mira a migdia.[^1] És un rellotge de tipus vertical declinant, fet sobre l'antic arrebossat de morter de calç.[^1] Hi ha representat un gran sol antropomorf, amb una cara molt naïf, somrient i de color groc.[^1] El gnòmon és una vareta de ferro collada damunt del cap del sol.[^1] Les hores i les mitges hores van ser lleugerament esgrafiades al morter i ressegudes amb pintura negra, que gairebé ha desaparegut.[^1] Sota la barbeta, seguint el cercle solar, hi ha un lema gairebé esborrat.[^1] ## Estat i registre El seu estat de conservació es considera regular i no té cap protecció.[^1] No consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Jaume». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume --- # Rellotge de sol de Can Xacó > Element arquitectònic, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-xaco Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-xaco» - **Adreça:** Carrer de Ponent, núm. 43 - **Carrer:** [Carrer de Ponent](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-ponent) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1927 i 2022 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581540, 2.536330 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131808621 El rellotge de sol de Can Xacó es troba al número 43 del carrer de Ponent.[^1] És un element arquitectònic d'estil contemporani i el seu ús actual és ornamental.[^1] ## Descripció Està situat a la façana orientada a migdia, a la dreta del balcó central.[^1] És un rellotge de tipus vertical declinant i de forma oval.[^1] El suport és de morter de calç damunt de l'arrebossat de la façana, pintat de blanc, i no conserva cap decoració.[^1] El gnòmon és una vareta de ferro, i les hores, també de ferro, són xifres romanes distribuïdes com en un rellotge convencional.[^1] ## Història i estat actual Les dades de la fitxa indiquen els anys 1927 i 2022.[^1] Quan es va fotografiar, l'any 2005, només en quedava el suport de morter de calç de la paret.[^1] Es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.[^1] El seu estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] Consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 2260.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco --- # Rellotge de sol de matí de Can Mils > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils» - **Adreça:** Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer d'en Draper](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Santiago Alsina i Borrell - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.575630, 2.540170 El rellotge de sol de matí de Can Mils és un element arquitectònic del segle XX, situat al número 1 del carrer de Joan Draper i Fossas.[^1] Es troba a la façana de migdia de Can Mils i és un rellotge vertical declinant.[^1] Actualment té un ús ornamental.[^1] ## Descripció És un rellotge d'autor, de forma romboïdal i esgrafiat, envoltat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal amb dues pinyes decoratives als vèrtexs verticals.[^1] L'interior és bicolor: el fons és de color fang i l'esgrafiat, blanc.[^1] El quadrant l'encapçala un sol amb forma humana, d'on surten 24 raigs onejants.[^1] El gnòmon de vareta surt del bell mig del front de l'astre solar que presideix el quadrant.[^1] Les línies de les hores van de les 7 del matí a les 4 de la tarda i s'indiquen amb xifres àrabigues.[^1] La línia del migdia és una mica més gruixuda i acaba amb una campana amb batall, que evoca el toc de l'Àngelus.[^1] Unes sanefes i filigranes emmarquen el lema AVE MARIA PURª.[^1] ## Autoria i catalogació Santiago Alsina era fill de Josep Alsina i Farré, fundador de l'empresa.[^1] Figura a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 2260.[^1] El seu estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de matí de Can Mils». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils --- # Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila > Element arquitectònic, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila» - **Adreça:** Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1763 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579450, 2.551650 El rellotge de sol de matí és un element arquitectònic situat al número 1 del carrer de Josep Anselm Clavé.[^1] Data de l'any 1763 i actualment té un ús ornamental.[^1] ## Descripció Es troba a la façana orientada a migdia de la Casa de la Vila, entre la primera i la segona planta, i és un rellotge de tipus vertical declinant.[^1] A l'exterior del quadrant, l'emmarcament del rellotge té a la part superior el que sembla una corona amb l'any 1763, i a ambdós costats s'hi ha pintat una decoració de fulles d'acant, també daurades.[^1] Les hores s'indiquen en xifres àrabs, des de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda, i les 12 corresponen a l'hora de l'Àngelus.[^1] El rellotge no té gnòmon, i la restauració no ha previst tornar-ne a posar.[^1] ## Història i restauració L'any 2021 van començar els treballs de manteniment de les façanes de l'Ajuntament, que van deixar al descobert dos rellotges de sol, un de matí i un de tarda, obra de quadranters del segle XVIII.[^1] Els treballs de recuperació i conservació es van fer amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[^1] La restauradora hi va determinar tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX, i la pintura visible correspon a la primera.[^1] Les hores negres visibles semblen més modernes i estan pintades damunt d'unes d'anteriors, molt més precises.[^1] L'edifici havia estat un hostal i va esdevenir Casa de la Vila a partir de 1772.[^1] Segons la font, l'estat de conservació és regular i no té protecció, i tampoc consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila --- # Rellotge de sol de tarda de Can Mils > Element arquitectònic, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils» - **Adreça:** Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 - **Carrer:** [Carrer d'en Draper](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Santiago Alsina i Borrell - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.575810, 2.540180 El rellotge de sol de tarda de Can Mils és un rellotge vertical declinant situat a la façana de ponent de Can Mils, al carrer de Joan Draper i Fossas, número 1.[^1] És una obra del segle XX, d'estil contemporani, de la qual és autor Santiago Alsina i Borrell.[^1] ## Descripció L'estructura del rellotge és romboïdal i està esgrafiada, amb un emmarcament de motllura de ceràmica verda de la Bisbal.[^1] El rellotge té dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals.[^1] L'interior és bicolor: color fang al fons i blanc a l'esgrafiat.[^1] Un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs onejants, presideix el quadrant.[^1] El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front.[^1] Les línies de les hores van de les 7 del matí a les 4 de la tarda, en xifres àrabs.[^1] La línia de les dotze és una mica més gruixuda i acaba amb una campana amb batall, que representa el toc de l'Àngelus.[^1] És totalment simètric amb el rellotge de matí de la façana de migdia.[^1] ## Autoria i catalogació Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré, fundador de l'empresa.[^1] Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 2259.[^1] La fitxa en recull l'estat de conservació com a regular i la protecció com a inexistent.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de tarda de Can Mils». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils --- # Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila > Element arquitectònic, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol, núm. 1 - **Carrer:** [Riera del Bisbe Pol](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1763 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579460, 2.551610 El rellotge de sol de tarda és a la façana de la Casa de la Vila d'Arenys de Mar, a la Riera del Bisbe Pol, núm. 1.[^1] És un rellotge de sol vertical declinant, situat entre els finestrals de la primera i la segona planta.[^1] ## Història El 2021 es van iniciar les tasques de manteniment de les façanes de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, que van posar al descobert dos rellotges de sol, un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII.[^1] Els treballs de recuperació i conservació es van fer amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[^1] La restauradora va localitzar tres elements murals, datables de l'època en què l'edifici era un hostal i, a partir del 1772, Casa de la Vila.[^1] A la part inferior hi ha un text que reprodueix l'article 373 de la Constitució de Cadis de 1812, que probablement es va pintar durant el Trienni Liberal.[^1] La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi va acordar tapar la inscripció per protegir-la.[^1] ## Descripció El rellotge visible s'insereix en una sanefa en forma d'arpa de tonalitats blavoses, amb un rectangle vermell esgrafiat a l'interior.[^1] A la part superior del rellotge, per sobre del sol, s'observen restes d'altres dibuixos i policromies que indiquen la presència d'un rellotge més antic.[^1] Les dades patrimonials hi indiquen que el rellotge és del 1763, es conserva en bon estat i no té protecció.[^1] Aquest rellotge no consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila --- # Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 > Element arquitectònic, segle XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11» - **Adreça:** Carrer de Santa Rita, núm. 11 - **Carrer:** [Carrer Santa Rita](https://totarenys.cat/carrer/carrer-santa-rita) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 2022 - **Autoria:** M. Vila - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581190, 2.553110 El rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 és un element arquitectònic contemporani situat al número 11 d'aquest carrer.[^1] És un rellotge de sol vertical, orientat al sud, col·locat al capcer de la balconera de la casa.[^1] ## Descripció És un rellotge esfèric que aprofita la forma decorativa de la balconada d'un conjunt de cases adossades.[^1] Està fet de guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície.[^1] Les línies horàries, en xifres romanes, van de les sis del matí a les sis de la tarda.[^1] El gnòmon és una vareta simple.[^1] Al centre hi ha una rosa dels vents que assenyala els punts cardinals i els noms dels vents.[^1] A la part superior hi figuren la data «2002» i el cap de dos àngels que bufen els núvols.[^1] ## Inventari i autoria Les dades patrimonials en donen com a autoria M. Vila i com a any el 2022.[^1] Consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 2387.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 --- # Residència geriàtrica municipal > Edifici, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/residencia-geriatrica-municipal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/residencia-geriatrica-municipal» - **Carrer:** [Carrer Sant Narcís](https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-narcis) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1894 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583311, 2.546975 L'edifici de la residència geriàtrica municipal es troba al carrer Sant Narcís, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré.[^1] L'edifici acull la residència municipal per a la gent gran.[^1] ## Història Les Filles de Sant Josep, o Josefines, van fundar la institució el 1894 i hi van prestar servei fins al 2001, quan va passar a mans públiques.[^1] En la nota de l'Ajuntament de l'octubre del 2000 es deia que la residència era un organisme autònom local de titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.[^1] L'Ajuntament preveia continuar apostant per la titularitat municipal i reforçar l'equip de personal laboral.[^1] ## L'edifici L'edifici, del segle XIX, és de planta rectangular i coberta a dues aigües, i té planta baixa i tres pisos.[^1] La façana destaca per la composició simètrica, amb la porta d'entrada de punt rodó a l'eix central de la planta baixa.[^1] Les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, que contrasta amb el color crema del parament.[^1] Al costat esquerre de la porta d'entrada hi ha un plafó ceràmic de agraïment a les Filles de Sant Josep, amb les dates 1894 - 2001 i l'escut d'Arenys.[^1] A l'interior hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Residència geriàtrica municipal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal --- # Ret fi o punta d'Arenys > Tècnica artesanal, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ret-fi-o-punta-d-arenys Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ret-fi-o-punta-d-arenys» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Tècnica artesanal - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581757, 2.548237 El ret fi o punta d'Arenys és una punta de coixí, és a dir, una labor treballada amb el trenat del fil dels boixets.[^1] Està catalogat com a patrimoni immaterial, de tipologia tècnica artesanal.[^1] Segons la documentació coneguda, s'elabora des de finals del segle XVIII.[^1] ## Descripció És una punta fina feta amb cotó, sempre de color blanc.[^1] Els motius decoratius es dibuixen sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel punt d'esperit.[^1] Els motius decoratius es fan amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit o mig punt, i es perfilen amb un fil més gruixut anomenat torçal.[^1] Alguns motius poden anar resseguits d'ullets i omplerts amb punt de filigrana, que pot ser ple o buit.[^1] Per tècnica presenta moltes similituds amb altres puntes de coixí europees amb fons de tul, com ara les de Lille.[^1] El nom ret fi podria provenir de les mateixes puntaires, a partir del patró ret fina.[^1] ## Història i difusió A partir de la segona meitat del segle XIX s'hi comencen a usar dissenys de motius florals, probablement per influències europees.[^1] Malgrat tractar-se d'una punta perifèrica des del punt de vista del lloc de producció, la seva rellevància dins els mercats internacionals es produiria entre els segles XIX i començaments del XX, sobretot a la península Ibèrica i Amèrica del Sud.[^1] El Museu d'Arenys conserva nombroses plantilles de fons de tul utilitzades per la casa Castells.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ret fi o punta d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ret-fi-o-punta-darenys --- # Retaule Major de Santa Maria > Objecte, segle XVIII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/retaule-major-de-santa-maria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/retaule-major-de-santa-maria» - **Adreça:** Plaça de l'Església, s/n - **Carrer:** [Plaça de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1706-1711 - **Autoria:** Pau Costa (escultor) i Erasme i Fèlix Vinyals (dauradors) - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.580583, 2.549265 El retaule major de Santa Maria d'Arenys es troba a la Plaça de l'Església, s/n, i és una obra del segle XVIII d'estil modern.[^1] Està protegit legalment com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) i el seu estat de conservació és bo.[^1] El retaule major de Santa Maria és considerat una de les millors obres del barroc català i està dedicat a la Mare de Déu.[^1] ## Història Hi ha constància que el 1636 es va començar a treballar en un retaule, ja que es va adquirir marbre i jaspis per al pedestal.[^1] Segons Bosch, l'escultor contractat per a la realització del retaule seria l'arenyenc Antoni Joan Riera.[^1] Després es va contractar Francesc Santacruz II, i el 25 de setembre de 1683 es va posar la primera andana del retaule.[^1] El contracte es va acabar el 1686, quan ja s'havien pagat 1000 doblers, i se'n desconeixen els motius.[^1] El 1706 es va contractar el viguetà Pau Costa i es va desmuntar la part del retaule construïda anteriorment.[^1] Costa va acabar l'obra cinc anys abans del previst i el 1709 es va lliurar, mancant només la policromia i el daurat.[^1] El daurat i la policromia els van fer els mestres barcelonins Erasme i Fèlix Viñals.[^1] ## Descripció Segons Joan Bosch, el retaule s'ajusta a la capçalera perquè els carrers en ressegueixen la planta poligonal i perquè guanya alçada des dels marges.[^1] L'estructura forma una retícula de cinc carrers i cinc nivells: pedestal i sòcol, predel·la, dos cossos de fornícules i coronament.[^1] Les columnes i els entaulaments el divideixen en quinze compartiments amb escultures i relleus.[^1] A la predel·la, els quatre relleus laterals expliquen històries de la Passió de Crist, i el del centre és el manifestador que guarda el sagrari, decorat a portes tancades per una pintura de l'Anunciació.[^1] Al primer pis hi ha les imatges de Sant Josep, l'Assumpta i Sant Francesc de Paula, combinades amb els relleus de la Presentació de Maria al Temple i del Naixement.[^1] Al segon pis hi ha Sant Pere, Sant Zenó i Sant Pau, alternats amb els plafons de la Visitació i l'Epifania.[^1] El nucli del retaule és el grup de l'Assumpta, una Marededéu elevada damunt una nuvolada, sota un baldaquí i acompanyada d'àngels.[^1] ## Relació amb Arenys Sant Zenó és el copatró d'Arenys i Sant Pere és patró de pescadors.[^1] Sant Josep es pot relacionar amb l'ofici de fuster i amb la importància de la fusta per al desenvolupament econòmic de la vila.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Retaule Major de Santa Maria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-maria --- # Rial Llarg > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-llarg Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-llarg» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592110, 2.561950 El rial Llarg és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Està catalogat als Mapes de Patrimoni Cultural com a zona d'interès de l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo.[^1] ## El recorregut El rial Llarg neix al municipi veí d'Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que porta a Can Gibert i a l'ermita del Remei.[^1] Fins a l'alçada de la C32 la llera és de terra, mentre que a partir de l'autopista del Maresme està cimentada i els marges són protegits amb murs de pedra.[^1] Al nord del turó de les Orenetes s'hi incorpora el rial d'en Navarra, i més endavant, per l'esquerra, el rial de Vall de Gata i el seu afluent, el rial de Cerinyana.[^1] Finalment queda soterrat fins a la desembocadura, i creua la carretera Nacional II i la via del tren al sud de la platja de les Roques d'en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell.[^1] ## Vegetació i fauna Als marges de la llera hi creix vegetació arbustiva i arbòria, del llorer al magraner, l'aloc, l'alzina i el lledoner.[^1] Hi ha presència de senglar i d'altres mamífers com la fagina, i també d'ocells, que indiquen un bon estat de conservació.[^1] En el tram de canyissar, els pagesos el mantenen controlat i n'obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres.[^1] Al llarg del recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d'aigua.[^1] La vegetació fixa els marges i evita l'erosió, i la xarxa de rials funciona com a connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Context geològic Als llits de les rieres s'hi troba el material sorrenc fruit de l'erosió del granit, i allí on el feldspat s'ha desfet s'hi localitzen argiles.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial Llarg». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-llarg --- # Rial d'en Botifarra > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-d-en-botifarra Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-d-en-botifarra» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592110, 2.561950 El rial d'en Botifarra és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Els cursos d'aigua d'aquest tipus s'originen a les capçaleres dels turons de la serralada.[^1] ## El recorregut La capçalera del rial es forma al municipi veí d'Arenys de Munt, on rep el nom de rial de les Comes d'en Sala.[^1] Aquest curs s'origina als contraforts de les Planes d'en Sala, a 225 metres d'alçada.[^1] No desemboca directament al mar: passa per sota de l'autopista i continua paral·lel al mur de tancament de llevant de l'Horta del Pilar.[^1] El llit del rial d'en Botifarra està protegit pels marges de canyissars, alzines i algun llorer amb esparreguera.[^1] A l'alçada de l'Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar.[^1] El rial d'en Botifarra conflueix amb el rial de la Planeta, que baixa entre can Garrós i ca n'Oliva, i tots dos donen naixement al rial de la Serp.[^1] El rial de la Serp desemboca a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió.[^1] ## Geologia i vegetació La vegetació fixa els marges dels rials i n'evita l'erosió.[^1] Aquesta xarxa també fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial d'en Botifarra». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra --- # Rial de La Planeta > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-la-planeta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-la-planeta» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.593240, 2.556280 El rial de la Planeta és un dels cursos d'aigua secs de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Neix a les capçaleres dels turons de la serralada.[^1] ## El recorregut No arriba directament al mar: després de passar per sota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n'Oliva.[^1] Allà conflueix amb el rial d'en Botifarra i d'aquesta unió sorgeix el rial de la Serp.[^1] El tram final del curs baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol.[^1] Desguassa al mar a la platja del Cavaió, entre Can Bigorra i Can Guri, sota el pont de la Nacional II i la via del tren.[^1] ## Vegetació i entorn natural La vegetació està molt alterada, però hi sobreviuen alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d'un canyissar abundant.[^1] Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de La Planeta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta --- # Rial de Pau Costa o Bareu > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-pau-costa-o-bareu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-pau-costa-o-bareu» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.586850, 2.552120 Els Mapes de Patrimoni Cultural el classifiquen com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural.[^1] ## El recorregut El rial es forma a partir de tres afluents que neixen a Arenys de Munt: el rial d'en Piteu, el de Vallfiguera i el del Frontfori.[^1] La construcció de l'autopista del Maresme en va alterar el sistema hidrogràfic.[^1] A l'alçada de ca l'Oller, pel vessant hidrogràfic esquerre se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda.[^1] Per sota de ca l'Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats.[^1] Just sota can Forades s'ajunta amb el rial d'en Piteu i, per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l'avinguda de Pau Costa.[^1] Després de travessar la carretera Nacional II i la via del tren, soterrat, continua per la plaça de l'Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d'Arenys, que també hi desemboca.[^1] ## Entorn natural Es considera un dels rials més imprevisibles i perillosos en cas de pluges.[^1] La vegetació del seu traçat està molt alterada, sobretot als trams més urbanitzats, on abunden les plantes al·lòctones.[^1] El subsòl d'aquests cursos d'aigua és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La vegetació és l'encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l'erosió, i la xarxa de rials té funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Pau Costa o Bareu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-pau-costa-o-bareu --- # Rial de Sa Clavella > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585700, 2.541170 El rial de sa Clavera és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Els Mapes de Patrimoni Cultural el classifiquen com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural.[^1] ## El recorregut El rial neix al municipi veí d'Arenys de Munt, a la fondalada del Remei, i desemboca a la riera d'Arenys de Mar pel vessant dret.[^1] Entre can Montalt i la Raureta la llera és cimentada i conserva alguns murs antics de pedra per evitar inundacions.[^1] Quan arriba a tocar de l'autopista, el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l'autopista i es perd el seu recorregut original.[^1] ## Història i transformació Als segles XVII i XVIII el tram mig-final es va anar convertint en un carrer d'Arenys de Mar.[^1] La llera es va cimentar i el tram superior fou escapçat per construir-hi el peatge de l'autopista.[^1] En l'ortofotomapa de 1945 es veu el tram final urbanitzat, que passa davant del camp de futbol amb molt poques construccions al voltant.[^1] El 1986 el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ja havia iniciat una nova fase d'urbanisme.[^1] ## Entorn natural El subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental, ja que és l'encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l'erosió.[^1] Aquesta xarxa fa també de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Sa Clavella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella --- # Rial de Sa Clavella núm. 37-71 > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-37-71 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-37-71» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 37-71 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580660, 2.547730 El conjunt del Rial de Sa Clavella, núm. 37-71, és un conjunt arquitectònic del segle XIX d'ús residencial.[^1] Està protegit legalment com a BCIL i el seu estat de conservació és bo.[^1] El Rial de Sa Clavella és conegut popularment com el Rial.[^1] ## El conjunt Al Rial hi ha diversos grups de cases alçades sobre pedestals que fan de vorera.[^1] Aquests pedestals permeten protegir les cases de la baixada de l'aigua en dies de molta pluja.[^1] Les cases de la 37 a la 71 ocupen la part més elevada de tot el Rial.[^1] Hi destaquen un mur amb bancs integrats, que separa el conjunt de l'altra cantonada del carrer, i els arbres.[^1] ## Història recent El carrer havia tingut un paviment de llambordes.[^1] L'any 2018 se'n va canviar el paviment, però es va conservar la fisonomia del terra.[^1] ## Fonts [^1]: Ajuntament d'Arenys de Mar - Oficina de Patrimoni Cultural. «Rial de Sa Clavella núm. 37-71». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-37-71 --- # Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 > Conjunt arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30» - **Adreça:** Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 - **Carrer:** [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.580231, 2.549393 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875283 El conjunt del Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30, és un conjunt arquitectònic de cases entre mitgeres de tres plantes cadascuna.[^1] Data del segle XIX i actualment té ús residencial.[^1] Està protegit legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, cadascuna de tres plantes.[^1] A la planta baixa cada casa té portal i finestra; al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures, i al segon, dos balconets.[^1] Algunes de les cases tenen esgrafiats o motllures a les façanes.[^1] Les reixes i les baranes són de ferro.[^1] El coronament és d'obra i presenta un element amb punt rodó al mig.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30 --- # Rial de Sapí > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sapi Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sapi» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583230, 2.538770 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785871 El rial de Sapí és un curs d'aigua d'Arenys de Mar.[^1] Neix al municipi veí d'Arenys de Munt i forma part dels cursos d'aigua secs de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^2] ## El recorregut La construcció de l'autopista va modificar una part del seu recorregut.[^2] El tram d'Arenys de Mar es veu per sota del revolt del carril d'incorporació a l'autopista C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas.[^2] Aquest tram és en una petita vall entre turonets suaus, poblats bàsicament d'alzines, pins i algun garrofer barrejat amb canyissar.[^2] Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial, i la llera només està separada del carrer per una vorera.[^2] Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l'avinguda Fons de les Creus, el curs d'aigua queda soterrat uns metres i continua entre l'Hort del Bisbe.[^2] Al final, una canalització soterrada el porta per sota d'una zona comercial, la carretera Nacional II i la via del tren fins a la platja de les Roques d'en Lluc.[^2] ## Entorn natural Els rials i la riera d'Arenys de Mar formen part de l'antic massís catalanobalear, per la qual cosa el subsòl és bàsicament de granits i granodiorites.[^2] La vegetació és l'encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l'erosió, i aquesta xarxa té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Rial de Sapí» (Q131785871). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785871 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Sapí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi --- # Rial de Valldemaria > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-valldemaria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-valldemaria» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Rial de Vallmaria](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallmaria) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.592120, 2.567460 El rial de Vallmaria és un curs d'aigua sec que s'origina a les capçaleres dels turons de la serralada, i és el més septentrional del municipi d'Arenys de Mar.[^1] ## El recorregut En el tram de capçalera, el rial coincideix amb el camí antic que anava de Canet a Arenys de Munt.[^1] Després passa pel Pla d'en Sala i l'Horta de les Flors.[^1] Més avall rep l'afluent del rial del Pollroig, que s'hi incorpora per la dreta entre ca l'Alero i can Biscarri.[^1] A partir d'aquest punt, el rial fa de termenal amb el municipi veí de Canet de Mar.[^1] En l'últim tram creua la carretera Nacional II i la via del tren i desemboca a la platja del Cavaió.[^1] ## Entorn natural La vegetació del rial està molt alterada, sobretot en els trams més urbanitzats, on abunden les plantes al·lòctones.[^1] Aquests cursos d'aigua formen part de l'antic massís catalanobalear, i el subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La xarxa de rials permet l'establiment de comunitats vegetals i animals i fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Valldemaria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria --- # Rial de Vallfiguera > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-de-vallfiguera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-de-vallfiguera» - **Adreça:** Rial de Vallfiguera - **Carrer:** [Rial de Vallfiguera](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallfiguera) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.590339, 2.547666 El rial de Vallfiguera és un petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest, pel marge esquerre.[^1] Els Mapes de Patrimoni Cultural el recullen com a zona d'interès del patrimoni natural, en bon estat de conservació i sense protecció.[^1] ## El paisatge Al rial de Vallfiguera destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar.[^1] El subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La vegetació dels rials fixa els marges i n'evita l'erosió.[^1] La vegetació evita que l'aigua llisqui a gran velocitat, cosa que augmentaria la seva força d'erosió, i alhora fa que filtri millor cap a l'interior de la terra.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Rial de Vallfiguera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera --- # Rial del Canyadell > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-del-canyadell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-del-canyadell» - **Adreça:** Rial del Canyadell - **Carrer:** [Rial del Canyadell](https://totarenys.cat/carrer/rial-del-canyadell) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.572430, 2.532240 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q131785883 El Rial del Canyadell és un curs d'aigua d'Arenys de Mar.[^1] Drena la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats i desemboca a la platja de la Musclera.[^2] Els Mapes de Patrimoni Cultural el classifiquen com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense protecció.[^2] ## El medi natural El rial del Canyadell, la resta de rials i la riera d'Arenys de Mar formen part de l'antic massís catalanobalear.[^2] El subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^2] L'aigua corrent de la pluja va descomponent el granit, i aquest material és el que es troba als llits de les rieres.[^2] La vegetació fixa els marges tot evitant-ne l'erosió, i també té funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Rial del Canyadell» (Q131785883). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q131785883 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rial del Canyadell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-canyadell --- # Rial del Cavaió > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-del-cavaio Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-del-cavaio» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Avinguda de la Mediterrània](https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-la-mediterrania) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585290, 2.565060 El rial del Cavaió és un dels cursos d'aigua secs que formen part de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Transcorre per una petita depressió situada a la zona coneguda com les Carolines.[^1] És un afluent del rial de la Serp.[^1] ## El curs i la desembocadura Els dos rials conflueixen just sota el pont de la carretera Nacional II, i el Cavaió desemboca a la platja que porta el seu nom.[^1] Pels volts de l'any 2017 es condicionà a la zona de desembocadura del rial del Cavaió una zona de pícnic amb taules de fusta i una font.[^1] Hi ha també una petita pineda amb tamariu.[^1] Anant de mar cap a muntanya, el rial té trams murats, però en el darrer revolt urbanitzat esdevé totalment impracticable.[^1] En aquest punt el canyissar l'ha cobert completament.[^1] Cap a la capçalera sembla que es conserva un bon alzinar amb pineda.[^1] ## Context geològic El subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La vegetació dels rials fixa els marges i evita l'erosió, i també fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial del Cavaió». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio --- # Rial del Pollroig > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rial-del-pollroig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rial-del-pollroig» - **Adreça:** Rial de Pollroig - **Carrer:** [Rial de Pollroig](https://totarenys.cat/carrer/rial-de-pollroig) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.590785, 2.565057 El Rial del Pollroig, al carrer del Rial de Pollroig, està catalogat als Mapes de Patrimoni Cultural dins l'àmbit del patrimoni natural, com a zona d'interès.[^1] El rial travessa pel mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar.[^1] El seu entorn és agrícola, però també forestal.[^1] L'estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Geologia Els rials i la riera d'Arenys de Mar formen part de l'antic massís catalanobalear, que es va formar fa uns 350 milions d'anys, a finals del Paleozoic.[^1] El subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] Les muntanyes són normalment arrodonides i els cims tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d'altitud.[^1] L'aigua corrent procedent de la pluja va descomponent el granit, i aquest material és el que es troba als llits de les rieres; on el feldspat s'ha desfet, hi apareixen argiles.[^1] ## La vegetació La vegetació fixa els marges dels rials i n'evita l'erosió.[^1] Aquesta xarxa permet l'establiment de comunitats vegetals i animals d'interès i fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Rial del Pollroig». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig --- # Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita > Conjunt arquitectònic, segle XVI-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita» - **Adreça:** Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Conjunt arquitectònic - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579715, 2.550961 La Riera d'Arenys pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, i és l'eix vertebrador de la vida del municipi.[^1] És el principal eix comercial, de comunicacions i de relacions públiques de la població.[^1] La riera pren el nom de Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II fins l'alçada del carrer del Bisbe Vilà Mateu, i el del Pare Fidel Fita en el tram més septentrional.[^1] ## Història Les primeres construccions prop de la desembocadura són de finals del segle XVII, i no fou fins al segle XVIII que es començà a edificar a les dues ribes.[^1] Els arbres de la riera foren trasplantats de la Devesa de Girona l'any 1865.[^1] Les voreres es construïren des de finals del segle XIX, limitades per un muret d'uns quaranta centímetres d'alçada.[^1] La Torre de Mar, torre de guaita construïda l'any 1551, fou enderrocada el 1812.[^1] A partir de 1957 l'Ajuntament inicià l'asfaltat de la riera, i això comportà una acceleració de les aigües.[^1] ## Els noms El tram inicial fou conegut durant molt de temps com a Través.[^1] Francesc de Pol i Baralt, nascut a Arenys de Mar el 1854, va ser bisbe, i la riera en prengué el nom anys després.[^1] El 8 de juliol de 1886 Francesc de Pol i Baralt beneí el pont del capdavall de la riera, que el seu germà Bonaventura, alcalde d'Arenys de Mar, va fer construir.[^1] Va ser consagrat bisbe a l'església parroquial de Santa Maria el 16 de juny de 1907.[^1] Per la festa de Sant Zenon de 1927, a partir del carrer Nou, la riera va rebre el nom del Pare Fidel Fita.[^1] ## Descripció El Pla especial de Protecció del Patrimoni destaca les amples voreres, formades amb lloses de pedra, i l'arbrat, format per fileres de plataners.[^1] A la part alta s'usen llambordes de ceràmica vermella, segons el projecte de Batlle i Roig, i a la part baixa lloses de pedra de Girona, segons el de Fané i Fernández.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita --- # Rinoceront llanut > Objecte, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rinoceront-llanut Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rinoceront-llanut» - **Adreça:** Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona) - **Carrer:** [Plaça Leonardo Da Vinci](https://totarenys.cat/carrer/placa-leonardo-da-vinci) - **Tipologia:** Objecte - **Estil / època:** Cenozoic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581233, 2.552355 El rinoceront llanut és un crani i un maxil·lar complets de Coelodonta antiquitatis, trobats a Arenys de Mar el 1914.[^1] Va ser el primer exemplar d'aquesta espècie documentat a Catalunya i pertany al Plistocè superior.[^1] ## La troballa El 30 de juny de 1914 el diari La Vanguardia va informar de la troballa d'un crani d'un animal molt gran a la zona del Bareu.[^1] Dos dies després, la notícia precisava que es tractava d'una espècie extingida de rinoceront.[^1] La notícia indicava que el crani havia aparegut en un marge d'un camí, en una zona que llavors s'anomenava Bareu.[^1] S'ha pogut situar la família Soler al número 16 del carrer Bareu; es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser.[^1] Molt probablement va ser aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals; en aquella època, davant d'aquestes cases només hi havia horts.[^1] ## Les restes al museu La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes.[^1] El 1919 les restes van passar a formar part del Museu Martorell, avui integrat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.[^1] Actualment s'exposen en aquest museu amb el número de referència MGB 33181.[^1] Al mateix museu també es conserven restes d'un ullal de mamut, sense la importància de la troballa de 1914.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rinoceront llanut». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut --- # Rosa del vents > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/rosa-del-vents Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/rosa-del-vents» - **Adreça:** Zona Portuària, s/n - **Carrer:** [Carrer del Port](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1966 - **Autoria:** Armand Olivé Milian - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579204, 2.557668 La Rosa del vents és un mosaic d'Armand Olivé Milian fet amb petites tessel·les, que representa una rosa dels vents.[^1] Està col·locat en el paviment de la terrassa del Club Nàutic d'Arenys de Mar.[^1] L'adreça indicada és la Zona Portuària, s/n, i es classifica com a element urbà de patrimoni moble, d'ús ornamental.[^1] ## Història L'any 1966 es va encarregar la reforma dels espais socials del Club Nàutic a l'arquitecte Manel Valls i Verges.[^1] La decoració de l'edifici, com mobles, plafons ceràmics o terres, va ser responsabilitat de l'empresa barcelonina Nicolau & Perelló.[^1] Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969.[^1] Es va restaurar l'agost i l'octubre del 1969 i de nou el 1972, perquè algunes tessel·les s'havien desprès.[^1] És el mosaic més antic localitzat fins ara a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian.[^1] ## Qui hi té relació Manel Valls i Verges, nascut a Barcelona, va desenvolupar part de la seva obra a Arenys com a arquitecte municipal.[^1] Va formar part del Grup R i va tenir despatx amb Josep Antoni Coderch fins a inicis de la dècada de 1960.[^1] Armand Olivé Milian es pot considerar un artista autodidacta que de jove va entrar com a aprenent al taller del decorador i mosaïcista Ramon Carrera Morales.[^1] Després de fer el servei militar el 1965 es va establir pel seu compte, primer a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt.[^1] Treballa amb ceràmica reciclada i la majoria dels seus mosaics no els signava.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rosa del vents». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-del-vents --- # Sabatetes de la Mare de Déu > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/sabatetes-de-la-mare-de-deu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/sabatetes-de-la-mare-de-deu» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Plaça de la Vila](https://totarenys.cat/carrer/placa-de-la-vila) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579374, 2.551533 Les Sabatetes de la Mare de Déu, també anomenades Esclopets de la Mare de Déu, són el nom popular d'una orquídia de nom científic Paphiopedilum insigne.[^1] També es coneix com l'orquídia d'Arenys.[^1] El mot Paphiopedilum ve del grec i vol dir «sandàlia de Venus».[^1] ## Història a Arenys Segons la tradició recollida, fa un segle i mig un frare caputxí va tornar de l'Índia al seu convent d'Arenys de Mar amb un esqueix de la planta.[^1] El frare la va plantar en una torratxa del pati, i la planta va arrelar i al cap d'uns anys va florir.[^1] Els exemplars arenyencs provenen de la divisió d'un mínim de tres individus molt semblants, que es repartien entre els veïns del poble.[^1] Des del convent, la planta es va anar estenent als patis i eixides de les cases antigues del poble.[^1] No se'n fa negoci: s'ofereix perquè l'espècie perduri, i el Nadal és una de les dates en què moltes cases la tenen florida.[^1] ## Mostres, cens i concurs L'any 2004 Carme Vilarrasa i Jaume Romeu, dos dels socis de l'Associació Catalana d'Amics de les Orquídies, van iniciar un treball de recerca entre les diferents cases d'Arenys de Mar.[^1] La recerca va quedar aturada i es va tornar a promoure el 2007.[^1] El 2007 es va celebrar la primera edició de la mostra Orquídies i espais florits, promoguda per la Regidoria de Cultura amb la col·laboració de nou famílies arenyenques.[^1] El 2019 la Regidoria de Cultura va promoure el primer concurs de la Sabateta d'Arenys, obert a qui tingués com a mínim un test amb l'orquídia.[^1] ## La planta El seu hàbitat natural es limita a la cara sud de les muntanyes de Khasi i Jaintia Hills, a Meghalaya, al nord-est de l'Índia.[^1] Té entre cinc i sis fulles en forma de cinta i floreix durant la tardor i l'hivern.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Sabatetes de la Mare de Déu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabatetes-de-la-mare-de-deu --- # Sant Pere Avanto > Jaciment arqueològic, segle VII aC- XV dC, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/sant-pere-avanto Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/sant-pere-avanto» - **Adreça:** Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei. - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Ibèric - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577524, 2.527885 Sant Pere Avanto és un jaciment arqueològic d'època iberoromana i medieval, situat al marge sud de l'autopista C-32.[^1] Es troba al costat del pont que creua l'autopista, a banda i banda del camí del Remei.[^1] ## Història El jaciment es va identificar l'any 1987, durant l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme, a partir de ceràmiques romanes trobades en superfície.[^1] Entre els materials documentats hi havia fragments d'àmfora, ceràmica comuna ibèrica i romana, i ceràmica grisa medieval.[^1] Segons les restes ceràmiques, l'espai s'hauria ocupat en època ibèrica, hauria perdurat en època romana i hauria estat reocupat en l'època medieval.[^1] Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.[^1] ## Intervencions i estat actual Durant les obres de l'autopista del Maresme C-32, el 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.[^1] Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.[^1] És una zona de bosc i matolls; la part oest ha patit rebaixos i una part està conreada.[^1] El seu estat de conservació és regular i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Sant Pere Avanto». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto --- # Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses > Element urbà, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-d-emilia-de-rovira-i-preses Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-d-emilia-de-rovira-i-preses» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1928 - **Autoria:** Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578469, 2.546334 El sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses es troba al cementiri de Sinera, al camí de la Pietat.[^1] És una obra feta de traquita i marbre blanc, datada l'any 1928 i atribuïda al marbrista Thoin, de París, i a Auguste Maillard.[^1] ## Història El sepulcre recorda la història d'amor entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira, que es van enamorar quan ell estudiava medicina a Barcelona.[^1] Quan va acabar els estudis, Rafael va tornar a Cuba, d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se.[^1] Els pares d'Emilia van interceptar les cartes dels enamorats, i Rafael, desesperançat per no rebre respostes, es va acabar casant a Cuba.[^1] Emilia, fidel al seu amor, va morir als 33 anys de tuberculosi.[^1] Anys més tard, quan Rafael era ministre plenipotenciari de Cuba a París, va passar per Arenys, va saber la veritat i va fer construir el sepulcre a París com a homenatge.[^1] Els familiars d'Emilia es van negar a dipositar-hi les despulles i la tomba va quedar buida durant molts anys.[^1] L'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes d'Emilia de Rovira van ser dipositades en aquest sepulcre.[^1] ## El cementiri de Sinera El cementiri nou es va construir entre 1865 i 1867 amb un projecte de Domingo Casacuberta, però els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Al cementiri també reposa l'escriptor Salvador Espriu, que va convertir aquest espai en el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses --- # Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús > Element urbà, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus» - **Adreça:** Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) - **Carrer:** [Camí de la Pietat](https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578016, 2.546163 És un element de patrimoni moble del segle XIX, d'ús religiós, que no té cap protecció.[^1] ## El sepulcre Està fet de pedra i marbre blanc i no se'n coneix l'autor.[^1] Representa una urna funerària coberta amb una tela, col·locada damunt un monticle piramidal de rocs.[^1] Al peu del sepulcre hi ha una làpida que diu: «Arenys de Mar al protector de l'ensenyansa».[^1] ## Joan Baptista Cassà i Camús Cassà (1807-1876) fou un industrial i polític arenyenc que va promoure moltes causes benèfiques.[^1] Va llegar els diners per crear unes escoles d'ensenyament gratuït per als nois d'Arenys, el Col·legi Cassà.[^1] ## El cementiri A Arenys de Mar es va construir un cementiri l'any 1816, en el mateix indret que l'actual, i incloïa l'antiga ermita de la Pietat.[^1] El cementiri nou es va construir entre 1865 i 1867; Domingo Casacuberta, agrimensor, el va projectar, però els plànols els va signar l'arquitecte Elies Rogent.[^1] Salvador Espriu hi està enterrat i va fer del cementiri el centre del seu univers literari de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus --- # Sindicat Agrícola > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/sindicat-agricola Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/sindicat-agricola» - **Adreça:** Carrer d'Ansel Clavé, núm. 17, abans Carrer Ample - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1947 - **Autoria:** Cèsar Martinell Brunet - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.579674, 2.552326 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875310 El Sindicat Agrícola és un edifici del segle XX situat al número 17 del carrer d'Ansel Clavé, que abans s'anomenava carrer Ample.[^1] L'obra és de Cèsar Martinell Brunet i data de 1947.[^1] Té protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici És un edifici de planta quadrangular amb planta baixa i pis, cobert amb un terrat pla a la catalana.[^1] La façana és simètrica i s'organitza en tres eixos verticals.[^1] A la planta pis s'obren tres finestres de llinda recta amb guardapols recte.[^1] Sota les finestres del primer pis hi ha un requadre amb el cartell «AGRARIA D'ARENYS COOPERATIVA».[^1] Per dins, al primer pis hi ha una sala d'actes.[^1] ## El carrer El carrer Ample forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera, un dels tres sectors més antics de la vila a partir del segle XVI.[^1] Va ser el primer carrer que es va parcel·lar en aquest sector, entre els segles XV i XVI.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Sindicat Agrícola». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-5 --- # Stella Maris > Edifici, segle XVII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/stella-maris Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/stella-maris» - **Adreça:** Carrer de Pompeu Fabra, núm. 48 - **Carrer:** [Passatge de Pompeu Fabra](https://totarenys.cat/carrer/passatge-de-pompeu-fabra) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.587224, 2.546326 Stella Maris és un edifici situat al número 48 del carrer de Pompeu Fabra.[^1] Està protegit legalment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i actualment no té cap ús.[^1] ## L'edifici Stella Maris és una masia de planta rectangular situada a la urbanització Vilaplana i envoltada de jardí.[^1] Consta de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a dues aigües, i la façana principal s'orienta al sud-oest.[^1] La façana s'organitza en tres eixos simètrics definits per les obertures.[^1] La finestra de la planta pis de l'eix central, d'arc conopial trilobulat gòtic dentat, té arquets decorats i impostes decorades amb motius zoomorfs i antropomorfs.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, tret dels escaires, on sobresurt una renglera de carreus dentats.[^1] Les finestres i la porta d'accés són de fusta, de dos batents.[^1] ## La capella A la façana de migdia hi ha adossada una capella de planta rectangular, amb un campanar de cadireta sense la campana.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Stella Maris». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/stella-maris --- # Teatre principal > Edifici, segle XVIII-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/teatre-principal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/teatre-principal» - **Adreça:** Carrer de l'Església, núms. 45-47 - **Carrer:** [Carrer de l'Església](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.581890, 2.548080 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18008295 El Teatre Principal és un teatre municipal d'Arenys de Mar, situat als números 45-47 del carrer de l'Església.[^1] Es troba al costat del Museu Municipal, que havia estat l'antic hospital.[^1] ## Història El teatre es va construir a la casa d'en Beulaigua, que l'Ajuntament va comprar el 1828.[^1] L'espai havia de servir per a les representacions i els actes organitzats des de l'hospital de Sant Jaume per recollir fons.[^1] Els obrers hi van treballar de franc, amb torns de quatre hores a la setmana.[^1] L'obra també es va finançar amb donatius d'arenyencs, i Josep Xifré hi va aportar mil duros.[^1] La Societat Coral l'Esperança va cedir el teatre a l'Ajuntament per facilitar-ne la reforma, i la cessió es va fer efectiva l'octubre de 2002.[^1] Després de tancar per motius de seguretat, es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, durant les festes de Sant Zenon.[^1] En la reinauguració es va representar «Un repente de comèdia», un recosit de comèdies del dramaturg arenyenc Josep M. Arnau.[^1] ## L'edifici És un gran edifici de dues plantes, amb una portalada d'estil neoclàssic emmarcada per dues columnes.[^1] La façana s'acaba amb un frontó triangular amb un òcul central, i una cornisa motllurada la divideix en dos trams.[^1] Després de la rehabilitació, del vell equipament pràcticament no en queda res.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Teatre principal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-principal --- # Til·ler de l'edifici Xifré > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/tiller-de-l-edifici-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/tiller-de-l-edifici-xifre» - **Adreça:** Carrer d'Auterive, s/n - **Carrer:** [Carrer Auterive](https://totarenys.cat/carrer/carrer-auterive) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.583524, 2.545713 El til·ler de l'edifici Xifré és un arbre de grans dimensions del gènere Tilia, situat a l'extrem nord de l'edifici Xifré.[^1] Es troba al carrer d'Auterive, sense número, i figura als Mapes de Patrimoni Cultural dins del patrimoni natural, com a espècimen botànic.[^1] El seu estat de conservació és bo i no té cap protecció.[^1] ## Descripció El tronc és recte, i l'escorça se'n desprèn cada any en llargues tires perfumades.[^1] Les fulles tenen forma de cor i la vora serrada; són de color fosc per l'anvers i d'un verd clar platejat pel revers.[^1] La flor és molt aromàtica i té una bràctea allargada.[^1] ## L'espècie El til·ler és una espècie pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord.[^1] La flor s'empra sobretot en infusions pel seu efecte tranquil·litzant, i també, amb altres plantes aromàtiques, contra els refredats.[^1] Les fulles descompostes donen un humus ric en minerals, i en alguns indrets aquests arbres poden arribar als 900 anys.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Til·ler de l'edifici Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre --- # Tina del tenyidor > Edifici, segle XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/tina-del-tenyidor Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/tina-del-tenyidor» - **Adreça:** Carretera del port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1960 - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579961, 2.561590 La Tina del tenyidor és un edifici del port d'Arenys de Mar, a la Carretera del port, sense número.[^1] S'hi tenyien les xarxes dels pescadors.[^1] És una construcció contemporània del segle XX, datada l'any 1960.[^1] ## L'edifici L'edifici té planta rectangular d'uns 150 m2, d'una sola planta, i està exempt per les quatre façanes.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües i acaba amb un ràfec de bigues de fusta a les quatre façanes.[^1] Els accessos són a les façanes de llevant i de ponent.[^1] L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.[^1] ## El tenyidor Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions, amb un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint.[^1] Els tres recipients tenen a la part frontal inferior dos accessos als fogons.[^1] La xemeneia es trobava al darrere del cos principal, i una campana propera al sostre cobreix el tenyidor.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Tina del tenyidor». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor --- # Torre d'en Llobet > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/torre-d-en-llobet Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/torre-d-en-llobet» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 43; cantonada carrer de Jaume Borrell - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Any:** 1560 - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.578508, 2.549101 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875315 La torre d'en Llobet és una torre de defensa situada al carrer d'Avall, número 43, a la cantonada amb el carrer de Jaume Borrell.[^1] Està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## Història Es va construir l'any 1560 per protegir el veïnat de Sa Boada dels atacs dels pirates.[^1] A tot el municipi se'n conserven tres més: la Torre dels Encantats, la Torre del carrer Ample i la Torre de can Cabirol.[^1] ## L'edifici La torre és de planta cilíndrica i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] Té una finestra-balcó oberta després de la construcció de la torre i altres obertures més petites, algunes d'elles espitlleres per a armes de foc.[^1] A la façana, l'arrebossat s'ha perdut a la part inferior i deixa veure carreus irregulars disposats en filades horitzontals.[^1] La part superior de la torre presenta una filada de permòdols, que sustentaria una cosera.[^1] Pel costat nord-oest, la torre queda envoltada pels edificis de l'entramat urbà actual.[^1] ## Difusió L'Ajuntament va editar un itinerari en què figura aquesta torre.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Torre d'en Llobet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-llobet --- # Torre de Can Cabirol > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/torre-de-can-cabirol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/torre-de-can-cabirol» - **Adreça:** Carrer d'Avall, núm. 10 - **Carrer:** [Carrer d'Avall](https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Modern - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.578878, 2.550363 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875316 La Torre de Can Cabirol és una antiga torre de defensa situada al carrer d'Avall, número 10.[^1] Està protegida com a BCIN i s'adscriu al segle XVI.[^1] ## L'edifici La torre té planta rectangular i només se'n veu la façana sud, ja que la resta queda integrada en l'urbanisme actual.[^1] A la part superior de les façanes sud i est hi ha un matacà, i a l'angle sud-est hi ha un torrelló de planta circular.[^1] Forma part d'un conjunt de cases que han alterat molt el seu aspecte original.[^1] ## Història i context La torre pertanyia a la casa Cabirol, que donava a la riera.[^1] Formava part d'un sistema defensiu del qual es conserven tres torres més: la del carrer Ample, la dels Encantats i la d'en Llobet, aquesta al mateix carrer d'Avall.[^1] Wikidata la classifica com a torre de defensa i en data l'inici l'any 1501.[^2] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Torre de Can Cabirol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-cabirol [^2]: Wikidata, «torre de Can Cabirol» (Q20875316). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875316 --- # Torre del carrer Ample, Torre de Can Martí > Edifici, segle XVI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti» - **Adreça:** Carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample, núm. 23 - **Carrer:** [Carrer Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Gòtic - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.579723, 2.552548 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20738536 La Torre del carrer Ample, també anomenada Torre de Can Martí, és una torre de defensa situada al número 23 del carrer d'Anselm Clavé, antic carrer Ample.[^1] Està catalogada com a edifici de estil gòtic del segle XVI i té protecció legal com a BCIN.[^1] ## Història La torre es va bastir a la segona meitat del segle XVI, annexa a una casa fortificada que ja no existeix.[^1] Al terme municipal d'Arenys de Mar se'n conserven tres més, la Torre d'en Cabirol, la Torre d'en Llobet i la Torre dels Encantats, totes destinades a la defensa de les incursions de pirates.[^1] El carrer Ample forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera, un dels tres sectors més antics de la vila a partir del segle XVI.[^1] La segona etapa constructiva del carrer Ample, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i es va caracteritzar també per la construcció de tres torres defensives.[^1] ## L'edifici La torre està encastada entre cases mitgeres i només es veu per la cara de migdia.[^1] És de planta quadrada, amb la part superior en semicercle, i consta de planta baixa i dos pisos.[^1] A l'interior es conserven les voltes gòtiques ogivals de nervadura originals, i s'hi veuen afegits dels segles XVII i XVIII.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Torre del carrer Ample, Torre de Can Martí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti --- # Torre dels Encantats > Jaciment arqueològic, segle V aC - XV dC, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats» - **Adreça:** Turó de la Torre dels Encantats - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Ibèric - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.571614, 2.530533 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11699858 La Torre dels Encantats és un jaciment arqueològic situat al turó del mateix nom, amb restes d'un poblat ibèric i una torre medieval.[^1] El jaciment es troba al cim del turó, que té una zona de bosc i matolls al vessant nord i una zona enjardinada al vessant sud.[^1] No és accessible al públic.[^1] ## Història de les intervencions El poblat ibèric va ser descobert per Joaquim Salarich i Verdaguer, que hi va fer la primera intervenció l'any 1881.[^1] Les intervencions arqueològiques es van reprendre als anys trenta del segle XX de la mà de Josep Maria Pons i Guri.[^1] Les campanyes més importants de Pons i Guri van ser les de 1949-1950 i la de 1957, aquesta codirigida amb E. Ripoll.[^1] Des d'aleshores no s'hi ha fet cap altra intervenció arqueològica.[^1] ## El poblat i les troballes Les intervencions van documentar restes d'habitacions, la muralla i sis sitges de grans dimensions, avui destruïdes.[^1] Segons Salarich, entre els materials recuperats hi havia una dracma emporitana, ceràmica hel·lenística i 42 pesos de teler.[^1] El poblat es pot situar entre finals del segle IV i el segle III aC, i va perviure durant l'època romana republicana.[^1] Els anys 1932 i 1942 el poblat va quedar parcialment destruït arran de la instal·lació de bateries costeres i de l'extracció de pedres per construir-les.[^1] La muralla nord va ser totalment arrasada.[^1] En la prospecció del 2008 es va constatar la conservació de part de la muralla del sector oest.[^1] Es desconeix si la construcció de la torre medieval va destruir part del poblat ibèric.[^1] ## Relació amb Arenys Josep Maria Pons i Guri va néixer i morir a Arenys de Mar.[^2] Va ser arxiver, historiador, jurista i polític.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1 [^2]: Wikidata, «Josep Maria Pons i Guri» (Q11928735). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928735 --- # Torre dels Encantats > Edifici, segle XIII-XVII, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats-2 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats-2» - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Medieval - **Protecció:** BCIN - **Coordenades:** 41.571787, 2.530304 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11704650 La Torre dels Encantats és una torre de guaita situada al turó homònim, a l'oest del terme municipal d'Arenys de Mar.[^1] Està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) i és de tipologia edifici d'estil medieval.[^1] ## Història La torre es va construir al segle XIII i es va reformar al segle XV.[^1] La torre fou construïda pels castlans del castell de Montpalau amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó.[^1] Les incursions de pirates turcs i barbarescos al segle XVI van obligar a fortificar-la amb una muralla circular amb bombarderes.[^1] Entre 1954 i 1955 la muralla va ser renovada.[^1] La torre s'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.[^1] ## L'edifici És una torre de planta circular envoltada per una avantmuralla circular emmerletada.[^1] La muralla del segle XVI també es va bastir amb pedres del poblat ibèric, i des d'aleshores la torre té l'aspecte que ha conservat.[^1] ## El nom Es desconeix la raó del nom de la torre.[^1] A Arenys s'anomenava la «Torre de Caldes».[^1] Segons Josep Maria Pons i Guri, el mot «encantat» s'aplicaria a llocs on es trobaven objectes estranys, en referència a les restes del poblat ibèric.[^1] Josep Maria Pons i Guri va ser jurista, historiador i polític, nascut i mort a Arenys de Mar.[^2] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats [^2]: Wikidata, «Josep Maria Pons i Guri» (Q11928735). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928735 --- # Trobada de puntaires > Manifestació festiva, segle XX-XXI, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/trobada-de-puntaires Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/trobada-de-puntaires» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Manifestació festiva - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580557, 2.550277 La Trobada de puntaires és una manifestació festiva d'Arenys de Mar, inclosa en l'àmbit del patrimoni immaterial.[^1] Com a punt culminant de l'any, a Arenys de Mar es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional, que s'inicia el 1988.[^1] ## Història Fer puntes a Arenys és una tradició secular i va ser una activitat econòmica que va fer conegut el nom de la vila a l'estranger.[^1] Aquesta activitat ja ha desaparegut com a element econòmic, però ha adquirit un caràcter simbòlic i identitari i s'ha convertit en motor cultural i associatiu.[^1] La primera trobada a Arenys de Mar es va fer l'any 1988.[^1] Durant la XXV Diada, la trobada va coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya i va rebre la visita del president de la Generalitat, Artur Mas.[^1] ## La trobada L'organitzen l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.[^1] Al llarg de la Riera s'instal·len puntaires vingudes de tot Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer.[^1] Al mateix temps s'organitzen mostres i exposicions sobre el treball de la punta.[^1] ## Qui hi té relació L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art i transmetre'n els coneixements i les tècniques, tant a nivell internacional com a les noves generacions.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Trobada de puntaires». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-5 --- # Túnel del ferrocarril > Obra civil, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/tunel-del-ferrocarril Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/tunel-del-ferrocarril» - **Adreça:** Carretera Nacional II, PK 655.40 i PK 655.60 - **Carrer:** [Carretera Nacional- II](https://totarenys.cat/carrer/carretera-nacional-ii) - **Tipologia:** Obra civil - **Estil / època:** Contemporani - **Any:** 1857 - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.572750, 2.537429 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875327 El túnel del ferrocarril és una obra civil situada a la Carretera Nacional II, entre els punts quilomètrics 655.40 i 655.60.[^1] Està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## Història Es va construir l'any 1857, quan el tren va arribar a Arenys de Mar.[^1] ## Descripció Les boques d'entrada i de sortida del túnel són als afores de la vila.[^1] Estan fetes de fàbrica de totxo vist, amb arestes, cornises i coronament de pedra.[^1] La fitxa el presenta com una bona mostra d'obra pública feta amb procediments artesanals.[^1] A la població es conserven dos túnels, un a cada costat; l'altre es troba passat el Portinyol.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Túnel del ferrocarril». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril --- # Vall de Maria; Can Linati > Jaciment arqueològic, segle II aC - V dC, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/vall-de-maria-can-linati Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/vall-de-maria-can-linati» - **Adreça:** Carrertera N-II PK 659 - **Tipologia:** Jaciment arqueològic - **Estil / època:** Romà - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.585228, 2.569363 Vall de Maria o Can Linati és un jaciment arqueològic d'època romana, amb una cronologia situada entre el segle II aC i el V dC.[^1] S'hi accedeix des de la carretera N-II, passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659.[^1] El jaciment se situa al cantó nord de la carretera, on avui hi ha el càmping «El Carlitos».[^1] ## Història de les troballes Fidel Fita ja va documentar el jaciment abans de 1885 i hi va trobar ceràmica, monedes i restes de mosaics.[^1] El 1931 es va excavar el lloc i es van documentar dos paviments, un d'opus testaceum i un altre de reticulatum.[^1] Segons X. Barral (1978), totes aquestes estructures van ser destruïdes el mateix 1931.[^1] El 1987 una nova intervenció arqueològica va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum.[^1] El dipòsit tenia un paviment d'opus reticulatum amb un desnivell progressiu intencionat, i en aquella intervenció també es va documentar un abocador.[^1] ## Interpretació i estat actual A partir del material conservat i de les notícies de troballes, s'estableix l'existència d'una vil·la romana.[^1] La zona del dipòsit es va cobrir amb sauló per conservar-lo, però l'àrea es va urbanitzar i hi ha un càmping.[^1] Durant la prospecció efectuada el 2008 no s'ha documentat cap resta arqueològica, i es desconeix si durant la urbanització del càmping es van destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.[^1] Les dades registren un estat de conservació dolent i cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Vall de Maria; Can Linati». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati --- # Vila Betània > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/vila-betania Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/vila-betania» - **Adreça:** Carrer de Sant Rafael, núm. 33 - **Carrer:** [Carrer de Sant Rafael](https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580780, 2.546730 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q132858085 Vila Betània és un edifici del carrer de Sant Rafael, al número 33, que actualment funciona com a residència.[^1] Les dades patrimonials el classifiquen com a edifici d'estil contemporani, dels segles XIX-XX, en bon estat de conservació.[^1] ## L'edifici És una construcció gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener queda paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'estructura a partir de diversos eixos de verticalitat definits per la repetició de les obertures, que són totes de llinda recta i tenen un recreixement que les emmarca.[^1] A la segona planta destaca un balcó corregut amb barana de ferro i tres accessos.[^1] El parament és llis, amb sòcol a la planta baixa, i la façana acaba en una petita cornisa motllurada.[^1] La cantonada septentrional és arrodonida.[^1] ## Història Durant la Guerra Civil hi va continuar la congregació religiosa, que va quedar sota la protecció del consolat francès.[^1] A la porta hi havia un cartell en castellà que advertia d'aquesta condició, i s'hi havia hissat una bandera francesa.[^1] A finals de l'any 1938, la capella principal de Vil·la Betània es va tornar a obrir i va passar a ser l'església parroquial, ja que el temple de Santa Maria feia la funció de garatge i, per tant, no reunia les condicions.[^1] A l'edifici hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Vila Betània». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-betania --- # Villa Carmen > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/villa-carmen Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/villa-carmen» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 166 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Autoria:** Salvador Puiggròs - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.590488, 2.544760 Villa Carmen és un edifici situat al número 166 de la Riera del Pare Fita, dels segles XIX i XX, amb ús actual residencial.[^1] Salvador Puiggròs consta com a autor de l'edifici.[^1] Es troba al vessant esquerre de la riera d'Arenys, molt a prop del terme d'Arenys de Munt.[^1] ## L'edifici És una casa als quatre vents, envoltada per una tanca, que se situa a la part alta d'un terreny en pendent.[^1] Per donar-li estabilitat, s'aixeca sobre un terraplè o basament artificial.[^1] La planta és rectangular i té tres cossos: el central, de planta baixa i dos pisos, i els laterals, de planta baixa i pis.[^1] La façana principal està orientada a ponent, i la coberta dels cossos laterals és a una vessant.[^1] La composició és historicista, d'estil neogòtic, i la simetria hi domina en els tres eixos, un per cos.[^1] A l'eix central hi ha el portal d'entrada, d'arc carpanell, amb una escala d'accés i, al damunt, un balcó amb barana trepanada sostingut per dues mènsules.[^1] Als eixos laterals dominen les finestres amb arcs trilobulats i baranes trepanades.[^1] El parament és arrebossat i imita carreus, amb un sòcol més gruixut i un capcer esglaonat.[^1] Destaca la torre de l'angle posterior esquerre, el del nord-est.[^1] ## Història i propietat La casa va ser construïda pel besavi de l'actual propietari i ha continuat durant quatre generacions a la mateixa família.[^1] Durant la Guerra Civil espanyola va ser l'ambaixada del Brasil.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Villa Carmen». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-1 --- # Xemeneia > Element arquitectònic, segle XIX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/xemeneia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/xemeneia» - **Adreça:** Camí Ral del Camp de sa mar, núm. 4 - **Carrer:** [Camí Ral del Camp de Sa Mar](https://totarenys.cat/carrer/cami-ral-del-camp-de-sa-mar) - **Tipologia:** Element arquitectònic - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** BCIL - **Coordenades:** 41.575459, 2.542396 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20875339 La xemeneia del Camí Ral del Camp de sa mar, número 4, és un element arquitectònic d'estil contemporani que data del segle XIX.[^1] Wikidata la classifica com a xemeneia de fàbrica.[^2] ## Descripció Té secció cilíndrica i és feta d'obra vista de maó, amb motllures al basament.[^1] Actualment es troba aïllada, prop de la carretera, a la part de ponent de la població.[^1] ## Història i protecció Originàriament formava part d'un edifici fabril que va ser enderrocat.[^1] Està protegida legalment com a BCIL, el seu estat de conservació és bo i té un ús actual ornamental.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Xemeneia». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia [^2]: Wikidata, «xemeneia d'Arenys de Mar» (Q20875339). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q20875339 --- # Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/xiprer-de-l-antiga-fabrica-calisay Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/xiprer-de-l-antiga-fabrica-calisay» - **Adreça:** Riera del Pare Fita, núm. 67 - **Carrer:** [Riera del Pare Fita](https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita) - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.582854, 2.547807 El xiprer de l'antiga Fàbrica Calisay és un espècimen botànic situat al número 67 de la Riera del Pare Fita.[^1] Es troba a mà dreta quan s'entra per la portalada principal des de la riera.[^1] Està en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## L'arbre Pertany a l'espècie Cupressus sempervirens, de la família de les cupressàcies, i supera els 15 metres d'alçada.[^1] Si té espai per créixer, l'espècie pot arribar als trenta-cinc metres.[^1] Té la capçada compacta i allargada, el tronc dret i l'escorça estriada de color bru grisenc.[^1] Les fulles són verd fosc i reduïdes a petites esquames, i el fruit s'assembla a una pinya esfèrica i irregular.[^1] La floració és monoica, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, i el pol·len s'emet entre febrer i març.[^1] ## Simbolisme del xiprer El xiprer és originari de l'illa de Xipre i pot arribar a ser mil·lenari, per això s'ha plantat als cementiris com a símbol funerari.[^1] Segons Víctor Balaguer (1893), l'origen dels xiprers en les masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay --- # Xiprers del cementiri de Sinera > Espècimen botànic, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/xiprers-del-cementiri-de-sinera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/xiprers-del-cementiri-de-sinera» - **Tipologia:** Espècimen botànic - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.577534, 2.546396 Els xiprers del cementiri de Sinera són un conjunt d'exemplars de Cupressus sempervirens, catalogat com a patrimoni natural i com a espècimen botànic.[^1] El seu estat de conservació és bo i no tenen cap protecció.[^1] ## Descripció Hi ha més d'un centenar d'exemplars adults, i algun supera els vint metres d'alçada.[^1] Tenen la capçada compacta i estreta, i l'escorça marró grisenca amb llargues fissures longitudinals que no s'exfolien.[^1] Les branques són cilíndriques i les fulles, molt petites, són imbricades.[^1] El pol·len sorgeix entre febrer i març.[^1] La pinya és més o menys arrodonida; primer és verda i amb el temps esdevé bruna i va caient.[^1] ## El xiprer als cementiris Es creu que la presència del xiprer en els cementiris té a veure amb el seu aspecte, sempre verd i majestuós creixent cap el cel, ja que d'aquesta manera ajuda a les ànimes dels morts a encaminar-se cap el cel.[^1] Segons Teofrast, l'arbre estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè un cop tallat no rebrota mai.[^1] Horaci explica que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i envoltaven el cos amb les seves fulles.[^1] Plini el Vell escriu que una branca de xiprer penjada a la porta d'una casa era un signe fúnebre.[^1] Segons un relat de la mitologia grega, Ciparís va matar per error un cérvol i implorà al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament, i Apol·lo li concedí transformant-lo en xiprer.[^1] Els romans també l'usaven com a símbol d'hospitalitat: un xiprer a l'entrada d'una casa indicava al viatger que hi podria beure aigua.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Xiprers del cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sinera --- # Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/zona-de-nidificacio-d-oreneta-de-l-especie-hirundo-rustica Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/zona-de-nidificacio-d-oreneta-de-l-especie-hirundo-rustica» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.587184, 2.546304 A Arenys de Mar hi ha una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), catalogada com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural.[^1] El seu estat de conservació consta com a bo.[^1] Aquestes orenetes conviuen amb les persones i fa generacions que s'instal·len als porxos, les corts i altres annexos de cases i masos.[^1] ## El niu i l'espècie Els nius tenen forma de copa i són fets de fang, palla i pèls de bestiar; a dins hi col·loquen plomes fines.[^1] L'oreneta vulgar pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids.[^1] Es distingeix de les altres orenetes perquè no té color blanc al carpó.[^1] S'alimenta d'insectes voladors, com mosques, mosquits i pugons, que caça al vol.[^1] ## Cria i hàbitat Perquè una parella s'instal·li calen zones de caça, com prats, camps o basses d'aigua, on trobar insectes.[^1] La primera posta s'inicia a finals d'abril i n'hi pot haver una segona cap al juny.[^1] La posta és de 3 a 6 ous, que s'incuben durant 14 a 15 dies.[^1] ## Protecció L'espècie té protecció legal, però la zona consta amb tipus de protecció inexistent.[^1] Qui vulgui retirar un niu conflictiu ha de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.[^1] ## Fonts [^1]: Autor desconegut. «Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica --- # Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca > Zona d'interès, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/zona-de-nidificacio-de-l-oreneta-cuablanca Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/zona-de-nidificacio-de-l-oreneta-cuablanca» - **Adreça:** Arenys de Mar - **Carrer:** [Carrer del Port](https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port) - **Tipologia:** Zona d'interès - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579418, 2.557851 A Arenys de Mar hi ha zones de nidificació i estada de l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) als ràfecs d'edificis i a les balconades, sobretot a l'edifici del Mont Calvari.[^1] La majoria dels nius estan en bon estat de conservació.[^1] Entre les cases on també es poden observar hi ha les del carrer d'Avall, números 24 i 25, i la del carrer de Jaume Borrell, número 6.[^1] ## L'espècie i els nius L'oreneta cuablanca es distingeix de les altres orenetes europees pel carpó blanc.[^1] El niu té forma hemisfèrica i una obertura circular petita, normalment a la part superior, que permet defensar-lo d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals.[^1] Per bastir-lo, el mascle i la femella porten fang de les rieres i dels camps, i les boletes de fang es barregen amb saliva, que les converteix en una mena de ciment.[^1] L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons, que són caçats durant el vol a molta més alçada que l'oreneta vulgar, i l'espècie té protecció legal.[^1] ## Presència a Catalunya i a Arenys A Catalunya nidifica en el 95% del territori i comença a arribar durant la segona quinzena de març.[^1] Els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa van fer dos censos d'orenetes, els anys 1998 i 2000.[^1] Si no es tiren els nius, les orenetes i la seva descendència tornen cada any al mateix lloc.[^1] La seva presència és considerada un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 --- # casa del carrer del Bisbe Català, núm. 35 > Edifici, segle XIX-XX, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35 Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35» - **Adreça:** Carrer del Bisbe Català, núm. 35 - **Carrer:** [Carrer Bisbe Català](https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala) - **Tipologia:** Edifici - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.580290, 2.552580 La casa del carrer del Bisbe Català, número 35, és un edifici d'ús residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## L'edifici És una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals marcats per les obertures: a la planta baixa, la porta d'entrada i una finestra reixada; al primer pis, un balcó amb barana de ferro i una finestra.[^1] Totes les llindes són rectes, i el portal d'accés destaca pels brancals de pedra treballada que l'emmarquen.[^1] El parament és llis i arrebossat, i la façana acaba amb una cornisa volada i un capcer recte.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «casa del carrer del Bisbe Català, núm. 35». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35 --- # Àncora 1 Montcalvari > Element urbà, segle Sense data, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ancora-1-montcalvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ancora-1-montcalvari» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579693, 2.558102 L'Àncora 1 del Montcalvari és un element urbà de patrimoni moble situat a la Carretera del Port, sense número.[^1] Actualment compleix una funció ornamental i es troba en bon estat de conservació.[^1] ## Descripció Es tracta d'una àncora d'almirallat de ferro forjat, amb forma d'ham doble i dos braços unglats, que té pern i arguenell.[^1] Està col·locada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense pedestal ni protecció.[^1] A pocs metres de la primera àncora n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la qual s'aixeca l'edifici del Montcalvari.[^1] ## El tipus d'àncora Per la seva forma i el seu pes elevat, aquest tipus d'àncora treballa millor en fons durs.[^1] Tenia l'inconvenient que podia enganxar-se amb la cadena i perdre efectivitat, i que era difícil d'estibar, de manera que ha quedat en desús.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora 1 Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari --- # Àncora 2 del Montcalvari > Element urbà, segle Sense data, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ancora-2-del-montcalvari Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ancora-2-del-montcalvari» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579623, 2.558041 L'Àncora 2 del Montcalvari és un element urbà ornamental, situat a la Carretera del Port, sense número.[^1] Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici.[^1] ## Descripció És una àncora d'almirallat de ferro forjat, amb forma d'ham doble i dos braços unglats, amb pern i arguenell.[^1] Reposa directament sobre el terra, sense pedestal ni cap mena de protecció.[^1] Molt a prop n'hi ha una altra d'igual.[^1] ## Context i estat Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat.[^1] L'estat de conservació és bo i l'element no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora 2 del Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari --- # Àncora Casa del Mar > Element urbà, segle Sense data, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ancora-casa-del-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ancora-casa-del-mar» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579048, 2.555176 L'Àncora Casa del Mar és un element urbà de patrimoni moble situat a la Carretera del Port, sense número, a Arenys de Mar.[^1] Actualment té un ús ornamental.[^1] ## Descripció És una àncora de patent, sense cep, feta de ferro forjat.[^1] Té forma d'ham doble, amb dos braços unglats, i incorpora un pern i un arguenell.[^1] Es troba en un parterre davant la Casa del Mar, sobre unes pedres de rocalla porosa de jardineria.[^1] ## Estat i protecció El seu estat de conservació és bo.[^1] L'àncora no té cap protecció patrimonial.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora Casa del Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar --- # Àncora del Club Mar Sport > Element urbà, segle Sense data, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-club-mar-sport Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-club-mar-sport» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.579981, 2.562596 L'àncora del Club Mar Sport és un element urbà de patrimoni moble situat a la Carretera del Port, sense número.[^1] Actualment té un ús ornamental.[^1] ## Descripció És una àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats.[^1] Reposa directament sobre la gespa d'un parterre, davant la façana del club de pesca, sense pedestal ni protecció.[^1] ## Estat i protecció L'àncora té un estat de conservació bo i una protecció inexistent.[^1] Segons la fitxa de Mapes de Patrimoni Cultural, l'àncora té estil Contemporani i el segle consta com a «Sense data».[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora del Club Mar Sport». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport --- # Àncora del Port > Element urbà, segle Sense data, Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-port Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-port» - **Adreça:** Carretera del Port, s/n - **Carrer:** [Carretera del Port](https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port) - **Tipologia:** Element urbà - **Estil / època:** Contemporani - **Protecció:** Inexistent - **Coordenades:** 41.578835, 2.553183 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q128488637 L'Àncora del Port és un element urbà d'Arenys de Mar, catalogat com a mobiliari urbà.[^1] Se situa a la Carretera del Port, sense número.[^2] ## Descripció És una àncora d'almirallat de ferro forjat, amb forma d'ham doble i dos braços unglats, que té pern i arguenell.[^2] Es troba al parc que hi ha davant del restaurant de Can Dani, directament sobre el terra, sense pedestal ni cap protecció.[^2] Conserva un bon tram de cadena.[^2] ## Tipus d'àncora i estat L'inventari la considera d'estil contemporani, en bon estat de conservació, amb ús actual ornamental i sense protecció.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Àncora del Port» (Q128488637). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q128488637 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora del Port». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port --- # Avinguda de Pau Costa > avinguda d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-pau-costa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-pau-costa» ## El parc Fèlix Cucurull Al parc es conserven les moreres i els plàtans que ja hi havia, la qual cosa assegura una àmplia coberta arbrada.[^1] El parc Fèlix Cucurull, a més del seu interès paisatgístic, ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones.[^1] També serveix de refugi i d'aliment per a diverses espècies d'ocells i petits mamífers.[^1] És un espai tranquil per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure en família.[^1] En el catàleg de patrimoni, el parc figura com a zona d'interès de patrimoni natural, en bon estat de conservació, d'ús lúdic i sense protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Camillero](https://totarenys.cat/lloc/can-camillero) - [Can Forades](https://totarenys.cat/lloc/can-forades) - [Escola Sinera](https://totarenys.cat/lloc/escola-sinera) - [Parc Fèlix Cucurull](https://totarenys.cat/lloc/parc-felix-cucurull) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Parc Fèlix Cucurull». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull --- # Avinguda de la Mediterrània > avinguda d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-la-mediterrania Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/avinguda-de-la-mediterrania» Les fonts disponibles no descriuen directament els edificis ni el nom antic de l'Avinguda de la Mediterrània; només aporten informació sobre un element natural de l'entorn, el rial del Cavaió.[^1] ## El rial del Cavaió El rial del Cavaió és un curs d'aigua sec que forma part de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] Transcorre per una petita depressió situada a la zona coneguda com les Carolines.[^1] És un afluent del rial de la Serp.[^1] Els dos rials conflueixen just sota el pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra.[^1] El curs desemboca a la platja del Cavaió.[^1] Cap al 2017 es va condicionar a la zona de desembocadura del rial del Cavaió una zona de pícnic amb taules de fusta, una font i una petita pineda amb tamariu.[^1] ## Del mar a la muntanya Anant de mar cap a muntanya, el rial té trams murats amb reductors de ciment que permeten el trànsit rodat.[^1] En l'últim revolt urbanitzat, però, el rial esdevé totalment impracticable, engolit per la vegetació de canyissar.[^1] Cap a la capçalera, sembla que s'hi conserva un bon alzinar amb pineda.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rial del Cavaió](https://totarenys.cat/lloc/rial-del-cavaio) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial del Cavaió». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio --- # Baixada Sant Rafael > baixada d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/baixada-sant-rafael Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/baixada-sant-rafael» Una casa del número 1 de la Baixada de Sant Rafael és en un carrer secundari que uneix el carrer de Sant Pere i el d'Antoni Torrent.[^1] El carrer presenta un cert desnivell.[^1] ## Al número 1 Al número 1 de la Baixada de Sant Rafael hi ha una casa d'estil contemporani, amb l'any 1933 esgrafiat al capcer, que avui té ús residencial.[^1] És una casa d'una sola planta, amb pati a banda i banda i de planta rectangular, tot i que la façana posterior queda una mica esbiaixada.[^1] La façana segueix una composició simètrica de tres eixos: la porta d'entrada al centre i, als costats, una finestra amb balconada de reixa a cada banda.[^1] Les tres obertures tenen la llinda recta i un recreixement llis, que contrasta amb el parament arrebossat que imita carreus.[^1] Com a decoració, destaca una franja esgrafiada amb motius vegetals geomètrics sota una cornisa dentada, i un capcer recte amb l'any 1933 esgrafiat.[^1] L'edifici es conserva en bon estat i no té cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 --- # Camí Ral > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-ral Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-ral» Al número 61 del Camí Ral hi ha el solar conegut com a Cal Nei, catalogat als Mapes de Patrimoni Cultural com a jaciment arqueològic d'estil modern.[^1] El jaciment se situa en una zona propera al límit entre Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, al vessant sud del Turó dels Encantats.[^1] ## La intervenció arqueològica L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica d'urgència en aquest solar, perquè hi havia un projecte de construir-hi un edifici d'habitatges.[^1] Francesc Vila, de Caldes d'Estrac, va esmentar la notícia o llegenda històrica entorn la Torre dels Encantats, en la qual es recollia la possibilitat que existís alguna cavitat que permetés accedir des del mar al cim del turó.[^1] També hi havia notícies que s'hi havia trobat ceràmica prehistòrica al voltant del turó.[^1] Els treballs van permetre posar al descobert una cavitat situada entre dos murs, un dels quals, situat a la part posterior de la penya, impedia l'accés a la casa des de l'exterior.[^1] Els dos murs eren de pedres i totxos lligats amb morter de calç.[^1] Hi havia uns marges artificials construïts amb pedres en què s'havia plantat vinya, que en el moment de la intervenció estava abandonada.[^1] Es van localitzar dos graons de pedra i calç que permetien l'accés des de la part inferior als marges superiors.[^1] La cavitat corresponia a una obertura en forma d'arc formada per l'erosió marina.[^1] ## Els materials i la datació Entre els materials recuperats hi havia ceràmica vidrada, majoritàriament marró i amb alguns fragments de color blau, datada de finals del segle XVIII i inicis del XIX.[^1] ## Estat actual En una prospecció del 2008, feta per revisar la carta arqueològica del Maresme, es va comprovar que el solar ja estava construït i que la cavitat havia quedat destruïda.[^1] La fitxa indica que l'estat de conservació és dolent i que el lloc no té protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Cal Nei](https://totarenys.cat/lloc/cal-nei) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Cal Nei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nei --- # Camí Ral del Camp de Sa Mar > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-ral-del-camp-de-sa-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-ral-del-camp-de-sa-mar» Al número 4 del Camí Ral del Camp de sa Mar hi ha una xemeneia catalogada com a element arquitectònic de patrimoni immoble.[^1] ## La xemeneia És de secció cilíndrica, feta d'obra vista de maó i amb motllures al basament.[^1] Les dades la sitgen al segle XIX.[^1] Avui es troba aïllada, prop de la carretera, a la part de ponent de la població.[^1] Originàriament formava part d'un edifici fabril que va ser enderrocat.[^1] ## Protecció i ús actual Té protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i el seu estat de conservació és bo.[^1] El seu ús actual és ornamental.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Xemeneia](https://totarenys.cat/lloc/xemeneia) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Xemeneia». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia --- # Camí de Can Quintana > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-de-can-quintana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-de-can-quintana» El Camí de Can Quintana té un element ornamental a la cantonada amb el carrer de Sant Pere: un plafó ceràmic.[^1] ## El plafó ceràmic El plafó és obra de Doy i data de 1992, de manera que pertany al segle XX i a l'estil contemporani.[^1] Està col·locat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana.[^1] Mesura cinc rajoles d'alçada per set d'amplada i té un marc de rajoles amb motius geomètrics.[^1] La imatge central representa Sant Pere a la platja, entre dos pescadors.[^1] Un dels pescadors és assegut i fuma una llarga pipa, mentre que l'altre és dins una barca de vela llatina i treballa amb la xarxa.[^1] Al costat dret del plafó s'hi veuen dues nanses de pescar.[^1] ## Estat i protecció El plafó es troba en bon estat de conservació i no té cap protecció.[^1] ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana --- # Camí de la Pietat > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-de-la-pietat» El Camí de la Pietat és el camí d'accés al cementiri d'Arenys de Mar des de la població, i voreja el turó.[^1] Està delimitat per dues rengleres de xiprers i una barana d'obra, i ofereix àmplies vistes sobre la població i el mar.[^1] El conjunt és del segle XIX-XX i està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] ## El camí i el turó Al turó que el camí ressegueix s'assenta el cementiri de Sinera, i des de la penya es gaudeix d'una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar.[^2] Durant molts anys aquest camí sinuós va ser l'únic accés al cementiri des del poble, i l'any 1894 es va urbanitzar.[^3] El 1895 s'inaugurà la reforma del traçat, que permetia el pas de carruatges i va evitar que els cadàvers es portessin a pes de braços.[^4] ## Al final del camí Al final del camí hi ha una esplanada amb magnífiques vistes al mar i l'entrada al cementiri.[^3] A un costat hi ha la casa del guarda i a l'altre l'antiga sala d'autopsies, que es conserva parcialment i acull un centre interpretatiu del cementiri.[^3] El cementiri, conegut com el cementiri de Sinera gràcies a Salvador Espriu, es troba al capdamunt del turó de la Pietat.[^3] ## La capella i el nom de la Pietat Entre 1865 i 1867 es construí un cementiri nou, i en aquell moment s'enderrocaren l'ermita de la Pietat, la torre de guaita El Far i l'antic cementiri de 1816.[^4] La capella del cementiri és neoromànica, de planta rectangular i amb volta de canó, i presenta un campanar de cadireta.[^4] Un projecte conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent, entre 1865 i 1867, i l'interior està presidit per una imatge de la Pietat.[^4] ## Llocs d'aquest carrer - [Camí del Cementiri](https://totarenys.cat/lloc/cami-del-cementiri) - [Capella de la Mare de Déu de la Pietat](https://totarenys.cat/lloc/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat) - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Hipogeu Massaguer i Campins](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-massaguer-i-campins) - [Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-d-andreu-lloveras-i-riera) - [Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia) - [Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet) - [Hipogeu de Joan Roura](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-joan-roura) - [Hipogeu de Josep Arnau Presas](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-josep-arnau-presas) - [Hipogeu de la família Camps-Ombrabella](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella) - [Hipogeu de la família Córdoba](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-cordoba) - [Hipogeu de la família Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol) - [Hipogeu de la família Majó](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-majo) - [Hipogeu de la família Mollfulleda](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda) - [Hipogeu de la família Mundet](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mundet) - [Hipogeu de la família Solà-Vinardell](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell) - [Hipogeu de la família Vidal Formentí](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti) - [Hipogeu de la família d'Andreu Gurí](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-d-andreu-guri) - [Hipogeu de la família de Cabirol](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol) - [Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany) - [Hipogeu dels pares del Bisbe Català](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala) - [Monument als caiguts](https://totarenys.cat/lloc/monument-als-caiguts) - [Panteó d'Iu Bosch](https://totarenys.cat/lloc/panteo-d-iu-bosch) - [Panteó de la família Soler](https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-soler) - [Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé](https://totarenys.cat/lloc/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane) - [Panteó dels esposos Vinardell-Tarré](https://totarenys.cat/lloc/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre) - [Penya del turó del camí de la Pietat](https://totarenys.cat/lloc/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat) - [Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses](https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-d-emilia-de-rovira-i-preses) - [Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús](https://totarenys.cat/lloc/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Camí del Cementiri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-2 [^2]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Penya del turó del camí de la Pietat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Capella de la Mare de Déu de la Pietat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0 --- # Camí del Remei > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-del-remei Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-del-remei» El Camí del Remei uneix el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei, situada a Arenys de Munt.[^1] Les fonts el classifiquen com a zona d'interès dins el patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense cap protecció.[^1] ## El recorregut S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra, i el camí va d'est a oest per sota de l'autopista del Maresme.[^1] És un camí enquitranat, costerut i estret, amb marges de terra i sauló.[^1] A banda i banda hi ha finques i hortes particulars, amb pi blanc, pinyoner, alzina i algun ametller.[^1] S'hi han detectat dues plantes invasores: la iuca i un cactus, el Cylindropuntia tunicata.[^1] ## L'aplec Fins fa pocs anys, a la capella del Remei s'hi feia un aplec que reunia veïns de cinc municipis: Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt.[^1] ## El jaciment ibèric Al marge de ponent del camí es van detectar fragments ceràmics, identificats com a ceràmica comuna d'època ibèrica.[^2] Entre les restes hi ha també un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.[^2] El jaciment es data entre els segles VI i I aC. i no té cap protecció.[^2] Es troba a 500 metres al nord del jaciment de Sant Pere Avanto, passat el pont de l'autopista C32 en direcció a la capella del Remei.[^2] Laura Bosch i Jordi Montlló el van trobar durant el treball de camp per a l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar, i no consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Camí del Remei](https://totarenys.cat/lloc/cami-del-remei) - [Jaciment del Camí del Remei](https://totarenys.cat/lloc/jaciment-del-cami-del-remei) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Camí del Remei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Jaciment del Camí del Remei». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei --- # Camí vell del Maltemps > camí d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/cami-vell-del-maltemps Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/cami-vell-del-maltemps» Al Camí vell del Maltemps hi ha una barraca de vinya del segle XIX, situada a la parcel·la 25.[^1] La barraca té protecció legal com a Bé Cultural d'Interès Local.[^1] ## La barraca de vinya L'edifici és de planta rectangular i té la coberta de volta.[^1] La façana mira a migdia i hi ha una petita porta d'entrada amb un respirall en forma de creu al damunt.[^1] A l'angle sud-est se'n veu el fumeral d'una xemeneia.[^1] Està totalment arrebossada i pintada de blanc.[^1] Se situa al costat del mur que delimita la finca amb el vial de la urbanització.[^1] ## Història i context És un dels pocs testimonis conservats a Arenys de Mar de l'època en què la vinya dominava el conreu de la comarca.[^1] Amb l'arribada de la fil·loxera, aquest conreu va anar desapareixent poc a poc i només en algunes zones s'ha recuperat.[^1] La barraca formava part de la finca de Can Noguera, situada més avall del mateix carrer.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Barraca de vinya](https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-vinya) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Barraca de vinya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-232 --- # Carrer Andreu Guri > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-andreu-guri» El carrer d'Andreu Guri, conegut abans com a carrer d'Amunt, comença a la Riera i s'enfila, a partir de la meitat, en voltes fins al camí del Cementiri.[^1] El nom d'Amunt venia de la seva posició, paral·lela i superior al carrer d'Avall.[^1] El carrer d'Amunt, actualment carrer d'Andreu Guri, presenta un traçat sinuós perpendicular a la riera.[^2] Les fonts consultades només aporten com a dades biogràfiques d'Andreu Guri i Sala que va néixer a Arenys de Mar el 1824, va morir el 1908 i fou industrial i benefactor.[^3] ## Un carrer d'orígens antics Es documenta un jaciment d'època romana arran de l'aparició de dos sepulcres, un de maçoneria amb un sarcòfag de plom i un altre construït amb tègules, a finals del segle XIX o principis del XX.[^2] Les troballes fan pensar en una possible zona de necròpolis associada a un assentament romà, però no es poden ubicar amb exactitud.[^2] La prospecció del 2008 no va documentar cap resta arqueològica, perquè la zona està totalment urbanitzada.[^2] ## Les cases de cos del tram baix Els números 15 a 25 formen un conjunt de cases de cos entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, protegit com a BCIL.[^1] El número 6 ha estat transformat per activitats comercials a la planta baixa, però manté a les plantes superiors dos balcons amb emmarcaments de pedra.[^4] El número 8 fa cantonada amb el carrer d'en Goday, en un tram on el carrer fa una curvatura; de l'antiga construcció només es conserven elements de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits.[^5] El número 25 té l'origen al segle XVII, però la darrera reforma de la façana és de la segona meitat del segle XIX.[^6] La dovella central del seu portal porta esculpit l'any 1864.[^6] Aquesta casa té planta baixa, dos pisos i golfes, i a les golfes hi ha dos grups de finestres geminades amb arc de mig punt.[^6] El número 16 té una remunta amb la façana enretirada, i els emmarcaments del portal i de la finestra del primer pis són de pedra treballada.[^7] El número 24 es corona amb un ràfec de fusta, sota el qual hi ha una franja de rajoles amb motius geomètrics.[^8] El número 26 conserva als pisos superiors una capella d'arc de punt rodó amb la imatge de la Mare de Déu.[^9] ## Del número 33 al 43 El número 33 és una casa de dos cossos d'amplada, amb quatre eixos de façana, amb portes emmarcades en pedra.[^10] Els números 35-37 són dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que els dona caràcter unitari.[^11] Can Solà, al número 38, fa cantonada amb el carrer de Bonaire, estava abans al carrer d'Amunt i és BCIL.[^12] Té la cantonada corba i, com a coronament, una balustrada d'obra.[^12] El número 39 té un plafó ceràmic amb Sant Pere i un escut de pany austriacista a la porta d'entrada.[^13] El número 40, protegit com a BCIL, té les cartel·les dels balcons decorades amb cares antropomorfes i una cornisa sostinguda per mènsules amb motius florals.[^14] ## Cap al tram alt El número 61, BCIL, té una faixa decorativa de terracota amb elements florals entremig de les dues obertures de la planta pis.[^15] El número 62 fa cantonada amb el carrer d'Antoni Torrent, antic carrer de Tossol, i és un exemple d'arquitectura racionalista.[^16] Se'n destaca el balcó corregut cantoner de la segona planta, i és de l'època 1936-39.[^16] El número 64 té una remunta reculada i una cornisa volada sobre la qual hi ha una barana de ferro.[^17] El número 65 és al final del passatge que comunica el carrer d'Avall amb el carrer d'Andreu Guri.[^18] Té un portal d'arc escarser de pedra i una porta de fusta amb escut de pany austriacista.[^18] El número 74 fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies i mostra un plafó ceràmic de Sant Antoni de Pàdua signat per Sunet.[^19] ## El mural final Al final del carrer, on confluïx amb el carrer de Sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, hi ha el mural «Desig» de Ull Distret, de 2013.[^20] Fou pintat durant l'any Espriu i recull un fragment de «Ronda de mort a Sinera», de Salvador Espriu.[^20] Forma part del projecte «Empremtes», amb tres murals al nucli antic amb textos d'Espriu.[^20] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Caballé](https://totarenys.cat/lloc/can-caballe) - [Can Rosendo Paleta](https://totarenys.cat/lloc/can-rosendo-paleta) - [Can Solà](https://totarenys.cat/lloc/can-sola) - [Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri](https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-amunt-carrer-d-andreu-guri) - [Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25](https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-andreu-guri-num-15-a-25) - [Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-62) - [Casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-61) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-16) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-24) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 25](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-25) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-26) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-33) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-35-37) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-39) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 40](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-40) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-6) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-64) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-65) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-8) - [Pintura mural del carrer d'Andreu Guri](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-del-carrer-d-andreu-guri) - [casa del carrer Andreu Guri, 13](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-andreu-guri-13) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dandreu-guri-num-15-a-25 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri [^3]: Wikidata, «Andreu Guri i Sala» (Q11905516). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11905516 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-6 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8 [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-25 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-16 [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-24 [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-26 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-33 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37 [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Can Solà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-4 [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 40». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-40 [^15]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-61 [^16]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-62 [^17]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-64 [^18]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-65 [^19]: Jordi Montlló Bolart. «Can Rosendo Paleta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta [^20]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural del carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri --- # Carrer Antoni Torrent > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-antoni-torrent» Antoni Torrent, enriquit amb diversos negocis a ultramar, va establir residència a Arenys.[^1] Arenys li va dedicar el nom del carrer en agraïment a les seves aportacions econòmiques desinteressades amb finalitats culturals.[^1] ## Història del carrer El carrer havia tingut el nom de Tossol.[^1] En aquest carrer s'havia alçat la torre de defensa de Na Tallacabells, bastida el segle XVI, de planta circular, que subsistí fins a les darreries del segle XIX.[^1] ## Els números 2 i 4 Dues cases que comparteixen un mateix programa ornamental estan situades a la cruïlla amb els carrers d'Antoni Torrent, Rial de Sa Clavella i Baixada de Sant Rafael.[^1] Són del segle XIX i tenen protecció legal com a BCIL.[^1] Cada casa té planta baixa i dos pisos, i les obertures de cada eix s'emmarquen amb pilastres estriades amb capitells de terracota de motius florals.[^1] Els balcons tenen barana de ferro i llosana sostinguda per mènsules estriades, i la façana acaba amb una cornisa amb dentellons.[^1] Als anys 80 del segle passat, a la casa número 2 se li va afegir una galeria sobre el segon pis i es va obrir una gran obertura a la planta baixa per fer-hi un comerç.[^1] A la planta baixa de la casa del número 2 ja no hi ha el comerç i s'han obert les dues portes descrites.[^1] Antoni Torrent va establir la seva residència en aquesta casa, que era propietat del seu sogre.[^1] ## Altres cases del carrer El número 3 és una casa entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, amb un balcó corregut en el primer pis suportat per quatre mènsules decorades.[^2] Entre el primer i el segon pis hi ha una banda esgrafiada de motius florals, i la façana acaba amb una cornisa volada i una balustrada.[^2] El número 6 té planta baixa i pis, amb una remunta enretirada de la línia de façana, i al damunt del balcó i la finestra del primer pis hi ha dos òculs el·líptics.[^3] El número 9 és una casa del segle XVIII-XIX amb portal d'arc escarser de pedra treballada.[^4] Un plafó ceràmic entre el portal i la finestra hi mostra el nom de Can Citra.[^4] El número 20 és una casa de planta baixa i pis, amb porta d'arc escarser de brancals i llinda de pedra treballada.[^5] El número 31 ha estat molt modificat i només conserva destacable un balcó del primer pis, amb llosana de pedra i barana de ferro.[^6] El número 36 és una casa de planta baixa i pis, amb la porta d'entrada de brancals i llinda de pedra treballada i una cornisa volada sostinguda per mènsules.[^7] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa Antoni Torrent](https://totarenys.cat/lloc/casa-antoni-torrent) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-20) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 3](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-3) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 31](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-31) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 36](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-36) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 6](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-6) - [Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 9](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-antoni-torrent-num-9) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa Antoni Torrent». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-torrent [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-3 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-6 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 9». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-9 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-20 [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 31». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-31 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 36». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-36 --- # Carrer Auterive > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-auterive Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-auterive» ## El mausoleu Xifré El mausoleu Xifré és un panteó del segle XIX, datat el 1856, que conserva les restes de Josep Xifré i Casas, fundador de l'Hospital Xifré.[^1] És obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing.[^1] Tot de marbre, és un arcosoli pla integrat a la paret.[^1] La figura central representa Xifré jacent damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines.[^1] Una de les figures femenines porta la inscripció en llatí «PERSEVERANTIA» a la part frontal del pedestal, i als peus de l'altra es pot llegir la inscripció en llatí «BENEFICIENTIA».[^1] Un epitafi diu que Josep Xifré i Casas, del seu patrimoni, fundà aquesta casa per la cura de malalts.[^1] El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort, el 7 d'agost de 1856.[^1] ## L'Hospital Xifré L'Hospital Xifré es va construir entre 1844 i 1848, per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions de Josep Xifré.[^1] Seguia els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts i jardins.[^1] ## Els arbres A la part posterior de l'edifici Xifré hi ha tres cedres del Líban.[^2] A l'extrem nord del mateix edifici hi ha un til·ler de grans dimensions.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Cedres de l’edifici Xifré](https://totarenys.cat/lloc/cedres-de-l-edifici-xifre) - [Mausoleu Xifré](https://totarenys.cat/lloc/mausoleu-xifre) - [Til·ler de l'edifici Xifré](https://totarenys.cat/lloc/tiller-de-l-edifici-xifre) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mausoleu Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Cedres de l’edifici Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre [^3]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Til·ler de l'edifici Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-ledifici-xifre --- # Carrer Bareu > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-bareu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-bareu» Les fonts descriuen la casa del número 14 del carrer de Bareu, que és del segle XIX.[^1] ## Al carrer A la façana de la casa del número 14, hi ha una pedra de granit amb l'any 1800 gravat, sota el balcó i damunt la porta d'accés.[^1] Aquesta pedra podria ser una llinda de la mateixa casa d'abans de la reforma.[^1] La casa del número 20 conserva la clau d'una llinda motllurada amb l'acrònim IHS i l'any 1786.[^2] Hi ha també uns brancals decorats amb una línia sinuosa, de l'estil de molts portals d'Arenys.[^2] La casa del número 22 és una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i una remunta enretirada de la línia de façana.[^3] A la planta baixa, el portal té la llinda recta i els brancals de pedra treballada, i al costat hi ha una finestra reixada.[^3] A la casa del número 22 hi ha un balcó amb barana de ferro i persianes de llibret.[^3] A la casa del número 22, el parament és llis i arrebossat, i hi ha una cornisa volada de teules i una barana d'obra de maons posats en ziga-zaga.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de Bareu, núm. 14](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-14) - [Casa del carrer de Bareu, núm. 20](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-20) - [Casa del carrer de Bareu, núm. 22](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bareu-num-22) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 14». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-14 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-20 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bareu, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bareu-num-22 --- # Carrer Bisbe Català > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-bisbe-catala» El carrer del Bisbe Català forma part del nucli antic d'Arenys de Mar i és un conjunt protegit com a BCIL.[^1] Destaca per les cases de cos entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, i per la qualitat i conservació de les cases, d'èpoques diverses.[^1] ## Nom i història És un dels camins més antics de la població, perquè les primeres cases són del segle XV, i formava part del camí reial.[^1] Des del segle XVI, abans de dir-se del Bisbe Català, s'anomenava carrer de la Perera.[^1] Discorre paral·lel al carrer de Josep Anselm Clavé, antic carrer Ample.[^1] Algunes reformes o obres noves n'han trencat l'harmonia i l'equilibri.[^1] ## Del número 4 al 25 El número 7 és la casa on va viure el dramaturg Josep Maria Arnau i Pascual, segons indica una placa.[^2] La placeta on conflueixen el carrer i la Baixada del Turó porta el seu nom.[^2] El número 17 s'alça a la plaça de Josep Maria Arnau, on conflueixen els carrers del Bisbe Català i la Baixada del Turó, i a la plaça s'obre amb una ampla porta de carruatge.[^3] El número 8 mostra un coronament amb un tester profusament decorat, una balustrada i una cornisa sostinguda per cinc mènsules decorades.[^4] El número 10 té la façana pintada de color groguenc, amb línies de color bordeus que ressegueixen les obertures.[^5] Al número 14, Can Palomer, el parament de paredat queda vist en una àmplia franja de la façana, i la casa ha estat reformada modernament.[^6] El número 22 ha rebut una remunta amb la façana enretirada, que deixa lloc a una petita terrassa.[^7] ## Del número 27 al 49 Ca l'Espriu, al número 27, és una casa feta construir pel bisbe Jaume Català, oncle-besavi de l'escriptor Salvador Espriu.[^8] Segons la font, hi va acollir el Papa Benet XV, quan encara era cardenal.[^8] La família Espriu la va heretar i la feia servir com a segona residència.[^8] El pati del darrere, amb cinc arbres i un safareig, fou mitificat com el jardí dels cinc arbres.[^8] Jaume Català va néixer a Arenys de Mar el 1835 i va morir a Barcelona el 1899.[^9] La placa es va col·locar el 24 de juliol de 1989, en el centenari de la seva mort.[^10] Can Durall, als números 43-49, és un BCIL del segle XVIII.[^11] Hi destaca el balcó cantoner corregut de la primera planta, sostingut per cinc mènsules.[^11] El carrer del Bisbe Català s'anomenava antigament de la Perera.[^11] ## Del número 32 al 52 Can Fontcoberta, al número 50, és una casa BCIL amb una inscripció de l'any 1879.[^12] Hi destaca el treball i l'ornamentació floral de les reixes.[^12] A l'interior hi ha mosaics de l'empresa Àngel Anchisi.[^12] El número 44 data del 1886 i té una llosana sostinguda per quatre mènsules decorades amb estries.[^13] El número 32 conserva l'estructura original sense transformacions.[^14] El número 45 fa cantonada amb el carrer del Turó i té una franja esgrafiada de banda a banda de la façana, feta de motius florals geomètrics.[^15] El número 36 té la façana pintada de groc ocre, amb els emmarcaments de les obertures en blanc.[^16] ## Llocs d'aquest carrer - [Ca l'Espriu](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-espriu) - [Can Durall](https://totarenys.cat/lloc/can-durall) - [Can Fontcoberta](https://totarenys.cat/lloc/can-fontcoberta) - [Can Palomer](https://totarenys.cat/lloc/can-palomer) - [Carrer del Bisbe Català](https://totarenys.cat/lloc/carrer-del-bisbe-catala) - [Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 17](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17) - [Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 20](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-20) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 23](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 31](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-31) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-33) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 46](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-46) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 48](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-48) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7) - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8) - [arbrat i voreres](https://totarenys.cat/lloc/arbrat-i-voreres) - [casa del carrer del Bisbe Català, núm. 35](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer del Bisbe Català». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-catala [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10 [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Can Palomer». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomer [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22 [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu [^9]: Wikidata, «Jaume Català i Albosa» (Q3944843). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q3944843 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Can Durall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-durall [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Can Fontcoberta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontcoberta-0 [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32 [^15]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45 [^16]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36 --- # Carrer Bonaire > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-bonaire» El carrer de Bonaire acull, al número 2, un edifici del segle XIX conegut com a Can Juncosa, que té protecció legal com a BCIL.[^1] Al número 10 del carrer de Bonaire hi ha una casa residencial d'entre els segles XIX i XX, que no té protecció.[^2] ## Can Juncosa, al número 2 Can Juncosa fa cantonada amb el carrer de Bonaire i el Rial de Sa Clavella, i sobresurt de l'alineació d'aquest últim.[^1] L'edifici té planta baixa i dos pisos, i la seva façana principal s'organitza de manera simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat.[^1] L'edifici té la cantonera arrodonida, i el conjunt està coronat per una petita torreta i una cupuleta amb rajoles vidriades.[^1] La façana s'acaba amb una balustrada, i enretirada de la línia de façana hi ha una torre mirador.[^1] També se la coneix com a Can Solà, amb l'àlies «El moro».[^1] Era la casa d'estiueig de la família Juncosa, fabricants de xocolata.[^1] Després va ser hotel i galeria d'art, Can Covarsí, i més tard va passar a l'Ajuntament, que hi va instal·lar una escola de música.[^1] L'any 1996 s'hi va establir la biblioteca municipal, que actualment s'hi allotja com a Biblioteca Pare Fidel Fita, tot i que aviat es traslladarà a l'antic edifici de les Clarisses.[^1] ## Els fons de la biblioteca La col·lecció local de la biblioteca conserva els arxius de diverses personalitats arenyenques rellevants en l'àmbit cultural de la vila.[^3] El Fons Ferran de Pol conté escrits originals de l'escriptor i articles periodístics, i en forma part la revista Quaderns de l'exili, que ell va fundar juntament amb Joan Sales.[^3] El Fons Fèlix Cucurull, donat per la seva família, consta de 4314 llibres i 4000 documents.[^4] Hi destaca la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Cucurull va fundar l'any 1960.[^4] De Salvador Espriu, la biblioteca conserva dos fons: un d'escriptor i un altre sobre la seva relació amb Lola Solà.[^5] En el dietari de la biblioteca es recull l'estada que Salvador Espriu va fer a la biblioteca l'any 1965, quan hi va fer una lectura del Llibre de Sinera.[^5] El Fons Enric Maass és una col·lecció de 19 làmines, entre dibuixos per al conte El gegant i el rabadà i esbossos de Lluís Ferran de Pol.[^6] El fons fotogràfic de Lluís Montmany té més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color.[^7] El fons d'Antoni Miquel i Mayola recull documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, la política local i entitats i associacions esportives i culturals.[^8] La biblioteca també guarda el fons de la periodista Núria Nogueras, que conté programes de Televisió Espanyola on va realitzar reportatges d'actualitat, amb uns 19 vídeos emesos els anys 1983, 1987 i 1988.[^9] El Centre d'Estudis Josep Baralt, associació extinta que editava la revista Salobre, es va dissoldre el novembre del 2011 i va cedir el seu fons documental a la biblioteca.[^10] ## Cases del tram El número 10 és una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, molt reformada, cosa que n'ha desfigurat la façana, sobretot a la planta baixa.[^2] El número 18 té planta baixa i dos pisos, i la façana presenta l'arrebossat amb imitació de carreus buixardats a la planta baixa.[^11] Les llindes i els brancals d'aquesta casa són de pedra treballada.[^11] ## Llocs d'aquest carrer - [Biblioteca Pare Fidel Fita](https://totarenys.cat/lloc/biblioteca-pare-fidel-fita) - [Can Juncosa](https://totarenys.cat/lloc/can-juncosa) - [Casa del carrer de Bonaire, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10) - [Casa del carrer de Bonaire, núm. 18](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18) - [Fons Antoni Miquel i Mayola](https://totarenys.cat/lloc/fons-antoni-miquel-i-mayola) - [Fons Elvira Elias i Cornet](https://totarenys.cat/lloc/fons-elvira-elias-i-cornet) - [Fons Enric Maass](https://totarenys.cat/lloc/fons-enric-maass) - [Fons Esyllt T. Lawrence](https://totarenys.cat/lloc/fons-esyllt-t-lawrence) - [Fons Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol) - [Fons Fèlix Cucurull i Tey](https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey) - [Fons Lluís Montmany i Vidal](https://totarenys.cat/lloc/fons-lluis-montmany-i-vidal) - [Fons Núria Nogueras](https://totarenys.cat/lloc/fons-nuria-nogueras) - [Fons Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu) - [Fons Tiona Solé](https://totarenys.cat/lloc/fons-tiona-sole) - [Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt](https://totarenys.cat/lloc/fons-del-centre-d-estudis-josep-baralt) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Juncosa». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juncosa [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bonaire, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Ferran de Pol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Fèlix Cucurull i Tey». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Salvador Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Enric Maass». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Lluís Montmany i Vidal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Antoni Miquel i Mayola». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Núria Nogueras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Bonaire, núm. 18». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18 --- # Carrer Can Nadal > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-can-nadal Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-can-nadal» Al carrer Can Nadal hi ha el Pavelló Sert, un edifici de l'arquitecte Josep Lluís Sert construït entre 1935 i 1937.[^1] L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'edifici És un edifici de línies simples, rectes i funcionals, aixecat sobre un podi de pedra.[^1] Consta de dos mòduls separats per un corredor d'accés, amb distribuïdor i serveis, i està compost per cinc crugies, cadascuna coberta per una volta catalana que no se subjecta a les parets, sinó sobre jàsseres.[^1] Les aules donen a una terrassa orientada al sud, que servia per fer classes a l'aire lliure.[^1] El parament és llis i blanc, en contrast amb el gris del podi.[^1] L'edifici presenta modificacions interiors i exteriors que n'oculten la forma inicial.[^1] ## Història Es va projectar l'any 1935 com a pavelló docent per encàrrec del Segell Proinfancia, una organització creada el 1933 per recaptar diners per a edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi.[^1] Aquesta organització es finançava amb els diners de la venda de segells de Nadal.[^1] Es va construir com a annex de l'antic hospital Can Xifré per a nens amb tuberculosi, perquè els ingressats poguessin continuar estudiant.[^1] Tenia capacitat per a una vuitantena d'estudiants, però no va arribar a funcionar com a escola perquè va esclatar la Guerra Civil.[^1] Durant la dictadura va ser centre social de la Falange i després habitatge del director del centre.[^1] ## Avui L'edifici forma part de la primera fase de Josep Lluís Sert, vinculat al grup GATPAC.[^1] Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis de Salvador Espriu i l'ocupen els Serveis Socials de Base de l'Ajuntament.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Pavelló Sert](https://totarenys.cat/lloc/pavello-sert) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pavelló Sert». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-sert --- # Carrer Carles Gumersind Vidiella > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-carles-gumersind-vidiella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-carles-gumersind-vidiella» Carles Gumersind Vidiella i Esteba va néixer a Arenys de Mar el 12 de maig de 1856.[^1] ## A qui està dedicat Vidiella va néixer el 12 de maig de 1856 i va morir a Barcelona el 4 d'octubre de 1915.[^1] Va ser compositor, pianista i empresari català.[^1] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Carles Gumersind Vidiella i Esteba» (Q8263608). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8263608 --- # Carrer Doedes > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-doedes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-doedes» ## Mas Taxonera Està protegida legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL) i actualment funciona com a restaurant.[^1] L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb la façana principal orientada a migdia.[^1] A la façana, l'eix de llevant combina un portal rodó dovellat a la planta baixa i una finestra d'arc conopial a la planta pis, sota la qual hi ha una espitllera per a arma de foc.[^1] Davant la façana hi ha dues pedres de molí reaprofitades com a paviment i una pedra amb un escut esculpit, molt desgastat.[^1] Un plafó ceràmic a la façana en recorda el nom, i una placa honora Martí Albert, que va contribuir al projecte de rehabilitació de la masia.[^1] ## L'horta Dalmau Al cruïlla amb el carrer Barcelona hi ha l'horta Dalmau, un conjunt d'alzines, lledoners, pins pinyers i roures martinencs adjacent al nucli urbà.[^2] Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella.[^2] ## El plafó del número 48 Al número 48 hi ha un bloc de pisos amb un plafó ceràmic en dues parts, obra de Julio Bono, col·locades a banda i banda de la porteria.[^3] El mural de la dreta porta el text d'Exclusives Laie, "des de 1952 al servei de la construcció", i tres imatges de la població: una puntaire, l'església i el port.[^3] Segons la font, als anys noranta es van edificar nous blocs a la zona i sembla que la botiga va aprofitar per renovar-se, encarregant a Julio Bono dos grans murals exteriors; el 2010 van haver de tancar portes.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Horta Dalmau](https://totarenys.cat/lloc/horta-dalmau) - [Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes](https://totarenys.cat/lloc/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes) - [Plafó del carrer de les Doedes](https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-carrer-de-les-doedes) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes [^2]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Horta Dalmau». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó del carrer de les Doedes». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-de-les-doedes --- # Carrer Goday > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-goday Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-goday» Al número 4 del carrer de Goday hi ha una casa catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] Les fonts la situen en un carrer molt estret.[^1] ## La casa del número 4 És una casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis.[^1] La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona a llevant.[^1] La façana s'organitza al voltant d'un únic eix vertical, que en planta baixa defineix un arc de mig punt dovellat, de pedra granítica i amb grans dovelles.[^1] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, però algunes pedres sobresurten de l'arrebossat i s'han deixat vistes.[^1] Les aigües de pluja de la coberta s'evacuen mitjançant teules vistes que sobresurten de la façana.[^1] ## Època i estat actual Per la tipologia, sobretot pel portal de mig punt amb amples dovelles, la casa s'adscriu a les cases típiques del segle XVI.[^1] Segons la font, és molt possiblement l'única casa sencera que resta dempeus del seu temps en aquest carrer.[^1] L'interior s'ha transformat en un bar-restaurant.[^1] L'Ajuntament va editar un itinerari on figura aquest element.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de Goday, núm. 4](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-goday-num-4) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Goday, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-goday-num-4 --- # Carrer Josep Anselm Clavé > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-josep-anselm-clave» El carrer d'Anselm Clavé s'anomenava antigament carrer Ample i forma part del sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^1] Es Caravar és un dels tres sectors més antics que configuraren la vila a partir del segle XVI, juntament amb Sa Boada i Sa Voga.[^1] Va ser el primer carrer que es parcel·là en aquest sector, entre els segles XV i XVI, i s'urbanitzà cap al nord fins al vessant sud del turó d'en Fornaguera.[^1] ## Els orígens del carrer La segona etapa, iniciada cap als anys 40 del segle XVI, va urbanitzar la part alta del carrer fins al rial del Bareu i es caracteritza també per la construcció de tres torres defensives.[^1] Per dins conserva les voltes gòtiques ogivals de nervadura originals, i per fora s'hi veuen afegits dels segles XVII i XVIII.[^2] A la llinda de la casa del número 32 hi ha gravat l'any 1780.[^3] ## Cases dels segles XIX i XX Al número 38, Can Saurí és una casa senyorial del segle XIX, de planta baixa i dos pisos, coronada per una gran barbacana; pel cantó del passeig de mar té un jardí amb una tanca reixada.[^4] Can Catarineu, al número 64, és una torre d'estiueig del segle XIX amb jardí al davant i una torratxa a l'angle sud-oest.[^5] A la primera planta de Can Catarineu hi destaca una galeria en tribuna amb arcades sobre columnes dòriques.[^5] Els números 56 a 62 formen un conjunt de quatre cases d'un cos d'amplada, disposades en dos grups de simetria de mirall.[^6] La casa del número 52 fa cantonada amb el carrer de Sant Joan.[^7] Al número 4, una casa de planta baixa i dos pisos amb remunta s'ha adaptat per encabir-hi un hostal.[^8] ## Persones i entitats L'Ateneu Arenyenc té la seu al número 22, amb façana també al passeig d'en Xifré.[^1] A la façana de l'Ateneu Arenyenc hi ha un escut esculpit en pedra, amb dues lletres A envoltades d'una garlanda de llorer.[^9] Can Ferran, al número 24, és obra de Miquel Madurell, de 1904, i està protegida com a BCIL.[^10] Hi va néixer l'escriptor Lluís Ferran de Pol (1911-1995).[^10] Una placa a la casa del número 30 recorda que hi va néixer i morir el periodista Josep M. Pascual Soler (1843-1928).[^11] El número 17 és el Sindicat Agrícola, edifici de 1947 de l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet, protegit com a BCIL.[^12] A la façana de la Casa de la Vila que dona al carrer Ample hi ha un rellotge de sol de 1763.[^13] ## Llocs d'aquest carrer - [Ateneu Arenyenc](https://totarenys.cat/lloc/ateneu-arenyenc) - [Can Catarineu](https://totarenys.cat/lloc/can-catarineu) - [Can Ferran](https://totarenys.cat/lloc/can-ferran) - [Can Saurí](https://totarenys.cat/lloc/can-sauri) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 18](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-18) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 19](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-19) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-28-30) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 29](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-29) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 32](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-32) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-33) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-4) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 44](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-44) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 52](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-52) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 6](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-6) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 7](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-7) - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-8) - [Cases del carrer d'Anselm Clavé, núms. 56-62](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-anselm-clave-nums-56-62) - [Escut de l'Ateneu](https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ateneu) - [Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc](https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-de-l-ateneu-arenyenc) - [Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler](https://totarenys.cat/lloc/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler) - [Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila) - [Sindicat Agrícola](https://totarenys.cat/lloc/sindicat-agricola) - [Torre del carrer Ample, Torre de Can Martí](https://totarenys.cat/lloc/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ateneu Arenyenc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-arenyenc [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Torre del carrer Ample, Torre de Can Martí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-ample-torre-de-can-marti [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-32 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Can Saurí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauri [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Can Catarineu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catarineu [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer d'Anselm Clavé, núms. 56-62». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-nums-56-62 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 52». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-52 [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-4 [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Escut de l'Ateneu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lateneu [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ferran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-2 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Sindicat Agrícola». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-5 [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila --- # Carrer Mirador del Maltemps > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-mirador-del-maltemps Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-mirador-del-maltemps» El carrer del Mirador del Mal Temps rodeja el turó o penya del Mal Temps, una elevació situada a llevant de la riera, davant del port.[^1] El turó fa 60 metres d'alçada sobre el nivell del mar.[^1] ## El recorregut El carrer comença i acaba a la plaça del Mal Temps, de manera que forma un circuit al voltant del turó.[^1] És un carrer asfaltat des del qual es veuen el nucli urbà i el mar.[^1] ## El planejament de 1990 Pel que fa a la penya del turó i a la d'altres indrets del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions, procurant fer cedir aquests terrenys perquè s'hi pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Penya del Mal Temps](https://totarenys.cat/lloc/penya-del-mal-temps) - [Penya del Portinyol](https://totarenys.cat/lloc/penya-del-portinyol) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Penya del Mal Temps». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps --- # Carrer Mossèn Patllari Rodà i Planes > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-mossen-patllari-roda-i-planes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-mossen-patllari-roda-i-planes» L'edifici és d'estil contemporani i es data entre els segles XIX i XX.[^1] ## L'edifici És una casa aïllada als quatre vents, situada entre els rials d'en Botifarra i de La Planeta.[^1] Té planta quadrangular i consta de planta baixa, planta pis i mirador.[^1] La composició és piramidal, i la casa s'assenta sobre una terrassa delimitada per murs de contenció amb contraforts, amb accés al jardí per escales.[^1] La primera planta disposa de més superfície que la segona i així compta amb terrasses a les façanes laterals i un porxo a l'entrada que actua de terrassa en planta pis.[^1] La coberta del primer pis és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia.[^1] Al centre s'alça el mirador, de planta quadrada, coberta plana i balustrada de coronament.[^1] ## Estat i ús L'estat de conservació és bo, l'ús actual és residencial i productiu, i no consta cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Horta del Pilar, Can Soler](https://totarenys.cat/lloc/horta-del-pilar-can-soler) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta del Pilar, Can Soler». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-del-pilar-can-soler --- # Carrer Pompeu Fabra > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-pompeu-fabra Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-pompeu-fabra» ## Un jaciment d'època romana Entre el carrer de la Riera del Pare Fita i el parc dels Països Catalans, al carrer de Calella, es va identificar el jaciment d'Horta Nova.[^1] El 1987, durant la confecció de la carta arqueològica del Maresme, s'hi va identificar un jaciment d'època romana.[^1] Entre els materials documentats hi havia fragments d'àmfora, vores de Pascual 1 i Laietana 1, un fragment de ceràmica campaniana B i fragments de doli.[^1] Les troballes fan pensar en un possible forn romà, datat entre el segle I aC i el canvi d'era.[^1] ## Edificis del carrer Al número 2 hi ha el col·legi de La Presentació, un edifici de l'any 1920, obra de Salvador Puiggròs, protegit com a BCIL.[^2] Les germanes de la Caritat Dominicanes de la Presentació de la Santíssima Verge, originàries de la ciutat francesa de Tours, es van establir a la vila el novembre de 1860.[^2] El 1923 les monges van deixar l'hospital i es van traslladar a l'edifici actual, que havien fet construir a l'altra banda de la riera, i es van centrar només en la docència.[^2] Als anys quaranta del segle XX, Cèsar Martinell va intervenir en la capella.[^2] Davant de la façana principal de l'escola hi ha una alineació de grans palmeres canàries, el darrer conjunt que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut.[^3] A la façana principal destaca el porxo d'entrada, amb quatre columnes i quatre pilars jònics, amb la coberta plana que fa de terrassa amb barana de balustrada.[^4] L'edifici es corona amb un ampli entaulament motllurat on s'observen quatre gàrgoles, una a cada cantonada.[^4] Estava gairebé als afores del poble, però amb la construcció de blocs d'habitatges del Patronat de Santa Maria quedà inclosa dins l'urbanisme de la vila.[^5] Al número 48 hi ha la masia Stella Maris, dels segles XVII-XX, amb una capella adossada a la façana de migdia i protegida com a BCIL.[^6] En l'eix central de la façana, a la planta pis, hi ha una finestra d'arc conopial trilobulat gòtic dentat, amb impostes decorades amb motius zoomorfs i antropomorfs.[^6] ## El parc dels Països Catalans El parc dels Països Catalans va néixer de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure, és de titularitat municipal i aplega grans pins pinyers.[^7] ## Llocs d'aquest carrer - [Parc dels Països Catalans](https://totarenys.cat/lloc/parc-dels-paisos-catalans) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Horta Nova». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-nova [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Col·legi de La Presentació». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-presentacio [^3]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Palmeres de l'escola Presentació». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Palauet Stella Maris». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-stella-maris [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Horta Matanzas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-matanzas [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Stella Maris». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/stella-maris [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Parc dels Països Catalans». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 --- # Carrer Sant Antoni > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-antoni Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-antoni» Can Goula, al número 1 del carrer de Sant Antoni, està protegida legalment com a bé cultural d'interès local (BCIL) i té ús residencial.[^1] ## Can Goula, al número 1 Can Goula, del tombant dels segles XIX i XX, és al número 1 del carrer.[^1] Fa cantonada amb el carrer del Bisbe Català.[^1] La parcel·la s'estén fins a l'avinguda de Pau Costa, paral·lela al carrer.[^1] És una casa de cos i mig, de planta baixa i dos pisos, formada per un cos principal, un pati i un pavelló posterior.[^1] La façana és simètrica, amb tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés i els laterals per finestres amb reixa de ferro.[^1] A la primera planta hi ha un balcó corregut de banda a banda, amb tres obertures, amb la llosana sostinguda per quatre cartel·les florals.[^1] A la segona planta hi ha una galeria de sis arcades de mig punt, delimitades per columnetes de secció cilíndrica.[^1] Un gran ràfec de fusta corona la façana, i a l'alçada de la galeria d'arcades, a la banda esquerra, hi ha un plafó ceràmic que representa Sant Jordi.[^1] El pavelló posterior té façana a l'avinguda de Pau Costa i consta de planta baixa i pis, amb una única obertura d'arc carpanell a la façana.[^1] ## Can Busquets, al número 10 Can Busquets, al número 10, és un edifici del segle XIX.[^2] És una casa de cos i mig entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, i façana orientada a llevant.[^2] La façana s'organitza en dos eixos: a la planta baixa, la porta i un gran finestral reixat; al primer pis, un balcó corregut; al segon, dos balcons.[^2] Entre les dues obertures del primer pis hi ha una fornícula amb una capella.[^2] Es destaca la reixa del finestral de la planta baixa, i la façana acaba amb una cornisa i una barana que alterna ferro i pilars d'obra.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Busquets](https://totarenys.cat/lloc/can-busquets) - [Can Goula](https://totarenys.cat/lloc/can-goula) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Goula». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-goula-0 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Busquets». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-1 --- # Carrer Sant Joan > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-joan Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-joan» ## Número 2 És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, i les golfes són una remunta posterior.[^1] Durant el segle XVIII probablement tenia l'aspecte d'una casa de cos, amb obertures humils emmarcades en pedra.[^1] L'aspecte actual prové d'una reforma del segle XIX, i la remunta es va afegir més tard.[^1] El programa ornamental de la reforma del segle XIX és d'estil eclèctic, amb elements clàssics com el balcó, amb la llosana suportada per dues mènsules.[^1] Un arquitrau amb medalló central on hi ha un escut familiar és suportat per pilars estriats amb la mínima expressió de capitell.[^1] Al costat del balcó hi ha una petita finestra amb esgrafiats damunt la llinda, amb una cràtera de la qual surten garlandes de flors.[^1] La planta baixa té dues entrades, una de més gran amb arc carpanell i una altra de més recent.[^1] Damunt l'accés secundari hi ha un òcul oval que dona llum a l'escala.[^1] ## Número 4 És una casa de cos entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i el pis superior és una remunta posterior.[^2] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures.[^2] A la planta baixa hi ha un portal amb porta de fusta de doble batent, brancals i llinda de pedra motllurada, i una finestra lateral reixada.[^2] Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro, brancals i llinda de pedra.[^2] La llinda del portal porta gravada la data de 1736, mig tapada per una canal de plàstic de cables.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2) - [Casa del carrer de Sant Joan, núm. 4](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Joan, núm. 4». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4 --- # Carrer Sant Narcís > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-narcis Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-sant-narcis» El carrer de Sant Narcís, on hi ha la residència geriàtrica, és un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré.[^1] ## La residència geriàtrica L'edifici de la residència és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, planta baixa i tres pisos.[^1] La façana de la residència geriàtrica destaca per la composició simètrica, tot i que una porta de garatge, al costat esquerre de la porta d'entrada, trenca aquesta simetria.[^1] Les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, que contrasta amb el color crema del parament.[^1] Les Filles de Sant Josep van fundar la institució el 1894 i hi van servir fins al 2001, quan va passar a mans públiques.[^1] Segons la fitxa del refugi, l'edifici es va aixecar a la segona meitat del segle XIX per instal·lar-hi una escola pública, però a finals de segle es destinà a hospital, regentat per les Germanes de Sant Josep.[^2] Des del 1958 té la categoria de geriàtric municipal.[^2] ## El refugi antiaeri Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que el comunica amb l'edifici Xifré.[^1] El refugi, construït el 1937 durant la Guerra Civil, protegia la població dels bombardejos.[^2] És una galeria excavada al sauló, d'1,20 metres d'amplada per 2,25 d'alçada i uns cinquanta metres de llargada, coberta amb volta catalana.[^2] Tres trams d'escales salven el desnivell entre el geriàtric i l'edifici Xifré.[^2] Les paraules apareixen escrites en castellà, ja que la majoria de gent del Xifré eren refugiats provinents d'altres punts de la península.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Antic Hospital d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/antic-hospital-d-arenys-de-mar) - [Gegants i figures festives d'Arenys de mar](https://totarenys.cat/lloc/gegants-i-figures-festives-d-arenys-de-mar) - [Refugi del geriàtric](https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-geriatric) - [Residència geriàtrica municipal](https://totarenys.cat/lloc/residencia-geriatrica-municipal) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Residència geriàtrica municipal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del geriàtric». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-geriatric --- # Carrer Santa Rita > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-santa-rita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-santa-rita» El carrer de Santa Rita és un carrer petit que s'estén entre el carrer de Bareu i el Rial de Pau Costa.[^1] Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i es considera un conjunt arquitectònic del segle XX.[^1] ## Les casetes El conjunt el formen casetes entre mitgeres, cadascuna amb un petit pati davanter.[^1] Els patis queden separats del vial públic per un mur de pedra amb sòcol de pedra i reixa de ferro.[^1] L'entrada del carrer queda delimitada per pinacles coronats per florons en forma de pinya.[^1] Les cases tenien originàriament una sola planta, i una reforma moderna n'ha afegit una remunta.[^1] Eren les cases dels treballadors i treballadores de la fàbrica de gènere de punt, però van ser derruïdes i reconstruïdes.[^1] ## El rellotge de sol del número 11 A la casa del número 11 hi ha un rellotge de sol vertical orientat al sud, situat al capcer de la balconera.[^2] És un rellotge esfèric que aprofita la forma decorativa de la balconada d'un seguit de cases adossades.[^2] Està fet de guix retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície.[^2] Les línies horàries, en xifres romanes, van de les 6 del matí a les 6 de la tarda.[^2] Al centre hi ha una rosa dels vents, i a la part superior hi figuren la data «2002» i el cap de dos àngels bufant els núvols.[^2] El rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb la referència 2387.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Carrer de santa Rita](https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-santa-rita) - [Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de santa Rita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rita [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 --- # Carrer Sta. Clara > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-clara Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-clara» Al número 16 del carrer de Santa Clara hi ha el convent de les Clarisses, un conjunt d'edificis format per l'església, les dependències del convent, una masoveria i un jardí.[^1] Les dades del conjunt el situen al segle XX, l'any 1905, amb autoria de Salvador Oller, i el recullen com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[^1] ## L'església L'església té la façana al carrer de Santa Clara, amb planta rectangular i una sola nau.[^1] L'entrada és elevada respecte del carrer i cal pujar quatre graons per accedir-hi.[^1] La porta té llinda recta amb un arc ogival al damunt, emmarcats amb una filera de maons.[^1] Al timpà hi ha un plafó ceràmic de Doy, del 1991, amb Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre.[^1] Damunt l'entrada hi ha un rosetó amb vitrall, i el coronament triangular de la façana, amb cornisa dentada de maons, està presidit per una creu.[^1] ## Els cossos laterals Segueixen el mateix programa ornamental que l'església, amb sòcol, emmarcaments i coronament de maó vist.[^1] ## Les clarisses i la vida del convent El convent fou fundat per la congregació de les Clarisses, monges de clausura que rentaven i planxaven la roba blanca que els portava la gent d'Arenys.[^1] Quan hi havia un casament a la família, els portaven ous perquè preguessin pel bon matrimoni.[^1] El 1953, amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara, es van editar uns goigs que es canten al monestir.[^2] La lletra és de mossèn Pere Ribot, la música del mestre X. Maymí, d'Arenys de Mar, i els boixos d'Antoni Gelabert.[^2] Actualment s'està reformant l'edifici per acollir-hi la biblioteca municipal, ara situada a Can Juncosa.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Convent de les Clarisses](https://totarenys.cat/lloc/convent-de-les-clarisses) - [Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-d-arenys-de-mar) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Convent de les Clarisses». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-clarisses [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar --- # Carrer Sta. Maria > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-sta-maria» El número 7 del carrer de Santa Maria correspon al convent dels Caputxins, la part pública del qual és l'església, a la qual s'accedeix des del carrer de Santa Maria.[^1] El carrer dona accés a l'església del convent, que enllaça amb la Riera.[^1] ## Els orígens dels caputxins La primera comunitat de caputxins es reuní l'any 1618 a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat, al turó on avui hi ha el cementiri.[^1] El 1620 es bastí un nou edifici a la Plana del Convent, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, que el 1632 fou reemplaçat per un tercer convent, més sòlid.[^1] Aquest tercer convent va subsistir fins a l'exclaustració de 1835.[^1] Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l'adquirí, hi va situar la famosa granja avícola «Paraíso».[^1] La vida conventual es va restaurar efectivament l'any 1879.[^1] ## El convent i l'església actuals Quan es va traslladar el noviciat d'Arenys al convent de Manresa, es van començar les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.[^1] L'església, dedicada a la Visitació de la Mare de Déu, es va inaugurar el 2 d'agost de 1929.[^1] És d'una sola nau amb arcs apuntats i té una portalada lateral que s'obre al carrer de Santa Maria.[^1] El convent s'organitza en tres parts: l'església, les dependències conventuals, disposades al voltant d'un claustre en forma de «U», i el jardí, situat a la part posterior.[^1] El campanar és de l'any 1930.[^1] Actualment el convent acull el noviciat i els joves estudiants.[^1] ## Guerra Civil, capella i devoció Dos dies després de l'inici del cop d'estat, el convent fou cremat per revolucionaris vinguts de Barcelona i Mataró.[^2] Durant la Guerra Civil espanyola, l'església va ser convertida en taller de fusteria i el convent en alberg de refugiats.[^1] Al subsòl del Turó hi ha un refugi antiaeri excavat en galeria en el sauló, amb volta i parets laterals de maó.[^2] Per damunt del convent, al Pla dels Frares, hi ha una capella moderna de planta quadrada amb un petit porxo.[^3] Els goigs a la Mare de Déu del Bon Viatge es canten al convent el 2 de juliol, dia de la seva festa.[^4] Aquesta advocació era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, sobretot en la navegació i la pesca.[^4] ## Llocs d'aquest carrer - [Capella dels Caputxins](https://totarenys.cat/lloc/capella-dels-caputxins) - [Convent dels Caputxins](https://totarenys.cat/lloc/convent-dels-caputxins) - [Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge) - [Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.](https://totarenys.cat/lloc/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxin) - [Refugi del Convent dels Caputxins](https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-convent-dels-caputxins) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Convent dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-caputxins [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Convent dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-convent-dels-caputxins [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Capella dels Caputxins». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge --- # Carrer d'Avall > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-avall» El carrer d'Avall discorre paral·lel a la costa i és un dels més antics de la població, potser el més llarg.[^1] ## Les torres de defensa i les cases dels segles XVI i XVII La Torre de Can Cabirol, al número 10, és una antiga torre de defensa de planta rectangular, de la qual només es veu la façana sud.[^2] Pertanyia a la casa Cabirol, que donava a la riera.[^2] La Torre d'en Llobet, al número 43, a la cantonada amb el carrer de Jaume Borrell, és una torre de defensa cilíndrica del segle XVI.[^3] Va ser construïda l'any 1560 per defensar el veïnat de Sa Boada dels atacs dels pirates.[^3] Can Pol, al número 25, fa cantonada amb el carrer d'en Riera i té com a element més característic una garita defensiva a la segona planta.[^4] Segons una placa de marbre col·locada a la façana, a mitjan segle XVII el noble Marc Antoni Ferrer hi va fer construir una gran casa fortificada.[^4] La mateixa placa recorda que l'actual edifici de Can Pol reconstrueix els principals elements de l'anterior i que va ser inaugurat el 9 d'abril del 2000.[^4] Aquesta casa ha estat coneguda successivament com a casa Pujol i casa Pastor.[^4] Ca l'Abadal, al número 9, és una casa del segle XVI amb un portal rodó dovellat en planta baixa, a l'eix de l'esquerra o de llevant.[^1] Can Manel Recader, al número 7, també és del segle XVI i té un portal rodó dovellat en planta baixa, a l'eix central.[^5] Aquesta casa va portar el nom de Can Manel Recader en el seu darrer període, entre 1895 i 2001, i la darrera reforma és de l'any 2001.[^5] ## Cases del segle XVIII Can Casas, al número 16, és una casa del segle XVIII que fa cantonada amb el carrer d'en Riera.[^6] Can Buixalleu, al número 44, té esculpits a la dovella central unes inicials i l'any 1783.[^7] Entre les finestres de la segona planta hi ha un plafó ceràmic amb la Mare de Déu de Montserrat.[^7] La casa del número 38-40, del segle XVIII, és un conjunt de dos habitatges amb un programa arquitectònic únic.[^8] El coronament de la façana d'aquesta casa porta l'any de construcció, 1907, sota unes inicials.[^8] La casa del número 33 té a la planta baixa dues obertures d'arc carpanell i, a la part central de l'últim pis de la façana principal, una galeria de cinc petits arcs de mig punt.[^9] El balcó corregut del primer pis d'aquesta casa presenta un revestiment de sota balcó fet amb rajoles de ceràmica esmaltada decorades amb motius florals.[^9] ## Les cases del segle XIX i principis del XX Can Robert, al número 5, és una casa de 1860 amb balcons de baranes de ferro forjat i llosanes sostingudes per mènsules amb decoració floral.[^10] Els balcons d'aquesta casa estan suportats per quatre mènsules de terracota que representen bustos femenins al primer pis.[^11] Els números 37-39 són dues cases bessones que havien estat l'antiga impremta Tatjé.[^12] Els números 47 a 51 formen un grup de tres cases que comparteixen construcció i programa ornamental.[^13] Al número 24, la casa fa cantonada amb la plaça de Francesc Flos i Calcat, que es forma on el carrer s'eixampla.[^14] Al número 67, la casa fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell.[^15] ## Elements singulars Una gran escalinata de pedra amb forma de corba uneix el carrer d'Avall amb el carrer d'Amunt.[^16] Als números 30-32, durant les obres de reforma dels habitatges de l'any 1988 van aparèixer tres dipòsits construïts amb totxo i morter de calç, datats a finals del segle XIX o principis del XX.[^17] Antoni Pasqual, nascut a Arenys el 1643, fill d'una família benestant, vivia amb els seus pares al casal familiar del carrer d'Avall.[^18] Des de Roma hi va fer arribar les relíquies de santa Amància, que van ser dipositades a l'oratori privat del casal i hi van restar més d'un segle.[^18] ## Llocs d'aquest carrer - [Antiga impremta Tatjé](https://totarenys.cat/lloc/antiga-impremta-tatje) - [Ca l'Abadal](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-abadal) - [Can Buixalleu](https://totarenys.cat/lloc/can-buixalleu) - [Can Casas](https://totarenys.cat/lloc/can-casas) - [Can Manel Recader](https://totarenys.cat/lloc/can-manel-recader) - [Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer](https://totarenys.cat/lloc/can-pol-can-marc-antoni-ferrer) - [Can Robert](https://totarenys.cat/lloc/can-robert) - [Carrer d'Avall, núm. 30-32](https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-avall-num-30-32) - [Casa del Carrer d'Avall, núm. 41](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-41) - [Casa del Carrer d'Avall, núm. 45](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-45) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 24](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-24) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 26](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-26) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 29](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-29) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-33) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 34](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-34) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 36](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-36) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 38-40](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-38-40) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 67](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-67) - [Casa del carrer d'Avall, núm. 69](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-69) - [Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-d-avall-nums-47-51) - [Escalons del carrer d'Avall](https://totarenys.cat/lloc/escalons-del-carrer-d-avall) - [Goigs dedicats a Santa Amància](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-amancia) - [Torre d'en Llobet](https://totarenys.cat/lloc/torre-d-en-llobet) - [Torre de Can Cabirol](https://totarenys.cat/lloc/torre-de-can-cabirol) - [casa a la plaça de Flos i Calcat, 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-a-la-placa-de-flos-i-calcat-33) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Abadal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-0 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Torre de Can Cabirol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-cabirol [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Torre d'en Llobet». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-llobet [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Can Pol, Can Marc Antoni Ferrer». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-can-marc-antoni-ferrer [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Can Manel Recader». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manel-recader [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Can Casas». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-5 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Can Buixalleu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixalleu [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 38-40». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-38-40 [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-33 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Can Robert». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert-1 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Avall, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-45 [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Antiga impremta Tatjé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-impremta-tatje [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-davall-nums-47-51 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-24 [^15]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 67». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-67 [^16]: Jordi Montlló Bolart. «Escalons del carrer d'Avall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-del-carrer-davall [^17]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Avall, núm. 30-32». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-davall-num-30-32 [^18]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Amància». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-amancia --- # Carrer d'en Draper > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-draper» Can Xacó, una masia, es troba al número 43 del carrer de Joan Draper.[^1] El rellotge de sol de matí de Can Mils consta al número 1 del carrer de Joan Draper i Fossas.[^2] ## Can Xacó Can Xacó, al número 43, és una masia de construcció contemporània que ha tingut ampliacions i modificacions en diferents èpoques.[^1] El cos principal actual data de 1927 i té planta baixa i pis.[^1] La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i s'organitza en tres eixos; a l'eix central destaca un balcó amb barana de ferro al primer pis.[^1] Al costat de la finestra d'accés hi ha un rellotge de sol i una capella dedicada a Sant Antoni.[^1] La casa tenia un forn de pa, que es va enderrocar per ampliar els espais interiors, i conserva l'edifici de les antigues porqueres.[^1] Hi havia també un celler on es premsava el raïm, i finques veïnes hi anaven a premsar la verema.[^1] Figura al catàleg de masies en SNU amb la referència E-03.[^1] ## Els rellotges de sol de Can Mils A la façana de migdia de Can Mils hi ha un rellotge de sol vertical declinant, obra de Santiago Alsina i Borrell.[^2] El quadrant mostra un sol antropomorf amb 24 raigs, i les línies horàries van de les 7 del matí a les 4 de la tarda.[^2] La línia de les dotze del migdia finalitza amb una campana amb batall, que representa el toc de l'Àngelus.[^2] A la façana de ponent hi ha un segon rellotge, totalment simètric amb el de migdia.[^3] Santiago Alsina i Borrell va ser fill de Josep Alsina i Farré, fundador de l'empresa, i va treballar en estucats ornamentals de façanes d'edificis mataronins.[^3] El rellotge de sol de tarda de Can Mils consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 2259.[^3] ## La barraca de vinya La barraca de Can Xacó és una barraca de vinya del tipus de tartana, amb una coberta en forma de vela de tartana feta de maó pla.[^4] Servia per guardar les eines de la vinya i com a aixopluc dels pagesos.[^4] Les barraques de vinya sovint tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi el brou bordelès, que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.[^4] ## Llocs d'aquest carrer - [Barraca de Can Xacó](https://totarenys.cat/lloc/barraca-de-can-xaco) - [Can Xacó](https://totarenys.cat/lloc/can-xaco) - [Rellotge de sol de matí de Can Mils](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils) - [Rellotge de sol de tarda de Can Mils](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-5 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de matí de Can Mils». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-mils [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de tarda de Can Mils». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Barraca de Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco --- # Carrer d'en Flori > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-flori Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-d-en-flori» ## El número 2: Can Forada El rellotge de sol és de tipus vertical declinant i està orientat al sud-est.[^1] Se situa sota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa.[^1] Té forma oval, amb una sanefa negra que el tanca, i unes xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda.[^1] Aquest rellotge fou pintat damunt d'un altre de més antic, i el gnòmon de ferro és l'original.[^1] Al costat dret hi ha una altra figura ovoide amb l'any 1841, que correspon a la reforma o a la construcció de l'edifici.[^1] ## Conservació i registre El rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 2387.[^1] En les fotografies de F. Padrós del 2005 el fons del rellotge era de color sorrenc i ja es veia repintat de color groc – ocre; en la revisió del maig del 2015, d'A. Andrés, l'interior de l'ovoide era de color verd.[^1] L'element té un estat de conservació bo i no disposa de cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rellotge de sol de Can Forada](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-forada) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Forada». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada --- # Carrer de Ponent > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-ponent Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-ponent» Al número 43 del carrer de Ponent hi ha Can Xacó, a la façana del qual hi ha un rellotge de sol.[^1] ## El rellotge de sol de Can Xacó El rellotge és a la façana orientada a migdia, a la dreta del balcó central, i és de tipus vertical declinant.[^1] Té forma oval i es va fer amb un suport de morter de calç damunt de l'arrebossat de la façana, pintat de color blanc.[^1] El gnòmon és una vareta de ferro, i també són de ferro les hores, representades amb xifres romanes.[^1] Les dades del patrimoni l'inclouen entre els elements contemporanis dels segles XX-XXI, amb dates de 1927 i 2022, i el seu ús actual és ornamental.[^1] Quan es va fotografiar, l'any 2005, només en conservava el suport de morter de calç de la paret.[^1] Es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.[^1] Consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 2260.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rellotge de sol de Can Xacó](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-xaco) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Xacó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco --- # Carrer de Sant Pere > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-pere» ## Una casa del segle XVIII El número 3 és una casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis.[^1] La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] El portal d'entrada és d'arc escarser i amb brancals de pedra granítica treballada.[^1] La casa és deshabitada i l'accés està tapiat amb maons; té el portal en planta baixa i una petita finestra a la planta pis.[^1] ## El Col·legi Cassà El número 43 correspon al Col·legi Cassà, un gran edifici construït amb finalitats educatives, la façana principal del qual ocupa un bon tram del carrer.[^2] Les finestres tenen un recreixement que les emmarca, amb un tema floral central a la part de la llinda.[^2] La façana té l'arrebossat rugós a la part baixa, a manera de sòcol, i llis i pintat de color crema a la resta.[^2] L'edifici escolar el va promoure el Patronat de les Escoles Catòliques del Marqués de la Quadra, que el 1905 va rebre les rendes del llegat de Joan Baptista Cassà per sostenir-lo.[^2] Els Germans Gabrielistes se'n van encarregar fins al 1969, i després se'n va fer càrrec la parròquia.[^2] ## Una casa dels segles XIX-XX El número 45 és una casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla, d'ús residencial.[^3] La façana s'organitza en dos eixos verticals: a la planta baixa hi ha la porta d'arc escarser, de fusta a doble batent, i una finestra reixada, i al pis un balcó amb barana de ferro i una finestra.[^3] El parament és llis i arrebossat, amb emmarcament al voltant de les obertures, i la façana es corona amb una barana d'obra.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de Sant Pere, núm. 3](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3) - [Casa del carrer de Sant Pere, núm. 45](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45) - [Col·legi Cassà](https://totarenys.cat/lloc/collegi-cassa) - [Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana](https://totarenys.cat/lloc/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Pere, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Col·legi Cassà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-cassa [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de Sant Pere, núm. 45». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45 --- # Carrer de Sant Rafael > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-rafael» El carrer de Sant Rafael està format per cases de cos entre mitgeres i va de sud-est a nord-oest.[^1] Per un extrem arriba al carrer de Sant Pere i a la Baixada de Sant Rafael, i per l'altre al carrer de Josep Baralt i de Joaquim Ruyra.[^1] ## Els números 6 a 24 Les cases d'aquest tram tenen planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana.[^1] A la planta baixa hi ha un portal i una finestra reixada; el portal sol tenir brancals, llinda i ampit de pedra.[^1] Moltes cases d'aquest tram han estat modificades i han perdut la tipologia originària; és el cas dels números 6, 14 i 22.[^1] Destaquen per la seva preservació tipològica les cases dels números 16, 18 i 20.[^1] El conjunt dels números 6 a 24 és un bé catalogat amb protecció legal com a BCIL, del segle XIX.[^1] ## Del número 17 al 31 En el tram de carrer que va del número 17 al número 31 es pot veure la seqüència constructiva d'una renglera de cases de cos, només interrompuda per construccions posteriors.[^2] El número 27 és el més afectat per aquestes intervencions, i els números 19, 21, 23 i 25 ho són en part.[^2] Del número 17 destaca el portal d'arc escarser.[^2] Els números 29 i 31 són dues cases de planta baixa i pis, sense remunta, que conserven portals amb brancals i llindes de pedra treballada.[^3] El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.[^3] ## Vila Betània Al número 33 hi ha un gran edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, actualment una residència.[^4] A la segona planta destaca un balcó corregut amb barana de ferro i tres accessos, i la cantonada septentrional pren la forma arrodonida.[^4] Durant la Guerra Civil, la congregació religiosa de l'edifici va quedar sota la protecció del consolat francès.[^4] A finals del 1938 la capella principal es va reobrir i va fer d'església parroquial, perquè el temple de Santa Maria servia de garatge.[^4] A l'edifici hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil.[^4] ## Llocs d'aquest carrer - [Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24](https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24) - [Cases del carrer de Sant Rafael, núm.29-31](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num-29-31) - [Obertures de les cases del carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25](https://totarenys.cat/lloc/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25) - [Vila Betània](https://totarenys.cat/lloc/vila-betania) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Obertures de les cases del carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de Sant Rafael, núm.29-31». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num29-31 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Vila Betània». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-betania --- # Carrer de Sant Ramon > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-ramon Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-sant-ramon» Al número 15 del carrer de Sant Ramon hi ha la façana posterior de Can Torrent de la Mina, un edifici del segle XX.[^1] ## Can Torrent de la Mina És una casa entre mitgeres que té la façana principal al carrer de la Torre i que dona al carrer de Sant Ramon per darrere.[^1] L'estil arquitectònic que mostra es coneix com de «l'estarperlo».[^1] Hi destaquen les obertures de mig punt, interiors i exteriors, amb predomini del vidre.[^1] Entre els elements ornamentals hi ha les teules, les rajoles, la forja, les mènsules i els esgrafiats.[^1] El conjunt reflecteix la influència del noucentisme, tant en els detalls ornamentals com en la tendència a crear espais lluminosos i oberts.[^1] L'edifici està en bon estat de conservació, s'utilitza com a residència i no té cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Torrent de la Mina](https://totarenys.cat/lloc/can-torrent-de-la-mina) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Torrent de la Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina --- # Carrer de Vilà i Mateu > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-vila-i-mateu» Francesc Xavier Vilà i Mateu, religiós català, va néixer a Arenys de Mar el 1851.[^1] Va ser sacerdot i bisbe catòlic, i va morir a Hagåtña el 1913.[^1] ## Els números 1 i 3 El número 1 fa cantonera entre el carrer i la Riera del Bisbe Pol.[^2] Té planta baixa i pis, amb un altre pis més endarrerit, i a la planta baixa hi ha un local comercial i la porta d'entrada.[^2] El balcó corregut de la planta pis ocupa tota la façana principal i s'adossa a la tribuna que dona a la façana de la Riera del Bisbe Pol.[^2] El número 3 és una casa entre mitgeres amb planta baixa, pis i una remunta enretirada de la façana.[^3] El vestíbul s'enlaira sobre el nivell del carrer i s'hi accedeix per uns graons.[^3] ## Els números 10 i 12 El número 10 és un bloc d'habitatges de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs a dues aigües.[^4] La façana és simètrica, amb un arrebossat que imita carreus buixardats.[^4] Una sèrie de franges esgrafiades amb motius geomètrics i florals, situades sota els balcons, ajuden a trencar l'homogeneïtat general de la façana.[^4] Hi destaquen la porta de fusta de doble batent i el balcó amb la barana de ferro.[^5] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 1](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-1) - [Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-10) - [Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 12](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-12) - [Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 3](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-3) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Francesc Xavier Vilà i Mateu» (Q19290964). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19290964 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-1 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-3 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-10 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Vilà i Mateu, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-vila-i-mateu-num-12 --- # Carrer de l'Església > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-esglesia» ## Les cases de cos El número 15 és una casa de planta baixa i pis, amb un portal dovellat d'arc de mig punt.[^1] Una rajola damunt la dovella central hi indica l'any de construcció, 1575.[^1] A l'interior d'aquesta casa s'ha conservat l'embigat original, i a la planta baixa s'ha respectat l'estructura de la cuina, amb elements originals com la pica de pedra i la llar de foc.[^1] El número 6 conserva un portal de 1766, amb la llinda de pedra treballada on la dovella central deixa veure, gravat, l'any de construcció.[^2] Aquesta casa, que originàriament tenia planta baixa i pis, ara en té tres de pisos.[^2] Can Guri, al número 16, és una casa del segle XVIII amb planta baixa i dos pisos; al portal d'entrada destaca un escut de pany austriacista.[^3] La casa del número 7, de planta baixa, pis i golfes, té un portal d'arc escarser amb brancals i llinda de pedra treballada.[^4] Les golfes d'aquesta casa són una remunta posterior.[^4] En aquest mateix número 7 hi ha una rajola de Martí Doy que representa la Mà de Guido.[^5] ## Església, rectoria i devocions La rectoria, al número 24, és un edifici del segle XIX amb protecció com a BCIL, amb façana de programa neoclàssic.[^6] Era l'habitatge dels capellans de la parròquia i també es coneix com a Can Victoriano.[^6] Té també una entrada per la Riera, on hi ha un casal parroquial.[^6] Al número 24 hi ha la talla d'un Crist agònic a la creu, del segle XVII, procedent de l'ermita del Mont Calvari.[^7] Segons la tradició, l'ermita del Mont Calvari fou fundada per Hipòlit Doy, i era un lloc emblemàtic per als pescadors arenyencs.[^8] ## L'Hospital Vell, el teatre i els museus L'Hospital Vell, als números 41-43, és un edifici del segle XVIII protegit com a BCIL, que fa cantonada amb el carrer de Frederic Marès.[^9] Tenia una capella dedicada a Sant Jaume, consagrada l'any 1604, que ara forma part del museu.[^9] Al costat de l'hospital es va bastir un teatre l'any 1828 per subvencionar-lo.[^9] El Teatre Principal, als números 45-47, es construí a la casa d'en Beulaigua, que el consistori va comprar el 1828.[^10] La darrera reforma es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005.[^10] Can Baralt, al número 39, és una casa del segle XVIII on Josep Baralt i Torras va fundar el 1779 la Reial Escola Nàutica d'Arenys.[^11] Avui acull la col·lecció de minerologia donada per Joaquim Mollfulleda i Borrell.[^11] El Museu d'Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983 sota el nom de Museu Marès de la Punta.[^12] Al pati del Museu Mollfulleda s'hi instal·là el mosaic Marinarenys, d'Armand Olivé Milian, de 1975.[^13] ## Llocs d'aquest carrer - [Blaudemar](https://totarenys.cat/lloc/blaudemar) - [Can Baralt](https://totarenys.cat/lloc/can-baralt) - [Can Guri](https://totarenys.cat/lloc/can-guri-2) - [Casa del carrer de l'Església, núm. 6](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-6) - [Casa del carrer de l'Església, núm. 7](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-esglesia-num-7) - [Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-arqueologica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció d'exvots del Montcalvari](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-exvots-del-montcalvari) - [Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-historia-i-etnografica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-minerologia-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-nautica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Crist del Mont Calvari](https://totarenys.cat/lloc/crist-del-mont-calvari) - [Goigs dedicats a Sant Elm](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-elm) - [Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno) - [Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta) - [Hospital Vell](https://totarenys.cat/lloc/hospital-vell) - [Marinarenys](https://totarenys.cat/lloc/marinarenys) - [Rajola de la mà de Guido](https://totarenys.cat/lloc/rajola-de-la-ma-de-guido) - [Rectoria](https://totarenys.cat/lloc/rectoria) - [Teatre principal](https://totarenys.cat/lloc/teatre-principal) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Blaudemar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaudemar [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Església, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-6 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Església, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-7 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Rajola de la mà de Guido». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-la-ma-de-guido [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Rectoria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-24 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Crist del Mont Calvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mont-calvari [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció d'exvots del Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Hospital Vell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell-0 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Teatre principal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-principal [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Can Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baralt [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Marinarenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys --- # Carrer de l'Olivar > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-olivar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-l-olivar» Al carrer de l'Olivar, núm. 10, hi ha una casa residencial del segle XX d'estil contemporani.[^1] ## La casa del número 10 La casa és en un tombant del carrer i la façana, que s'orienta a ponent, no queda alineada amb la via.[^1] Formalment imita una masia d'estil basilical: el cos central és més elevat, amb doble coberta i carener perpendicular a la façana.[^1] Els cossos laterals són més baixos, i la coberta hi desaigua al costat.[^1] Una tanca d'obra i un barri separen la casa del carrer.[^1] ## Un element destacat A la casa destaca un plafó ceràmic amb una representació policroma de Sant Llorenç de Brindis, obra de Joan Baptista Guivernau.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-l-olivar-num-10) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lolivar-num-10 --- # Carrer de la Font > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-font Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-font» Les fonts consultades descriuen la casa del número 20 del carrer de la Font, una casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] ## Número 20 La casa del número 20 és un edifici residencial entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis.[^1] Està coberta amb teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La façana s'organitza en dos eixos verticals definits per les obertures; l'eix principal, on hi ha el portal d'entrada i el balcó, és el que ha conservat els elements originaris de l'edifici, del segle XVIII.[^1] L'eix del costat, en canvi, ha estat reformat amb finestres modernes.[^1] El portal és d'arc escarser, amb brancals i llinda de pedra treballada, i la finestra del balcó també té l'emmarcament de pedra treballada amb llinda recta.[^1] El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol de plaques de factura moderna a la planta baixa.[^1] ## Número 22 La casa del número 22 també és un habitatge entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües.[^2] A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i, al costat, una finestra reixada amb trencaaigües piramidal.[^2] El portal, d'arc escarser, està emmarcat amb pedra treballada i a la clau de la llinda hi ha gravada la data de 1784.[^2] Al primer pis hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro, emmarcat amb brancals i llinda recta de pedra, i damunt la llinda hi ha una politja.[^2] Al costat del balcó hi ha una petita finestra amb ampit motllurat, pintat del mateix color rogenc que la façana.[^2] La façana és llisa i arrebossada, i la corona una cornisa volada on es recullen les aigües pluvials.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de la Font; núm. 20](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-20) - [Casa del carrer de la Font; núm. 22](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-font-num-22) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Font; núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-num-20 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Font; núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-num-22 --- # Carrer de la Plana > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-plana Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-plana» ## La finca El Paraiso La finca s'alça sobre un promontori que domina la població, al final d'un carrer de forta pujada.[^1] L'edifici data de 1864 i té protecció legal com a BCIL.[^1] El cos principal té planta baixa i dos pisos, i s'hi aixeca una torreta octogonal.[^1] La façana principal s'organitza simètricament en cinc eixos, i damunt de cada trencaaigües hi ha un medalló amb bustos de terracota.[^1] A la finca es conserva un hivernacle d'estil isabelí amb pilastres adossades.[^1] ## Història de la finca Salvador Castelló i Sala, que havia estat propietari d'un ingenio de sucre a Matanzas, va comprar el 1858 un antic convent de frares caputxins.[^1] Hi volia aclimatar i produir plantes i fruites d'origen americà, i el conjunt va rebre el nom de Paraiso.[^1] El 1894 el Paraiso es va convertir en granja i, dos anys més tard, en el primer centre de l'Estat destinat a granja-escola per a formar professionals dedicats a l'explotació de les aus domèstiques; avui continua activa com a Reial Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar.[^1] ## El mural A la cantonada de Plana del Paradís amb el carrer Pla dels Frares hi ha un mural de Ricard Ferran, conegut com a UllDistret, pintat el 8 de març de 2023 amb motiu del dia internacional de la dona.[^2] La composició mostra una silueta de dones que miren el palmell obert d'una mà, on es pot llegir «NI UNA + NI 1 MENYS!!!», sobre un fons fúcsia amb estrelles.[^2] A l'angle de la paret el mural continua amb el símbol del feminisme i la llegenda «FEMINISME DE CARRER».[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Finca El Paraiso](https://totarenys.cat/lloc/finca-el-paraiso) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Finca El Paraiso». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-el-paraiso [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural "Ni una més ni una menys"». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys --- # Carrer de la Platja de Cassà > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-platja-de-cassa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-platja-de-cassa» Les fonts consultades descriuen una casa entre mitgeres del número 12 del carrer de la Platja de Cassà, de planta baixa i dos pisos.[^1] ## Una casa entre blocs de pisos La casa del número 12 és un edifici residencial d'estil contemporani, datat entre els segles XIX i XX.[^1] Està encabida entre blocs de pisos moderns i té planta baixa i dos pisos.[^1] La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] A la planta baixa hi ha una porta de fusta de doble batent i, al costat, una finestra reixada.[^1] Hi ha un balcó corregut amb llosana sostinguda per cinc mènsules i barana de balustrada.[^1] Damunt les llindes hi ha un trencaaigües amb un motiu vegetal central.[^1] La casa té una galeria amb doble arc carpanell sostingut per una columna estriada amb capitell octogonal.[^1] La planta de la galeria sembla una remunta posterior, perquè trenca el joc programàtic de les dues plantes inferiors, tot i que la balustrada actua com a element de connexió.[^1] ## El rellotge de sol Al número 4 hi ha un rellotge de sol vertical declinant, obra de l'any 2007.[^2] Està situat en una estructura de ventilació de la teulada d'un edifici de pisos.[^2] És una placa metàl·lica quadrada i pintada, visible des de l'altre costat de la via del tren.[^2] Les hores, fetes amb plantilla i en xifres àrabs, van de les cinc del matí a les cinc de la tarda.[^2] El gnòmon és una vareta d'acer que surt del centre de l'astre.[^2] El seu autor, Francesc Clarà i Fradera, és enginyer tècnic i es va interessar per la gnomònica en jubilar-se, el 1991.[^2] El rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 4387.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de la Platja de Cassà, núm. 12](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12) - [Estació d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/estacio-d-arenys-de-mar) - [Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de la Platja de Cassà, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa --- # Carrer de la Torre > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-torre» El carrer de la Torre pren el nom d'una torre de defensa de planta rodona, construïda cap a l'any 1560, que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom.[^1] Les primeres cases que s'hi van aixecar, a finals del segle XVI, eren conegudes com les cases d'en Xiot.[^1] Els veïns presumeixen que és el carrer més recte d'Arenys, perquè es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, dedicats a amidar carrers.[^1] ## Del número 1 al 13 El carrer comença a la cruïlla amb el carrer del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució.[^1] La casa del número 1 fa cantonada amb el carrer del Bisbe Pasqual i té un balcó corregut a la planta pis, que s'obre a la cantonada, amb una capelleta buida just a l'aresta de les dues façanes.[^2] Damunt la finestra de la planta baixa del número 1 hi ha un plafó ceràmic que recorda que el carrer era conegut com a carrer de la torre del pobre home i que és el més recte dels antics carrers d'Arenys.[^2] Els veïns van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i li fan una festa el dia del seu natalici.[^1] Les capelletes es van destruir durant la Guerra Civil i es van refer després de la guerra; més tard se'n va aixecar una altra, dedicada a la Mare de Déu del Carme, al número 22.[^1] A la casa del número 11, entre el balcó i la finestra del primer pis, hi ha una capelleta de punt rodó amb una imatge de Sant Jaume a cavall.[^3] La casa del número 13 té planta baixa, pis i golfes, i un balcó corregut al primer pis.[^4] ## Del número 2 al 33 Can Xico de l'Òpera, al número 2, és una casa amb pati davanter, de planta baixa i dos pisos, feta l'any 1915 pel propietari i arquitecte Joan Bruguera i Roget.[^5] Té BCIL i el nom li ve del propietari, en Xicu, que era el cap de la claqué del Liceu.[^5] La façana està pintada d'un color siena ataronjat amb sanefes florals, i la casa té un cert aire de Sezession vienesa.[^5] Al número 8 hi ha una casa amb un capcer que mostra l'any 1936.[^6] Can Subiracs, al número 14, fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i data del 1921.[^7] Al primer pis de Can Subiracs hi ha una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, amb un medalló amb un anagrama amb les sigles «LG».[^7] Els mosaics dels arrambadors de Can Subiracs són de la fàbrica Pujol i Bausis.[^7] La casa del número 17 té planta baixa i dos pisos, amb un balcó corregut a cada pis.[^8] Els números 24 i 26 formen un grup de dues cases de cos entre mitgeres, i el número 24 és el que ha mantingut l'estructura originària, amb un gran portal d'arc escarser.[^9] La casa del número 26 ha rebut una remunta.[^9] La casa del número 27 té la façana imitant carreus buixardats i una franja d'esgrafiats florals sota la cornisa.[^10] Can Roncal, al número 31, va ser construïda l'any 1921 només amb planta baixa, i la façana té un frontó curvilini amb un medalló amb aquest any.[^11] La casa del número 33 té una façana amb sanefes esgrafiades i un capcer curvilini on possiblement es llegeix l'any 1918.[^12] ## Les cases del segle XVIII Ca l'Altès, al número 37, conserva elements del segle XVIII, com una porta de doble batent amb un escut de pany austriacista d'aquell segle.[^1] La porta de Ca l'Altès té un marc de pedra dentada i d'arc escarser, amb una "S" recargolada d'origen barroc a la pedra base de cada brancal.[^1] Ca l'Altès és un Bé Cultural d'Interès Local.[^1] Els números 39 a 63 formen un carrer de cases de cos entre mitgeres, format en plena expansió urbanística del segle XVIII a Arenys.[^13] Algunes llindes porten l'any de construcció: 1784 al número 39 i 1788 al número 49.[^13] Algunes cases del conjunt s'han reformat, com les dels números 45 i 55, que tenen un pis afegit.[^13] Al número 50, encastada a la paret d'una casa, hi ha una clau de volta gòtica del segle XVI amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners.[^14] Segurament pertanyia a l'antiga capella de Sant Elm, a la zona de l'actual església de Santa Maria.[^14] ## Personatges i història del carrer A la casa del número 51 va néixer Joaquin Forn i Roget, com indica una placa de marbre; va morir a Roma el 5 d'octubre de 1870.[^13] Antigament el carrer només arribava fins al carrer de J. Baralt, i després hi havia la finca Huerta Jesús, amb el camp d'esports del Popular.[^1] Bastant després d'acabada la guerra, ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Ca l'Altès](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-altes) - [Can Roncal](https://totarenys.cat/lloc/can-roncal) - [Can Subiracs](https://totarenys.cat/lloc/can-subiracs) - [Can Xico de l'Òpera](https://totarenys.cat/lloc/can-xico-de-l-opera) - [Carrer de La Torre, núm. 39 a 63](https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-la-torre-num-39-a-63) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 1](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-1) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 11](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-11) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 13](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-13) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 17](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-17) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 27](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-27) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 33](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33) - [Casa del carrer de La Torre, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8) - [Cases del carrer de La Torre, núms. 24-26](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-la-torre-nums-24-26) - [Clau de volta de la capella de sant Elm](https://totarenys.cat/lloc/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm) - [Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre](https://totarenys.cat/lloc/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Altès». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltes [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-1 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-11 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 13». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-13 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Can Xico de l'Òpera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico-de-lopera [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Can Subiracs». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-17 [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de La Torre, núms. 24-26». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-torre-nums-24-26 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 27». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-27 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Can Roncal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roncal [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de La Torre, núm. 33». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33 [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de La Torre, núm. 39 a 63». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-torre-num-39-a-63 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Clau de volta de la capella de sant Elm». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm --- # Carrer de la Vall de Maig > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-vall-de-maig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-vall-de-maig» La Raureta és un palauet neoclàssic del segle XIX amb adreça al carrer de la Vall de Maig, sense número.[^1] ## L'edifici L'edifici té planta quadrangular, façanes als quatre vents i cossos de diverses alçades.[^1] A cada cantonada hi ha una torre o mirador d'un pis més d'alçada i amb coberta pròpia.[^1] A la part posterior hi ha un altre porxo, sostingut amb columnes helicoïdals.[^1] La façana s'organitza de manera simètrica a partir de set eixos verticals definits per les obertures.[^1] El parament és llis i arrebossat, i el corona un ràfec amb mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.[^1] A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, dins d'una petita capelleta.[^1] ## Història i ús actual Després de la venda de la finca, afectada per un pla especial, va quedar abandonada i indefensa davant d'accions que la van anar malmetent.[^1] A l'interior s'han conservat la fusteria, les baranes, el sostre de guix i alguns paviments originals.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [La Raureta](https://totarenys.cat/lloc/la-raureta) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «La Raureta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta --- # Carrer de la Victòria > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-victoria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-la-victoria» ## El rellotge de sol de Can Jaume A la façana de Can Jaume orientada a migdia hi ha un rellotge de sol, situat a la dreta de la façana.[^1] És un rellotge de tipus vertical declinant, fet damunt de l'antic arrebossat de morter de calç.[^1] Hi ha representat un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc.[^1] Sembla que el color de sota, més rogenc, és l'original.[^1] El gnòmon és una vareta de ferro collada damunt del cap del sol.[^1] Les hores i les mitges hores estan lleugerament esgrafiades en el morter, amb un repàs de pintura negra gairebé desaparegut.[^1] A l'esquerra s'hi identifiquen les xifres romanes «IX», i hi ha un lema gairebé esborrat.[^1] ## Catalogació Es considera un element arquitectònic contemporani del segle XIX, amb un estat de conservació regular i sense protecció.[^1] Aquest rellotge no consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rellotge de sol de Can Jaume](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-can-jaume) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rellotge de sol de Can Jaume». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume --- # Carrer de les Escolàpies > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-escolapies Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-escolapies» Antigament, el carrer de les Escolàpies s'havia anomenat carrer de Cantalagrella.[^1] És un carrer estret, orientat de sud a nord.[^1] ## El Portal, al número 8 El número 8 correspon a una casa del segle XVII que té protecció legal com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^1] És una casa entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos.[^1] Els dos pisos superiors són fruit d'una remunta moderna que va trencar el volum originari de la casa.[^1] L'element principal d'interès de la façana, des d'una perspectiva històrica i artística, és el portal rodó dovellat, format per dovelles de grans dimensions, tallades en regràs i ben escairades.[^1] El portal era l'accés principal d'un hostal: cadascuna de les dovelles de l'arc té una peça de fusta tallada amb la forma de les pedres, amb lletres de ferro a sobre que mostren el nom «L'HOSTALET».[^1] ## Les cases dels números 24 a 30 Els números 24 a 30 formen un conjunt de quatre cases dels segles XIX i XX, de planta rectangular amb planta baixa i pis.[^2] Conserven en gran part la façana original, amb un programa ornamental homogeni; algunes han estat restaurades i d'altres ho estan sent.[^2] Destaquen els balcons simples o correguts, amb la llosana sostinguda per mènsules estriades o decorades amb motius vegetals, així com les baranes i les reixes de ferro i les persianes de llibret.[^2] El parament és llis, amb recreixements a les obertures, i el conjunt s'acaba amb un coronament unitari amb cornisa volada.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Cases del carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30) - [Col·legi de les Escolàpies](https://totarenys.cat/lloc/collegi-de-les-escolapies) - [El Portal](https://totarenys.cat/lloc/el-portal) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «El Portal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30 --- # Carrer de les Margarides > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-margarides Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-de-les-margarides» Al carrer de les Margarides, al número 34, hi ha una casa d'estil contemporani, catalogada com a patrimoni immoble i datada entre els segles XIX i XX.[^1] ## La casa del número 34 És una casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.[^1] El segon pis és una remunta moderna que desconfigura l'estructura originària de la casa.[^1] La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.[^1] La part més ben conservada és la planta baixa, amb el portal de llinda recta, però emmarcament de pedra motllurada, i la porta és de fusta i de doble batent.[^1] A la planta baixa, totes les finestres són reixades com a mesura de protecció.[^1] Damunt el portal s'obre un balcó amb barana de ferro i brancals i llinda de pedra.[^1] ## Estat i ús L'edifici està en bon estat de conservació i s'utilitza com a habitatge.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer de les Margarides, núm. 34](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer de les Margarides, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34 --- # Carrer del Paradís > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-paradis Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-paradis» ## El fons d'imatges El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya referit a Arenys de Mar consta de 99 imatges, fetes per autors diversos.[^1] Les imatges abasten des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX.[^1] Entre els temes que recullen hi ha la riera d'Arenys, les platges, els camps de conreu, l'interior de l'església de Santa Maria i la Torre dels Encantats.[^1] ## El Centre Excursionista de Catalunya El Centre Excursionista de Catalunya es va fundar el 1890 de la fusió de dues entitats: l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i l'Associació d'Excursions Catalana.[^1] L'any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya un projecte, dirigit per l'arquitecte Josep Danès i Torras.[^1] El projecte va quedar interromput l'any 1936 amb la fugida de Patxot a l'exili, tot just començada la Guerra Civil, i s'havien fet 7.705 imatges d'unes 1.500 masies.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya](https://totarenys.cat/lloc/fons-d-imatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya) - [Pintura mural "Ni una més ni una menys"](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya --- # Carrer del Pla dels Frares > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-pla-dels-frares Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-pla-dels-frares» El Pla dels Frares s'anomena així perquè pertanyia a l'ordre dels Caputxins.[^1] ## El monòlit Al Pla dels Frares hi ha un monument contemporani del segle XX, datat el 1972, catalogat com a element urbà.[^1] Es tracta d'un monòlit granític amorf clavat al terra.[^1] Hi consten, amb lletres capitals, les paraules «Pla dels Frares» i l'any 1972.[^1] El monument no té cap protecció i el seu estat de conservació és bo.[^1] ## El plafó ceràmic Un plafó ceràmic fet per Doy el 1990 representa un caputxí que sega el blat amb una falç.[^1] El plafó inclou també l'emblema de la Comunitat de propietaris del Pla dels Frares, l'escut d'Arenys i una puntaire.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Monument al Pla dels Frares](https://totarenys.cat/lloc/monument-al-pla-dels-frares) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al Pla dels Frares». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pla-dels-frares --- # Carrer del Port > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-port» El Club Nàutic ocupa el número 3 del carrer del Port, en un edifici del segle XX que va ser el primer destinat a acollir l'entitat.[^1] ## L'edifici del Club Nàutic L'edifici és d'una sola planta i té forma de «L».[^1] Està cobert amb teula àrab a dues aigües, amb ràfec a l'acabament.[^1] A la façana de llevant, un petit atri amb quatre arcades uneix els dos cossos de la planta.[^1] El parament és llis i pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.[^1] ## El club i la seva història El Club Nàutic d'Arenys de Mar es va fundar l'any 1952.[^1] És el quart més antic de Catalunya i el més antic que no és en una capital de província.[^1] Les instal·lacions, al Port, inclouen una Escola de Vela i un «Centre de Perfeccionament Esportiu».[^1] ## Les obres de la terrassa L'any 1966 es va encarregar a l'arquitecte Manel Valls i Verges la reforma dels espais socials del club.[^2] Al paviment de la terrassa hi ha una rosa dels vents de petites tessel·les, obra d'Armand Olivé Milian.[^2] A la mateixa terrassa hi ha, des del 1969, un mosaic de Joan Rifà amb una vista aèria d'Arenys de Mar.[^3] Per a aquesta vista, Rifà es va inspirar en gravats del segle XIX que reproduïen la mateixa panoràmica.[^3] ## Les àncores del tram del Montcalvari Davant la façana septentrional del Montcalvari hi ha una àncora d'almirallat de ferro forjat, en un parterre i sense pedestal.[^4] Davant la Casa del Mar hi ha una àncora de patent, sense cep, col·locada sobre unes pedres de rocalla porosa de jardineria.[^5] Enfront de la façana del club de pesca hi ha una àncora de ferro forjat amb quatre braços unglats, directament sobre la gespa d'un parterre.[^6] ## Llocs d'aquest carrer - [Club Nàutic](https://totarenys.cat/lloc/club-nautic) - [Mosaic de Joan Rifà](https://totarenys.cat/lloc/mosaic-de-joan-rifa) - [Rosa del vents](https://totarenys.cat/lloc/rosa-del-vents) - [Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca](https://totarenys.cat/lloc/zona-de-nidificacio-de-l-oreneta-cuablanca) - [port d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/port-d-arenys) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Club Nàutic». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rosa del vents». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-del-vents [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Mosaic de Joan Rifà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-joan-rifa [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora 1 Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora Casa del Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora del Club Mar Sport». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport --- # Carrer del Portimar > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-portimar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-portimar» Al carrer del Portimar, al número 51, hi ha la casa coneguda com a Can Gallego o Can Nogueras, un edifici residencial dels segles XIX-XX.[^1] ## L'edifici És una casa aïllada, situada al vessant de llevant del Turó de Portinyol.[^1] Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i una coberta de teules àrabs a dues aigües.[^1] La casa té la façana principal orientada a llevant, que s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures.[^1] Al primer pis s'hi observen tres balcons amb barana de ferro i persianes de llibret, i a la segona planta tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó.[^1] El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema, i la tercera planta es va afegir més tard.[^1] ## Els noms i la finca Antigament la casa s'anomenava Can Nogueras, però ja abans de la Guerra Civil es coneixia com a Can Gallego, nom del propietari d'aleshores.[^1] Les terres de la finca s'estenien per tot el turó, plantat de vinya fins als anys quaranta del segle passat.[^1] La barraca de vinya del mateix carrer i els fortins formaven part d'aquesta finca.[^1] Després de la vinya hi van plantar pins, i el pare de l'actual propietari hi va fer el mirador del turó.[^1] Durant la retirada de l'exèrcit republicà, la casa va servir d'estada a l'Estat Major de la República, i després hi van instal·lar els soldats italians.[^1] Al conjunt hi ha un safareig construït l'any 1850.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Gallego o Can Nogueras](https://totarenys.cat/lloc/can-gallego-o-can-nogueras) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Gallego o Can Nogueras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallego-o-can-nogueras --- # Carrer del Professor Castelló > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-professor-castello» ## Les cases dels números 16 a 24 El número 16-18 és una casa entre mitgeres, amb planta baixa i un pis, coberta de teules àrabs a dues aigües i façana de quatre eixos verticals.[^1] Al primer pis, les obertures donen a un balcó corregut amb barana de ferro forjat decorada amb palmetes i altres motius vegetals.[^1] El número 20 és una casa de planta baixa i pis, amb dos eixos de façana, que porta l'any 1910 a la cornisa.[^2] A la planta baixa del número 20, l'estuc imita carreus regulars disposats en filades.[^2] El número 22 té planta baixa i dos pisos, i la porta d'accés és de dues fulles amb formes modernistes ondulants de tipus orgànic.[^3] La façana del número 22 es corona amb una cornisa de gran voladís motllurat, sostinguda per quatre mènsules amb motius vegetals, i els pisos estan delimitats per franges horitzontals d'esgrafiats de línies orgàniques.[^3] ## La casa de la cantonada amb Sant Zenon El número 24 és una casa als quatre vents situada a la cantonada amb el carrer de Sant Zenon, amb planta baixa i dos pisos.[^4] A l'eix central de la façana del número 24, entre la primera i la segona planta, hi ha un plafó ceràmic que representa la Mare de Déu amb el nen Jesús als braços.[^4] La façana del número 24 està coronada, entre altres elements, per un element al centre a manera de frontó circular, on es pot llegir la data esgrafiada de 1910.[^4] La finca és delimitada per un mur que, cap al carrer del Professor Castelló, té una reixa de ferro forjat combinada amb pilars de secció quadrada.[^4] ## Els escalons del Paraiso Els escalons i camí del Paraiso comuniquen el carrer amb l'accés a la finca «El Paraiso».[^5] Malgrat el fort pendent, els esglaons segueixen el traçat del camí, que pren forma de zig-zag vertical, i són fets amb fragments de pedra.[^5] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18) - [Casa del carrer del professor Castelló, núm. 20](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20) - [Casa del carrer del professor Castelló, núm. 22](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22) - [Casa del carrer del professor Castelló, núm. 24](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24) - [Escalons i camí del Paraiso](https://totarenys.cat/lloc/escalons-i-cami-del-paraiso) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 20». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del professor Castelló, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Escalons i camí del Paraiso». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-i-cami-del-paraiso --- # Carrer del Serrat del Portinyol > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-serrat-del-portinyol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-serrat-del-portinyol» El Búnquer del Cavaió 2 es troba damunt un penya-segat, a la zona coneguda com el Portinyol, per sobre la carretera N-II.[^1] El Búnquer del Cavaió 3 consta com a Bé Cultural d'Interès Local, és de l'any 1937 i actualment no té cap ús.[^2] ## El búnquer del Cavaió 2 És una estructura de formigó armat de forma allargada, amb deu espitlleres a la part davantera i dues grans obertures als laterals.[^1] Els fonaments van quedar a la vista quan es va construir la carretera N-II, als anys cinquanta.[^1] S'hi accedia per un passadís amb escales, que ha estat tapiat per evitar que s'ocupés com a habitatge.[^1] Al Búnquer del Cavaió 2 s'ha fet una plataforma al nivell de l'obertura per ficar-hi una peça d'artilleria.[^1] ## El búnquer del Cavaió 3 Aquest búnquer és de formigó armat i de planta trapezoïdal, amb tres espitlleres a la part davantera i dues grans obertures als laterals.[^2] S'hi entra des d'un lateral, baixant unes escales.[^2] Quan l'estructura es va fer servir com a habitatge, es van col·locar finestres a les obertures laterals.[^2] ## El context La ubicació s'explica perquè era la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic.[^1] La utilització de la platja del Cavaió com a port natural està documentada des del segle XV.[^1] Durant la Guerra Civil, un vaixell carregat de subministraments i explosius va embarrancar a la platja del Cavaió, un episodi que els arenyencs recorden intensament.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Búnquer del Cavaió 2](https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-2) - [Búnquer del Cavaió 3](https://totarenys.cat/lloc/bunquer-del-cavaio-3) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer del Cavaió 2». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-2 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Búnquer del Cavaió 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-3 --- # Carrer del Turó > carrer d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-turo Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carrer-del-turo» ## Les cases del començament El número 1 és una casa de planta rectangular, molt estreta, amb planta baixa i pis, d'estil contemporani i datada entre els segles XIX i XX.[^1] Destaca la tribuna del pis, i la porta d'accés de la planta baixa és de persiana de llibret.[^1] La fitxa apunta que podria ser una divisió posterior de la casa del número 3 o una reforma.[^1] El número 3 és una altra casa de planta baixa i pis, també contemporània i del segle XIX-XX, amb la façana ordenada en dos eixos verticals marcats per les obertures.[^2] A la planta baixa té un portal de llinda recta amb porta de fusta de doble batent i, al costat, una finestra reixada.[^2] Al pis hi ha un balcó corregut de doble accés, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades i barana de ferro.[^2] El parament de la planta baixa és arrebossat imitant carreus, amb sòcol, i el del pis és llis; la façana l'acaba una balustrada amb una fulla d'acant com a emblema central.[^2] ## El mural «Mots» A la paret que fa cantonada amb el carrer d'Escaravar hi ha el mural «Mots», pintat el 2013 per Ricard Ferran, conegut com a Ull Distret.[^3] Es va fer per l'any Espriu, que commemorava el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu.[^3] Mostra quatre figures humanes vistes de mig cos cap avall, que caminen atrafegades amb cistells i maletins.[^3] El text és «Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates», fragment de «Per al llibre de salms d'aquests vells cecs, VII».[^3] Dels tres murals del projecte, un és al carrer d'Andreu Guri i un altre, al Pas sota estudi, no s'ha conservat.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Casa del carrer del Turó, núm. 1](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-1) - [Casa del carrer del Turó, núm. 3](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-turo-num-3) - [Pintura mural "Mots"](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-mots) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Turó, núm. 1». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-1 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Turó, núm. 3». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-3 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural "Mots"». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots --- # Carretera Nacional- II > carretera d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carretera-nacional-ii Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carretera-nacional-ii» Can Guri és una casa situada a la Carretera Nacional - II, 48, entre la carretera N-II i la via del tren.[^1] ## Can Guri i la seva bassa Can Guri és una casa de planta rectangular, situada entre la carretera N-II i la via del tren.[^1] Té soterrani i planta pis, i la coberta és de teules àrabs a dues aigües.[^1] L'entrada és a la façana de ponent, i a la planta pis hi destaca una galeria tancada de quatre arcades.[^1] Segons la fitxa, es va construir de nou com a residència, però relacionada amb l'antic molí; l'edifici del molí s'ha reformat.[^1] La bassa és de forma trapezoïdal, salva un gran desnivell i és plena d'aigua, tot i que no es conserven restes visibles del molí.[^2] ## El túnel del ferrocarril Les boques d'entrada i de sortida del túnel del ferrocarril són als afores de la vila, a la Carretera Nacional II.[^3] Les boques d'entrada i sortida del túnel estan construïdes amb fàbrica d'obra vista de totxo, amb arestes, cornises i coronament de pedra.[^3] Està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL).[^3] A la població es conserven dos túnels, un a cada costat; l'altre és passat el Portinyol.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Bassa de molí de Can Guri](https://totarenys.cat/lloc/bassa-de-moli-de-can-guri) - [Can Guri](https://totarenys.cat/lloc/can-guri) - [Túnel del ferrocarril](https://totarenys.cat/lloc/tunel-del-ferrocarril) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-0 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Bassa de molí de Can Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Túnel del ferrocarril». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril --- # Carretera del Port > carretera d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/carretera-del-port» Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures de la construcció dels anys cinquanta i alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica.[^1] ## El port i la seva construcció La reivindicació d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII, però va créixer arran del temporal del 31 de gener de 1911.[^1] El Consell de Ministres va autoritzar la construcció del port el 21 de novembre de 1917.[^1] Les obres es van adjudicar a l'arenyenc Francesc Solé, conegut com València, que hi va treballar fins al 1931; es van reprendre el 1947 i van durar fins al 1961.[^1] Als anys noranta es va ampliar la dàrsena pesquera i el varador, i el 2017 es va inaugurar una reforma de l'escullera de ponent.[^1] Els murs de les zones principals del port es van revestir amb peces granítiques hexagonals a mitjans de la dècada de 1950.[^1] L'embarcador només és practicable a la zona de l'actual Moll, que marca el límit de l'espigó original que va quedar a mig construir en la primera fase d'obres de Francesc Solé.[^1] Els norais del port es van instal·lar originalment durant els anys cinquanta; alguns han estat substituïts, d'altres han quedat obsolets i n'hi ha que encara continuen en ús.[^1] ## Testimonis de l'activitat pesquera Davant de l'edifici del Club de Pesca Mar Sport hi ha el gigre, un estri que es feia servir per varar i treure les embarcacions de l'aigua i que actualment es troba en desús.[^2] A pocs metres del gigre hi ha la Maquinilla, un altre giny que s'emprava per a les operacions de varada, de tracció elèctrica, i que s'utilitzava per varar les barques del Club de Pesca.[^2] Al port hi ha un edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, on es tenyien les xarxes dels pescadors; està datat el 1960.[^3] A la façana septentrional hi ha la vila vista des del mar, tal com apareix en un gravat antic, i a la meridional els pescadors i els oficis del mar.[^4] ## Monuments i elements urbans El monument a la família del pescador, d'Emili Colom, homenatja els pescadors i les seves famílies amb una dona que sosté un nen, com un mascaró de proa.[^5] La Confraria de Pescadors de Sant Telm el va erigir i es va inaugurar el 9 de setembre de 1981.[^5] Una àncora d'almirallat de ferro forjat, situada directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció, es troba al parc del davant del restaurant de Can Dani.[^6] ## Montcalvari Montcalvari, al número 4 de la Carretera del Port, és una construcció exempta de quatre plantes aixecada al voltant de l'antiga ermita del Sant Crist, en un penya-segat roquer enmig del port.[^7] Té protecció legal com a BCIL i l'aspecte actual correspon a la reforma de 1947.[^7] L'ermita la va fundar el mariner Hipòlit Doy, però la data és incerta: els documents parlen de 1524 o de 1584.[^7] El 1906 Enric Nel·lo va adquirir el turó i hi va edificar un hotel, anomenat Monte Nel·lo i més tard Hotel Monte Calvari.[^7] L'edifici va ser objecte de successives reformes i va quedar transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.[^7] El museu d'Arenys conserva una col·lecció d'exvots procedents de l'ermita.[^7] ## Llocs d'aquest carrer - [Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica](https://totarenys.cat/lloc/elements-vinculats-a-l-activitat-tradicional-pesquera-i-nautica) - [Montcalvari](https://totarenys.cat/lloc/montcalvari) - [Monument a la família del pescador](https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-familia-del-pescador) - [Murs i embarcador de l'antic Port](https://totarenys.cat/lloc/murs-i-embarcador-de-l-antic-port) - [Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm) - [Tina del tenyidor](https://totarenys.cat/lloc/tina-del-tenyidor) - [Àncora 1 Montcalvari](https://totarenys.cat/lloc/ancora-1-montcalvari) - [Àncora 2 del Montcalvari](https://totarenys.cat/lloc/ancora-2-del-montcalvari) - [Àncora Casa del Mar](https://totarenys.cat/lloc/ancora-casa-del-mar) - [Àncora del Club Mar Sport](https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-club-mar-sport) - [Àncora del Port](https://totarenys.cat/lloc/ancora-del-port) ## Fonts [^1]: Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar. «Murs i embarcador de l'antic Port». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-i-embarcador-de-lantic-port [^2]: Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar. «Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-vinculats-a-lactivitat-tradicional-pesquera-i-nautica [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Tina del tenyidor». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a la família del pescador». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-del-pescador [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Àncora del Port». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Montcalvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcalvari --- # Passeig d'en Xifré > passeig d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/passeig-d-en-xifre Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/passeig-d-en-xifre» El Passeig Xifré és la façana marítima de les cases del carrer Ample, en el tram comprès entre la Riera i el Rial de Pau Costa.[^1] ## Un passeig que era la part posterior El tram es caracteritza per una successió de jardins que pertanyen a les cases, les quals tenen l'entrada principal pel carrer Ample; el passeig és, doncs, la part posterior d'aquestes cases.[^1] L'espai que actualment ocupa el passeig era secundari, tot i ser front marítim, però amb el temps ha pres protagonisme com a zona de passeig i s'hi han establert establiments comercials.[^1] ## El balneari Lloveras i la plaça En aquest passeig hi havia hagut el Balneari Lloveras, que es va construir gràcies a la donació d'Andreu Lloveras, enriquit al Perú amb la mineria.[^1] Va ser un centre d'esbarjo per a les famílies benestants i es va enderrocar l'any 1982.[^1] Avui en queda el record en una plaça, des de la qual s'accedeix al passeig.[^1] Hi ha dos plafons ceràmics de 1990, obra d'Ofelia Sanz, ubicats a la façana que delimita l'espai de la plaça Lloveras.[^2] Un dels plafons mostra una imatge de l'antic balneari Lloveras i una inscripció que en data la construcció l'any 1899.[^2] ## El Carlitos i les drassanes El segon plafó, ubicat a la façana o espai més proper al Rial de Pau Costa, representa un pailebot de dos pals, que fou el darrer en construir-se a les drassanes d'Arenys.[^2] Una planxa allargada de Corten a la vorera, que representa la llargada de la quilla del vaixell, commemora el centenari del pailebot Carlitos, construït l'any 1918.[^3] La inscripció del monument assenyala la proa i la popa del vaixell i els anys 1918 i 2018.[^3] Segons la font, a l'altre costat del rial hi havia la drassana on es va construir el pailebot.[^3] A començaments del segle XX la darrera drassana en funcionament era la d'en Dotres, que va dirigir la construcció d'aquest últim vaixell de dos pals.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Balneari Lloveras](https://totarenys.cat/lloc/balneari-lloveras) - [Monument al centenari del Carlitos](https://totarenys.cat/lloc/monument-al-centenari-del-carlitos) - [Passeig de Josep Xifré](https://totarenys.cat/lloc/passeig-de-josep-xifre) - [Plafons ceràmics de la plaça Lloveras](https://totarenys.cat/lloc/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Passeig de Josep Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-josep-xifre [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Plafons ceràmics de la plaça Lloveras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al centenari del Carlitos». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos --- # Passeig de Gràcia > passeig d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/passeig-de-gracia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/passeig-de-gracia» Al número 41 del Passeig de Gràcia hi ha registrat un fons d'imatges relacionat amb Arenys de Mar, catalogat com a patrimoni documental.[^1] Aquest fons és del segle XX i es considera d'estil contemporani, amb autoria de diversos autors.[^1] ## El fons gràfic L'Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d'Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d'Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.[^1] Entre els temes que hi apareixen hi ha vistes de carrers, el taller de Can Castells, l'església de Santa Maria i el seu retaule major, la llotja i els pescadors.[^1] La Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic va ser creada l'any 1943 per Teresa Amatller i dona suport a la recerca amb una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria.[^1] ## Estat i protecció El fons es troba en bon estat de conservació i el seu ús actual és científic i cultural.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic](https://totarenys.cat/lloc/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-d-art-hispanic) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic --- # Placeta del Tossol > plaça d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/placeta-del-tossol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/placeta-del-tossol» A la placeta del Tossol hi ha una olivera catalogada als Mapes de Patrimoni Cultural dins l'àmbit del patrimoni natural, com a espècimen botànic.[^1] Les dades de la fitxa indiquen que l'arbre és en bon estat de conservació i que no té cap protecció.[^1] ## L'olivera És un arbre plantat com a ornamental que té més de cent anys.[^1] Fa uns nou metres d'alçada i té més d'un metre i mig de circumferència.[^1] El tronc ha crescut força recte, però té rugositats, algunes protuberàncies i antigues ferides.[^1] La capçada és arrodonida i bastant atapeïda, formada per una munió de branques.[^1] Les fulles són verd fosc per l'anvers i verd gris platejat pel revers.[^1] ## Un arbre amb simbolisme La fitxa recorda que l'olivera és present a tota la cultura mediterrània i que Homer la cita a l'Odissea.[^1] Pels antics grecs, l'olivera era un obsequi de la deessa Atenea al poble d'Àtica.[^1] Pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Olivera de la placeta del Tossol](https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placeta-del-tossol) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Olivera de la placeta del Tossol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol --- # Plaça Leonardo Da Vinci > plaça d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/placa-leonardo-da-vinci Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/placa-leonardo-da-vinci» ## El rinoceront llanut Es tracta d'un crani i un maxil·lar complets d'un rinoceront llanut, trobats a Arenys de Mar el 1914.[^1] Va ser el primer exemplar d'aquesta espècie documentat a Catalunya, i pertany al Plistocè superior.[^1] El 30 de juny de 1914 el diari La Vanguardia va informar de la troballa d'un crani d'un animal molt gran a la zona del Bareu.[^1] Dos dies després, la notícia precisava que es tractava d'una espècie extingida de rinoceront.[^1] ## Del Bareu al museu La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va comprar el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes.[^1] El 1919 les restes van passar a formar part del Museu Martorell, avui integrat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.[^1] Molt probablement aquesta família Soler va trobar el crani del rinoceront, ja que la notícia de la troballa diu que es va trobar en un marge d'un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu.[^1] Aquest museu conserva també unes restes d'ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l'any 1914.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rinoceront llanut](https://totarenys.cat/lloc/rinoceront-llanut) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rinoceront llanut». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut --- # Plaça de l'Església > plaça d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/placa-de-l-esglesia» L'església parroquial de Santa Maria ocupa la Plaça de l'Església i s'alça al centre de la població, a prop de la Riera d'Arenys.[^1] El temple està protegit com a BCIN.[^1] ## Els orígens de l'església El 1574, cinquanta-quatre caps del veïnat de mar de Sant Martí es van reunir en assemblea per demanar al bisbe de Girona una església parroquial pròpia.[^1] El veïnat de mar va al·legar la feixuga distància fins a l'església de Sant Martí i el perill de deixar desprotegit el patrimoni davant incursions de pirateria.[^1] El 18 de març de 1575 el bisbe va dictar un rescripte des de la cúria de Girona que atorgava llicència als veïns del poblat marítim d'Arenys per erigir una església nova, amb pica baptismal, reserva eucarística i cementiri, però sufragània de l'església de Sant Martí.[^1] La nova parròquia es dedicà a Santa Maria i s'ubicà a l'ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, vora el marge dret de la riera.[^1] ## L'edifici actual L'església actual es va construir entre 1584 i 1628 pel mestre d'obres Joan de Tours i els seus fills Joan i Dionís Torres.[^1] És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts, absis poligonal i coberta de volta de creueria.[^1] A l'església de Santa Maria, malgrat que en el contracte es pactà la construcció en l'estil renaixentista, es seguí encara l'estil gòtic, i les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre dòric.[^2] El 1755 el temple s'allargà per la part davantera i hi fou construït un nou portal barroc.[^2] Entre 1777 i 1789 s'hi va fer una ampliació lateral a manera de creuer i es construí la capella dels Dolors.[^1] A mitjan segle XIX s'hi afegí la capella del Santíssim.[^1] ## La façana i l'exterior La façana és barroca amb coronament mixtilini, i la portada, emmarcada per columnes de fust llis i per decoració de caràcter rococó, és pròpia d'un barroc tardà.[^1] El campanar és de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta, i està coronat per una torratxeta de principis del segle passat (1911).[^1] La façana és flanquejada pel campanar i, a l'altre costat, pel comunidor, amb coberta inclinada de ceràmica vidriada.[^1] L'olivera està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l'edifici parroquial i mesura uns quatre metres d'alçada.[^3] Al costat de l'olivera hi ha, d'una banda, un plafó explicatiu de l'església de Santa Maria i, de l'altra, una bola granítica del país.[^3] ## Llocs d'aquest carrer - [Església de Santa Maria d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/esglesia-de-santa-maria-d-arenys-de-mar) - [Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys) - [Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria](https://totarenys.cat/lloc/olivera-de-la-placa-de-l-esglesia-de-santa-maria) - [Pica baptismal](https://totarenys.cat/lloc/pica-baptismal) - [Retaule Major de Santa Maria](https://totarenys.cat/lloc/retaule-major-de-santa-maria) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Església de Santa Maria d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-darenys-de-mar [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria --- # Plaça de la Vila > plaça d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/placa-de-la-vila Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/placa-de-la-vila» ## La retolació El nom dels carrers de la vila s'indica amb plafons ceràmics, no amb plaques, i això dona uniformitat estètica al conjunt.[^1] En cada plafó, el nom apareix en lletres capitals negres sobre fons blanc, dins una àrea de sis rajoles disposades en tres per dues.[^1] Una sanefa floral en groc i blau emmarca el nom, i als quatre costats hi ha rajoles quadrades amb una roseta o floró.[^1] Aquest element urbà és del segle XX, d'estil contemporani, i les fonts el donen per ben conservat.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Plaques dels noms dels carrers](https://totarenys.cat/lloc/plaques-dels-noms-dels-carrers) - [Sabatetes de la Mare de Déu](https://totarenys.cat/lloc/sabatetes-de-la-mare-de-deu) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Plaques dels noms dels carrers». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers --- # Plaça del Molí del Mar > plaça d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/placa-del-moli-del-mar Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/placa-del-moli-del-mar» A la plaça del Molí de Mar hi ha les restes de la bassa d'un antic molí fariner, conegut com el Molí de Mar.[^1] A la mateixa zona també hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil.[^1] ## La bassa del molí Les dades patrimonials situen la bassa entre els segles XVII i XX, en un estat de conservació regular i sense ús actual.[^1] Des del carrer, la bassa es reconeix per la gran paret de llevant i pels contraforts que la sostenen.[^1] El pou es troba a la part més meridional de la bassa.[^1] L'aigua arribava d'un molí situat a l'actual Calisay.[^1] ## El refugi antiaeri El refugi del Molí de Mar data de l'any 1937 i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població civil dels atacs de l'aviació.[^2] Actualment és clausurat per perill d'esfondrament i, per això, no s'hi ha pogut accedir; el seu estat de conservació és dolent.[^2] Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d'Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d'Arenys, n'ha permès documentar una cinquantena, la majoria d'àmbit privat, però alguns comunitaris o públics, com aquest.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Bassa del molí de mar](https://totarenys.cat/lloc/bassa-del-moli-de-mar) - [Refugi del Molí de Mar](https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-moli-de-mar) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Bassa del molí de mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-mar [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Molí de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moli-de-mar --- # Pujada de Lourdes > pujada d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/pujada-de-lourdes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/pujada-de-lourdes» ## Monument a Josep Anselm Clavé Es tracta d'un bust de marbre de Josep Anselm Clavé, posat sobre un pedestal de maons.[^1] El conjunt s'emmarca en un parterre delimitat per una tanca de maons i una barana metàl·lica.[^1] A la part frontal del pedestal hi ha una placa dedicada pels corals arenyencs a Clavé, amb els anys 1951-1989.[^1] A la placa també s'hi veu la silueta d'esquena d'una persona que, suposadament, dirigeix una coral.[^1] ## Monument al IV Centenari de la Vila És un monòlit de granit sense treballar, amb la inscripció «IV Centenari de la Vila» i els anys 1574-75 i 1974-75.[^2] Està situat en un espai rectangular delimitat per un emmarcament d'obra, i clavat al terreny amb terra i sauló.[^2] Data del 1975 i commemora els 400 anys de l'assoliment de vila independent d'Arenys de Munt, l'any 1575.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Monument a Josep Anselm Clavé](https://totarenys.cat/lloc/monument-a-josep-anselm-clave) - [Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-d-arenys) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Monument a Josep Anselm Clavé». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-3 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys --- # Rial Llarg > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-llarg Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-llarg» Al tram inicial del rial Llarg hi ha un conjunt d'hortes que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall.[^1] ## Les hortes del tram inicial Al tram inicial del rial Llarg hi ha un conjunt d'hortes que aprofiten les terres fèrtils de la vall.[^1] Aquestes hortes són una mostra de les grans zones d'horta que, dècades enrere, havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] ## Can Ramis Can Ramis, al número 50 del Rial Llarg, és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis.[^2] Es troba a la part alta del Rial Llarg, després de l'autopista C-32.[^2] L'edifici té planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i la coberta era a quatre aigües, de teula àrab, però ara es troba molt enfonsada.[^2] La masia és deshabitada des de fa temps, i només s'aprofiten els annexos com a dependències complementàries o de magatzematge per a les activitats hortícoles de la finca.[^2] Can Ramis, a la part alta del Rial Llarg, tenia una mina d'aigua i una bassa que ja no mantenen el seu ús originari.[^2] Està catalogada com a E-02 en el catàleg de masies en sòl no urbanitzable.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Mils](https://totarenys.cat/lloc/can-mils) - [Can Ramis](https://totarenys.cat/lloc/can-ramis) - [Hortes del rial Llarg](https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-llarg) ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial Llarg». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ramis». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramis --- # Rial d'en Butifarra > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-d-en-butifarra Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-d-en-butifarra» ## La mina La mina és al costat esquerre del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt, just per sobre de la C-32 i molt a prop de la Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar.[^1] Està construïda amb maons, amb la volta i el capcer de punt rodó.[^1] Té un cert caràcter ornamental, amb una arcada de maons a sardinell i una franja de maons drets d'un costat a l'altre.[^1] Al frontó del capcer hi ha una placa de marbre amb una inscripció on consta la menció «Mina de nuestra Señora de la Bonanoba» i l'any 1885.[^1] ## La bassa Darrere la mina hi ha una bassa de grans dimensions i planta rectangular, que recollia l'aigua de la mina.[^1] A l'angle nord-occidental de la bassa hi ha una petita construcció de planta quadrada i coberta piramidal, que possiblement és el punt d'entrada actual de l'aigua.[^1] ## Estat actual La fitxa recull que la mina és en estat de conservació regular, sense ús actual i sense protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba](https://totarenys.cat/lloc/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba --- # Rial de Canalies > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-canalies Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-canalies» A la capçalera del rial de les Canalies hi ha una gran zona forestal, que les fonts descriuen com el darrer tram natural d'aquest rial.[^1] ## Els garrofers Fa dècades aquest espai estava ocupat per camps de garrofers.[^1] Encara avui, sobretot al vessant esquerre de la vall, hi resten grans garrofers, els de més dimensió identificats al terme municipal.[^1] ## Estat i protecció El Mapa de Patrimoni Cultural el classifica com a zona d'interès de patrimoni natural, en bon estat de conservació i sense cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies](https://totarenys.cat/lloc/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies) ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies --- # Rial de Cortsaví > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-cortsavi Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-cortsavi» Al Rial de Cortsaví, número 18, hi ha la masia de Can Pica, d'ús residencial actual.[^1] Can Pica està situada a la part nord del terme municipal, a tocar amb el d'Arenys de Munt, al qual pertanyia antigament.[^1] ## Història Hi ha documentació de Can Pica des de finals del segle XV, però la masia té l'aspecte constructiu del segle XVII, segons les dates de la façana.[^1] L'arxiu parroquial d'Arenys de Munt conserva documentació de l'any 1492 que cita Can Pica.[^1] Des d'aleshores, com a mínim, la propietat ha estat de la mateixa branca familiar.[^1] ## L'edifici L'estructura original era una masia de planta quadrangular amb planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues aigües.[^1] De l'obra del segle XVII es conserven dues finestres del pis, amb llinda recta de pedra treballada i motllura.[^1] Damunt de cada llinda hi ha una inscripció: 1679 en una i 1682 en l'altra.[^1] Reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant, on es va obrir l'accés principal actual.[^1] ## El entorn de la casa A la part posterior hi ha la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular, i davant la façana n'hi ha una altra de circular i més moderna.[^1] També es conserva una construcció que originàriament servia de cort de porcs.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Pica](https://totarenys.cat/lloc/can-pica) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Pica». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica --- # Rial de Pollroig > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-pollroig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-pollroig» El Rial de Pollroig consta als Mapes de Patrimoni Cultural dins l'àmbit del patrimoni natural, amb la tipologia de zona d'interès.[^1] Travessa pel mig una de les darreres zones agrícoles d'Arenys de Mar, i per això el seu entorn és agrícola però també forestal.[^1] El seu estat de conservació és bo, però no té cap protecció.[^1] ## El terreny El subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] ## La vegetació En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació fixa els marges i n'evita l'erosió.[^1] Aquesta xarxa de rials permet l'establiment de comunitats vegetals i animals d'interès i fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rial del Pollroig](https://totarenys.cat/lloc/rial-del-pollroig) - [les Carolines](https://totarenys.cat/lloc/les-carolines) ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Rial del Pollroig». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-pollroig --- # Rial de Sa Clavella > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-sa-clavella» El Rial de Sa Clavella és conegut popularment com el Rial.[^1] Els habitatges de diversos conjunts del carrer s'alcen sobre pedestals que fan de vorera i protegeixen les cases de la baixada de l'aigua quan plou molt.[^1] El carrer, que antigament era de llambordes, va ser reformat l'any 2018 per canviar-ne el paviment, però se'n va conservar la fisonomia del terra.[^1] ## Un rial convertit en carrer El rial de sa Clavella és un dels cursos d'aigua secs de la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^2] Entre els segles XVII i XVIII, el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més de la vila.[^2] La llera es va cimentar i el tram superior va ser escapçat per construir-hi el peatge de l'autopista.[^2] A la capçalera del rial es conserva un conjunt d'alzines plantades en filera al marge dret, d'uns 80 a 90 metres de llarg.[^3] És la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere.[^3] ## Les cases del tram central La casa del número 6 és de cos i mig d'amplada i ha estat molt reformada; en conserva els emmarcaments de pedra treballada.[^4] La casa del número 8 té una llinda de pedra amb el monograma IHS, que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim.[^5] A la mateixa llinda també es pot llegir «BIBA / I /IXA».[^5] La façana principal de la casa del número 10 es troba a la part més estreta del rial.[^6] A la planta baixa de la façana principal de la casa del número 10, l'estucat imita carreus regulars disposats en filades.[^6] La casa del número 12, del segle XVIII, és de planta rectangular i té la coberta de teules àrabs a dues aigües.[^7] A partir d'aquesta casa s'eixampla la vorera del rial.[^7] El conjunt de cases del Rial de Sa Clavella, a prop de l'església, són cases entre mitgeres que originàriament constaven de planta baixa i pis.[^8] La casa del número 11 és una reforma de finals del segle XIX en què s'ha aixecat un pis de més i s'ha implementat un programa ornamental per als dos pisos superiors.[^8] La casa del número 15 té un establiment comercial a la planta baixa i una sanefa floral esgrafiada sota coberta.[^8] La casa del número 17 destaca pel programa ornamental de la façana, amb un esgrafiat vertical de motius geomètrics als pisos superiors.[^9] La casa del número 22 fa cantonada amb un pas i té franges esgrafiades i pintades de color bordeus.[^10] Els números 22 a 30 formen un conjunt de cases entre mitgeres de tres plantes, del segle XIX i amb protecció BCIL.[^11] Aquestes cases tenen portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut al primer pis i dos balconets al segon.[^11] ## Del número 23 al 47 A la façana del Casal Parroquial hi ha una obra primerenca de l'artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé.[^12] El mural mostra personatges de diverses edats en activitats com la lectura, el cant coral i els esports, i el colom blanc representa l'amistat i la concòrdia.[^12] El plafó no està datat, però podria ser dels anys seixanta del segle XX.[^12] La casa del número 34 té una franja amb esgrafiats florals i geomètrics sota el balcó corregut.[^13] Els números 40 i 42 formen un conjunt de dues cases amb programes ornamentals ben diferents, molt a prop de l'església.[^14] La casa del número 40 té un programa ornamental més carregat que contrasta amb la senzillesa de la del número 42, i el seu parament no té ni un espai sense decoració.[^14] La casa del número 46, Can Quintana, és del segle XVIII i té protecció BCIL.[^15] Can Quintana és una casa amb dues façanes principals bessones que fa cantonada perquè la línia de façana del carrer recula en aquest tram del rial.[^15] Els balcons tenen barana de ferro forjat que alterna barrots llisos i d'espiral, i la base decorada amb rajoles blanques i verdes.[^15] Era l'habitatge de la família Quintana a la vila.[^15] La casa del número 47 és una casa de cos entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb la façana de parament llis i arrebossat.[^16] ## El tram alt i el Rial més modern El conjunt dels números 37 a 71 correspon a la part més elevada del Rial i té protecció BCIL.[^1] Aquest conjunt es caracteritza per un mur amb bancs integrats i per arbres.[^1] La casa del número 69 té cos i mig d'amplada, planta baixa, dos pisos i golfes, i una cornisa amb balustrada com a coronament.[^17] La casa del número 71 ocupa la cantonada amb el carrer de Sant Jaume.[^18] Era la casa d'estiueig de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, tal com explica un plafó ceràmic de P. Nogueras i M. Doy.[^18] A l'escaire mateix de la casa, entre els dos nivells d'alçada, hi ha una tribuna pentagonal de fusta amb coberta de teules.[^18] Joaquim Ruyra va formar part del jurat que va atorgar a Ferran de Pol el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals el 1934, i la casa del número 71 s'inclou en l'itinerari de Ferran de Pol editat per l'Ajuntament.[^18] A la placa hi ha una cita de Salvador Espriu referida a Joaquim Ruyra.[^18] Al número 89 hi ha un plafó ceràmic dissenyat per Cesc i realitzat per Jordi Aguadé, que representa l'activitat de l'empresa Cóndor Aretx, SA, dedicada als mitjons.[^19] L'any 2020 la restauradora Berta Blasi va recuperar els dibuixos preparatoris, malmesos, del mural de Cesc.[^19] Una paret de l'escola Joan Maragall porta un mural ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil, pintat amb motiu del 50è aniversari de l'escola.[^20] Els alumnes de primària de l'escola hi van participar per etapes, en grups, acolorint diferents àrees prèviament delimitades.[^20] Al número 113 hi ha el refugi antiaeri del Camp de futbol, construït el 1937 durant la Guerra Civil.[^21] Els veïns del carrer de Sant Rafael i del Rial de Sa Clavella el van construir en forma de galeria, amb supervisió municipal.[^21] ## Llocs d'aquest carrer - [Can Quintana](https://totarenys.cat/lloc/can-quintana) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 34](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-34) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-8) - [Cases del Rial de Sa Clavella, núms. 9-15](https://totarenys.cat/lloc/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15) - [Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/lloc/conjunt-d-alzines-del-rial-de-sa-clavella) - [Pintura mural Escola Joan Maragall](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-escola-joan-maragall) - [Plafó de La Condor](https://totarenys.cat/lloc/plafo-de-la-condor) - [Plafó del casal parroquial](https://totarenys.cat/lloc/plafo-del-casal-parroquial) - [Refugi del Camp de futbol](https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-camp-de-futbol) - [Rial de Sa Clavella](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella) - [Rial de Sa Clavella núm. 37-71](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-37-71) - [Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30) - [casa A. Miquel](https://totarenys.cat/lloc/casa-a-miquel) ## Fonts [^1]: Ajuntament d'Arenys de Mar - Oficina de Patrimoni Cultural. «Rial de Sa Clavella núm. 37-71». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-37-71 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Sa Clavella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella [^3]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 8». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-8 [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12 [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Cases del Rial de Sa Clavella, núms. 9-15». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15 [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30 [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó del casal parroquial». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 34». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-34 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42 [^15]: Autor desconegut. «Can Quintana». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana-1 [^16]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47 [^17]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69 [^18]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71 [^19]: Jordi Montlló Bolart. «Plafó de La Condor». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-condor [^20]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural Escola Joan Maragall». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall [^21]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del Camp de futbol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-futbol --- # Rial de Valldemaria > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-valldemaria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-valldemaria» Les hortes del rial de Valldemaria formen un conjunt que segueix el curs d'aquest rial.[^1] Un conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall.[^1] ## Un paisatge d'horta Aquestes hortes són una mostra de les grans zones d'horta que, dècades enrere, havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar.[^1] Les dades patrimonials les classifiquen com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense cap protecció.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Hortes del rial de Valldemaria](https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-valldemaria) ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de Valldemaria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria --- # Rial de Vallfiguera > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallfiguera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallfiguera» El Rial de Vallfiguera és un petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest, pel marge esquerre.[^1] El Mapa de Patrimoni Cultural el classifica com a zona d'interès dins l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense cap protecció.[^1] ## Al llarg de la llera Un dels elements més destacats són les rengleres de grans alzines plantades a banda i banda de la llera.[^1] Segons la fitxa, aquestes alzines configuren un paisatge únic a Arenys de Mar.[^1] ## El territori i la vegetació La fitxa explica que els rials i la riera d'Arenys formen part de l'antic massís catalanobalear, format fa uns 350 milions d'anys, a finals del Paleozoic.[^1] El subsòl és format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La vegetació dels rials fixa els marges i evita l'erosió.[^1] Aquesta xarxa de rials també funciona com a connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rial de Vallfiguera](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-vallfiguera) ## Fonts [^1]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Rial de Vallfiguera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera --- # Rial de Vallmaria > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallmaria Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-vallmaria» El rial de Vallmaria és un curs d'aigua sec, un dels que neixen a les capçaleres dels turons de la serralada.[^1] És el més septentrional del municipi.[^1] ## El recorregut A la capçalera, el seu traçat coincideix amb el camí antic que anava de Canet a Arenys de Munt.[^1] El rial transcorre pel Pla d'en Sala i l'Horta de les Flors.[^1] Més avall rep l'afluent del rial del Pollroig, que s'hi incorpora per la dreta, entre ca l'Alero i can Biscarri.[^1] El rial es converteix en termenal cap al municipi veí de Canet de Mar.[^1] En l'últim tram creua la carretera Nacional II i la via del tren i desemboca a la platja del Cavaió.[^1] ## Vegetació i terreny La vegetació del rial està molt alterada, sobretot en els trams més urbanitzats, on abunden les plantes al·lòctones.[^1] El subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] La vegetació és l'encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l'erosió.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rial de Valldemaria](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-valldemaria) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de Valldemaria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria --- # Rial de la Planeta > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-planeta Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-planeta» El rial de la Planeta és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] El rial de la Planeta es forma a les capçaleres dels turons que conformen la serralada, i després de passar per dessota l'autopista baixa entre can Garrós i ca n'Oliva i conflueix amb el rial d'en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp.[^1] ## Les hortes Un conjunt d'hortes ressegueix el rial i aprofita les terres fèrtils de la vall.[^2] Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.[^2] ## Els pous de la capçalera A la capçalera del rial, per sobre de l'autopista i gairebé al límit de terme amb Arenys de Munt, hi ha dos pous d'obra, un a cada costat del llit.[^1] Són obres de l'època contemporània, dels segles XIX i XX, sense ús actual ni protecció.[^1] El primer pou, a mà dreta pujant de mar a muntanya, està construït de pedra amb reforços posteriors de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall, i té un diàmetre interior aproximat d'1,30 m.[^1] Ha perdut la portella, de manera que la boca queda sense protecció.[^1] El segon pou, uns metres més amunt a mà esquerra, consisteix en un registre cilíndric fet de maó i té adossada una barraca amb cobert a doble vessant.[^1] Al frontal d'aquest segon pou es pot llegir la data de 1914.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Hortes del rial de la Planeta](https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-planeta) - [Pous del rial de La Planeta](https://totarenys.cat/lloc/pous-del-rial-de-la-planeta) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Pous del rial de La Planeta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta [^2]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de la Planeta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta --- # Rial de la Serp > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-serp Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-de-la-serp» El rial de la Serp és un dels cursos d'aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d'Arenys de Mar.[^1] El rial de la Serp s'origina dessota la finca de ca n'Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d'en Botifarra, on s'eixampla lleugerament.[^1] ## El tram alt En aquesta zona hi ha diverses finques: can Peric a la vessant dreta i can Vallbona a l'esquerra.[^1] Algunes són antigues cases d'estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu.[^1] Can Vallbona, al número 58 del Rial de la Serp, és un edifici del segle XX d'estil contemporani.[^2] Està situada en una elevació del terreny, al vessant esquerre del rial, per sota la C32.[^2] Té un cos principal de planta quadrangular, amb coberta de teules àrabs a dues aigües.[^2] Al cos adossat a la façana nord-occidental hi ha una torre de planta quadrada d'imitació medievalista.[^2] A la façana nord-occidental de Can Vallbona hi ha una capelleta dedicada a Sant Joan Baptista, feta amb un plafó ceràmic.[^2] Uns conjunts d'hortes ressegueixen el tram superior del rial i aprofiten les terres fèrtils de la vall.[^3] ## El tram baix Al tram baix, el rial està fortament urbanitzat i el llit, transitable, és molt estret.[^1] Al marge esquerre, a l'alçada de la urbanització de Portimar II, hi ha dues alzines de dimensions considerables.[^4] El rial desemboca a la platja del Cavaió, sota el pont de la Nacional II i la via del tren.[^1] Cap als volts del 2017 s'hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta i una font.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Alzines del Rial de La Serp](https://totarenys.cat/lloc/alzines-del-rial-de-la-serp) - [Can Vallbona](https://totarenys.cat/lloc/can-vallbona) - [Hortes del rial de la Serp](https://totarenys.cat/lloc/hortes-del-rial-de-la-serp) - [Rial de La Serp](https://totarenys.cat/lloc/rial-de-la-serp) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial de La Serp». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vallbona». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona-0 [^3]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Hortes del rial de la Serp». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp [^4]: Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart. «Alzines del Rial de La Serp». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp --- # Rial del Canyadell > rial d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/rial-del-canyadell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/rial-del-canyadell» El Rial del Canyadell és un curs d'aigua que recull les aigües de la vall forestal del turó o carener de la torre dels Encantats.[^1] Desemboca a la platja de la Musclera.[^1] Als Mapes de Patrimoni Cultural consta com a zona d'interès de l'àmbit del patrimoni natural, amb un estat de conservació bo i sense cap protecció.[^1] ## El territori i la geologia Aquest rial, com els altres cursos d'aigua i la riera d'Arenys de Mar, forma part de l'antic massís catalanobalear.[^1] El subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites.[^1] L'aigua corrent procedent de la pluja va descomponent el granit, i aquest material és el que es troba als llits de les rieres.[^1] On el feldspat s'ha desfet, hi apareixen argiles.[^1] ## La vegetació La vegetació fixa els marges dels rials i n'evita l'erosió.[^1] Aquesta xarxa de rials permet l'establiment de comunitats vegetals i animals d'interès i fa de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.[^1] ## Llocs d'aquest carrer - [Rial del Canyadell](https://totarenys.cat/lloc/rial-del-canyadell) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Rial del Canyadell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-canyadell --- # Riera del Bisbe Pol > riera d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/riera-del-bisbe-pol» La Riera del Bisbe Pol és el nom que pren la riera en aquest tram, situat a la via principal de la població.[^1] Al capdavall de la Riera del Bisbe Pol hi ha la cantonada amb el carrer de la Platja J.B Cassà (N-II), on s'alça Can Còrdova.[^2] Hi ha una arbreda de plàtans a banda i banda del curs de la riera.[^3] ## Cases del segle XVII i XVIII Can Clavell, al número 3, és una casa del segle XVII situada a la confluència de la riera amb el carrer d'Avall; també es coneix com el Través o Can València.[^4] Can Milans, al número 5, és un edifici promogut el 1722 per Josep Milans, comerciant de l'època.[^5] El 1802 la família de Carles IV s'hi va hostatjar, i per això es va posar un cadenat damunt la porta d'entrada.[^5] La casa del número 70 conserva en una llinda la data de 1756.[^6] ## L'Ajuntament i l'Arxiu La casa consistorial, al número 8, ocupa un edifici que al segle XVII havia estat hostal; el 1773 es va transformar en Consistori.[^7] Damunt l'entrada de l'Ajuntament hi ha l'escut de pedra, ovalat, amb un aranyoner i les ones del mar.[^8] L'Arxiu Històric Fidel Fita, al número 8-10 de la Riera del Bisbe Pol, ocupa un edifici que antigament havia estat un hostal i que fins als anys 80 del segle passat va allotjar els jutjats.[^9] L'arxiu es va crear per acord municipal del 5 de maig de 1934 i va obrir portes l'11 de juliol de 1935.[^9] El 1957 va prendre el nom de Fidel Fita, en homenatge al pare jesuïta fill d'Arenys.[^9] ## Cases i botigues dels segles XIX i XX Can Còrdova, al número 1, va ser construïda per la família Còrdova, propietaris d'un ingeni i una residència a l'Havana.[^2] Can Vidal, al número 41, és conegut per la pastisseria Danés, i al coronament de la façana s'hi pot llegir l'any de construcció, 1901.[^10] Les coquetes d'Arenys es van popularitzar amb l'arribada del tren el 1857.[^11] El número 71-73 conserva a la barana del balcó l'any 1858.[^12] Can Blanc, al número 77, porta al capcer l'any de construcció, 1918.[^13] Can Montal de l'esquerra, al número 122, és una casa de 1921 projectada per a un dels hereus dels Montal, nissaga d'industrials cotoners.[^14] A Can Vidal Formentí, al número 58, un tester curvilini amb medalló central que corona l'edifici indica l'any de construcció, 1923.[^15] ## El mercat i els monuments El Mercat Municipal, al número 82-86, va ser projectat per Ignasi Mas Morell; les obres van acabar el 20 de juny de 1928.[^16] Al número 80 hi ha el refugi antiaeri del mercat, construït durant la Guerra Civil per protegir els paradistes dels bombardejos.[^17] L'Espiral, conegut popularment com el monument als «setciències», és una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina.[^18] El parterre central, a l'altura del número 104, acull una placa d'homenatge a la gent gran, de 2019.[^19] ## Llocs d'aquest carrer - [Ajuntament, Casa Consistorial](https://totarenys.cat/lloc/ajuntament-casa-consistorial) - [Arxiu Històric Fidel Fita](https://totarenys.cat/lloc/arxiu-historic-fidel-fita) - [Ca l'Estudiant](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-estudiant) - [Can Blanc](https://totarenys.cat/lloc/can-blanc) - [Can Bombí](https://totarenys.cat/lloc/can-bombi) - [Can Clavell](https://totarenys.cat/lloc/can-clavell) - [Can Còrdova](https://totarenys.cat/lloc/can-cordova) - [Can Milans, Can Ramis](https://totarenys.cat/lloc/can-milans-can-ramis) - [Can Montal de l'esquerra](https://totarenys.cat/lloc/can-montal-de-l-esquerra) - [Can Vidal](https://totarenys.cat/lloc/can-vidal) - [Can Vidal Formentí](https://totarenys.cat/lloc/can-vidal-formenti) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 28](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-28) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 38](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-38) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 60](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-60) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 75](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-75) - [Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, can Sagrera](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera) - [Coquetes d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/coquetes-d-arenys) - [Escut de l'Ajuntament](https://totarenys.cat/lloc/escut-de-l-ajuntament) - [Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita](https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-historic-fidel-fita) - [Font de l'Ajuntament](https://totarenys.cat/lloc/font-de-l-ajuntament) - [Fornícula de Sant Pere](https://totarenys.cat/lloc/fornicula-de-sant-pere) - [Homenatge a la Gent Gran](https://totarenys.cat/lloc/homenatge-a-la-gent-gran) - [Mercat Municipal](https://totarenys.cat/lloc/mercat-municipal) - [Monument a la Puntaire](https://totarenys.cat/lloc/monument-a-la-puntaire) - [Monument als set ciències o de l'espiral](https://totarenys.cat/lloc/monument-als-set-ciencies-o-de-l-espiral) - [Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/plataneda-monumental-de-la-riera-d-arenys-de-mar) - [Refugi del mercat](https://totarenys.cat/lloc/refugi-del-mercat) - [Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila](https://totarenys.cat/lloc/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Can Bombí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Còrdova». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordova [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Can Clavell». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-2 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Can Milans, Can Ramis». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-can-ramis [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Ajuntament, Casa Consistorial». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Escut de l'Ajuntament». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Arxiu Històric Fidel Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 [^10]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vidal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12 [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Coquetes d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/coquetes-darenys [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73 [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Can Blanc». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Can Montal de l'esquerra». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal-de-lesquerra [^15]: Jordi Montlló Bolart. «Can Vidal Formentí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti [^16]: Jordi Montlló Bolart. «Mercat Municipal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-3 [^17]: Jordi Montlló Bolart. «Refugi del mercat». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mercat [^18]: Jordi Montlló Bolart. «Monument als set ciències o de l'espiral». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral [^19]: Jordi Montlló Bolart. «Homenatge a la Gent Gran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran --- # Riera del Pare Fita > riera d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/riera-del-pare-fita» La Riera d'Arenys pren el nom de Riera del Pare Fita en el tram més septentrional, a partir del carrer del Bisbe Vilà Mateu.[^1] La riera és descrita com l'eix vertebrador de la vida del municipi i el seu principal eix comercial i de comunicacions.[^1] El nom del Pare Fidel Fita es va donar a aquest tram per la festa de Sant Zenon de 1927, a partir del carrer Nou.[^1] En aquest tram, a les voreres s'hi van utilitzar llambordes de ceràmica vermella, segons el projecte de Batlle i Roig.[^1] ## Del carrer de la Font al Calisay Can Mollfulleda, al número 2, fa cantonada amb el carrer de la Font i és el punt on la Riera del Bisbe Pol passa a dir-se Riera del Pare Fita.[^2] L'edifici té una torre a la cantonada i és obra de Bernadí Martorell Puig; està protegit com a BCIL.[^2] Al número 1 hi ha Can Montal, on va néixer l'historiador i filòleg Fidel Fita Colomer (1835-1918).[^3] A l'altura del balcó de la primera planta hi ha un memorial al Pare Fidel Fita en forma de templet neoclàssic, amb un medalló central de bronze amb el bust del Pare Fita i una inscripció a sota.[^3] Can Montal es va reformar probablement als anys vint del segle XX amb elements noucentistes, com un pis afegit en forma de galeria.[^3] A la casa del número 11, el parament dels pisos superiors és de maó vist amb un esgrafiat que porta les inicials M.C i l'any 1896.[^4] Ca la Martinassa, al número 13, és probablement de finals del segle XIX i es va reformar durant el primer terç del segle XX; la façana té esgrafiats florals.[^5] Els números 24-26, anomenats Cases Riera, són de 1921, obra de Joan Bruguera i Roget, amb guardapols d'estil goticitzant.[^6] Van ser construïdes pel propietari de l'empresa tèxtil Cóndor.[^6] ## El Calisay Al número 31 hi ha el Centre Cultural Calisay, situat al vessant dret de la riera i enretirat de la primera línia de façana.[^7] En aquest espai hi havia hagut un molí fariner.[^7] La fàbrica és fruit de diverses ampliacions i remodelacions del segle XX, entre elles una reforma historicista entre 1925 i 1930 que sembla haver estat dirigida per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver.[^7] Les naus bessones d'embotellament són de 1934-1936 i Cèsar Martinell va projectar l'ampliació cap al nord a partir dels anys quaranta.[^7] La xemeneia, de fust troncocònic de maó vist, porta escrit "LICOR CALISAY".[^7] La factoria d'Arenys es va tancar el 30 de gener de 1995 i el 1998 se n'aprovaren els nous usos.[^7] El xiprer de l'antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera.[^8] Una alzina singular orna la façana de llevant del Centre Cultural.[^9] Del balneari Lloveras, fundat el 1900 i enderrocat el 1982, se'n conserva una banyera de marbre.[^10] ## Cap a la part alta És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a la riera, a llevant, que s'inscriu en els corrents del neoclassicisme català.[^11] A la capella hi ha el panteó de Josep Xifré, obra de l'escultor Charles Alphonse Gumery.[^11] Té un edifici de planta baixa i tres pisos, envoltat de jardí, amb la capella al cos central; és protegit com a BCIL.[^12] Al número 66, Can Capdevila, també coneguda com a Can Joan Maresme, té la façana de planta pis amb rajoles vidrades verd fosc.[^13] Can Julià, al número 84, destaca per la tribuna central de fusta i un capcer de línies sinuoses.[^14] ## Llocs d'aquest carrer - [Alzina surera del Calisay](https://totarenys.cat/lloc/alzina-surera-del-calisay) - [Asil Torrent](https://totarenys.cat/lloc/asil-torrent) - [Banyera del balneari Lloveras](https://totarenys.cat/lloc/banyera-del-balneari-lloveras) - [Ca la Martinassa](https://totarenys.cat/lloc/ca-la-martinassa) - [Can Capdevila](https://totarenys.cat/lloc/can-capdevila) - [Can Julià](https://totarenys.cat/lloc/can-julia) - [Can Mollfulleda](https://totarenys.cat/lloc/can-mollfulleda) - [Can Montal](https://totarenys.cat/lloc/can-montal) - [Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11) - [Casa de la Riera Pare Fita, núm. 60-64](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-60-64) - [Casa de la Riera Pare Fita, núm. 90](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-pare-fita-num-90) - [Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 10](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10) - [Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 12](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-12) - [Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 17](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-17) - [Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 23](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-23) - [Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 86-88](https://totarenys.cat/lloc/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-86-88) - [Cases Julià](https://totarenys.cat/lloc/cases-julia) - [Cases Riera](https://totarenys.cat/lloc/cases-riera) - [Centre Cultural Calisay](https://totarenys.cat/lloc/centre-cultural-calisay) - [Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-mines-d-aigua-d-arenys-de-mar) - [Hospital Xifré](https://totarenys.cat/lloc/hospital-xifre) - [Monument a Antoni Torrent](https://totarenys.cat/lloc/monument-a-antoni-torrent) - [Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita](https://totarenys.cat/lloc/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita) - [Villa Carmen](https://totarenys.cat/lloc/villa-carmen) - [Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay](https://totarenys.cat/lloc/xiprer-de-l-antiga-fabrica-calisay) - [casa Gallego](https://totarenys.cat/lloc/casa-gallego) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Mollfulleda». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mollfulleda [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Can Montal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Ca la Martinassa». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martinassa [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Cases Riera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-riera [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Centre Cultural Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-calisay [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay [^9]: Jordi Montlló Bolart. «Alzina surera del Calisay». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay [^10]: Autor desconegut. «Banyera del balneari Lloveras». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/banyera-del-balneari-lloveras [^11]: Jordi Montlló Bolart. «Hospital Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-xifre [^12]: Jordi Montlló Bolart. «Asil Torrent». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/asil-torrent [^13]: Jordi Montlló Bolart. «Can Capdevila». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capdevila [^14]: Jordi Montlló Bolart. «Can Julià». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 --- # Travessera de la Mina > travessera d'Arenys de Mar (Maresme) URL canònica: https://totarenys.cat/carrer/travessera-de-la-mina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/carrer/travessera-de-la-mina» A la font de la plaça de la Mina s'hi accedeix pel carrer de l'Hospital i després pel carrer de Sant Narcís o per la Travessia de La Mina.[^1] ## La plaça de la Mina A la plaça hi ha una font del segle XX, d'estil contemporani.[^1] La font té dos brocs: un de modern, de polsador, i un de més antic, de plom, que no raja.[^1] La pica és rectangular, de pedra granítica, i tot el conjunt queda emmarcat per un plafó ceràmic.[^1] A cada costat de la font hi ha un banc d'obra a manera de pedrís, amb motius mariners que mostren vaixells als extrems.[^1] L'aigua de la font venia antigament d'una mina on la gent anava a buscar aigua, però ara prové de la xarxa pública.[^1] ## L'alzina Al mig de la placeta hi destaca una alzina.[^1] L'alzina és l'element principal d'aquest racó del nucli antic.[^2] L'alzina floreix els mesos d'abril i maig, i les glans maduren al començament de la tardor.[^2] ## Llocs d'aquest carrer - [Alzina de la plaça de la Mina](https://totarenys.cat/lloc/alzina-de-la-placa-de-la-mina) - [Font de la Plaça de La Mina](https://totarenys.cat/lloc/font-de-la-placa-de-la-mina) ## Fonts [^1]: Jordi Montlló Bolart. «Font de la Plaça de La Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mina [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Alzina de la plaça de la Mina». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-de-la-mina --- # Andreu Guri i Sala (1824–1908) > industrial i benefactor URL canònica: https://totarenys.cat/persona/andreu-guri-i-sala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/andreu-guri-i-sala» - **Naixement:** 1824, Arenys de Mar - **Defunció:** 1908 - **Ocupació:** empresari - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11905516 Andreu Guri i Sala va néixer a Arenys de Mar el 1824 i hi va morir el 1908; va ser industrial i benefactor.[^1] Una de les fonts n'estableix el naixement el 1824 i la defunció el 1908, i el qualifica d'empresari.[^2] ## Activitat i l'epidèmia de 1854 Es dedicà a fer taps de suro, activitat amb la qual va reunir una petita fortuna.[^1] Quan el 1854 es declarà una epidèmia a Arenys, va organitzar els serveis sanitaris en substitució de l'alcalde, que era fora.[^1] Per aquesta actuació va rebre la Creu d'Isabel la Catòlica.[^1] Una altra font el descriu com a industrial taper i alcalde accidental durant l'epidèmia de còlera de 1854, i afegeix que va intervenir en diverses obres de beneficència.[^3] ## El testament En el testament va tenir un record pels pobres més desvalguts i desgraciats que fossin naturals i residents a la vila, als quals donà una renda líquida d'unes 5.000 pessetes d'aleshores.[^1] La renda líquida que va donar als pobres de la vila provenia d'una casa situada al número 160 del carrer de Pau Claris, a Barcelona.[^1] Va deixar escrit que la seva última voluntat l'havia d'executar una Junta formada pel rector, l'alcalde i el major contribuent.[^1] ## Enterrament al cementiri de Sinera El cementiri de Sinera conserva l'hipogeu de la família d'Andreu Gurí, obra dels germans Ventura, datat el 1908.[^3] L'hipogeu és de marbre blanc i negre i inclou la figura d'un àngel que emparà dos infants, símbol de la Caritat.[^3] ## Memòria a Arenys El carrer d'Andreu Guri era antigament el carrer d'Amunt.[^4] Al carrer d'Andreu Guri hi ha cases catalogades, com Can Solà, al número 38, protegida com a BCIL.[^5] Al número 62 hi ha una casa racionalista protegida com a BCIL.[^6] Can Rosendo Paleta, al número 74, té una tribuna de fusta i vidre a la segona planta.[^7] Al final del carrer d'Andreu Guri hi ha el mural «Desig», de Ricard Ferran (Ull Distret), pintat amb motiu de la celebració de l'any Espriu.[^8] ## Llocs relacionats - [Can Rosendo Paleta](https://totarenys.cat/lloc/can-rosendo-paleta) - [Can Solà](https://totarenys.cat/lloc/can-sola) - [Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri](https://totarenys.cat/lloc/carrer-d-amunt-carrer-d-andreu-guri) - [Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-62) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-65) - [Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-andreu-guri-num-8) - [Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/conjunt-de-mines-d-aigua-d-arenys-de-mar) - [Hipogeu de la família Mollfulleda](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda) - [Hipogeu de la família d'Andreu Gurí](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-d-andreu-guri) - [Les ametlles d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/les-ametlles-d-arenys) - [Pintura mural "Mots"](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-mots) - [Pintura mural del carrer d'Andreu Guri](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-del-carrer-d-andreu-guri) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Andreu Guri i Sala» (revisió 38638834, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Guri_i_Sala [^2]: Wikidata, «Andreu Guri i Sala» (Q11905516). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11905516 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família d'Andreu Gurí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Can Solà». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-4 [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-62 [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Can Rosendo Paleta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta [^8]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural del carrer d'Andreu Guri». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri --- # Anna Maria Ravell i Barrera (1819–1893) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/anna-maria-ravell-i-barrera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/anna-maria-ravell-i-barrera» - **Naixement:** 1819, Arenys de Mar - **Defunció:** 1893 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q9155428 Anna Maria Ravell i Barrera va néixer a Arenys de Mar el 1819 i va morir a Argentona el 1893.[^1] Va ser religiosa de la família franciscana i fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.[^1] ## Els orígens a Arenys Va néixer a Arenys de Mar el 5 de maig de 1819, en una família de devoció franciscana.[^1] El seu pare, farmacèutic, es va traslladar a Mataró perquè els set fills, sis dels quals noies, hi poguessin estudiar.[^1] ## Trajectòria posterior El 1847 Anna Maria Ravell va ingressar a la comunitat religiosa de la Sagrada Família de Bordeus a Mataró i va exercir com a ajudant de mestra al col·legi La Concepció del Masnou.[^1] El 1857 Anna Maria Ravell i les seves companyes van obrir una escola a la Garriga, i el 30 d'octubre de 1859, a la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, va néixer l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.[^1] Va morir a Argentona el 4 de juny de 1893, amb 74 anys.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Anna Maria Ravell i Barrera» (revisió 38639210, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Maria_Ravell_i_Barrera --- # Anna Maria Simó i Batlle (1838–1911) > artista espanyola URL canònica: https://totarenys.cat/persona/anna-maria-simo-i-batlle Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/anna-maria-simo-i-batlle» - **Naixement:** 1838, Arenys de Mar - **Defunció:** 1911 - **Ocupació:** artista - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20101833 Anna Maria Simó i Batlle va néixer a Arenys de Mar el 1838 i hi va morir el 1911; també era coneguda com a Agneta Fanfa.[^1] ## Família i negoci de puntes Filla de Joan Simón i Teresa Batlle, es va casar el 1859 amb el mataroní Marià Castells i Diumeró.[^1] El 1862 Anna Maria Simó i Batlle i Marià Castells van iniciar el negoci de fabricació de puntes.[^1] Algunes fonts apunten que l'ofici de les puntes ja era una tradició a la família d'Anna Maria.[^1] Després de la mort del marit, el 1903, Anna Maria Simón va formar societat amb els seus fills Joaquim i Marià.[^1] ## Vincles amb llocs d'Arenys Al Museu d'Arenys de Mar es conserven molts dels patrons i de les matrius fetes per la Casa Castells.[^1] El 1908, durant una visita del rei Alfons XIII a Arenys de Mar, els empresaris de la vila van organitzar una exposició dels seus productes.[^1] Salvador Castelló, propietari de la Reial Escola d'Avicultura i amfitrió del rei, va descriure els objectes exposats per l'empresa de la Viuda Castells.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Anna Maria Simó i Batlle» (revisió 38820775, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Maria_Sim%C3%B3_i_Batlle --- # Antoni Joan Riera i Pascual (1578–1638) > escultor espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/antoni-joan-riera-i-pascual Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/antoni-joan-riera-i-pascual» - **Naixement:** 1578, Arenys de Mar - **Defunció:** 1638, Arenys de Mar - **Ocupació:** escultor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11905866 Antoni Joan Riera i Pascual fou un escultor nascut a Arenys de Mar el 1578 i mort també a Arenys de Mar el 1638.[^1] Se'l considera un dels escultors catalans més notables del primer terç del segle XVII, que va treballar a Madrid, Valladolid i Catalunya.[^2] ## Arenys i la marxa a Castella El 1597 és citat com a imaginaire a la seva vila natal.[^2] A l'estiu del 1605 va redactar el testament davant del notari de la vila, i tot indica que es preparava per una llarga absència.[^2] Va fer un sojorn a Castella que es va allargar fins al 1629 i que li va permetre conèixer l'escultor Gregorio Fernández.[^2] ## El retorn a Arenys Va guanyar aquell concurs ex aequo amb Josep Sayós, però va renunciar a treballar-hi.[^2] Instal·lat a Arenys, es va dedicar al disseny del retaule major de la seva vila i a supervisar els inicis dels treballs.[^2] A Arenys tenia un taller amb ajudants, un dels quals era el seu nebot Bartomeu Taxonera.[^2] Del període arenyenc hi ha constància documental d'alguns encàrrecs menors, com una imatge de Crist realitzada el 1631 per a l'església de Sant Vicenç de Llavaneres.[^2] ## L'església de Santa Maria L'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba a la plaça de l'Església.[^3] El retaule de l'església de Santa Maria d'Arenys es col·loca sobre un bastiment renaixentista, obra del 1636 de l'escultor local Antoni Joan Riera.[^3] El 1636 es comença a treballar en un retaule, ja que s'adquireix marbre i jaspis per al pedestal.[^4] Segons Joan Bosch, l'escultor contractat per al retaule seria l'arenyenc Antoni Joan Riera.[^4] ## Mort i continuïtat de l'obra Entre 1638 i 1642 no hi ha cap altra notícia del retaule, fet que Bosch atribueix a la mort de l'escultor.[^4] Després es va buscar un nou escultor per continuar l'obra i es va contractar Francesc Santacruz II.[^4] El 1706 es va contractar Pau Costa, que va desmuntar la part del retaule construïda anteriorment.[^4] ## Llocs relacionats - [Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys) - [Retaule Major de Santa Maria](https://totarenys.cat/lloc/retaule-major-de-santa-maria) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Antoni Joan Riera i Pascual» (Q11905866). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11905866 [^2]: Viquipèdia, «Antoni Joan Riera i Pascual» (revisió 38783690, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Joan_Riera_i_Pascual [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Retaule Major de Santa Maria». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-maria --- # Antoni Pascual i Lleu (1643–1704) > catedràtic i eclesiàstic català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/antoni-pascual-i-lleu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/antoni-pascual-i-lleu» - **Naixement:** 1643, Arenys de Mar - **Defunció:** 1704, Vic - **Ocupació:** bisbe catòlic · catedràtic - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19289798 Antoni Pascual i Lleu va néixer a Arenys de Mar el 1643 i va morir a Vic el 1704; fou catedràtic i eclesiàstic.[^1] Wikidata hi afegeix l'ocupació de bisbe catòlic.[^2] ## Trajectòria Mentre seguia la seva carrera eclesiàstica, va ocupar la plaça de catedràtic de la Universitat de Barcelona i després va ensenyar a Bolonya.[^1] Va publicar edictes i pastorals, alguns en llatí però la majoria en un català molt correcte.[^1] ## Vinculació amb el poble Segons els vells papers que cita mossèn Palomer (1991), el temple fou consagrat el 28 de juliol de 1686 pel bisbe de Vic, Antoni Pascual, fill de la població.[^3] Segons aquest relat, acabada la cerimònia, es van reunir els Jurats, Homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat, i van acordar celebrar cada any la festa de la Consagració.[^3] Cada any, per la vigília de Sant Marçal, que és el 30 de juny, davant mateix de l'església, al bell mig de la Riera, es cremava una bóta enquitranada.[^3] Sobre el text de mossèn Palomer (1991), la font adverteix que no es coneix documentació que corrobori el que exposa.[^3] ## Llocs relacionats - [Crema de la bota](https://totarenys.cat/lloc/crema-de-la-bota) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Antoni Pascual i Lleu» (revisió 38639816, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Pascual_i_Lleu [^2]: Wikidata, «Antoni Pascual i Lleu» (Q19289798). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19289798 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Crema de la bota». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-de-la-bota --- # Antònia Jaurés i Catà (1826–1909) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/antonia-jaures-i-cata Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/antonia-jaures-i-cata» - **Naixement:** 1826, Arenys de Mar - **Defunció:** 1909, Badalona - **Ocupació:** empresari - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q62606993 Antònia Jaurés i Catà va néixer a Arenys de Mar el 1826 i va morir a Badalona el 22 de gener de 1909.[^1] Les dades de Wikidata la registren amb l'ocupació d'empresària.[^2] ## Fora d'Arenys i l'activitat empresarial Casada amb Pere Palay i Pons, va emigrar el 1840 amb ell a Montevideo, on van néixer els seus fills.[^1] El 1858 la família es va establir a Badalona, i l'any següent hi va fundar una fàbrica de galetes al carrer del Dos de Maig.[^1] Quan va morir el seu marit, es va fer càrrec del negoci, i fou coneguda com a Vídua de Palay.[^1] ## Els darrers anys Va ser enterrada a un dels panteons exteriors del Cementiri del Sant Crist de Badalona.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Antònia Jaurés i Catà» (revisió 38867922, 2026-10-03). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Ant%C3%B2nia_Jaur%C3%A9s_i_Cat%C3%A0 [^2]: Wikidata, «Antònia Jaurés i Catà» (Q62606993). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q62606993 --- # Bartomeu Bosch i Puig (1850–1921) > polític espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/bartomeu-bosch-i-puig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/bartomeu-bosch-i-puig» - **Naixement:** 1850, Arenys de Mar - **Defunció:** 1921, Barcelona - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19998026 Bartomeu Bosch i Puig va néixer a Arenys de Mar l'any 1850 i va morir el 17 d'abril de 1921.[^1] Va ser un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[^1] Segons Wikidata, va morir a Barcelona.[^2] ## Trajectòria Era advocat i va ser diputat de la diputació de Barcelona.[^1] Entre 1884 i 1885 va ser secretari de l'Ateneu Barcelonès.[^1] A les eleccions generals espanyoles de 1896 va ser elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Mataró.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Bartomeu Bosch i Puig» (revisió 38742375, 2026-10-01). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Bosch_i_Puig [^2]: Wikidata, «Bartomeu Bosch i Puig» (Q19998026). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19998026 --- # Basilio Nieto Barranco (1916–2007) > futbolista espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/basilio-nieto-barranco Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/basilio-nieto-barranco» - **Naixement:** 1916, València - **Defunció:** 2007, Arenys de Mar - **Ocupació:** futbolista - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11908668 Basilio Nieto Barranco va néixer a València el 8 d'agost de 1916 i va morir a Arenys de Mar el 7 de novembre de 2007.[^1] Fou futbolista i jugava de davanter.[^1] ## Trajectòria esportiva Durant els anys quaranta va jugar a Primera divisió amb el València CF, el CE Castelló, el FC Barcelona, el RCD Espanyol i el CE Sabadell.[^1] Basilio Nieto és el màxim golejador de tots els temps del CE Castelló, amb 122 gols en partits oficials.[^1] ## La relació amb Arenys de Mar Quan es va retirar del futbol, va fixar la seva residència a Arenys de Mar.[^1] Hi va morir el 2007.[^2] Com a entrenador, va dirigir també el CF Arenys de Mar, a més del CF Gavà i el CE Mataró.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Basilio Nieto Barranco» (revisió 38641916, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Basilio_Nieto_Barranco [^2]: Wikidata, «Basilio Nieto Barranco» (Q11908668). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11908668 --- # Bernat Antoni Pasqual (1650–1720) > militar espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/bernat-antoni-pasqual Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/bernat-antoni-pasqual» - **Naixement:** 1650, Arenys de Mar - **Defunció:** 1720 - **Ocupació:** militar - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19289999 Bernat Antoni Pasqual va néixer a Arenys de Mar el 12 de gener de 1650 i es dedicà a la carrera militar.[^1] Era fill de Francesc Pasqual i cosí germà d'Antoni Pasqual, bisbe de Vic.[^1] ## Els anys d'Arenys Abans d'anar a Castella, Bernat Antoni Pasqual va passar una temporada a Arenys, on va coincidir amb el seu cosí Antoni Pasqual, bisbe de Vic.[^1] Va assistir a la consagració de l'església de Santa Maria d'Arenys, vestit de gentilhome de la cort de Versalles.[^1] Als 47 anys es va establir a Arenys i es va casar amb Anna de Formenter.[^1] ## La Guerra de Successió Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, va presidir una Junta per la defensa d'Arenys, reunida a la Torre de Mar o Fortalesa.[^1] Allà va formar un cos de fusellers que va col·laborar amb el coronel Amill en el desembarcament davant de Ca l'Alero, entre Arenys i Canet.[^1] Quan els exèrcits borbònics van ocupar Arenys, el 8 de maig de 1714, va caure ferit.[^1] ## L'exili i la mort El 29 d'octubre es va embarcar, junt amb d'altres, a la platja d'Arenys.[^1] En arribar a Àustria, l'Emperador Carles els va omplir d'honors i el va nomenar Camarlenc de l'Imperi i Conseller.[^1] Va morir als 70 anys i va ser enterrat a la basílica de Pressburg, l'actual Bratislava, ja que no fou possible tornar el seu cos al seu país.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Bernat Antoni Pasqual» (revisió 38642376, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Antoni_Pasqual --- # Carles Gumersind Vidiella i Esteba (1856–1915) > Compositor, empresari i pianista català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/carles-gumersind-vidiella-i-esteba Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/carles-gumersind-vidiella-i-esteba» - **Naixement:** 1856, Arenys de Mar - **Defunció:** 1915, Barcelona - **Ocupació:** músic · pianista · empresari · compositor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8263608 Carles Gumersind Vidiella i Esteba va néixer a Arenys de Mar el 12 de maig de 1856 i va morir a Barcelona el 4 d'octubre de 1915.[^1] Era pianista, compositor i empresari.[^2] És considerat, juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes, un dels cims del pianisme català del canvi del segle XIX al XX.[^1] ## Relació amb Arenys Quan tenia quatre anys, la seva família es va traslladar a Barcelona.[^1] El 1885, convidat per l'Ateneu Arenyenc, va actuar al Teatre Principal d'Arenys de Mar a favor dels damnificats pel còlera.[^1] Segons la Viquipèdia, Carles Gumersind Vidiella anava a Arenys de Mar, passejava pels carrers i s'aturava davant l'edifici que havia estat casa seva.[^1] ## El record a la vila Damunt el bust de marbre de Josep Llimona, inaugurat al Palau de la Música Catalana dos anys després de la seva mort, hi ha l'escut d'Arenys.[^1] A Arenys de Mar, un carrer i l'Escola Municipal de Música porten el seu nom.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Carles Gumersind Vidiella i Esteba» (revisió 38643639, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Gumersind_Vidiella_i_Esteba [^2]: Wikidata, «Carles Gumersind Vidiella i Esteba» (Q8263608). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8263608 --- # Enric Torra i Pòrtulas (1910–2003) > pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/enric-torra-i-portulas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/enric-torra-i-portulas» - **Naixement:** 1910, Fornells de la Selva - **Defunció:** 2003, Arenys de Mar - **Ocupació:** pianista · compositor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8776064 Enric Torra i Pòrtulas va néixer a Fornells de la Selva el 16 de març del 1910 i va ser pianista, compositor i director d'orquestra i de corals.[^1] Segons Wikidata, va morir a Arenys de Mar el 4 d'agost del 2003.[^1] ## La relació amb Arenys La Viquipèdia no situa la mort a Arenys de Mar, sinó a Mataró, de manera que les fonts no coincideixen en aquest punt.[^2] ## Vida i trajectòria La seva família es va traslladar a viure a Mataró el 1927, on va ser professor de piano de diverses generacions de mataronins.[^2] L'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el va declarar fill adoptiu.[^2] El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Enric Torra i Pòrtulas» (Q8776064). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8776064 [^2]: Viquipèdia, «Enric Torra i Pòrtulas» (revisió 38662188, 2026-09-25). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Torra_i_P%C3%B2rtulas --- # Fidel Fita i Colomer (1835–1918) > epigrafista i jesuïta català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/fidel-fita-i-colomer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/fidel-fita-i-colomer» - **Naixement:** 1835, Arenys de Mar - **Defunció:** 1918, Madrid - **Ocupació:** filòleg clàssic · epigrafista · lingüista · filòleg · arqueòleg · historiador - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8961578 Fidel Fita i Colomer va néixer a Arenys de Mar el 31 de desembre de 1835 i va morir a Madrid el 13 de gener de 1918.[^1] Jesuïta català, fou arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador.[^1] Entre 1912 i 1918 va dirigir la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya.[^1] ## Infantesa i formació Era el més petit de vuit germans i fill d'un matrimoni de la burgesia catalana.[^1] De petit va anar a l'escola pública d'Arenys de Mar, que dirigia Joan Monjo.[^1] El 1844 va marxar a Barcelona per ingressar al seminari, i el 1850 va entrar a la Companyia de Jesús, a França.[^1] ## La casa natal Va néixer a Can Montal, a la riera del Pare Fita, 1.[^1] A Can Montal hi ha un memorial a Fidel Fita, en forma de templet neoclàssic amb un medalló central de bronze amb el seu bust.[^2] La inscripció del memorial recorda que va néixer en aquesta casa i que la vila d'Arenys de Mar l'honora com a fill il·lustre.[^2] Segons una altra font, la placa commemorativa es va col·locar el 1917.[^1] ## Trajectòria El 1877 fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història, fet que el va fer traslladar definitivament a Madrid.[^1] El 1883 fou nomenat director del Butlletí de l'Acadèmia.[^1] Va destacar sobretot com a epigrafista, amb dedicació especial a les inscripcions llatines.[^1] Va deixar escrits 49 llibres i 997 articles.[^1] El 1917 fou nomenat fill predilecte d'Arenys de Mar.[^1] ## Fita i el patrimoni d'Arenys Abans de 1885, Fita va documentar el jaciment romà de Vall de Maria, on va trobar ceràmica, monedes i restes de mosaics.[^3] ## Memòria a Arenys A Arenys, la biblioteca i l'arxiu històric porten el seu nom, igual que un fons del museu local i el tram més llarg de la rambla principal.[^1] L'Arxiu Històric va prendre el nom de Fidel Fita l'any 1957, en homenatge al jesuïta arenyenc.[^4] L'arxiu es va crear per acord de l'Ajuntament del 5 de maig de 1934 i va obrir les portes l'11 de juliol de 1935.[^4] La riera va rebre el nom de Pare Fidel Fita per la festa de Sant Zenon de 1927, a partir del carrer Nou.[^5] La Biblioteca Municipal Pare Fidel Fita és a Can Juncosa, al carrer de Bonaire, 2.[^6] L'antic Museu Municipal Fidel Fita va tancar definitivament l'any 1977.[^7] ## Llocs relacionats - [Ajuntament, Casa Consistorial](https://totarenys.cat/lloc/ajuntament-casa-consistorial) - [Arxiu Històric Fidel Fita](https://totarenys.cat/lloc/arxiu-historic-fidel-fita) - [Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/arxiu-parroquial-de-santa-maria-d-arenys) - [Can Juncosa](https://totarenys.cat/lloc/can-juncosa) - [Can Montal](https://totarenys.cat/lloc/can-montal) - [Can Vidal Formentí](https://totarenys.cat/lloc/can-vidal-formenti) - [Cases Julià](https://totarenys.cat/lloc/cases-julia) - [Cases Riera](https://totarenys.cat/lloc/cases-riera) - [Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-arqueologica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció d'exvots del Montcalvari](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-exvots-del-montcalvari) - [Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-d-historia-i-etnografica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-de-nautica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Crema de la bota](https://totarenys.cat/lloc/crema-de-la-bota) - [Festa Major de Sant Zenon / Zenó](https://totarenys.cat/lloc/festa-major-de-sant-zenon-zeno) - [Festa de la Marededéu Fumadora](https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-fumadora) - [Fons Antoni Miquel i Mayola](https://totarenys.cat/lloc/fons-antoni-miquel-i-mayola) - [Fons Elvira Elias i Cornet](https://totarenys.cat/lloc/fons-elvira-elias-i-cornet) - [Fons Enric Maass](https://totarenys.cat/lloc/fons-enric-maass) - [Fons Esyllt T. Lawrence](https://totarenys.cat/lloc/fons-esyllt-t-lawrence) - [Fons Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol) - [Fons Fèlix Cucurull i Tey](https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey) - [Fons Lluís Montmany i Vidal](https://totarenys.cat/lloc/fons-lluis-montmany-i-vidal) - [Fons Núria Nogueras](https://totarenys.cat/lloc/fons-nuria-nogueras) - [Fons Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu) - [Fons Tiona Solé](https://totarenys.cat/lloc/fons-tiona-sole) - [Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt](https://totarenys.cat/lloc/fons-del-centre-d-estudis-josep-baralt) - [Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita](https://totarenys.cat/lloc/fons-documental-de-l-arxiu-historic-fidel-fita) - [Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya](https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-nacional-de-catalunya) - [Mercat Municipal](https://totarenys.cat/lloc/mercat-municipal) - [Monument al centenari del Carlitos](https://totarenys.cat/lloc/monument-al-centenari-del-carlitos) - [Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita](https://totarenys.cat/lloc/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita) - [Vall de Maria; Can Linati](https://totarenys.cat/lloc/vall-de-maria-can-linati) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Fidel Fita i Colomer» (revisió 38663880, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Fidel_Fita_i_Colomer [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Montal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Vall de Maria; Can Linati». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Arxiu Històric Fidel Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Can Juncosa». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juncosa [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar --- # Francesc Flos i Calcat (1856–1929) > pedagog, cal·lígraf i escriptor català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/francesc-flos-i-calcat Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/francesc-flos-i-calcat» - **Naixement:** 1856, Arenys de Mar - **Defunció:** 1929, Barcelona - **Ocupació:** pedagog · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q16942177 Francesc Flos i Calcat fou un pedagog, cal·lígraf i escriptor català nascut a Arenys de Mar el 1856 i mort a Barcelona el 1929.[^1] Va fundar l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el col·legi Sant Jordi.[^1] ## Els orígens a Arenys Va néixer a Arenys de Mar, al Cafè d'en Flos.[^1] Va estudiar a l'escola de la vila i hi va mostrar una gran disposició per al dibuix.[^1] ## La memòria a la vila Una plaça d'Arenys de Mar homenatja la memòria del mestre, considerat fill de la vila.[^1] La casa del carrer d'Avall, núm. 24, fa cantonada amb el carrer d'Avall i té una façana que dona a la plaça de Francesc Flos i Calcat.[^2] ## Llocs relacionats - [Casa del carrer d'Avall, núm. 24](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-avall-num-24) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Francesc Flos i Calcat» (revisió 38664170, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Flos_i_Calcat [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Avall, núm. 24». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-24 --- # Francesc Jubany i Del Castillo (1922–1989) > polític català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/francesc-jubany-i-del-castillo Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/francesc-jubany-i-del-castillo» - **Naixement:** 1922, Arenys de Mar - **Defunció:** 1989, la Garriga - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19290880 Francesc Jubany i Del Castillo fou un polític català que va néixer a Arenys de Mar l'any 1922.[^1] Va morir a la Garriga el 1989.[^2] ## Vinculació amb Arenys de Mar Arenys de Mar és el seu lloc de naixement, segons les dades de Wikidata.[^2] ## Trajectòria a la Garriga Va ser alcalde de la Garriga entre 1958 i 1970.[^1] La seva carrera municipal va començar el 1952, quan fou nomenat regidor.[^1] Estava vinculat professionalment al balneari Termes Victòria de la Garriga.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Francesc Jubany i Del Castillo» (revisió 38664257, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Jubany_i_Del_Castillo [^2]: Wikidata, «Francesc Jubany i Del Castillo» (Q19290880). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19290880 --- # Francesc Xavier Vilà i Mateu (1851–1913) > religiós català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/francesc-xavier-vila-i-mateu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/francesc-xavier-vila-i-mateu» - **Naixement:** 1851, Arenys de Mar - **Defunció:** 1913, Hagåtña - **Ocupació:** bisbe catòlic · sacerdot catòlic - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19290964 Francesc Xavier Vilà i Mateu va néixer a Arenys de Mar el 9 de maig de 1851 i fou frare caputxí.[^1] Va morir a Guam, a les Illes Mariannes, i va ser bisbe titular d'Adraa i vicari apostòlic d'aquell territori.[^1] ## Els caputxins d'Arenys Va tornar a Arenys el 1881 i un any més tard fou nomenat guardià dels caputxins d'Arenys.[^1] També fou guardià d'Hondarribia i dues vegades més d'Arenys de Mar.[^1] Al convent hi va reformar la Casa, va canviar vells altars de l'església i va arranjar l'hort perquè els novicis hi tinguessin un lloc de recreació.[^1] ## El nomenament de bisbe El nomenament com a bisbe d'Adraa i vicari apostòlic de Guam el va sorprendre a Arenys de Mar.[^1] Fou consagrat l'1 d'octubre de 1911 a la catedral de Barcelona i després va haver de deixar Catalunya.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Francesc Xavier Vilà i Mateu» (revisió 38664482, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Xavier_Vil%C3%A0_i_Mateu --- # Francesc de Pol i Baralt (1854–1914) > religiós català (1854-1914) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/francesc-de-pol-i-baralt Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/francesc-de-pol-i-baralt» - **Naixement:** 1854, Arenys de Mar - **Defunció:** 1914, Girona - **Ocupació:** bisbe catòlic · sacerdot catòlic - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8962229 Francesc de Pol i Baralt va néixer a Arenys de Mar el 1854 i va morir a Girona el 1914.[^1] Francesc de Pol i Baralt fou bisbe de Girona entre 1906 i 1914.[^1] ## Vinculació amb Arenys El 8 de juliol de 1886 va beneir el pont del capdavall de la riera d'Arenys, que el seu germà Bonaventura, alcalde d'Arenys de Mar, havia fet construir.[^2] Segons la Viquipèdia, Francesc de Pol i Baralt va pagar la construcció de la torre que remata el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Arenys.[^1] ## Al carrer La Riera d'Arenys pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II.[^2] Francesc de Pol i Baralt és la persona de qui la riera, per la banda de llevant fins al carrer Nou, prendria nom anys després.[^2] ## Llocs relacionats - [Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita](https://totarenys.cat/lloc/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Francesc de Pol i Baralt» (revisió 38664549, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Pol_i_Baralt [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita --- # Fèlix Cucurull i Tey (1919–1996) > historiador català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/felix-cucurull-i-tey Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/felix-cucurull-i-tey» - **Naixement:** 1919, Arenys de Mar - **Defunció:** 1996, Arenys de Mar - **Ocupació:** historiador · polític · poeta · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q8963184 Fèlix Cucurull i Tey va néixer a Arenys de Mar el 12 de gener de 1919 i hi va morir el 4 de febrer de 1996.[^1] Va ser historiador, polític, poeta i escriptor.[^2] ## Família i formació Era fill de Fèlix Cucurull i Campalans, batlle d'Arenys de Mar, i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu.[^1] El 1930 va començar el batxillerat al Col·legi Cassà, regentat pels Germans Gabrielistes.[^1] Als quinze anys va guanyar un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.[^3] Als dotze anys va fundar, amb altres amics de la vila, la Joventut Catalanista d'Arenys de Mar.[^3] ## Trajectòria política i literària El 1936 va ingressar a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme.[^1] A les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.[^1] Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, cosa que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa.[^3] El 1985 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, i l'Ajuntament d'Arenys de Mar i la biblioteca P. Fidel Fita li van retre un homenatge.[^1] El 1995, a les Jornades Independentistes d'Arenys de Mar, va rebre el que seria el seu darrer homenatge en vida.[^1] ## El fons a la Biblioteca La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i donat per la seva família.[^3] El fons conté correspondència amb escriptors catalans com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu i Lluís Ferran de Pol.[^3] També hi ha documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Cucurull va fundar el 1960.[^3] La seva biblioteca personal s'ha incorporat al fons general de la Biblioteca.[^3] ## Cementiri de Sinera Al mateix cementiri hi reposen també altres escriptors, com Lluís Ferran de Pol.[^4] ## Llocs relacionats - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Fons Fèlix Cucurull i Tey](https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey) - [Fons Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Fèlix Cucurull i Tey» (revisió 38666161, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8lix_Cucurull_i_Tey [^2]: Wikidata, «Fèlix Cucurull i Tey» (Q8963184). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q8963184 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Fèlix Cucurull i Tey». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera --- # Ivo Bosch i Puig (1852–1915) > Empresari català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/ivo-bosch-i-puig Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/ivo-bosch-i-puig» - **Naixement:** 1852, Arenys de Mar - **Defunció:** 1915, Sant Sebastià - **Ocupació:** empresari - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q56839892 Ivo Bosch i Puig va néixer a Arenys de Mar el 1852 i va morir a Sant Sebastià el 1915.[^1] Les dades de Wikidata precisen que va néixer el 13 de gener de 1852 a Arenys de Mar i que va morir el 7 de juny de 1915.[^2] Es dedicà als negocis i és descrit com a empresari català.[^2] ## Els orígens arenyencs Era fill d'un advocat i registrador de la propietat d'Arenys de Mar.[^1] Va començar a treballar a Barcelona com a dependent d'un corredor de borsa, sense haver acabat els estudis de batxillerat.[^1] ## Trajectòria fora del poble Es traslladà a París el 1879 i el 1887 fou membre del Crédit Mobilier, que arribà a dirigir.[^1] Va estar vinculat des de la fundació als Camins de Ferros del Sud d'Espanya, de la qual fou president des del 1903 fins a la seva mort.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Ivo Bosch i Puig» (revisió 38810266, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Ivo_Bosch_i_Puig [^2]: Wikidata, «Ivo Bosch i Puig» (Q56839892). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q56839892 --- # Jacint Arxer i Bussalleu (1877–1964) > cronista i mestre català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/jacint-arxer-i-bussalleu Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/jacint-arxer-i-bussalleu» - **Naixement:** 1877, Arenys de Mar - **Defunció:** 1964 - **Ocupació:** periodista · pedagog · bibliotecari · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q16171518 Jacint Arxer i Bussalleu, conegut com a Cinto, va néixer a Arenys de Mar el 1877 i va morir el 1964.[^1] Va ser cronista i mestre, i també va exercir de periodista, pedagog, bibliotecari i escriptor.[^2] ## Mestre i escriptor Com a mestre feia les classes en català i n'oferia també de nocturnes per a persones que treballaven de dia.[^1] Ensenyava català als immigrants arribats del sud d'Espanya i els ensenyava a llegir i escriure.[^1] Va escriure poesies i obres de teatre per a infants, com L'avi de la muntanya.[^1] ## Cronista d'Arenys Va deixar escrites unes memòries de gairebé vint volums on recollia vivències i efemèrides d'Arenys de Mar.[^1] Va ser corresponsal d'una publicació científica dirigida per Josep Comas i Solà, director de l'Observatori Fabra, i li enviava dades que recollia a través d'un primitiu observatori instal·lat al terrat de casa seva.[^1] ## Llocs vinculats Va ser bibliotecari de l'Ateneu Arenyenc, on va crear el llibre d'or, i es va encarregar dels exlibris de l'entitat.[^1] Va morir el 1964 a l'Asil Torrent i és enterrat al Cementiri de Sinera.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Jacint Arxer i Bussalleu» (revisió 38673567, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Arxer_i_Bussalleu [^2]: Wikidata, «Jacint Arxer i Bussalleu» (Q16171518). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q16171518 --- # Jaume Calbetó i Baralt (1806–1886) > polític, físic i farmacèutic català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/jaume-calbeto-i-baralt Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/jaume-calbeto-i-baralt» - **Naixement:** 1806, Arenys de Mar - **Defunció:** 1886, Arenys de Mar - **Ocupació:** físic · farmacèutic · polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q9011086 Jaume Calbetó i Baralt va néixer a Arenys de Mar el 2 d'abril de 1806 i hi va morir el 6 de març de 1886.[^1] Fou físic, farmacèutic i alcalde d'Arenys de Mar.[^2] ## Família Era fill de Josep Antoni Calbetó i Tarrades i de Rita Baralt i Lladó.[^2] El seu avi era el navegant i cosmògraf Josep Baralt i Torres.[^2] ## Activitat professional Estudià física experimental i farmàcia, i després es doctorà en Farmàcia.[^2] Establí una fàbrica de cremor tàrtar i àcid tàrtric, amb productes premiats i molt sol·licitats a Anglaterra.[^2] També descobrí un sistema per obtenir aigües subterrànies basat en el principi del sifó.[^2] ## Càrrecs a Arenys Va ser subdelegat de la facultat de Farmàcia del partit d'Arenys durant cinquanta anys.[^2] Fou regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar en diverses ocasions i n'arribà a ser alcalde.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Jaume Calbetó i Baralt» (Q9011086). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9011086 [^2]: Viquipèdia, «Jaume Calbetó i Baralt» (revisió 38674883, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Calbet%C3%B3_i_Baralt --- # Jaume Català i Albosa (1835–1899) > bisbe català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/jaume-catala-i-albosa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/jaume-catala-i-albosa» - **Naixement:** 1835, Arenys de Mar - **Defunció:** 1899, Barcelona - **Ocupació:** teòleg catòlic · religiós cristià · bisbe catòlic · bisbe - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q3944843 Jaume Català i Albosa va néixer a Arenys de Mar el 1835 i va ser un eclesiàstic català.[^1] Va ser bisbe de Canàries, de Cadis i, des del 1883 fins al 1899, de Barcelona.[^1] Segons Wikidata, va morir a Barcelona el 21 de febrer de 1899.[^2] ## Al carrer del Bisbe Català La seva casa pairal, que encara es conserva, es troba al carrer que porta el seu nom a Arenys de Mar.[^1] Ca l'Espriu, al número 27 del carrer del Bisbe Català, va ser feta construir pel bisbe Jaume Català.[^3] Segons aquesta font, hi va acollir el papa Benet XV quan encara era cardenal.[^3] La casa va passar a la família Espriu, que la feia servir com a segona residència en les seves estades a Arenys.[^3] El bisbe Jaume Català va ser oncle besavi de l'escriptor Salvador Espriu.[^3] ## Al cementiri de Sinera Al cementiri de Sinera hi ha l'hipogeu que Jaume Català va dedicar als seus pares, datat el 1895.[^4] L'escut del bisbe que hi figura té un arbust sobre les ones, emblema d'Arenys de Mar, i al·ludeix als seus cognoms amb les quatre barres i el sol ixent.[^4] A la tomba també reposen els pares i dos germans de Salvador Espriu.[^4] ## Llocs relacionats - [Ca l'Espriu](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-espriu) - [Hipogeu dels pares del Bisbe Català](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Jaume Català i Albosa» (revisió 38674906, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Catal%C3%A0_i_Albosa [^2]: Wikidata, «Jaume Català i Albosa» (Q3944843). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q3944843 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu dels pares del Bisbe Català». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala --- # Jaume Partagàs i Ravell (1816–1868) > Spanish businessperson (1816-1864) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/jaume-partagas-i-ravell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/jaume-partagas-i-ravell» - **Naixement:** 1816, Arenys de Mar - **Defunció:** 1868, Vuelta Abajo - **Ocupació:** empresari - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q9010607 Jaume Partagàs i Ravell va néixer a Arenys de Mar el 1816 i va ser empresari.[^1] Era fill del sastre Jaume Partagàs i de Theresa Ravell.[^2] Jaume Partagàs i Ravell va morir a Vuelta Abajo, a Cuba, el 1868.[^2] ## La relació amb Arenys Els seus orígens van ser investigats per Josep Maria Pons i Guri als arxius d'Arenys de Mar.[^2] ## A Cuba Emigrat a Cuba, va fundar una petita fàbrica de tabac a l'Havana amb l'ajuda del comerciant de Lloret de Mar Joan Conill.[^2] El 1845 va crear a l'Havana l'empresa La Flor de Tabacos de Partagás y Cía.[^2] També va presidir la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Jaume Partagàs i Ravell» (Q9010607). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q9010607 [^2]: Viquipèdia, «Jaume Partagàs i Ravell» (revisió 38675074, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Partag%C3%A0s_i_Ravell --- # Joan Barrera i Ferrer (1872–1961) > Dibuixant, pintor i escultor URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-barrera-i-ferrer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-barrera-i-ferrer» - **Naixement:** 1872, Arenys de Mar - **Defunció:** 1961 - **Ocupació:** dibuixant · escultor · pintor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q42907248 Joan Barrera i Ferrer va néixer a Arenys de Mar el 1872 i hi va morir el 1961, i es dedicà al dibuix, la pintura i l'escultura.[^1] ## Qui era Combinà la docència artística amb l'escultura de làpides i monuments funeraris.[^1] Se'l descriu com un home esquerp, tímid i retret, autor d'una obra poc nombrosa.[^1] Va estudiar dibuix, pintura, gravat i modelatge a l'Escola de la Llotja de Barcelona.[^1] Destacà en el dibuix i col·laborà en publicacions, sobretot a l'Esquella de la Torratxa.[^1] ## Arenys de Mar Després d'haver estat relacionat amb el llançament de la bomba del Liceu (1893), del qual fou exculpat, centrà la seva vida professional i artística a Arenys de Mar.[^1] El 1922 donà classes de dibuix al col·legi Arxer d'Arenys de Mar.[^1] Els anys trenta fou un membre destacat de la tertúlia de l'estudi de Francesc Arnau, al carrer de l'Església número 10.[^1] En aquestes reunions es xerrava, es llegia, s'escoltava música i es dibuixava.[^1] El contacte amb aquest grup li va fer recuperar l'esperit més inquiet de joventut, i així es lliurà a una gran activitat artística i creativa, però curta, ja que es va veure estroncada per la Guerra Civil espanyola.[^1] ## L'obra al cementiri de Sinera L'hipogeu de la família Córdoba, de 1920, és un sepulcre de pedra nummulítica i marbre amb un bust femení que sosté un calze.[^2] Aquest conjunt s'inspira en la Sezession vienesa i l'art decó.[^2] Hi reposa la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.[^2] La font el presenta com un arenyenc, bon dibuixant i marbrista.[^2] L'hipogeu de la família Mollfulleda és una tomba de marbre blanc presidida per una creu rústica sobre un monticle rocallós a manera de Calvari.[^3] Hi figuren una heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.[^3] L'hipogeu de la família Vidal Formentí, de 1929, és un sepulcre de marbre i pedra nummulítica d'una família de pastissers d'Arenys.[^4] El seu monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, i destaca una figura femenina de marbre amb un ram de flors a la mà dreta.[^4] Entre els nínxols de luxe del cementiri, el de Joan Massana és obra de Joan Barrera.[^5] ## A l'església de Santa Maria A l'església parroquial de Santa Maria, l'escultura d'alabastre de la capella de Santa Llúcia s'atribueix a Joan Barrera i Ferrer.[^6] ## Llocs relacionats - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys) - [Hipogeu de la família Córdoba](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-cordoba) - [Hipogeu de la família Mollfulleda](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda) - [Hipogeu de la família Vidal Formentí](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan Barrera i Ferrer» (revisió 38802179, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Barrera_i_Ferrer [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Córdoba». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Mollfulleda». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Vidal Formentí». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys --- # Joan Casanovas i Romaguera (1947–2021) > artista català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-casanovas-i-romaguera Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-casanovas-i-romaguera» - **Naixement:** 1947, Arenys de Mar - **Defunció:** 2021, Ordis - **Ocupació:** activista cultural · ceramista · dissenyador · escultor · pintor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q105316828 Joan Casanovas i Romaguera va néixer a Arenys de Mar i va ser pintor, dissenyador, ceramista, escultor i activista cultural.[^1] Va morir a casa seva, a Ordis, el 4 de febrer del 2021.[^1] ## Els inicis a Arenys Va començar la trajectòria artística als nou anys a Arenys de Mar.[^1] Va ser deixeble de l'escultor Joan Barrera, amb qui va aprendre a dibuixar al carbó.[^1] La seva família es va traslladar a Manresa i a Girona el 1964.[^1] ## Després d'Arenys A Girona va treballar a la Papelería Española, on va fer els dibuixos per als segells de goma i després rètols, plaques de carrers i cartells lluminosos.[^1] Amb Maria Crehuet es va establir a Ordis, a l'Alt Empordà, on van fer ceràmica i van organitzar exposicions i cursets.[^1] Va treballar al Gabinet d'Imatge i Disseny de l'Ajuntament de Girona, on va crear l'eslògan «Girona m'enamora» i el logotip «Gi».[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan Casanovas i Romaguera» (revisió 38776058, 2026-10-01). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Casanovas_i_Romaguera --- # Joan Colom i Agustí (1879–1964) > pintor espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-colom-i-agusti Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-colom-i-agusti» - **Naixement:** 1879, Arenys de Mar - **Defunció:** 1964, Barcelona - **Ocupació:** paisatgista · pintor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11684897 Joan Colom i Agustí fou un pintor nascut a Arenys de Mar l'any 1879.[^1] També fou gravador i dibuixant, sobretot pels seus encàrrecs com a il·lustrador.[^2] ## Qui era Era fill d'un carrabiner i, durant força anys, treballà com a dependent de comerç.[^2] Bàsicament autodidacte, es formà amb Ramon Alsina i Amills i des de 1909 viatjà sovint a París.[^2] La seva pintura evolucionà de l'impressionisme cap al realisme i després cap a paisatges arrelats a la tradició catalana.[^2] Exposà en diverses sales de prestigi, com la Galeria Durand-Ruel el 1926, i s'exilià a Londres el 1937.[^2] ## L'obra Publicà al setmanari Papitu amb el pseudònim d'Adam.[^2] De la seva obra destaquen els paisatges pintats a l'oli i els aiguaforts, i tenia molt en compte la llum pròpia de cada indret, com la llum metàl·lica en els paisatges maresmencs.[^2] Joan Colom Agousti realitzà la il·lustració per al llibre l'ermità Maurici.[^3] ## La casa i la mort Morí als 85 anys a la casa que tenia al Turó del Maltemps d'Arenys de Mar.[^2] Les seves despulles reposen al Cementiri de Sinera.[^2] ## Memòria a Arenys Lluís Ferran de Pol guanyà el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l'Ateneu Arenyenc el 1934.[^4] ## Llocs relacionats - [Can Ferran](https://totarenys.cat/lloc/can-ferran) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71) - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Hipogeu de la família Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol) - [Puntaires d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/puntaires-d-arenys) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Joan Colom i Agustí» (Q11684897). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11684897 [^2]: Viquipèdia, «Joan Colom i Agustí» (revisió 38676183, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Colom_i_Agust%C3%AD [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Puntaires d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ferran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-2 --- # Joan Draper i Fossas (1889–1970) > poeta i periodista català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-draper-i-fossas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-draper-i-fossas» - **Naixement:** 1889, Arenys de Mar - **Defunció:** 1970, Barcelona - **Ocupació:** periodista · poeta · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11927693 Joan Draper i Fossas va néixer a Arenys de Mar l'any 1889 i va morir a Barcelona el 12 de gener de 1970.[^1] Va ser escriptor i periodista català, i també va fer de poeta.[^2] Va signar també amb els pseudònims Blai i Kronorrim.[^1] ## Activitat periodística i literària El 1907 va fundar a Arenys de Mar la revista L'Avenir, de la qual va ser director.[^1] Més endavant va dirigir la revista Bella Terra entre el 1923 i el 1927.[^1] Va ser redactor de La Veu de Catalunya i d'El Correo Catalán.[^1] El 1917 va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona pel poema El gentil pressentiment.[^1] ## L'Himne a sant Zenó Joan Draper va escriure la lletra de l'Himne a sant Zenó, amb música de Xavier Maimí.[^3] L'himne es canta el 8 de juliol, vigília del dies natalis del sant, a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^3] Segons la fitxa del patrimoni, aquest acte va néixer l'any 1943.[^3] ## Llocs relacionats - [Himne a sant Zenon / Zenó](https://totarenys.cat/lloc/himne-a-sant-zenon-zeno) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan Draper i Fossas» (revisió 38676217, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Draper_i_Fossas [^2]: Wikidata, «Joan Draper i Fossas» (Q11927693). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11927693 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Himne a sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-zenon-zeno --- # Joan Portal i Presas (1869–1934) > Arenys de Mar, Maresme, 1869 — Barcelona, Barcelonès, 1934 Poeta i prosista. URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-portal-i-presas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-portal-i-presas» - **Naixement:** 1869, Arenys de Mar - **Defunció:** 1934, Barcelona - **Ocupació:** poeta - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q85434055 Joan Portal i Presas va néixer a Arenys de Mar el 1869 i va morir a Barcelona el 1934.[^1] Va ser un poeta i prosista català.[^1] ## Activitat literària Es guanyava la vida com a comerciant, i alhora escrivia amb facilitat.[^1] Va col·laborar sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara La Costa de Llevant.[^1] Més ocasionalment també va escriure en periòdics de Barcelona, com La Veu de Catalunya.[^1] ## Relació amb Arenys La seva única novel·la, Vora la mar (1896), es va publicar al fulletó de La Renaixença.[^1] La seva única novel·la, Vora la mar (1896), és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d'Arenys.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan Portal i Presas» (revisió 38854679, 2026-10-03). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Portal_i_Presas --- # Joan Subirats i Lemos (1955–1997) > artista multidisciplinar, pintor, dibuixant, dissenyador gràfic i dissenyador de webs català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-subirats-i-lemos Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-subirats-i-lemos» - **Naixement:** 1955, la Ràpita - **Defunció:** 1997, Arenys de Mar - **Ocupació:** dibuixant · pintor · dissenyador gràfic - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q114164254 Joan Subirats i Lemos va néixer a la Ràpita l'any 1955 i va morir a Arenys de Mar l'abril de 1997.[^1] Era un artista multidisciplinar: pintor, dibuixant, dissenyador gràfic i dissenyador de webs.[^1] ## Trajectòria Als quinze anys va haver d'anar a treballar al tèxtil, on aviat es va dedicar a fer dissenys.[^1] Va treballar per al sector publicitari i editorial, i va exercir com a director d'art a VilaWeb.[^1] ## Vincles amb Arenys Va morir a Arenys de Mar.[^1] Els primers aparadors que va dissenyar, inspirats en el modernisme, com els de Can Blanch, ja han desaparegut.[^1] La Sala d'Actes de la Biblioteca i la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar van acollir una exposició retrospectiva sobre la seva obra gràfica i pictòrica entre els anys 1980 i 1996.[^1] L'exposició, titulada «No tinguis por», la van organitzar la regidoria de cultura de l'Ajuntament, VilaWeb i la Biblioteca P. Fidel Fita.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan Subirats i Lemos» (revisió 38859741, 2026-10-03). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Subirats_i_Lemos --- # Joan de Balle i Ruyra (1779–1845) > polític català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joan-de-balle-i-ruyra Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joan-de-balle-i-ruyra» - **Naixement:** 1779, Arenys de Mar - **Defunció:** 1845, Barcelona - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11927599 Joan de Balle i Ruyra va néixer a Arenys de Mar el 20 de maig de 1779 i va morir a Barcelona el 23 d'abril de 1845.[^1] Fou advocat i polític liberal.[^1] De vegades se'l coneix també com a Joan de Balle i Milans del Bosch, perquè va prendre com a segon cognom el de la primera muller del seu pare.[^1] ## Trajectòria política Va ser diputat a les Corts de Cadis entre 1810 i 1813.[^1] El 24 de novembre de 1812 fou elegit president del Congrés de Diputats, càrrec que va exercir fins al 23 de desembre del mateix any.[^1] Durant el Trienni Liberal (1820-1823) va tornar a ser escollit diputat de les Corts.[^1] ## La relació amb Arenys Entre 1837 i 1840 va ser diputat provincial a la diputació per Arenys de Mar.[^1] Joan de Balle i Ruyra va néixer a Arenys de Mar el 20 de maig de 1779.[^2] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joan de Balle i Ruyra» (revisió 38676873, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_Balle_i_Ruyra [^2]: Wikidata, «Joan de Balle i Ruyra» (Q11927599). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11927599 --- # Joaquim Cabirol i Pau (1832–1900) > polític espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joaquim-cabirol-i-pau Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joaquim-cabirol-i-pau» - **Naixement:** 1832, Arenys de Mar - **Defunció:** 1900, Barcelona - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q16182065 Joaquim Cabirol i Pau va néixer a Arenys de Mar el 13 de març de 1832 i va morir a Barcelona l'11 de març de 1900.[^1] Va ser empresari i polític, i va exercir de diputat a Corts durant la restauració borbònica.[^1] ## Carrera política i Arenys Durant el regnat d'Isabel II va pertànyer a la Unió Liberal, i amb aquest partit va ser diputat de la Diputació de Barcelona per Arenys de Mar en tres períodes: 1860-1862, 1863-1864 i 1868-1870.[^1] També va ser diputat a les Corts Espanyoles pel districte d'Olot el 1858 i pel d'Arenys de Mar el 1864.[^1] Després de la restauració borbònica fou membre del Partit Conservador, amb el qual fou escollit novament diputat per Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1876.[^1] ## Altres càrrecs El 1871 va ser nomenat governador civil de Guipúscoa.[^1] A les Corts va defensar els interessos de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, del qual va ser un dels fundadors.[^1] El 1881 va ser nomenat comissari reial d'agricultura, indústria i comerç a Barcelona.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joaquim Cabirol i Pau» (revisió 38677052, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Cabirol_i_Pau --- # Joaquim Forn i Roget (1813–1870) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joaquim-forn-i-roget Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joaquim-forn-i-roget» - **Naixement:** 1813, Arenys de Mar - **Defunció:** 1870 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19300094 Joaquim Forn i Roget va néixer a Arenys de Mar el 1813 i va morir a Roma el 1870.[^1] Fou acadèmic i teòleg.[^1] ## Trajectòria Va entrar al noviciat als 14 anys i el 1842 fou ordenat sacerdot.[^1] Va exercir com a catedràtic a Barcelona fins al 1868, i hi va fundar i dirigir la Congregació Mariana de Joves.[^1] ## La relació amb Arenys Arenys de Mar és el seu lloc de naixement.[^2] Arran de la revolució de 1868, Joaquim Forn va rebre l'ordre de sortir de Barcelona i, tant a ell com a altres jesuïtes companys seus, els van negar el passaport i les cèdules personals; llavors es va recordar dels amics i parents d'Arenys.[^1] Aquests amics i parents van aconseguir que la Junta Revolucionària li estengués els documents que necessitava.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joaquim Forn i Roget» (revisió 38677091, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Forn_i_Roget [^2]: Wikidata, «Joaquim Forn i Roget» (Q19300094). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19300094 --- # Joaquim Montal i Fita (1900–1913) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joaquim-montal-i-fita Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joaquim-montal-i-fita» - **Naixement:** 1900, Arenys de Mar - **Defunció:** 1913 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q30303278 Joaquim Montal i Fita va néixer a Arenys de Mar i va morir a Barcelona el 1913.[^1] Va ser un empresari tèxtil català.[^1] ## Activitat empresarial És considerat el primer de la nissaga tèxtil dels Montal.[^1] El 1882 va comprar tota l'empresa tèxtil Soler, Montal i Companyia, situada a Badalona.[^1] Després de la seva mort, els fills Agustí i Joaquim Montal Biosca van continuar l'empresa.[^1] El 1929 l'empresa es va transformar en societat anònima amb el nom d'Industrial Montalfita, SA.[^1] ## Família Era nebot de Paula Montal i Fornés, religiosa fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.[^1] El seu net Agustí Montal i Galobart i el besnet Agustí Montal Costa van presidir el F.C. Barcelona.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Joaquim Montal i Fita» (revisió 38700826, 2026-09-29). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Montal_i_Fita --- # Joaquim Taxonera i Cassà (1857–1934) > empresari català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/joaquim-taxonera-i-cassa Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/joaquim-taxonera-i-cassa» - **Naixement:** 1857, Arenys de Mar - **Defunció:** 1934, Barcelona - **Ocupació:** fabricant de sabates · terratinent - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q116726425 Joaquim Taxonera i Cassà va ser un empresari català, fabricant de sabates i terratinent.[^1] Va néixer a Arenys de Mar el 7 d'agost de 1857 segons Wikidata, i va morir a Barcelona l'1 de gener de 1934.[^1] La Viquipèdia, en canvi, situa el seu naixement a Arenys de Mar l'any 1858.[^2] ## Vinculació amb Arenys Procedia d'una família d'industrials sabaters que es va establir a Gràcia, i ell va fer fortuna exportant sabates a les colònies espanyoles.[^2] A la Colònia Taxonera, el carrer principal es va anomenar Arenys, lloc de naixement d'en Taxonera.[^2] A la Colònia Taxonera, la plaça va rebre el cognom de Taxonera.[^2] ## La Colònia Taxonera i el barri El 1902 va obtenir el permís per urbanitzar les terres de can Grau, una masia del Carmel, i va batejar la urbanització com a Colònia Taxonera.[^2] El barri de la Teixonera deu el nom a Taxonera, impulsor de la seva urbanització.[^2] La família Taxonera va fer casa seva al carrer del Besós, 17-19, un edifici que és de propietat municipal i acull un casal d'avis i altres serveis.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Joaquim Taxonera i Cassà» (Q116726425). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q116726425 [^2]: Viquipèdia, «Joaquim Taxonera i Cassà» (revisió 38758629, 2026-10-01). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Taxonera_i_Cass%C3%A0 --- # Josep Badosa Montmany (1893–1937) > fotògraf i fotoperiodista (Arenys de Mar, 1893-Barcelona, 1937) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-badosa-montmany Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-badosa-montmany» - **Naixement:** 1893, Arenys de Mar - **Defunció:** 1937, Barcelona - **Ocupació:** fotoperiodista · fotògraf - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q18138842 Josep Badosa Montmany va néixer a Arenys de Mar l'any 1893 i va morir a Barcelona el 1937.[^1] Es dedicà a la fotografia i al fotoperiodisme.[^1] ## Trajectòria Es va iniciar professionalment al diari El Día Gráfico quan tenia setze anys.[^2] Va ser mentor d'Agustí Centelles, que fou el seu ajudant entre el 1927 i el 1931.[^2] El 1932 va introduir entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal.[^2] El 2011 el seu net va donar 779 fotografies seves a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.[^2] ## Llocs relacionats - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Josep Badosa Montmany» (Q18138842). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q18138842 [^2]: Viquipèdia, «Josep Badosa Montmany» (revisió 38807149, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Badosa_Montmany --- # Josep Baralt i Torres (1740–1829) > Spanish geographer and military personnel (1740-1829) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-baralt-i-torres Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-baralt-i-torres» - **Naixement:** 1740, Arenys de Mar - **Defunció:** 1829 - **Ocupació:** geògraf · militar - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11928453 Josep Baralt i Torres va néixer a Arenys de Mar el 31 de maig de 1740 i es dedicà a la navegació i a la cosmografia.[^1] Fou el fundador de la Reial Escola Nàutica i Capità del port d'Arenys.[^1] ## Navegant Va estudiar a Ferrol els estudis cosmogràfics de pilotatge i ciències auxiliars i ja capitanejava una fragata, la "San Juan Bautista", amb la qual va fer diversos viatges a Amèrica.[^1] El govern va premiar els seus serveis nomenant-lo Mestre de Nàutica, Alferes de Fragata i Patró honorari de la Reial Armada Espanyola.[^1] ## L'Escola de Pilots L'escola va començar les activitats a casa seva, al carrer de l'Església, el 7 d'abril de 1779.[^2] El 22 d'octubre de 1802 el rei Carles IV va pernoctar a Arenys i va decretar que l'escola es titulés «Reial».[^1] El 22 de febrer de 1806 fou nomenat ajudant militar de Marina i Capità del port d'Arenys, càrrec que va ocupar fins a la mort.[^1] ## Can Baralt Can Baralt és al número 39 del carrer de l'Església, protegida com a BCIL i datada al segle XVIII.[^2] Actualment l'edifici acull la col·lecció de minerologia donada per Joaquim Mollfulleda i Borrell.[^2] ## Vida a la vila El 1794 va donar tres cases de la vila per a hospital militar i durant la Guerra del Francès va encapçalar els defensors d'Arenys.[^1] Va obrir un carrer entre la Riera i el carrer de Sant Zenon, anomenat carrer Nou.[^1] El 1795 va pagar i dirigir una bateria per a la defensa de la rada d'Arenys.[^1] ## Mort i memòria Va morir a casa seva, al carrer de l'Església, el 31 d'agost de 1829.[^1] Està enterrat a l'església de Santa Maria en la tomba familiar.[^1] El seu nom designa un carrer que delimita el carrer de la Torre.[^3] El Centre d'Estudis Josep Baralt va editar la revista Salobre i es va dissoldre el novembre de 2011.[^4] El fons del centre es conserva a la Biblioteca Pare Fidel Fita.[^4] ## Llocs relacionats - [Can Baralt](https://totarenys.cat/lloc/can-baralt) - [Carrer de La Torre, núm. 39 a 63](https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-la-torre-num-39-a-63) - [Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24](https://totarenys.cat/lloc/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24) - [Centre Cultural Calisay](https://totarenys.cat/lloc/centre-cultural-calisay) - [Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt](https://totarenys.cat/lloc/fons-del-centre-d-estudis-josep-baralt) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Baralt i Torres» (revisió 38678785, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Baralt_i_Torres [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baralt [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Carrer de La Torre, núm. 39 a 63». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-torre-num-39-a-63 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt --- # Josep Francesch Cazorla (1908–1964) > nedador català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-francesch-cazorla Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-francesch-cazorla» - **Naixement:** 1908, Arenys de Mar - **Defunció:** 1964, Barcelona - **Ocupació:** nedador - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q26838572 Josep Francesch Cazorla va néixer a Arenys de Mar el 18 d'agost de 1908 i va morir a Barcelona el 22 d'agost de 1964.[^1] Va ser un nedador català especialitzat en braça, que va competir durant la dècada de 1920.[^1] ## Trajectòria esportiva Josep Francesch Cazorla fou membre del Club Natació Arenys i guanyà set campionats de Catalunya i tres d'Espanya.[^1] També va establir sis vegades el rècord català i estatal en els 200 i 400 m braça.[^1] El 1928 es va afiliar al Club Natació Barcelona per participar en els Jocs Olímpics d'Amsterdam.[^1] Com a internacional amb la selecció espanyola, va participar en el primer Campionat d'Europa de natació, el 1926.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Francesch i Cazorla» (revisió 38832484, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Francesch_i_Cazorla --- # Josep Maria Arnau i Pascual (1831–1913) > escriptor català de la Renaixença URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-arnau-i-pascual Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-arnau-i-pascual» - **Naixement:** 1831, Arenys de Mar - **Defunció:** 1913, Arenys de Mar - **Ocupació:** dramaturg · advocat · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q16170577 Josep Maria Arnau i Pascual va néixer a Arenys de Mar el 7 de setembre de 1831 i hi va morir el 4 d'agost de 1913.[^1] Va exercir d'advocat i de dramaturg, i és considerat un pioner de la Renaixença catalana.[^1] ## Obra i vincle amb el poble Va començar a escriure en castellà, però a partir de 1864 només va fer servir el català.[^1] Entre les seves obres hi ha Les ametlles d'Arenys, estrenada al teatre Romea el 22 de febrer de 1868.[^1] En els seus textos emprava mots propis d'Arenys.[^1] ## Llocs vinculats La casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7, és on va viure Arnau, segons indica una placa.[^2] La placeta que formen la conjunció del carrer del Bisbe Català i la Baixada del Turó porta el seu nom.[^2] Arnau està enterrat al Cementiri d'Arenys de Mar.[^1] ## Llocs relacionats - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Maria Arnau i Pascual» (revisió 38679424, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Arnau_i_Pascual [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7 --- # Josep Maria Calsamiglia i Vives (1913–1982) > escriptor i filòsof català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-calsamiglia-i-vives Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-calsamiglia-i-vives» - **Naixement:** 1913, Barcelona - **Defunció:** 1982, Arenys de Mar - **Ocupació:** filòsof · editor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q47283852 Josep Maria Calsamiglia i Vives va ser un filòsof i editor català, nascut a Barcelona el 18 de maig de 1913.[^1] Va morir a Arenys de Mar el 23 de juliol de 1982.[^2] ## Trajectòria Va entrar a la Universitat de Barcelona als 14 anys, on cursà les carreres de dret i de filosofia.[^1] Després de ser depurat durant la dictadura de Franco, es va incorporar a les indústries gràfiques i va fundar l'Editorial Ariel juntament amb Alexandre Argullós.[^1] Més endavant va assolir una vinculació estable a la universitat, on va exercir fins a la seva mort, el 1982.[^1] ## La relació amb Arenys de Mar Segons la Viquipèdia, va morir a Arenys de Mar d'un atac de cor, un migdia d'estiu, quan prenia un aperitiu amb uns amics.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Maria Calsamiglia i Vives» (revisió 38791386, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Calsamiglia_i_Vives [^2]: Wikidata, «Josep Maria Calsamiglia i Vives» (Q47283852). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q47283852 --- # Josep Maria Gironella i Pous (1917–2003) > escriptor català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-gironella-i-pous Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-gironella-i-pous» - **Naixement:** 1917, Darnius - **Defunció:** 2003, Arenys de Mar - **Ocupació:** voluntari requeté · novel·lista · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q3327485 Josep Maria Gironella i Pous va ser un escriptor català que escrivia en llengua castellana.[^1] Va néixer a Darnius el 31 de desembre de 1917.[^1] ## La relació amb Arenys de Mar Va morir a Arenys de Mar el 3 de gener de 2003.[^2] La mort el va sorprendre a casa seva, a Arenys de Mar, poble on s'havia retirat.[^1] Segons la Viquipèdia, va ser sepultat al cementiri d'Arenys de Munt.[^1] ## Obra El 1946 va rebre el Premi Nadal per la novel·la Un hombre.[^1] La seva obra principal és la trilogia sobre la guerra civil, formada per Los cipreses creen en Dios, Un millón de muertos i Ha estallado la paz.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Maria Gironella i Pous» (revisió 38679538, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gironella_i_Pous [^2]: Wikidata, «Josep Maria Gironella i Pous» (Q3327485). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q3327485 --- # Josep Maria Miquel i Vergés (1903–1964) > escriptor i historiador català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-miquel-i-verges Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-miquel-i-verges» - **Naixement:** 1903, Arenys de Mar - **Defunció:** 1964, Coyoacán - **Ocupació:** dramaturg · historiador · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11928728 Josep Maria Miquel i Vergés va néixer a Arenys de Mar el 30 d'agost de 1903 i va morir a Coyoacán el 4 de maig de 1964.[^1] Va ser escriptor i historiador, especialitzat en la Renaixença catalana i en la història de Mèxic.[^2] ## Vida a Arenys Va ser un dels fundadors del Club Natació Arenys, ja que era un gran nedador.[^2] A partir del 1930 va col·laborar amb la revista Arenys i Sa Comarca.[^2] Juntament amb Lluís Ferran de Pol, va fundar el 1932 la revista Oreig, òrgan local d'Acció Catalana.[^2] Va fer de secretari als X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.[^2] Va intervenir, amb l'abbé Dupont, en el salvament del Retaule Major de l'església de Santa Maria d'Arenys.[^2] ## L'exili i el record d'Arenys Va morir a Coyoacán sense poder tornar a Arenys de Mar.[^2] El 1996 va ser nomenat fill predilecte i l'Ajuntament d'Arenys de Mar va recuperar dues obres inèdites seves, Giratomb de Vida i Un deliri de Mar.[^2] ## Fonts [^1]: Wikidata, «Josep Maria Miquel i Vergés» (Q11928728). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11928728 [^2]: Viquipèdia, «Josep Maria Miquel i Vergés» (revisió 38679601, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Miquel_i_Verg%C3%A9s --- # Josep Maria Pascual i Soler (1843–1928) > Spanish art critic and journalist (1843-1928) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-pascual-i-soler Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-pascual-i-soler» - **Naixement:** 1843, Arenys de Mar - **Defunció:** 1928 - **Ocupació:** crític d'art · periodista - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19300518 Josep Maria Pascual i Soler va néixer a Arenys de Mar el 1843 i va morir el 1928.[^1] Josep Maria Pascual i Soler va ser un periodista i crític musical català.[^1] Era conegut amb el nom de Pasqualet.[^1] ## Trajectòria Va ser crític d'art del diari La Vanguardia i estava especialitzat en les funcions d'òpera del Gran Teatre del Liceu.[^1] També va ser crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad.[^1] Ramon Casas li va dedicar un retrat, conservat actualment al MNAC.[^1] ## La seva relació amb Arenys Els darrers anys de la seva vida els va viure a Londres.[^1] Aquest carrer, antigament dit carrer Ample, pertany al sector d'Es Caravar, a llevant de la Riera.[^2] ## Llocs relacionats - [Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-d-anselm-clave-num-28-30) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Maria Pascual i Soler» (revisió 38679615, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Pascual_i_Soler [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-28-30 --- # Josep Maria Pons i Guri (1909–2005) > jurista, historiador i polític català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-maria-pons-i-guri Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-maria-pons-i-guri» - **Naixement:** 1909, Arenys de Mar - **Defunció:** 2005, Arenys de Mar - **Ocupació:** arxiver · historiador · jurista · polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11928735 Josep Maria Pons i Guri va néixer a Arenys de Mar l'any 1909 i hi va morir el 2005.[^1] Va ser jurista i historiador, i també arxiver.[^1] ## Formació i obra Va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona.[^1] Pons i Guri va rescatar la història de les institucions de la Catalunya medieval.[^1] Entre les seves obres hi ha Senyors i pagesos, publicada el 1978, i Quan nasqué, s'emancipà i s'organitzà una vila, de 1999.[^1] La seva obra més important van ser els quatre volums de Recull d'Història Jurídica Catalana.[^1] ## Arxiu i política a Arenys Durant els anys trenta va presidir l'Acció Catòlica i la Lliga Regionalista a Arenys de Mar.[^1] Va ser alcalde d'Arenys de Mar entre 1952 i 1957.[^1] Durant la Guerra Civil va estar amagat a Barcelona i a Arenys de Mar.[^1] ## La Torre dels Encantats Als anys trenta Pons i Guri va reprendre les intervencions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats.[^2] Les campanyes més importants que va dirigir van ser les de 1949-50 i la de 1957, aquesta darrera codirigida amb E. Ripoll.[^2] Segons Josep Maria Pons i Guri, el nom de la Torre dels Encantats prendria el mot «encantat», aplicat a qualsevol indret on es trobessin objectes «estranys», en referència a les restes del poblat ibèric.[^3] ## Memòria a Arenys L'Ajuntament el va nomenar arxiver emèrit i fill predilecte de la vila a títol pòstum.[^1] Pons i Guri va escriure el 2004 una evocació de com vivia la Festa Major cap al 1914.[^4] ## Llocs relacionats - [Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar](https://totarenys.cat/lloc/colleccio-arqueologica-del-museu-d-arenys-de-mar) - [Festa Major de Sant Zenon / Zenó](https://totarenys.cat/lloc/festa-major-de-sant-zenon-zeno) - [Torre dels Encantats](https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats) - [Torre dels Encantats](https://totarenys.cat/lloc/torre-dels-encantats-2) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Maria Pons i Guri» (revisió 38679624, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Pons_i_Guri [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Torre dels Encantats». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Festa Major de Sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-zenon-zeno --- # Josep Palomer i Alsina (1886–1961) > sacerdot, historiador i escriptor català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-palomer-i-alsina Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-palomer-i-alsina» - **Naixement:** 1886, Arenys de Mar - **Defunció:** 1961, Arenys de Mar - **Ocupació:** historiador · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q16943437 Josep Palomer i Alsina va ser un sacerdot, historiador i escriptor català, nascut a Arenys de Mar el 1886 i mort també a Arenys de Mar el 1961.[^1] Va néixer al carrer de la Parera.[^2] ## Trajectòria sacerdotal Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat sacerdot el 1908.[^2] Després de ser vicari a Riudellots i Calella, va acabar a Arenys de Mar, on el 1918 fou designat beneficiat.[^2] Després d'un any com a capellà dels Germans Grabielistes de Caldes, tornà a Arenys, on fou capellà de les monges clarisses fins al 1960.[^2] ## L'obra Cap al 1912 va començar a publicar prosa religiosa i més tard es va dedicar a obres d'ambient històric local.[^2] Entre els seus títols locals hi ha Anècdotes arenyenques i La família dels Pasqual.[^2] Com a estudiós va publicar dotze llibres i un miler d'articles periodístics, i va pronunciar centenars de conferències.[^2] Va deixar moltes obres inèdites, entre les quals les seves memòries.[^2] ## Reconeixements i vincles amb Arenys Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid (1918) i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1922).[^2] El 1934 fou nomenat membre del Patronat de l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar.[^2] Era d'caràcter amable i gran conversador.[^2] ## Estudis sobre tradicions i llegendes d'Arenys El 1948 va escriure un relat explicatiu sobre la Marededéu Fumadora, on barrejava les seves pròpies vivències.[^3] Hi afirmava que l'aplec ja se celebrava el 1653, però no aportava evidència documental.[^3] El 1915 va reescriure les tres versions de la llegenda de l'ermita del Mont Calvari que havia explicat mossèn Manel Martí.[^4] ## Llocs relacionats - [Festa de la Marededéu Fumadora](https://totarenys.cat/lloc/festa-de-la-marededeu-fumadora) - [Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari](https://totarenys.cat/lloc/llegenda-de-l-assassinat-i-la-fundacio-de-l-ermita-del-mont-calvari) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Josep Palomer i Alsina» (Q16943437). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q16943437 [^2]: Viquipèdia, «Josep Palomer i Alsina» (revisió 38679955, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Palomer_i_Alsina [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Festa de la Marededéu Fumadora». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-fumadora [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassassinat-i-la-fundacio-de-lermita-del-mont-calvari --- # Josep Puig i Bosch (1889–1976) > escriptor i frare caputxí català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-puig-i-bosch Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-puig-i-bosch» - **Naixement:** 1889, Arenys de Mar - **Defunció:** 1976, Barcelona - **Ocupació:** teòleg catòlic · religiós · catequista · poeta · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11928874 Josep Puig i Bosch va néixer a Arenys de Mar el 1889 i va morir a Barcelona el 1976.[^1] Fou escriptor i frare caputxí.[^1] En entrar a l'orde caputxí va prendre el nom d'Hilari d'Arenys de Mar.[^1] ## L'obra La seva obra comprèn una quarantena de títols de gèneres diversos, entre els quals poesia, teatre i biografia.[^1] Els seus goigs i himnes religiosos, uns dos-cents de publicats, són especialment remarcables.[^1] També va participar assíduament als Jocs Florals de Barcelona.[^1] ## Memòria a Arenys L'edició impresa per Altés de Barcelona és de l'any 1917.[^2] Una versió del maig de 2013 manté el text de 1917 del prevere Hilari d'Arenys de Mar.[^2] La música d'aquests goigs és de Josep Font Palmarola.[^3] ## Llocs relacionats - [Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona](https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-l-arxiu-diocesa-de-girona) - [Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno) - [Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.](https://totarenys.cat/lloc/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxin) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Puig i Bosch» (revisió 38680027, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Bosch [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins --- # Josep Quera i Còrdoba (1879–1958) > Llibreter català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-quera-i-cordoba Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-quera-i-cordoba» - **Naixement:** 1879, Arenys de Mar - **Defunció:** 1958, Barcelona - **Ocupació:** editor · llibreter - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q23499836 Josep Quera i Còrdoba va néixer a Arenys de Mar el 1879 i va morir a Barcelona el 1958.[^1] Fou llibreter, autor dramàtic i editor, i va fundar la Llibreria Quera.[^1] ## Relació amb Arenys Amb una colla d'amics del poble feia representacions als portals de les cases.[^1] Com a pagament rebien agulles de cap, que després venien a les puntaires de la costa d'Arenys.[^1] ## Trajectòria Josep Quera i Còrdoba va començar a treballar als ferrocarrils, però la seva afecció a la literatura catalana el va portar a encaminar-se, cada cap de setmana, per tot Catalunya i Andorra.[^1] El 1897 va començar a publicar la revista velografiada La Talia Catalana.[^1] El 1903 va treure la col·lecció Biblioteca L'Escon, que fins al 1936 va publicar 187 obres teatrals.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Quera i Còrdoba» (revisió 38903417, 2026-10-04). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Quera_i_C%C3%B2rdoba --- # Josep Xifré i Casas (1777–1856) > negociant, industrial, comerciant, financer, filàntrop, mecenas URL canònica: https://totarenys.cat/persona/josep-xifre-i-casas Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/josep-xifre-i-casas» - **Naixement:** 1777, Arenys de Mar - **Defunció:** 1856, Barcelona - **Ocupació:** traficant d'esclaus · financer · comerciant · empresari - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19300732 Josep Xifré i Casas va néixer a Arenys de Mar el 15 d'octubre de 1777 i va morir a Barcelona el 7 d'agost de 1856.[^1] Va ser empresari, comerciant, filantrop i mecenes.[^1] ## Qui era Era fill del mariner Joan Baptista Xifré i Horta i de Margarida Casas i Castelló.[^1] Va ser batejat l'endemà de néixer a l'església de Santa Maria d'Arenys.[^1] Va passar la infància i la joventut a Arenys, en una família pobra.[^1] El 1789 va emigrar a Cuba, fugint dels creditors que perseguien la família.[^1] Es va traslladar a Nova York, on va participar en empreses i bancs de renom i, dedicant-se a les finances, va reunir una gran fortuna.[^1] El 1831 va fixar la seva residència a Barcelona.[^1] ## Arenys Als seixanta anys va ser rebut amb grans honors a Arenys de Mar, el seu poble natal.[^1] Josep Xifré va fer una aportació de mil duros per a la construcció del Teatre Principal.[^2] El 1849 va fer edificar un gran hospital a Arenys de Mar.[^1] ## L'Hospital Xifré L'Hospital Xifré, a la Riera Pare Fita, va ser construït per Francesc Vila i Josep Boixareu seguint les indicacions de Xifré, promotor de l'obra.[^3] Es concebé com un hospital segons els corrents higienistes, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat d'horts i jardins.[^3] L'Hospital Xifré és un edifici d'estil neoclàssic i de planta rectangular.[^4] Una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül va regir l'Hospital Xifré.[^4] Amb el temps l'edifici també ha estat escola de monges, preventori, alberg i institut.[^3] ## Mort i enterrament Va morir a la seva torre del Guinardó.[^1] El seu fill Josep Xifré Downing va gestionar el trasllat de les seves restes a la capella de l'hospital d'Arenys.[^1] El panteó és obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill.[^5] L'epitafi diu que va fundar la casa del seu patrimoni per a la cura dels malalts.[^5] ## Llocs relacionats - [Col·legi de La Presentació](https://totarenys.cat/lloc/collegi-de-la-presentacio) - [Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya](https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-l-arxiu-nacional-de-catalunya) - [Hospital Xifré](https://totarenys.cat/lloc/hospital-xifre) - [Mausoleu Xifré](https://totarenys.cat/lloc/mausoleu-xifre) - [Monument a Antoni Torrent](https://totarenys.cat/lloc/monument-a-antoni-torrent) - [Passeig de Josep Xifré](https://totarenys.cat/lloc/passeig-de-josep-xifre) - [Teatre principal](https://totarenys.cat/lloc/teatre-principal) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Josep Xifré i Casas» (revisió 38680364, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Xifr%C3%A9_i_Casas [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Teatre principal». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-principal [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Hospital Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-xifre [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Mausoleu Xifré». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre --- # Lluís Ferran de Pol (1911–1995) > escriptor català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/lluis-ferran-de-pol Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/lluis-ferran-de-pol» - **Naixement:** 1911, Arenys de Mar - **Defunció:** 1995, l'Hospitalet de Llobregat - **Ocupació:** jurista · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q9023331 Lluís Ferran de Pol va néixer a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911 i va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 19 d'octubre de 1995.[^1] Va ser escriptor i advocat.[^1] ## Qui era Era fill de Josep Ferran i Condominas, fabricant téxtil, i de Maria de Pol i Vilà.[^1] Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1933.[^1] El 1937 va guanyar el premi Narcís Oller.[^1] Abans, el 1934, havia guanyat el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l'Ateneu Arenyenc.[^2] Va compartir afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar.[^2] A partir de la dècada dels 30 del segle XX va iniciar un seguit de col·laboracions en publicacions locals com Oreig i Salobre.[^2] ## Exili i retorn a Arenys En acabar la guerra civil es va exiliar a França, on va ser internat als camps de Sant Cebrià i Barcarès, i després va marxar a Mèxic.[^2] A Mèxic va conèixer Esyllt T. Lawrence, amb qui es va casar.[^2] Amb Joan Sales va fundar la revista Quaderns de l'Exili.[^3] El 1948 va tornar a Catalunya i es va establir a Arenys de Mar, on va exercir d'advocat.[^1] Va viure a Arenys de Munt, a Can Graupera, fins al 1973, quan es va traslladar a un pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar.[^2] El juliol de 1948 Esyllt Lawrence es va instal·lar a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya.[^4] ## La casa natal La casa del carrer d'Anselm Clavé, número 24, antic carrer Ample, és la casa on va néixer Lluís Ferran de Pol.[^2] Originàriament la casa es perllongava amb un jardí fins al Passeig Xifré.[^2] L'edifici, de 1904, és obra de Miquel Madurell i té protecció legal com a BCIL.[^2] ## L'obra Va publicar Abans de l'alba el 1954, una evocació de la mitologia maia.[^2] La ciutat i el tròpic (1956) va rebre el premi Víctor Català 1955.[^2] Els seus relats reflecteixen la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena.[^2] A Miralls tèrbols, l'escenari dels fets és el poble de Marenys, que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.[^5] Va col·laborar a la revista arenyenca Vida Parroquial, amb una secció per als infants.[^3] El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.[^1] ## Memòria a Arenys La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita, al carrer de Bonaire, núm. 2, preserva el Fons Ferran de Pol.[^3] Aquest fons inclou escrits originals, articles periodístics, fotografies personals i correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus, com Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú.[^3] El fons de la seva esposa, Esyllt T. Lawrence, s'integra dins el fons Lluís Ferran de Pol.[^4] El Fons Enric Maass conté nou dibuixos per il·lustrar el conte El gegant i el rabadà, de Ferran de Pol, i deu esbossos del seu rostre.[^6] ## Mort i enterrament Està enterrat al Cementiri d'Arenys de Mar.[^1] Lluís Ferran de Pol està enterrat al cementiri de Sinera, en un sepulcre en pedra obra de Salvador Puiggròs.[^5] El sepulcre representa una creu de terme amb quatre tombes a la base.[^5] Al mateix cementiri hi reposa també l'escriptor Fèlix Cucurull.[^7] ## Llocs relacionats - [Can Ferran](https://totarenys.cat/lloc/can-ferran) - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Fons Enric Maass](https://totarenys.cat/lloc/fons-enric-maass) - [Fons Esyllt T. Lawrence](https://totarenys.cat/lloc/fons-esyllt-t-lawrence) - [Fons Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol) - [Fons Fèlix Cucurull i Tey](https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey) - [Fons Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu) - [Hipogeu de la família Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Lluís Ferran de Pol» (revisió 38684851, 2026-09-27). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Ferran_de_Pol [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Can Ferran». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-2 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Ferran de Pol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Esyllt T. Lawrence». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Ferran de Pol». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Enric Maass». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass [^7]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera --- # Maria Teresa Bertran i Rossell (1952–2024) > Poeta i narradora catalana URL canònica: https://totarenys.cat/persona/maria-teresa-bertran-i-rossell Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/maria-teresa-bertran-i-rossell» - **Naixement:** 1952, Arenys de Mar - **Defunció:** 2024 - **Ocupació:** traductor · poeta · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q85956196 Maria Teresa Bertran i Rossell va néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952 i va morir el 12 de febrer de 2024.[^1] Va ser narradora i poeta en llengua catalana, i signava també amb el pseudònim Teresa d'Arenys.[^1] Wikidata també la recull com a traductora, poeta i escriptora.[^2] ## Arenys de Mar Maria Teresa Bertran i Rossell va néixer a Arenys de Mar.[^2] Maria Teresa Bertran i Rossell utilitzava el pseudònim Teresa d'Arenys.[^1] ## L'obra El 1976 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l'obra Aor.[^1] Va publicar després L'onada, el 1980, i Murmuris, el 1986.[^1] La seva poesia combina el classicisme amb la modernitat.[^1] Durant els anys 90 va publicar diverses peces de poesia tuareg recollides a Tuareg. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar (1999).[^1] El 2001 va publicar la seva primera novel·la, El quadern d'Agnès Solà.[^1] El 2017 Edicions Vitel·la va editar la seva poesia completa.[^1] També va ser traductora de l'obra de Rainer Maria Rilke: Rèquiems.[^1] ## Llocs relacionats - [Alambí de la destil·leria Calisay](https://totarenys.cat/lloc/alambi-de-la-destilleria-calisay) - [Centre Cultural Calisay](https://totarenys.cat/lloc/centre-cultural-calisay) - [Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona](https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-l-arxiu-diocesa-de-girona) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Maria Teresa Bertran i Rossell» (revisió 38786388, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Teresa_Bertran_i_Rossell [^2]: Wikidata, «Maria Teresa Bertran i Rossell» (Q85956196). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q85956196 --- # Mario Beut Padrós (1933–2022) > periodista, locutor, presentador i actor de doblatge català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/mario-beut-padros Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/mario-beut-padros» - **Naixement:** 1933, Arenys de Mar - **Defunció:** 2022, Barcelona - **Ocupació:** presentador de televisió · periodista - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q5998515 Mario Beut Padrós va néixer a Arenys de Mar el 5 de maig de 1933 i va morir a Barcelona el 6 d'agost de 2022.[^1] Va ser periodista, locutor, presentador i actor de doblatge.[^1] Era fill de dos cantants i actors, Mariano Beut Martínez i Carme Padrós.[^1] ## Trajectòria Després d'estudiar Dret, va començar a la ràdio i va passar per diverses emissores, entre les quals Ràdio Miramar, Ràdio Barcelona, la Cadena SER i la COPE.[^1] Com a actor de doblatge, va posar la veu a Jean-Paul Belmondo i a Sidney Poitier.[^1] Quant a la seva tasca en televisió, va ser un dels pioners a assolir una gran popularitat, sobretot durant la dècada del 1960.[^1] El 1958 va rebre el Premi Ondas com a millor actor per la seva feina a Ràdio Barcelona, i el 1960 el de millor locutor.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Mario Beut Padrós» (revisió 38784781, 2026-10-02). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Beut_Padr%C3%B3s --- # Marià Castells i Simón (1876–1931) > projectista i dissenyador de puntes català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/maria-castells-i-simon Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/maria-castells-i-simon» - **Naixement:** 1876, Arenys de Mar - **Defunció:** 1931, Arenys de Mar - **Ocupació:** artista tèxtil · artista gràfic · il·lustrador - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19301062 Marià Castells i Simón va ser un projectista i dissenyador de puntes nascut a Arenys de Mar l'any 1876, que hi va morir el 1931.[^1] Wikidata també el recull com a artista tèxtil, artista gràfic i il·lustrador.[^2] ## Família i empresa Va néixer en una família que comercialitzava punta de coixí des de l'any 1862.[^1] Els randers eren els comerciants que donaven el fil a les puntaires i en recollien el producte acabat, i la família Castells va ser un dels més importants d'Arenys.[^3] L'any 1893 es va matricular a l'Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona.[^1] Després de la mort del seu pare, Marià Castells i Diumeró, el 1903, s'incorporà al negoci familiar amb el seu germà Joaquim i la seva mare, Anna Maria Simón.[^1] Des del 1903 va dirigir amb Joaquim l'empresa Fábrica de blondas y encajes Castells.[^1] El 1931 va deixar el negoci a Joaquim per problemes de salut i va morir poc després.[^1] ## L'obra de disseny Marià Castells es va dedicar a renovar el repertori iconogràfic de les puntes de coixí inspirant-se en l'estil modernista.[^1] Els seus dissenys presenten repertoris florals i geomètrics inspirats en l'Art Nouveau francès i belga.[^1] Va desenvolupar la major part de la seva obra creativa durant el primer quart del segle XX.[^1] El 1904 va obtenir un premi al concurs del Foment de les Arts Decoratives per un projecte de ventall, conservat al Museu d'Arenys de Mar.[^1] Amb motiu del casament d'Alfons XIII el 1906, Marià Castells es va encarregar de realitzar l'adaptació en punta de ret fi del mocador regalat a la parella reial, dissenyat per Alexandre de Riquer.[^1] Les estovalles dissenyades per Marià Castells van ser realitzades per puntaires d'Arenys de Munt i es van lliurar el 23 d'abril de 1928.[^1] ## Altres activitats També va treballar com a dibuixant, dissenyador tèxtil i il·lustrador, i va reunir una col·lecció d'ex-libris, afició que compartia amb Joaquim Renart.[^1] Va projectar elements decoratius d'alguns monuments d'Arenys de Mar i va fer escultura funerària.[^1] ## El cementiri de Sinera El cementiri d'Arenys de Mar, conegut com a cementiri de Sinera, conserva alguns monuments realitzats per ell.[^1] Al peu de l'hipogeu de la família Camps-Ombrabella hi ha una làpida amb motius florals obra seva.[^4] ## Memòria a Arenys El Museu d'Arenys de Mar conserva els seus dibuixos, esbossos, matrius, patrons i mostres de punta.[^1] ## Llocs relacionats - [Hipogeu de la família Camps-Ombrabella](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella) - [Puntaires d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/puntaires-d-arenys) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Marià Castells i Simón» (revisió 38690541, 2026-09-28). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Castells_i_Sim%C3%B3n [^2]: Wikidata, «Marià Castells i Simón» (Q19301062). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19301062 [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Puntaires d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu de la família Camps-Ombrabella». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella --- # Martí Amagat i Matamala (1931–2011) > poeta espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/marti-amagat-i-matamala Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/marti-amagat-i-matamala» - **Naixement:** 1931, Arenys de Mar - **Defunció:** 2011 - **Ocupació:** poeta - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11935672 Martí Amagat i Matamala va néixer el 27 d'agost de 1931 i va morir el 21 de maig de 2011.[^1] Era poeta i va ser rector d'Arenys de Mar durant 32 anys.[^1] ## Formació i trajectòria Va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari de Girona i va cantar missa a la catedral de Girona el 4 de juliol de 1954.[^1] Abans d'arribar a Arenys va ser vicari de Llagostera i de la Bisbal d'Empordà.[^1] ## Rector a Arenys Entre 1974 i 1985 va ser rector de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar.[^1] De 1978 a 1981 va encapçalar l'arxiprestat del Maresme.[^1] Va tornar a ser rector d'Arenys de 1985 a 2006, i aquell any el poble el va elegir personatge de l'any.[^1] Des de 2006 va viure jubilat a la parròquia de Santa Maria de Banyoles, on va morir.[^1] ## Obra vinculada a Arenys Va publicar «El mar al cor i als ulls la platja» a Arenys de Mar, amb la Confraria de Pescadors San Telm, el 1995.[^1] Va publicar la sèrie d'homilies «L'escàlem» amb la Llibreria El Set-ciències d'Arenys de Mar.[^1] Va escriure els goigs a Sant Zenon, patró de la vila d'Arenys de Mar, amb Domènec Moner i Basart.[^1] També és autor de «La Betània d'Arenys», editat el 2008.[^1] ## Els goigs a Santa Maria i Sant Roc Va escriure la lletra dels goigs a Santa Maria Assumpta, patrona de la parròquia d'Arenys de Mar, amb música de Jaume Lloret i Maresme.[^2] L'edició d'aquests goigs és de l'any 1989.[^2] El 1989 es van publicar les «Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d'Arenys» amb lletra de mossèn Martí Amagat.[^3] Aquesta peça va ser declarada Festa d'especial interès per la Generalitat de Catalunya.[^3] ## Llocs relacionats - [Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607](https://totarenys.cat/lloc/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-d-arenys-de-mar-per-) - [Gegants i figures festives d'Arenys de mar](https://totarenys.cat/lloc/gegants-i-figures-festives-d-arenys-de-mar) - [Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta](https://totarenys.cat/lloc/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Martí Amagat i Matamala» (revisió 38690727, 2026-09-28). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Amagat_i_Matamala [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per --- # Martí Torrent i Blanchart (1912–2012) > politician URL canònica: https://totarenys.cat/persona/marti-torrent-i-blanchart Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/marti-torrent-i-blanchart» - **Naixement:** 1912, Arenys de Mar - **Defunció:** 2012 - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20005844 Martí Torrent i Blanchart va néixer a Arenys de Mar el 29 d'octubre de 1912 i va morir el 15 d'abril de 2012.[^1] Va ser un polític català d'ideari independentista.[^1] ## Trajectòria política Va militar a Estat Català des del 1936, any en què Nosaltres Sols! s'hi va integrar.[^1] Durant la guerra va formar part de la Columna Volant Catalana d'Estat Català i va participar en les operacions de conquesta de Mallorca.[^1] Durant el franquisme va ser membre del Front Nacional de Catalunya.[^1] Fou vicepresident d'Estat Català fins a la seva mort.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Martí Torrent i Blanchart» (revisió 38690769, 2026-09-28). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Torrent_i_Blanchart --- # Mauricio de Sivatte y de Bobadilla (1901–1980) > polític espanyol URL canònica: https://totarenys.cat/persona/mauricio-de-sivatte-y-de-bobadilla Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/mauricio-de-sivatte-y-de-bobadilla» - **Naixement:** 1901, Arenys de Mar - **Defunció:** 1980, Barcelona - **Ocupació:** polític - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q20744165 Maurici de Sivatte i de Bobadilla va néixer a Arenys de Mar el 1 d'agost de 1901 i va morir a Barcelona el 1980.[^1] Va ser un polític carlista català, cap regional de la Comunió Tradicionalista a Catalunya i fundador de la Regència Nacional i Carlista d'Estella (RENACE).[^1] ## Família i formació El seu pare, Manuel Maria de Sivatte i Llopart, era un advocat instal·lat a Barcelona que va arribar a ser un destacat dirigent del carlisme català.[^1] Maurici va ser un dels cinc fills de Manuel Maria de Sivatte i Margarita de Bobadilla.[^1] Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i, després de llicenciar-se el 1923, va ingressar al Col·legi d'Advocats.[^1] El 1924 es va casar amb Asunción Algueró de Ugarriza, i el matrimoni es va instal·lar a la casa familiar de Torre Baró, a Barcelona.[^1] Van tenir tretze fills.[^1] ## Trajectòria política El maig de 1933 va ser nomenat successor de Miquel Junyent i Rovira al capdavant de la Comunió Tradicionalista a Catalunya.[^1] A principis d'agost de 1936 va aconseguir embarcar cap a Marsella amb un passaport polonès fals.[^1] Després de la guerra va tornar a Barcelona per intentar reconstruir les estructures del carlisme.[^1] El març de 1949 Don Javier el va cessar com a cap regional de la Comunió Tradicionalista a Catalunya.[^1] ## RENACE i últims anys Al aplec de Montserrat del 20 d'abril de 1958 va proclamar la Regència Nacional i Carlista d'Estella.[^1] RENACE va tenir com a activitat pública la publicació de la revista Tiempos Críticos, entre altres coses.[^1] Malgrat la diabetis i la immobilitat que patia, no va deixar d'acudir a cap aplec de Montserrat fins a la seva mort.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Maurici de Sivatte i de Bobadilla» (revisió 38673706, 2026-09-26). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurici_de_Sivatte_i_de_Bobadilla --- # Mireia Casas i Albiach (1969–2002) > regatista catalana URL canònica: https://totarenys.cat/persona/mireia-casas-i-albiach Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/mireia-casas-i-albiach» - **Naixement:** 1969, Barcelona - **Defunció:** 2002, Arenys de Mar - **Ocupació:** regatista - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q55848005 Mireia Casas i Albiach fou una regatista catalana, nascuda a Barcelona el 16 d'abril de 1969.[^1] Va morir a Arenys de Mar el 8 de setembre de 2002.[^2] ## La relació amb Arenys de Mar Es va formar a l'escola de vela del Club Nàutic Arenys de Mar.[^1] Fou una de les surfistes pioneres i destacades de la seva època.[^1] ## Trajectòria esportiva Va ser campiona d'Espanya el 1987.[^1] Va competir en dues edicions dels Jocs Olímpics: a Barcelona 1992, en la classe Lecher A-390, i a Atlanta 1996, en la classe Mistral.[^1] És l'única catalana que ha competit en la prova de surf de vela en uns Jocs Olímpics.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Mireia Casas i Albiach» (revisió 38739165, 2026-09-30). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Mireia_Casas_i_Albiach [^2]: Wikidata, «Mireia Casas i Albiach» (Q55848005). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q55848005 --- # Paula Montal i Fornés (1799–1889) > monja URL canònica: https://totarenys.cat/persona/paula-montal-i-fornes Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/paula-montal-i-fornes» - **Naixement:** 1799, Arenys de Mar - **Defunció:** 1889, Olesa de Montserrat - **Ocupació:** religiosa catòlica · educador · fundador d'un orde o congregació religiosa · monja - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q440088 Paula Montal i Fornés va néixer a Arenys de Mar l'any 1799 i va morir a Olesa de Montserrat el 1889.[^1] Va ser religiosa i fundadora de la congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.[^2] ## Vida i obra Era la gran de cinc germans i va perdre el pare als deu anys.[^2] El 1829 va iniciar a Figueres el seu apostolat i hi va crear la primera escola de noies.[^2] El 1842 va tornar a Arenys de Mar per fundar-hi una escola de característiques semblants a la de Figueres.[^2] Més endavant va fundar escoles en altres poblacions, com Sabadell, Igualada, El Vendrell, el Masnou i Olesa de Montserrat.[^2] El 1859 va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida i on va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort.[^2] ## Llocs d'Arenys vinculats L'escola es va edificar al carrer d'en Cantalagrella núm. 12, actualment carrer de les Mares Escolàpies.[^2] De l'antic edifici escolar només en resten la façana i la campana que marcava les hores.[^2] Una casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41, és assenyalada com el lloc on va néixer.[^3] A l'església parroquial de Santa Maria hi ha, en una capella lateral, una imatge de Santa Paula Montal obra d'Andreu Gallego de l'any 1993.[^4] ## Veneració Joan Pau II la va beatificar el 18 d'abril de 1993 i la va canonitzar el 25 de novembre del 2001.[^3] ## Llocs relacionats - [Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41) - [Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-d-arenys) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Paula Montal i Fornés» (Q440088). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q440088 [^2]: Viquipèdia, «Paula Montal i Fornés» (revisió 36934662, 2026-03-08). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Paula_Montal_i_Forn%C3%A9s [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41 [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys --- # Pere Dausà i Arxer (1887–1935) > capellà català format al Seminari Diocesà de Girona i fortament influït per l’obra de Sants Boada a Sant Feliu de Guíxols URL canònica: https://totarenys.cat/persona/pere-dausa-i-arxer Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/pere-dausa-i-arxer» - **Naixement:** 1887, Arenys de Mar - **Defunció:** 1935, Peralada - **Ocupació:** sacerdot - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q114700251 Pere Dausà i Arxer va néixer a Arenys de Mar el 1887 i va ser capellà.[^1] Va morir a Peralada, a l'Alt Empordà, el 1935.[^1] Segons Wikidata, va néixer l'11 de maig de 1887 a Arenys de Mar.[^2] ## Formació i trajectòria Es va formar al Seminari Diocesà de Girona i va rebre una forta influència de l'obra de Sants Boada a Sant Feliu de Guíxols.[^1] Poc després d'ordenar-se sacerdot va ingressar a la Casa Missió de Banyoles, el 1910.[^1] A Banyoles es va implicar en el Sindicat Agrícola Catòlic, que era una obra social.[^1] El 1925 va deixar Banyoles i el sindicalisme agrari catòlic.[^1] El 1928 va ser destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929 a Peralada.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Pere Dausà i Arxer» (revisió 38773765, 2026-10-01). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Daus%C3%A0_i_Arxer [^2]: Wikidata, «Pere Dausà i Arxer» (Q114700251). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q114700251 --- # Salvador Castelló i Carreras (1863–1950) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/salvador-castello-i-carreras Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/salvador-castello-i-carreras» - **Naixement:** 1863, Arenys de Mar - **Defunció:** 1950 - **Ocupació:** enginyer agrònom - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q11946750 Salvador Castelló i Carreras va néixer a Arenys de Mar el 21 d'agost de 1863 i va morir el 1950; era enginyer agrònom.[^1] Fou també zoòleg i va fundar la primera escola d'avicultura de l'estat espanyol.[^2] ## La família i la finca El Paraíso Salvador Castelló i Carreras era fill de Salvador Castelló Sala, que tenia un gran interès per l'agricultura tropical i va comprar uns terrenys agrícoles a Arenys de Mar per construir-hi una granja que va anomenar Granja Paraíso.[^2] La finca El Paraiso és al número 18 de la Plana del Paradís i té protecció legal com a BCIL.[^3] Salvador Castelló i Sala volia convertir la finca en un lloc on aclimatar i produir plantes i fruites d'origen americà, i alhora bastir-hi la seva residència familiar.[^3] Al recinte de la finca es conserva un hivernacle d'estil isabelí.[^3] ## L'Escola d'Avicultura El 1894 el Paraiso es va convertir en granja, i dos anys més tard en el primer centre de l'Estat destinat a granja-escola.[^3] L'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar es va inaugurar oficialment el 1896, i la reina regent María Cristina li va concedir el títol de «Reial».[^2] El 1908 el rei Alfons XIII va visitar la Granja-Escola d'Arenys de Mar.[^2] El 1924 l'escola fou declarada Escola Superior de l'Estat.[^2] ## Reconeixement a la vila El 1943 l'Ajuntament d'Arenys de Mar el va nomenar fill predilecte de la vila.[^2] Va morir el 1950 a la seva finca El Paraíso.[^2] ## Llocs relacionats - [Finca El Paraiso](https://totarenys.cat/lloc/finca-el-paraiso) ## Fonts [^1]: Wikidata, «Salvador Castelló i Carreras» (Q11946750). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q11946750 [^2]: Viquipèdia, «Salvador Castelló i Carreras» (revisió 38699557, 2026-09-29). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Castell%C3%B3_i_Carreras [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Finca El Paraiso». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-el-paraiso --- # Salvador Espriu i Castelló (1913–1985) > escriptor català (1913–1985) URL canònica: https://totarenys.cat/persona/salvador-espriu-i-castello Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/salvador-espriu-i-castello» - **Naixement:** 1913, Santa Coloma de Farners - **Defunció:** 1985, Barcelona - **Ocupació:** dramaturg · poeta · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q372549 Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985.[^1] Fou poeta, dramaturg i novel·lista català.[^1] Tot i no haver nascut a Arenys de Mar, s'hi sentia molt lligat sentimentalment.[^1] ## Arenys i Sinera La família Espriu era originària d'Arenys de Mar, on tenia la casa d'estiueig, al carrer de la Perera.[^1] També es distreia anant a la platja o al Mal Temps, el turó de llevant de la vila.[^1] En la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi identificat amb Sinera, que és el nom d'Arenys llegit al revés.[^1] Sinera és el món mític que creà per a les seves obres, síntesi de la seva infantesa.[^1] El poema «He mirat aquesta terra» contempla Catalunya a través del paisatge d'Arenys de Mar.[^1] Salvador Espriu considerava una època terrible els anys de la immediata postguerra, dels quals només se n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la família.[^1] ## La casa La casa familiar dels Espriu és al carrer del Bisbe Català, número 27.[^2] La va fer construir el bisbe Jaume Català, oncle-besavi de l'escriptor.[^2] La casa fou heretada per la família Espriu, que la utilitzava com a segona residència per les seves estades a la vila d'Arenys.[^2] Per a Espriu era «la casa dels morts que només jo recordo».[^2] El pati, situat al darrera de la casa, amb cinc arbres i un safareig, fou mitificat com el jardí dels cinc arbres.[^2] En la ficció espriuana, en aquest espai es representa l'obra per a titelles Primera història d'Esther.[^2] La casa fou saquejada durant la Guerra Civil.[^2] ## L'obra Entre les seves obres destaquen els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau.[^1] La novel·la curta Laia, de 1932, s'inspira bàsicament en l'Arenys del segle XIX.[^1] El 1934 va presentar Els avets, obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari: el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.[^1] El 1946 va aparèixer el seu primer llibre de poemes, El cementiri de Sinera, on crea el mite de Sinera.[^1] ## Mort i enterrament Va morir a Barcelona el divendres 22 de febrer de 1985, als 71 anys.[^1] El dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, que tant havia glossat en la seva obra.[^1] El cementiri d'Arenys és al capdamunt del turó de la Pietat i Espriu el va popularitzar com a cementiri de Sinera.[^3] Espriu hi reposa en un nínxol simple i humil.[^3] Una placa al costat del nínxol recorda que va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera.[^3] Els seus pares i dos dels seus germans són enterrats a l'hipogeu dels pares del bisbe Català.[^4] ## Memòria a Arenys El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu està situat a Arenys de Mar i es va constituir el 1987.[^1] L'any 2008 el Centre es va traslladar al Pavelló Sert.[^1] El 1965 Espriu va fer a la Biblioteca una lectura del Llibre de Sinera.[^5] El 2013, durant l'Any Espriu, el projecte Empremtes va portar al nucli antic d'Arenys de Mar tres murals amb textos de l'escriptor.[^6] Un d'ells, «Mots», és al carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar.[^6] ## Llocs relacionats - [Ca l'Espriu](https://totarenys.cat/lloc/ca-l-espriu) - [Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71](https://totarenys.cat/lloc/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71) - [Cementiri de Sinera](https://totarenys.cat/lloc/cementiri-de-sinera) - [Fons Ferran de Pol](https://totarenys.cat/lloc/fons-ferran-de-pol) - [Fons Fèlix Cucurull i Tey](https://totarenys.cat/lloc/fons-felix-cucurull-i-tey) - [Fons Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-salvador-espriu) - [Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu](https://totarenys.cat/lloc/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador-) - [Hipogeu dels pares del Bisbe Català](https://totarenys.cat/lloc/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala) - [Pavelló Sert](https://totarenys.cat/lloc/pavello-sert) - [Pintura mural "Mots"](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-mots) - [Pintura mural del carrer d'Andreu Guri](https://totarenys.cat/lloc/pintura-mural-del-carrer-d-andreu-guri) - [Puntaires d'Arenys](https://totarenys.cat/lloc/puntaires-d-arenys) ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Salvador Espriu i Castelló» (revisió 37626408, 2026-06-23). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3 [^2]: Jordi Montlló Bolart. «Ca l'Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu [^3]: Jordi Montlló Bolart. «Cementiri de Sinera». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera [^4]: Jordi Montlló Bolart. «Hipogeu dels pares del Bisbe Català». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala [^5]: Jordi Montlló Bolart. «Fons Salvador Espriu». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu [^6]: Jordi Montlló Bolart. «Pintura mural "Mots"». Mapes de Patrimoni Cultural, Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona; Arenys de Mar. CC BY 4.0. — https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots --- # Sebastià Sans i Bori (1852–1928) > hisendat, periodista i escriptor català URL canònica: https://totarenys.cat/persona/sebastia-sans-i-bori Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/sebastia-sans-i-bori» - **Naixement:** 1852, Barcelona - **Defunció:** 1928, Arenys de Mar - **Ocupació:** periodista · terratinent · viticultor · mediador d'assegurances · escriptor - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q32840322 Sebastià Sans i Bori fou un hisendat, periodista i escriptor català, nascut a Barcelona el 26 d'octubre de 1852.[^1] Va morir a Arenys de Mar l'1 d'agost de 1928.[^2] ## La seva relació amb Arenys Als darrers anys de la seva vida va residir a Arenys de Mar, on va morir.[^1] ## Trajectòria Va ser periodista: el 1876 va participar en la creació del diari carlí El Correo Catalán i poc després va fundar el setmanari satíric Lo Burinot.[^1] Com a escriptor, és conegut per les obres Ocell de bosc i Aplec de cançons.[^1] Es va casar primer amb Teresa Mestres i Mestres, el 1880, i després amb Maria Vallès i Soler, el 1894.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Sebastià Sans i Bori» (revisió 38887731, 2026-10-03). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A0_Sans_i_Bori [^2]: Wikidata, «Sebastià Sans i Bori» (Q32840322). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q32840322 --- # Teresa Vives i Missé (1866–1936) > Persona vinculada a Arenys de Mar URL canònica: https://totarenys.cat/persona/teresa-vives-i-misse Llicència: CC BY-SA 4.0 — cita: «Tot Arenys, https://totarenys.cat/persona/teresa-vives-i-misse» - **Naixement:** 1866, Arenys de Mar - **Defunció:** 1936 - **Wikidata:** https://www.wikidata.org/wiki/Q19301913 Teresa Vives i Missé, en religió Casta de Jesús, fou una monja catalana de la congregació de les Adoratrius, nascuda a Arenys de Mar el 1866 i morta a Madrid el 1936.[^1] Wikidata també recull Arenys de Mar com a lloc de naixement seu.[^2] ## Origen familiar i casa a Arenys Va néixer a Arenys de Mar el 20 d'abril de 1866, en una família benestant en què el pare era advocat.[^1] Era la petita de quatre germans, que vivien en una casa del carrer de Bonaire.[^1] ## Vocació i vida religiosa Als catorze anys va iniciar la seva vocació al col·legi de Nostra Senyora de l'Ensenyança de Calella, on hi havia religioses de la Companyia de Maria.[^1] El maig de 1885 va ingressar a les Adoratrius de Madrid i el 1894 hi va fer la professió perpètua, amb el nom de Casta de Jesús.[^1] ## Mort i beatificació Va morir assassinada a Madrid el 10 de novembre de 1936, als inicis de la guerra civil.[^1] Benet XVI la va beatificar el 28 d'octubre de 2007.[^1] ## Fonts [^1]: Viquipèdia, «Teresa Vives i Missé» (revisió 38707610, 2026-09-29). CC BY-SA 4.0. — https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Vives_i_Miss%C3%A9 [^2]: Wikidata, «Teresa Vives i Missé» (Q19301913). CC0. — https://www.wikidata.org/wiki/Q19301913